La biblioteca Gasosera

I ara començaré "Los hijos de la tierra" de Jean M. Auel. Una saga de 5 llibres ambientats a l'època paleolítica. Potser feia 10 anys que pensava que algun dia el llegiria, i ara em posaré a la feina  :intello: Algú n'ha llegit algun d'aquest ?

dani,

tot just m'acabo de llegir el 5è llibre de la saga dels fills de la terra,"Els refugis de pedra"  . De fet m'he llegit els 5, entre d'altres, en les darrers 6 mesos (el que fa estar tant temps lesionat). Te'ls recomano, quedaràs totalment enganxat. He llegit que l'escriptora: J.M. Auel està preparant el 6è i darrer de la saga  :yes: Per si t'interessa, estant tots 5 en català :yipi: a la xarxa de bilioteques.
Saga:
El Clan de l'òs de les cavernes
La vall dels cavalls
Els caçadors de mamuts
Les planes del trànsit
Els refugis de pedra

Salut!

PS Per cert, acabo de començar Tokyo blues que algú altra havia recomenat. Ja us diré.

Em sorpren que a mi, que no hi ha mes que 3 o 4 dies l'any que no obri un llibre o un altre fins que no puc aguantar la son (ara estic amb "Bleak House" de Dickens) m'hagi passat desapercebut aquest fil fins a dia d'avui. :surprised:
Aviseu quan obriu aquests fils!!!

Hallo!

....mmm...he de dir que el que ha recomanat el Kurt " La pell freda" és bo si no et llegeixes "Pandora al Congo" del mateix autor, donat que s'autoplagia i és quelcom que em va decebre molt...
Em vaig llegir primer "La pell freda" i em va agradar moltíssim, està força ben escrit i et manté en certa tensió, i en acabat vaig voler comprovar si l'altra obra anterior del seu autor era tan bona com aquesta...i sí, ho era! Era exactament igual!!!  :oh:

Jo penso com la Puck. Jo vaig llegir-los en el mateix ordre que es van publicar i a l'arribar a "La Pell..." vaig veure que era la mateixa historia que Pandora. Potser em va recordar a Coelho, que des que llegeixes un, ja saps que a tots els seus llibres un personatge viatga sol per trobarse a si mateix i bla bla bla (el alquimista em va semblar mooooolt infantil)

Incorporo un libro mas a la lista." Cien años de soledad" de Gabriel Garcia Marquez.
Extraordinario! Un viaje por un universo en el que lo cotidiano es màgico.
Maravillosa saga de la familia Buendia.
Es un de esos pocos libros que cuando se acaba sientes que te queda un tesoro menos que descubrir!!!

Aquest es el llibre preferit de l'Ara. La llegit gairebe una decena de vegades, fins i tot en angles per "variar" una miqueta el texte. A mi em va agradar molt, pero no soc un fan de Marquez

PS Per cert, acabo de començar Tokyo blues que algú altra havia recomenat. Ja us diré.

Jo vaig descubrir a Murakami amb aquest llibre. Ara ja en tinc uns quants a casa. Per a qui l'interesi saber-ho, l'actriu que ha fet l'ultima pelicula de coixet (anire a veure-la diumenge al mati) es la que ha fet el papel principal la pelicula basada en aquest llibre de Murakami (si, ja esta feta, no se quan l'estrenen)

Qualsevol dia em llegeixo de cap a peus el llistat que aneu penjant a veure quants em falten i començo a "acopiar" titols nous :smile:

PD. Algu te referencies d'una escriptora sueca que es diu Larson (no, no es familia del Stieg)? Les critiques parlen molt be d'un seu llibre, pero no trobo el titol ara per enlloc

PD2. 15 de setembre, nou llibre de Dan Brown continuant la saga del Codigo... (de moment en angles, no se quan es publicara traduit)

Krlos: Suposo que et refereixes a Asa Larsson. Tambés escriu novela negra i ha guanyat un premis al seu país l'any 2007 al millor llibre d'aquesta categoria. Sembla una coicidència amb el cognom, que suposo que li ha anat de conya.

Lo primero que nos llama la atención de Asa Larsson es inevitablemente su apellido. Nos viene a la mente Stieg Larsson y su célebre Trilogía Milenium. Sin embargo, puestos a hacer paralelismos, “Aurora boreal” estaría más cercana a las novelas  de Camilla Lackberg.

Aunque en apariencia lleguen muchas novelas policíacas venidas de Escandinavia, hay que decir que existe un buen filtro, que no se publica cualquier cosa aprovechando que está de moda. Este es un buen ejemplo.

Aurora Boreal relata el asesinato de un predicador en una pequeña ciudad en el norte de Suecia. Que este suceso haya ocurrido en un lugar remoto y no muy grande hace que sea fácil sospechar de mucha gente a la vez. La investigación la llevará una detective venida de Estocolmo, que deberá imbuirse de la vida local para conocer los entresijos de esta en apariencia apacible y bucólica población.

