MATAGALLS - MONTSERRAT 16-09-2017

Antirco, els primers anys que vaig trigar 16÷17 hores vaig arribar móóólt pitjor a meta que no fa dos anys...

Però em trec el barret per a tu. Si jo ja tinc molts problemes fent la marxa de nit , i amb bon temps (torçades de tormells assegurades), tu aquest any amb un temps no massa solejat () i la deficiència visual.. tot un repte!!

Molts ànims i que hi hagi bon temps per a tots!!

Quan hagueu dormit unes hores, ja ens direu com ha anat!!

Doncs per part meva força be, millorant una mica el temps. La meva preocupacio principal era l'alimentacio que l'he solventat força be excepte la pujada final que he agafat una pajara impressionant: no podia caminar, veia estrelletes.
La culpa? Avituallar poc a vacarisses perque la org tenia previst un altre avituallament a monistrol que finalment no ha posat.
Durant la cursa les cames han respost molt be, inclus en pujades suaus he anat corrents fins a Monistrol.
la temperature tambe ha acompanyat, temps final 11h25'

Bona "cursa" Tonivet !!

Em sembla que l'altre avituallament a Monistrol sempre ha tingut poca cosa... com a molt unes gominoles..

Gracies Dennis! Amb gominoles hauria sigut suficient doncs hagues donat peu a que em pregues el gel I aixi a mitja pujada m'hagues fet efecte

Una pregunta.. Ha vingut Esport3 aquest any per fer reportatge?

Cada any faig el fitxer de la Mm per ordre d'arribada.
Es cert que no és una marxa competitiva... però segur que un 99% sí vol saber-ho, oi?

Aquí un altre finisher
Ja sabeu que el meu objectiu era 16-17 h
Doncs be,…He sortit conservador,….a San Llorenç Savall arribo amb 7h 30’, fins aquí perfecte ja que queden els 40 mes fetjuts però penso que es possible.
A Vaquerisses ja no ho tinc tant clar inclús penso que les 17 h se ment van.
Miro de trotar a estones fins a Monistrol per guanyar minuts i la pujada a Montserrat a tota maquina, no miro rellotge per no desmoralitzar-me, ja al costat del aeri ho miro, guau tinc marge de sobra,…això en dona moral i pujo les darreres escales trotant intentant esgarrapar algun segon mes, encara no tinc el oficial però penso que han estat 16:56.
El millor de tot es que les cames han respòs de meravella durant tota la travessa amb la sensació de anar sobrat, mes endavant crònica detatallada.

PD Gracies Dennis Teuling per el fitxer
2379 arrivats, .....se sap els numero que van sortir ?,..... no els inscrits ¡¡¡

La meva primera participació a la Matagalls Montserrat.

Després d’un estiu preparant a consciencia la prova i fent 450 quilòmetres d’entrenament, em presento a la línia de sortida d’El Brull juntament amb l’Albert Isidro Liria alies “Grampy”.

No cal dir el respecte que em feia la prova ja que fer 81,4 km i amb els desnivells existents, no era cap broma. De fet, ja havíem fet tots els trams de la MM però a trossos. Ara tocava ajuntar tots els trossos i fer la travessa tota seguida.
La sortida del Brull ens la donen a les 16,24 hores, es a dir, dels últims grups a sortir ja que així ho havia decidit el sorteig. Per tant, els taps als corriols estaven assegurats. Abans havia saludat al companys Jordi Bascuñana, Gabriel Mellado, Dani Gómez, Antirco, Víctor Millán Barceruel, Judith Pla, Rosa Garrido, Carme Salas, Toni Clària Tonivet, .....

Els primers 10 k’s eren en baixada, per lo que els fem al trot i començant a avançar a molta gent. Primera parada a Aiguafreda (k11)on ens espera l’Alberto Arribas, alies “Sufridor” per donar-nos ànims i que ja havia estat a la sortida d’El Brull juntament amb nosaltres. Temps de pas en 1h07m.

A partir d’aquí el terreny comença a pujar cap al Plà de la Garga amb pendents del 22% segons el gran David Patán i el seu Blogmaldito. Comencem a adaptar el ritme i a fer troços a peu. Pas pel Km 17 en 2h20m i a partir d’allà una lleugera baixada fins al coll de Poses (km27,2) on passem en 4h23m i on hem tingut un parell de taps als corriols de baixada. Durant aquest tram hem pogut saludar a bons amics com la Carme Salas, Cristina Murcia Arcas Cris_Sbd i al Carlos Cuenca.

