Doncs va ser tot una sorpresa ahir (i no parlo de les votacions).
Em vaig apuntar perquè era una cursa no massa llarga a prop del apartament de Palafrugell, i no havia estudiat massa bé el recorregut de la cursa. De fet, pensava que era una cursa molt fàcil, amb gran part de pistes forestals, però ja des del primer km es notava que anava molt equivocat
Era aprox. una mitja, 21 kms, i amb 900 metres de desnivell positiu.
Una volta de 500 mtr d'asfalt i de sobte ens fiquem al primer corriol amagat... unes pujades que feien mal, i unes baixades molt incòmodes, i gairebé res de pistes.
Havia deixat uns 60 corredors davant meu, i el primer km em van passar una vintena més... i només érem 200 corredors.
Però un cop aclimatat a una cursa tan ràpida (
a les ultres t'ho prens amb molta més calma i fa móóólts anys que no faig cap cursa de muntanya tan curta.), ja estava al meu lloc, i cada cop em sentía més a gust.
Guanyava algunes posicions a las pujades i els pocs centenars de metres pla, però a les baixades em passaven com a coets.
Amb la samarreta de tirants de Correcat no només feia pinta d'asfaltero sinó també es notava que no em podia defensar ni mínimament quan el terreny es posava més tècnic.
Després de uns 7 kms, 45', arribem per fi al primer avituallament, i aprofito per guanyar de cop 4÷5 posicions al sortir davant del grup que estava perseguint. Vaig pujant bé, passant a alguns companys de fatiga, però al km 11 hi ha una baixada tipus Tallafoc que fa por de debò. Potser eren només 70 metres de baixada, però en tan poc tram que una caiguda aquí m'hauria perjudicat la resta de la temporada. Així, doncs, amb molta tranquil·litat, acceptant la pèrdua de 4 posicions i un cop a baix, tornem a pujar amb força uns 150 metres de desnivell positius fins al segon avituallament. Ja havia fet més de 13 kms, gairebé 1h30, i temia que ja no haurien més avituallaments. De fet, crec que un de més no hauria sobrat, i més amb la calda que feia, malgrat passar gran part pel bosc.
Un got de Coca-Cola, Isostar, un plàtan, i tornar a córrer. Passem per, potser, l'únic tram per pista forestal còmode
i durant mig km el ritme es proper a una mitja d'asfalt i vaig passant un parell de corredors.
De sobte escolto un soroll molt fort de (el que semblava) milers de noies cridant i rient, i quan arribo resulten ser 20 noies que feien la caminata (
altre recorregut, però amb alguns punts en comú) i veig a 10 d'elles en 'cuclillas' en la mateixa pista, i les altres 10 cridant per 1000.
Els 10 culs em despistaven una mica, però just després de la corba de sobte el camí pujava per un altre tallafoc que feia molt, molt mal. Una pujada brutal, amb un pendent de potser un 40% per guanyar 150 metres de desnivell positius. Quan pensaves que ja no hi havia més pujades, torna a baixar per un tercer tallafoc en forma de "V" per pujar de nou un tram curt.
Un cop allà, al km 15, iniciem una llarga baixada de 3 kms, per corriols molt estrets, i amb molts eslàloms per evitar els arbres, on em passa una noia a una velocitat enorme. Quin gust el fet de no tenir por i poder córrer a tota hòstia sense caure.
Al km 18 tenim l'última pujada de 40 metres D+ i agafo de nou a la noia, i a falta d'un km faig un canvi de ritme brutal per intentar arribar abans i així acabo molt cansat però molt satisfet a l'arribada en 2h16 minuts.
Ni idea de la posició en que he acabat, doncs el control de temps semblava ser manual (cap catifa ni xips), i potser fins demà no sabrem com ens ha anat.
El que sí sé és que la cerveza entrava com l'aigua, i la butifarra era realment exquisit. Delicatessen!
Un polar sense mànigues prou bonic i així gaudia una estona del bon temps veient com entraven els demés.
Cursa molt currada i amb un ambient molt festiu... però dura de collons!!
Un plaer conèixer al
kasama que em va reconèixer immediatament... com a únic Corredor.cat.
Gran feina d'organització!!
Tornaré!!