Senyors, com molen les curses de Muntanya.
Dissabte vaig fer la meva primera Marató de Muntanya. Espectacular. L'ambient fenomenal.
Vàrem sortir a les 9h, i mica en mica vàrem passar de camí a corriol. Moltes pedres, però el paisatge espectacular. Sort que no va fer sol, feia núvol, ja que ens haguéssim fregit.
Vaig veure diverses caigudes, però 2 coses bones, cap va ser greu i tot corredor que passava preguntava a l'accidentat si estava bé. Això mola.
Cap al quilòmetre 30 tocava pujar de valent, potser era la pujada més dura de la cursa en el moment més delicat. Tocava caminar, jo i tots els que tenia davant. No, tots no. En un moment escolto la paraula "paso". Miro endarrere, deixo pas i em passen 2 corredors (o potser hauria de qualificar-los com "cabretes") que pujaven corrent. En Pau Bartoló i en Jessed Hernandez, 3r i 1r al final. Impressionant. Era per veure'ls pujar, i portaven 2 hores més que jo corrent i força més quilòmetres. Impressionant com pujaven.
Al final 4:22:21 i amb bones sensacions.41 de la general i 18 de catagoria. Però el millor de tot és que vaig gaudir de valent.
Vaig també poder animar a una correcat de la mitja Marató en els quilòmetres finals i amb una altre company a meta (sap greu, però sóc molt despistat pels noms).
Propera parada UltraPirineu.
Salutacions.
Rafa