Arribada al segon avituallament , prenem una mica de caldo i aprofitem per canviar-nos de samarreta, traiem el frontal i ens preparem per afrontar la nit. Aquesta primera parada ja ens havia demostrat una cosa: que si paraves mes del necessari, el cos es refredava i la nit estava apretant climatològicament parlant, per lo que quan arrancaves ho feies tremolant.

El camí torna a pujar cap al Coll de Matafaluga al km 32,2 i tornem a pujar-ho caminat degut a les seves fortes pendents. El cos anava adaptant-se molt be a aquests canvis de CaCo. Passem en 5h 23m, i la baixada cap a Sant Llorenç Savall la fem quasi tota al trot, però els quilómetres a les cames ja comencen a notar-se.

Arribada a Sant Llorenç (Km 42) en 6h 42 minuts, i allà en espera la gran Anna Lopez , alies “Sabadellenca” per fer-nos l’assistència. No se li escapa cap detall, i fins i tot ens porta unes Volls Damm per donar una alegria al cos. No puc estar mes agraït de l’ajuda que ens has donat. Gràcies Anna per la teva ajuda i els teus ànims. Ets una amiga 10 que m’has ajudat a poder fer aquesta prova.
En aquest moments jo ja començo a notar que la benzina del cos s’està començant a acabar i ja comento que a partir d’ara, podré córrer pocs trams i menys amb el perfil que ens tocava fer fins arribar al avituallament del Donuts de Matadepera.

Baixem cap a les Arenes (Km 50) ja caminant i passem en 9h 9 minuts. A partir d’aquí el camí es posa dur, millor dit, molt dur i comencem a encarar per a mi el pitjor tram de la MM. Es la pujada al Torrent de Saleres voltejant La Mola on hi ha unes rampes fortíssimes i com ja portes 50 quilòmetres a les cames, se’t fa realment duríssim i on el cap juga una tasca molt important. Al començament d’aquest tram, a baix a la riera de Les Arenes, ens trobem amb l’amic David Escobedo, alies Darkfernis amb el qual parlem una mica i que després ens agafarà al arribar al següent avituallament.

Arribem a Matadepera (km 57), on està el famós avituallament del Donuts i ho fem amb un temps de 10h i 23 minuts. Jo sempre havia dit que si arribava a Matadepera, ho començaria a veure una mica mes clar tot plegat, però la veritat es que havia arribat i de clar no ho veia gens. Prenem un parell de donuts, una mica de suc, i tornem a notar el fred degut a la parada feta.

Per tornar a entrar en calor, reprenem la marxa novament baixant la urbanització del Cavall Bernat i el fred costa en marxar. Travessem la carretera del coll d’Estenalles i comencem a pujar cap a la Serra de l’Obac. Aquí començo a tenir problemes estomacals i els budells demanen “guerra”. El cap comença a defallir i fins i tot noto molèsties de mareig. Però no podia parar al mig de la Serra del Obac ja que el fred era intens i parar-me hagués estat encara pitjor. Per tant tenia que afluixar una mica i com a remei desesperat em prenc un gel per veure si arreglo una mica el tema. I la veritat es que no fa miracles, però m’ajuda a poder arribar a Vacarisses, on estava novament l’Anna i era qüestió de valorar la situació. No cal dir que durant aquest tram se’m va passar pel cap abandonar al arribar a Vacarisses.

Arribada a Vacarisses (Km 70) en 13 h 37 minuts. Corrent cap al lavabo portàtil i buidar els budells. Comento als companys Albert i Anna quin es el meu estat i no m’atreveixo a dir que abandonava ja que el meu cor em demanava continuar.

Decideixo continuar en precari degut a lo proper que està el destí final, i li dic a l’Albert que ell vagi tirant ja que està millor que jo, i que jo ja arribaré com pugi. Ell em va esperant contínuament i el tram fins a Monistrol, es fa una part per asfalt on no pateixo tant al ser planer i una altre part es fa per corriols en baixada on es fa uns taps monumentals i em serveix per anar al ritme de la resta de la gent i intentant controlar les cames en els esglaons d’aquests corriols ja que no responen a les instruccions del cap. Els entrebancs dels peus son continus.

