Després de que l'any passat, degut a una lessió, ne més vaig poder fer el primer quilometre, aquesta vegada tornem de vacances a Bélgica per treurem l'aresta o millor dit, la “pica” de Flandes.
Dimecres 05/09:
Surto amb la Susana, la meva parella des de Barcelona amb Brussels Airlines, pujem a un avió rotulat com si fos el submarí en forma de tauró de Tintin a “El tresor de Rackham el Roig” i quan estem asseguts entra l'honorable President Quim Torra i es seu seguici a la classe económica. Aixó promet.
A l'arribar a Brusel.les agafem un tren/metro i anem cap l'hotel. Fem una volta pel centre i descubrim La Gran Place (Grote Markt en flamenc), cor històric i comercial de la ciutat. Molt aprop d'aquí hi ha el Manneken pis, estatueta de bronze del segle XIV, d'un nen despullat que està orinant sobre una petita font, que s'ha convertit en el simbol nacional i que inclús té un museu amb tots el vestits que li han regalat.
Dijous 06 i divendres 07/09:
Com que l'any passat ens varem centrar a Flandes, aquest any ens quedarem a Valònia i a la seva capital, Brusel.les amb 170.000 habitants
Ens movem en metro i visitem el Palau de Justicia. Quan es va inaugurar al 1883 era l'edifici més gran del mon (26.000 m2 i 104m d'alçada que domina la part alta de la ciutat). Darrerament surt banstant per la tele degut a les compareixences que hi han de fer allí alguns dels nostres politics exiliats.
Catedral de Saint-Michel i Sainte-Gudule, Belvue Museum (sobre l'història del país), Galeríes Saint Hubert, al costat de la Grand Place, tenen 200m de llarg i estàn cobertes per una cúpula de vidre.
Mercat de la Pl. Jeu de Balle, obert cada día, rastre ple d'antigüitats i coses velles, al barri de Sablon.
L'Atomium es per a Brusel.les, com la Torre Eiffel per a París. Es va crear al 1958 per la Exposició universal, representa un àtom de ferro augmentat 165 milions de vegades, amb 102 m d'alçada i 9 esferes de 18 m de diàmetre, comunicades per tubs i ascensors.
Al recinte del parc del Cinquantenari hi ha un arc i 2 grans museus, el de l'automoció i el de l'història militar que visitem.
Per tota la ciutat hi han moltes parets decorades amb grans murals de personatges de còmics. No oblidem que alguns del més famosos creadors d'aquest gènere son belgues (Tintin d'Hergé, Barrufets de Peyo, Lucky Luke de Morris, etc.). Hi ha inclús el museu del còmic o “bande desinée”, com lis diuen aquí.
També son interesants de visitar els edificis de les institucions europees i el museu Magritte.
I per menjar i beure ... xocolata, gofres, musclos, patates fregides i les cervesses.
Divendres 08/09:
Agafem un tren que vía Gante ens porta al poble de Diksmuide.
Allà ens trovem amb un altra Correcat, “
Pius”, el Vicenç ha vingut amb la seva parella l'Esperança amb un cotxe que han llogat i tots plegats recollim el dorsal, en el que a més al costat del nostre portarem el d'un soldat caigut va 100 anys en aquestos camps.
A la tarda anem a veure la Torre d'Yser i el seu museu de la Pau que està al seu interior i s'ha de visitar en vertical, son 84m i 22 pisos, on s'intenta explicar l'història de la Primera Guerra Mundial, on un milió de persones van morir, ser ferits o desapareixer en aquesta zona. La vista des de dalt es impresionant, es pot veure el mar, trinxeres i els camps de batalla.
Després anem cap a Ieper (Ypres en francés) que es on dormirem i on hi ha l'arribada.
Tot el recorregut està ple de ciminteris amb de tombes de soldats que fa un segle van caure per aquestos indrets.
Ens instal.lem i a les 8 anem a la Porta de Menin on cada día ininterrumpidament des de 1928 que es va construir (excepte de 1940 a 1944) es fa una emotiva cerimonia d'homenatge als caiguts a la gran guerra.
Diumenge 09/09:
Em trovo amb Vicenç a l'estació on els autocars ens portaràn fins la sortida que aquest any es a Diksmuide i no al costat de l'Atlàntic com l'any passat.
La sortida es dona a les 10 del matí a la plaça del mercat, cel cobert i 14º, de moment anem junts, però decideixo tirar una mica més i em fico per devant de la llebre de 3'45.
Camps d'ordi, panís, llúpul i canals d'aigua, tots els ingredients i homenatge a la cervesa.
Al km. 15 passem per la "Trinxera de la Mort", una construcció de varis quilometres que s'ha conservat i on van caure milers de joves europeus.
Després de donar un tomb de 18 kms, tornem al poble per camins plans asfaltats al costat del riu Ijzer, passant per la "Porta de la Pau" i la "Torre IJzer", monument flamenc que varem visitar ahir. Es un moment de “subidón”, ja que està ple de gent al costat d'un pont i durant una bona estona el públic forma un passadis per animar-nos.
Camps de roselles, flor simbol d'aquesta absurda guerra.
Anem durant una bona estona al costat del riu i passem per "Steenstraete" on hi ha un monument als 6000 soldats belgues morts al 1915 en el primer atac amb gas verinós.
Passem també per alguns cimintiris militars de moltes nacionalitats, monuments i memorials.
Aquesta part es una mica avorrida, si be ha sortit el sol i hi ha ombra i bona temperatura, tanta recta al costat del riu es fa pessat, si be vaig recollint cadàvers fa bona estona i al km. 32 em passa la llebre de 3'45, però m'es ben igual, la meva meta avui es arribar després del fiasco de l'any passat i els problemes personals que he tingut les darreres setmanes que no m'han permés entrenar gaira i m'han fet perdre 5 kg i que per altra banda es un lastre que s'agraeix de forma agradable.
Ja es veu al fons la ciutat de Ieper/Ypres que va ser totalment destruida al 1918 i posteriorment reconstruida. Entrem a través de la porta monumental de Menin fins arribar a la plaça on tenim l'arribada on entro per sota de les 4 hores i vaig a esperar a Vicenç.
Els punts quilometrics estàn ben marcats i els avituallaments son correctes.
El guanyador va fer 2h 38', i la primera dona 3h 18', hi van haver 28 sub 3h i 895 arribats, si be també hi havien també molts corredors de relleus (estafeta) grups que corren la marató entre 2, 4 ó 6 companys.
A la tarda recomanable visitar el museu “In Flanders Fields” i després anem els 4 a veure un parell d'espectaculars cimintiris al poble de Poperinge i ens arribem fins l'Atlàntic al poble de Nieuwpoort on ens donem un homenatge sopant “moules frites” el plat típic belga (musclos i patates fregides) remullat amb una bona cervesa d'Abadía.
Tornem a Ypres i ens despedim, ja que demà nosaltres agafem el tren cap a Brusel.les de tornada a casa, mentre els companys seguiràn un día més de ruta per Flandes.
Marató de petit format, recomanable i sobre tot per l'entorn, gastronomía i llocs per a visitar.
Salut i milles flamenques.
Abel
PD: Us deixo un petit reportatge fotogràfic.
photos.google.com/share/AF1QipOKlmX__8MI...bDRJekRPN1NacDg5NXdn