- Missatges: 43
P'ALLÁ QUE ME VOY...
28 febrer 2025 15:25 - 28 febrer 2025 15:48 #1
per TXABI (Associat/da)
Doncs, ja hi som altra cop.
El passat mes de juliol (d’això ja en fa més de 7 mesos) vaig començar el meu atípic CAMINO DEL NORTE.
I què és el que el feia atípic…?
● El primer de tot, que era el primer cop que no feia el CAMINO d’una sola tacada de principi a final, com sempre havia fet en els quatre anteriors. La família va fer pressió en aquest sentit, i no vaig voler enfrontaments innecessaris perquè, en el fons, ho feien preocupades per mi i pels meus 68 (tot i que la meva “motxilla parkingsoniana” no és, avui per avui, un condicionant en negatiu).
I no només això: vaig “trocejar” el recorregut d’aquest CAMINO DEL NORTE en quatre “Episodios” de 9 etapes cadascun… i el vaig començar fent l’últim dels seus “episodis”, el que em duia des de Ribadeo fins a Santiago de Compostela (185k). I el perquè de fer-ho així enllaça directament amb la segona “atipicitat”:
● Des de sempre he tingut clar que els CAMINOS s’han de fer “d‘una tirada”, que has de portar sempre la teva moxila amb tu i què l’has de fer en solitari (tot i sabent que, excepte en comptades ocassions, serás com un supporter del Liverpool i mai caminarás sol)
Doncs bé, per raons diverses vaig començar a caminar des de Ribadeo amb el meu bon amic Enrique, a qui feia més de 25 anys que no veia. Tot i ser un dels meus “Top five friends”, em va reafirmar la meva condició de que el CAMINO s’ha de fer en solitari.
Com dic, han passat més de 7 mesos i he dit prou; així que a primers de maig, l’1 ó el 2 encara no ho tinc clar, “m’encamino cap el CAMINO” altra cop.
Em resten per fer 3 “episodios”:
Behobia - Castro Urdiales, de 187k
(Pais Vasc) (Cantabria)
Castro Urdiales - Colunga, de 230k (417k acum)
(Asturias)
Colunga - Ribadeo, de 197k (614 acum)
(Galicia)
I ara mateix no tinc clar si fer-lo ordenadament (o sigui, començant a Behobia) o fer un Castro Urdiales-Colunga i fins i tot amb la possibilitat d’empalmar en aquesta mateixa sortida amb el Colunga-Ribadeo si el meu estat físic m’ho permet (em vaig fer el dia 6 de febrer un mega-esguinç de turmell grau 2 proper al 1).
Deixaria així pel final l’episodi que més m’atrau: el Behobia-Castro Urdiales pel setembre o per la primavera del 2026.
Previsiblement, aquest serà el meu primer CAMINO amb fred i pluja. Ja sé el que m’enduré; i la motxilla qur ja la tinc feta, i amb ella faré totes les sortides per Collserola d’aquí al maig. I també estic escrivint sobre “la prèvia”, en el suport documental en el què -quan torni- abocaré tot el que m’hagi passat o hagi experimentat en aquest “episodio” del CAMINO EL NORTE, sigui quin sigui el que finament faci.
El que està clar és que, el dia 10, en una de les etapes d’aquest CAMINO lluiré, amb orgull i com he fet a cada CAMINO, la samarreta CORRECAT.
Així doncs, y sintiéndolo mucho mi querido Don Antonio:
“Caminante, sí hay camino”,
... i cap allà que me’n hi en vaig !
El passat mes de juliol (d’això ja en fa més de 7 mesos) vaig començar el meu atípic CAMINO DEL NORTE.
I què és el que el feia atípic…?
● El primer de tot, que era el primer cop que no feia el CAMINO d’una sola tacada de principi a final, com sempre havia fet en els quatre anteriors. La família va fer pressió en aquest sentit, i no vaig voler enfrontaments innecessaris perquè, en el fons, ho feien preocupades per mi i pels meus 68 (tot i que la meva “motxilla parkingsoniana” no és, avui per avui, un condicionant en negatiu).
I no només això: vaig “trocejar” el recorregut d’aquest CAMINO DEL NORTE en quatre “Episodios” de 9 etapes cadascun… i el vaig començar fent l’últim dels seus “episodis”, el que em duia des de Ribadeo fins a Santiago de Compostela (185k). I el perquè de fer-ho així enllaça directament amb la segona “atipicitat”:
● Des de sempre he tingut clar que els CAMINOS s’han de fer “d‘una tirada”, que has de portar sempre la teva moxila amb tu i què l’has de fer en solitari (tot i sabent que, excepte en comptades ocassions, serás com un supporter del Liverpool i mai caminarás sol)
Doncs bé, per raons diverses vaig començar a caminar des de Ribadeo amb el meu bon amic Enrique, a qui feia més de 25 anys que no veia. Tot i ser un dels meus “Top five friends”, em va reafirmar la meva condició de que el CAMINO s’ha de fer en solitari.
Com dic, han passat més de 7 mesos i he dit prou; així que a primers de maig, l’1 ó el 2 encara no ho tinc clar, “m’encamino cap el CAMINO” altra cop.
Em resten per fer 3 “episodios”:
Behobia - Castro Urdiales, de 187k
(Pais Vasc) (Cantabria)
Castro Urdiales - Colunga, de 230k (417k acum)
(Asturias)
Colunga - Ribadeo, de 197k (614 acum)
(Galicia)
I ara mateix no tinc clar si fer-lo ordenadament (o sigui, començant a Behobia) o fer un Castro Urdiales-Colunga i fins i tot amb la possibilitat d’empalmar en aquesta mateixa sortida amb el Colunga-Ribadeo si el meu estat físic m’ho permet (em vaig fer el dia 6 de febrer un mega-esguinç de turmell grau 2 proper al 1).
Deixaria així pel final l’episodi que més m’atrau: el Behobia-Castro Urdiales pel setembre o per la primavera del 2026.
Previsiblement, aquest serà el meu primer CAMINO amb fred i pluja. Ja sé el que m’enduré; i la motxilla qur ja la tinc feta, i amb ella faré totes les sortides per Collserola d’aquí al maig. I també estic escrivint sobre “la prèvia”, en el suport documental en el què -quan torni- abocaré tot el que m’hagi passat o hagi experimentat en aquest “episodio” del CAMINO EL NORTE, sigui quin sigui el que finament faci.
El que està clar és que, el dia 10, en una de les etapes d’aquest CAMINO lluiré, amb orgull i com he fet a cada CAMINO, la samarreta CORRECAT.
Així doncs, y sintiéndolo mucho mi querido Don Antonio:
“Caminante, sí hay camino”,
... i cap allà que me’n hi en vaig !
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