Ens plantem a Monistrol de Montserrat (Km 76,6) en 15,00 hores justes. Fins aquí l’Albert ha estat contínuament al meu costat però com veig que ell està fort li dic que em deixi ja i que tiri amunt. Per una vegada em fa cas i tira endavant. Jo m’acoplo a un grup de gent que va tant cascat como jo, ja que inclús una noia cau al fallar-li les cames, i anar fent pujem pel camí dels tres quarts cap al Monestir de Montserrat.

La pujada fins a dalt es fa dura, però només penses que es final del trajecte. Paro un parell de cops per prendre aire i amunt de nou. Aquí em passa el company Antirco que jo l’havia passat sobre el quilòmetre 25/30. Quant arribo al tros de ciment del camí de la Santa Cova, encara que son durs de pujar amb 80 quilòmetres a les cames, ja veig que ho tinc a tocar. Poc a poc i amb passes petites vaig cap a dalt. Pel meu cap passen un munt de pensaments, d’emocions, d’agraiments, de...... No ho se, passa de tot pel meu cap.

Arribo a dalt i a la primera persona que veig davant de l’entrada del cremallera es al gran Agus Seco, alies “Agus” que estava de voluntari de l’organització. Ens abracem i les emocions estan a flor de pell. Continuo fins a la plaça de dalt on està l’arribada final i m’esperen l’Albert i l’Anna. Le emocions rebenten i les llàgrimes em surten pels ulls. “Mai més, mai mes....” es l’únic que ser dir abraçats als dos companys.

El meu temps final es de 16hores 20minuts i 29 segons. No cal dir que rebentat muscularment i amb una pau interna per haver aconseguit l’objectiu. Molt content d’haver-ho fet, d’haver superat els obstacles, encara que em fa repensar si es necessari passar per aquestes situacions ja que realment he posat el cos al límit i això crec que no es correcte.

En fi, primera Matagalls Montserrat acabada i possiblement sigui la darrera. Contentíssim d’haver-ho aconseguit però no vull tornar a passar aquest calvari i no serveix allò de que no estava preparat i que no havia entrenat, ja que aquest estiu no he parat pensant únicament en la fita que tenia al setembre.

Agrair al gran Agus que ens va cuidar a dalt de Montserrat i que fins i tot ens va facilitar un lloc on dutxar-nos i prendre un parell de litrones de cervesa, encara que per aconseguir-ho, es va tenir que passar alguna situació “de pel·lícula” pels carrers de Montserrat.

Avui, no cal dir-ho, estic veient la pel·lícula “Robocop return”.

Gràcies a tots els que heu volgut llegir aquest “tostón” de crònica i en especial a l'Albert Isidro per ajudar-me a conseguir la fita i a l'Anna Sbd per l'assistencia que ens ha donat.

“Fin de la cita”.

mario.cat va escriure:
En fi, primera Matagalls Montserrat acabada i possiblement sigui la darrera.

Mario, la darrera?

Això em sona, ho hauré dit un munt de vegades, diria que cada vegada que arribo molt fotut, així què... Quan comences a preparar la de l'any que ve?

Bona cursa i ben lluitada!!!

Gràcies pel fitxer Dennis i felicitats a tothom!

Gran crònica mario.cat

Enhorabona per la cursa, i m'has fet reviure la marxa d'altres anys.
De ben segur que t'en recordaràs durant molt de temps d'aquesta primera participació.
De fet, som molts que la vam fer per primer cop fa molts anys, i donem fe que el mal de cames no es repeteix mai més tan intens com la primera. Sens dubte a la propera tot anirà molt més fàcil... que tornaràs... "Y lo sabes!"

De res Joan Salamaña!!

Vas ser tu el gran guanyador de la "cursa"?
Comenta'ns 4 cosetes de cóm es viu la cursa a un ritme tan extraordinari!!

Molt bona crònica mario.cat i enhorabona de nou per aconseguir la teva primera Matagalls Montserrat ,
Quantes emocions oi ?, val la pena ¡¡¡

sergio va escriure:
Mario, la darrera?
Això em sona, ho hauré dit un munt de vegades, diria que cada vegada que arribo molt fotut, així què... Quan comences a preparar la de l'any que ve?

+1

Dennis Teuling va escriure:
De ben segur que t'en recordaràs durant molt de temps d'aquesta primera participació.
De fet, som molts que la vam fer per primer cop fa molts anys, i donem fe que el mal de cames no es repeteix mai més tan intens com la primera. Sens dubte a la propera tot anirà molt més fàcil... que tornaràs... "Y lo sabes!"

+1

mario.cat, ANTIRCO i tonivet: la meva més emotiva enhorabona. Sou tots uns cracks!!

Be nois aquí va el meu totxo
Avui ja una mica menys Robocop però encara penjat als núvols

Dimecres toca fisio, en preocupa la metatarsia que pateixo fa mesos al peu esquerra.
Divendres no ho veig clar, no noto gaire millora al peu, el temps pronostica pluja de les 12h a les 24h, noto dolors per tota reu, el meu cervell es revela e intenta a tota costa estalviar-se el patiment.
Des de la feina a la tarda WhatsApp a la meva dona
- El tiempo no será bueno mañana
- ¿Qué te pasa?
- El tiempo pinta mal
- ¿Mañana no llueve no?
- Parece que si
- Eres un gato¡¡¡
- No será un chaparrón, pero de 12 a 24 horas irá chispeando
- 4 gotas para ti es mucho
- Más que nada que son 16 – 17 horas
- Ya, ya, pues en casita calentito
- Ya veremos, Como será lluvia débil lo mejor será ir a hacer la bajadita hasta Aiguafreda que son 11 km. y acabar de decidir
- Es difícil de aconsejar, ya sabes lo que opino sobre estas cursas tan bestias, Has de ir a disfrutar. Si tienes la menor duda de que puedes sufrir, no vale la pena. Ni que te pagaran una millonada ¡¡¡. Aun si fueses un refugiado lo entendería

Torno a mirar pronòstics, això de que soy un gato me ha picat, igual que si son 4 gotes i si me la deixo perdre me penediré tot el any, així que al arribar a casa dono la bona nova , la faré ¡¡¡.
Intento aquesta nit dormir les màximes hores possibles, repasso llista motxilla de 4 kg. amb bidons buits. No se que treure, i si en fa falta ?, apa tot a dintre ¡¡¡.
Agafo el metro i no trobo a cap marxador, que estrany, a veure si vaig massa tard o es massa d’hora, a la estació de Vall de Hebron ja veig algú, quin ensurt. I a dintre del vago coincideixo amb Crissbd, comentem el mateix, no es troba ambient com altres anys oi ?
Al arribar a el Brull ja es veu que no hi ha tanta gent com altres anys, el temps es bo, se esta be al sol però quan marxa, caray, fa fresqueta.
Se acosta l’hora de sortida dels veterans, me agrada veure’ls sortir, entre ells esta el meu amic David, corredor veterà de 63 anys que ha fet la Matagalls mes de 20 cops i que a vegades sortim a córrer junts els dissabtes.
A la sortida de las 15:00 veig a darkfenris tot somrient, crec que aquesta se la prendrà amb molta calma. A mi encara en queden 45 minuts per la sortida, entretant coincidim amb Jordi-Collbato, sortirà una mica mes tard que jo, comentem els nostres temors però ja som veterans i sabem que hi ha per davant, el veig be.
També se me acosta Grampy i mario.cat , se que han entrenat molt be aquesta travessa ara falta posar la tota junta, se'ls hi nota una mica de preocupació a les cares allò que es diu acollonidos però feliços.
Sortida, m´ho prenc amb calma, encara que es baixada no troto tota la estona que recordo que sen van carregar molt als quàdriceps frenant la inèrcia i amb tanta pedra, encara que aquest any es baixa millor, la pluja del dia abans a estovat el terra i no es tan relliscós com altres anys quant esta sec. A mitja baixada encara que troto una mica en passa Jordi-Collbato que havia sortit uns 7 minuts desprès de mi, ja os podeu imaginar quin es el meu trote cochinero i quasi arribant al avituallament de entre el públic en saluda algú, es Sufridor, quina alegria veure de tant en quant gent coneguda.
Passat el primer avituallament (Km 10,7) pels carrers de Sant Marti de Centelles en passa Barceruel molt animat i content xoquem mans i ens desitgem sort, va com una moto el tio. Me ha tret 39 minuts amb 11,5 km. ¡¡¡
El Pla de la Garga el pujo molt fàcil, aquí ja noto que vaig fort de cames, encara així en retinc una mica de trotar, no vull fe patir el peu abans de hora i nomes a ho faig a trossos per des estressar-me i notar sensacions.
Amb una de les baixades cap al km vint i pico me atrapa Grampy tot decidit a trenca el crono, llavors penso que a on a deixat al seu company, doncs al poc mario.cat al tinc a sobre empantan-me , saludan-me i queixan-se del ritme que li imposa el seu company, apa nois quina marxa ¡¡¡. Aquests també me han recuperat 39 minuts amb vint i pocs kms.
Llavors penso, poder que en tregui una mica la son de les orelles. Així que en poso a trotar i avançar marxadors. Quasi a 1,5 km de arribar al avituallament de Coll de Posses (Km 27) enganxo a Grampy, a partir de qui continuem caminat a pas rapit, Crissbd la tenim a tiro i la enganxem pràcticament a pocs metres del avituallament, mario.cat ja esta darrera la reixa esperant-nos. Aquí ens fem foto familiar (Grampy vull aquesta foto que tu dius titular el hachazo a ANTIRCO)
Al avituallament me estic poca estona com ja es habitual amb mi, omplir el bidó, algo de fruita, 2-3 tasses de brou unes galetes i en marxa, així que deixo a mario.cat fen cua al wc i li dic que en posi el intermitent quant en passi.
Aquest tram me es molt agradable inclús la pujada del Coll de Matafaluga, el meu pas es rapit i avanço molts marxadors, això evidencia que de cames continuo intacte i fort. La baixada cap a Sant Llorens Savall es fa interminable al veus el veus però no arribes mai, a estones troto però poquet. Abans del avituallament entro al Bar de sempre, aquesta cerveseta no me la treu ningú, aquí en trobo amb el meu amic David i la seva colla de veterans entre ells un senyor de 75 anys, Aquí si que faig una mica el ronso entre mig hora i tres quarts, sentadet descansant prenent la cervesa xarrant amb ells i repassant WhatsApps.
De bar al avituallament (Km 42), però aquí no estic ni 5 minuts, omplir bidó unes galetes poc de fruita i continuar. No he vist passar en cap moment ni a Grampy ni a mario.cat poder quan estava al Bar o encara els tinc darrera, no ho se.
Continuo molt be de cames es pot dir que estic com al inici sense sensació de cansament, això me anima. Aquest tram fins a Cami Moliner (Km 57) també sen fa còmoda inclús la pujada de les Arenes a ritme caminar rapit, Al avituallament també estic poca estona , un parell de donuts omplir bidó i unes galetes i continuo la marxa.
A partir de aquí en poso un paravent, la rasca aquestes hores de la matinada començar a ser important, fins ara vaig aguantar molt be en màniga curta, la veritat que al final climatològicament ven tenir molta sort. A pocs metres de sortir del avituallament en trobo amb darkfenris molt content i tranquil (aquesta vegada si la acabes), en diu que això ja esta fet, nomes ens queda una mitja, però jo en el meu interior se que be lo pitjor, també en comenta que fa una mig hora a vist passar a Grampy i mario.cat, caray si que van forts aquests ¡¡¡
Me enfronto al meu taló de Aquiles fins a Vacarisses, corriols i torrenteres molt complicades per a mi, aquí si que sen fa etern i nomes penso que quant arribaré de una vegada, i per primer cop penso en la boixaria que estic fen i que si realment val la pena, me ataquen els mals pensaments. Però sort que tot te un final i al fi arribo al darrer avituallament (Km 69,8). No veig gominoles, el cafè es horrible, així que omplo bidó una mica de fruita i cap a vall que fa baixada.
Se aquí a Monistrol trobo poca companyia i això me incomoda, jo amb perdo fàcilment i me agrada sempre seguir algú, els que vaig trobant van mes lents i me agradaria guanyar una mica de temps e intentar no sobrepassar les 17 hores així que aprofito oportunitats quan veig clar que tinc algú per davant,.
Ja nomes queda un tram també complicat per mi, just passat el control 8 plena de roques, sort que ja aclareix i encara puc anar saltant i baixo millor, me en recordo que aquest tram en la meva primera Matagalls la vaig tenir que baixar de esquena del mal de cames que duia. Una vegada a Monistrol queda deixar la resta i pujo de un tiron que com vaig sentir mes de un comentari en la pujada flipes i tires ja mes de cap que de cames.
Pràcticament arribant topo de nou amb mario.cat que esta descansant, li animo a pujar junts però en comenta que va molt petat, penso que ja ho te fet ,queda molt poc hi segur que arribarà a fer inclús millor temps que jo.
No se quin temps porto, no he volgut mirar-ho en tota la pujada, a la alçada del aeri me atreveixo a mirar el rellotge i quina alegria, puc baixar de 17 hores, catifa vermella (Km 81,4) 16:56, molt i molt content.
Recullo el trofeu, una mica de pica pica i veig en mario que trepitja la vermella, Agus ens fa una foto, (Aquesta foto també la bull) mario esta emocionat, crec que ni me ha vist, jo tinc presa, cremallera i cap a casa tinc moltes ganes de arribar, abraçar a la família i celebrar que ho he tornat a aconseguir ¡¡¡

Antirco va escriure: Be nois aquí va el meu totxo
Avui ja una mica menys Robocop però encara penjat als núvols

Dimecres toca fisio, en preocupa la metatarsia que pateixo fa mesos al peu esquerra.
Divendres no ho veig clar, no noto gaire millora al peu, el ..............

Bona crónica Josep Antirco. Veig que vas saber gestionar el patiment millor que jo !!!!. Ja vas veure que quan vas passar-me al camí de tres quarts, estava petadissim.
Estic segur que aquesta teva cinquena MM, no serà la darrera. Ja ets un expert en saber portar la situació.
Força campió !!!

Per cert, aquí tens les fotos que demanaves.

Poc a dir en queda, en Mario.cat i Antirco ja m'han fet la cronica, per cert molt ven explicades amb detalls....quins dos craks!!!
Jo nomes dir que era la meva 9° participacio, tot i que feia 8 anys no la feia , tot i la experiencia es una prova molt dura i que s'ha de preparar be i tant en Mario com jo l'hem preparada a conciencia aquet estiu amb mesos de mes de 300km's , per aixo crec que la travessa no se m'ha dura i a mida que pasaben els km m'anaba trobant millor....varem fer una 1/2 part molt bona, on varem correr força trosos, un molt bon avituallament a st llorens, encara que força llarg (1/2h) a mi en va deixar com a nou, no aixi al meu company Mario que va començar a patir el cansansi al seu cos no acostumat a aquestes distancies,fret,nit.....aixi que tocaba baixar pistonada per tal de no deixar al meu company...aixi varem arribar a peus de montserrat i vaig volguer exprimirme tot pujant 3/4 i veient que no estabem tan malament....al final 16h15 min que dono per bona ja que el temps era lo de menos, viura aquesta experiencia al costat del teu amic i sabent que era la seva 1° MM era per mi lo important.
Que gran que ets amic Mario , ja tens la teva MM en aquet gran any que portes CAMPIO !!!!!
Poguer saludar i fer fotos i riure i conversar amb tants companys i amics m'ha fet facil la travessa, aixi dons felicitar a tots per la vostre MM . Berceruel, tonivet, antirco, jordi,Criss, David, rosa garrido, carme salas.......pero sobre tot amb qui de segur sense ells no hagues pogut disfrutar tant , a en Mario.cat i L'Anna ( sabadellenca) per cuidar de mi tant be tota la travessa.

Antirco, eres un gato!! Ah que no tienes huevos de hacer la UTMB de 100 millas?

jaja, molt bona crònica i pre-crònica, i per suposat també la cursa. Enhorabona!!!

M'ha extranyat una mica el que comentaves de la poca gent? S'havia omplert tot, oi? Havia llista d'espera, no?

Felicitats també a tu grampy!! Vas poder fer la cursa de la Mercè també??

Dennis Teuling va escriure: Antirco, eres un gato!! Ah que no tienes huevos de hacer la UTMB de 100 millas?

No em piquis que jo entro al trapo rapido
Pero aquesta va a ser que no ¡¡¡¡

Dennis Teuling va escriure: M'ha extranyat una mica el que comentaves de la poca gent? S'havia omplert tot, oi? Havia llista d'espera, no?

Poder nomes va ser una percepció meva, no tinc els números de inscrits i de participació inicial. Però no era el únic que ho comentava. També vaig sentir que aquest any a diferencia de altres que costava molt de inscriure’t, no se si ni es va arribar a fer ni sorteig. De totes formes els seus 2500 marxadors segur que havien