Larsson nos introduce en un mundo de poca luz, repleto de nieve, elementos atmosféricos que calan en el caracter de la población, un tanto huraña, reservada, que oculta mucho y dice poco. Es muy entretenida. Combina preciosas descripciones del paisaje con retratos de los personajes con sus correspondientes maneras de ver la vida sin aparentes entretenimientos. La intriga se mantiene hasta el final para saber quien mató al predicador, elemento que aunque se le presupone a una novela de este tipo, no siempre se cumple. Un punto  a su favor.

100 Años de soledad. Ho sento, em passa com Umberto Eco, no puc, no puc....

Un libro que me ha impresionado ha sido"Tras la sombra del submarino" de Robert Kurson,un libro muy especial.Basado en echo reales,la de dos buzos que en 1991 encuentran un submarino alemàn de la segunda guerra mundial.
Un libro muy recomendable.

Otro libro que he leido este verano ha sido el de Haruki Murakami,"Kafka en la orilla",me habian hablado muy bien de sus libros y la verdad es  que ha gustado bastante,seguramente seguirè leyendo algunos de sus libros.
Por cierto,este escritor japonès es maratoniano y le encanta correr    www.corricolari.eu/uploads/revistas/pdf/haruki.pdf

Vinga, que arriba el fred i més ganes que mai de llegir i no sortir a la foscor i a les baixíssimes temperatures de Barcelona  :rofl:

He deixat la pentalogia del Clan de les Cavernes al tercer volum i mig. A mi m'agraden els llibres "nyonyus" però la "nyonyeria" té un límit i de moment aparco el quart i cinqué volum quan estigui depre.

He seguit amb dos llibre dels mateixos autors recomants per el gran ecopac (m'han dit gran bebedor de xupitus  ) i l'Aipeyo.

16. ecopac. "El caçador d'estels "(català). "Cometas en el cielo" (cast) de Khaled Hosseini. El millor dels darrers llibres que m'he llegit. La història transcorre a l'Afganistan dels anys 80 endavant i parla de la vida de dos nois amics i les "peripècies" que els passen amb el pas dels anys.
És un llibre dur, molt dur, que toca molt la fibra i amb passatges en que et fa plorar. Bàsicament parla de l'amistat, la lleialtat, la traïció...
Em va caure a les mans per casualitat i en desconeixia de què anava. Em va enganxar molt (es llegeix força ràpid) i ara us recomano a tots que el llegiu. L'amistat i la lleialtat portades a punts extrems.

"Mil soles espléndidos" de Khaled Hosseini

Retrat bastant dur de la vida a Afganistan des de l'ocupació soviètica, passant per els governs titelles, l'arribada dels senyors de la guerra i els talibans. Un llibre així hauria d'acabar diferent de com acaba. No dic res més. Personalment m'ha agradat bastant.

21. Aipeyo "Tokio blues" de l'Haruki Murakami. Per a mi, el millor llibre que he llegit, i cada vegada que acabo un llibre, Tokio blues em sembla millor, em costa molt lleguir alguna cosa que ho millori.

Doncs en tres tardes he llegit "After Dark"  Haruki Murakami. Sembla que fagi llibres impossibles d'estrenar als cinemes  Sorprenent, innovador i quan acabes no saps que pensar, com a mínim jo. No el recomanaria però m'he enganxat rabiosament. Qui l'hagi llegit no li ha recordat alguns llibres d'en Paul Auster ?

Per acabar totalemnt amb el "nyonyisme" he començat "Anatomía de un instante" de Javier Cercas. Espero seguir fidel al meu republicanisme convençut quan acabi el llibre    ... Però vist el país que estem gairebé millor una monarquia-campechanismo que un president de república i cap de govern de dos partits diferents, seria insuportable  :mdr:

De totes formes amenaço en seguir amb "Seda" una recomanació de la senyoreta Puck, que em faria arribar a unes cotes de "nyonyerisme" espectacular  :glasses:

21. Aipeyo "Tokio blues" de l'Haruki Murakami. Per a mi, el millor llibre que he llegit, i cada vegada que acabo un llibre, Tokio blues em sembla millor, em costa molt lleguir alguna cosa que ho millori.

Doncs en tres tardes he llegit "After Dark"  Haruki Murakami. Sembla que fagi llibres impossibles d'estrenar als cinemes  Sorprenent, innovador i quan acabes no saps que pensar, com a mínim jo. No el recomanaria però m'he enganxat rabiosament. Qui l'hagi llegit no li ha recordat alguns llibres d'en Paul Auster ?
.....
.....
.....
.....
De totes formes amenaço en seguir amb "Seda" una recomanació de la senyoreta Puck, que em faria arribar a unes cotes de "nyonyerisme" espectacular  :glasses:

Gran autor el murakami. De Toquio Blues en breu s'estrena pelicula.
Entenc el que dius de que es un artista de fer llibres imposibles de portar a pantalla per els altres que he llegit d'ell, sobretot els contes que els te veritablement onirics.
Ah, l'ultim que he llegit d'ell, es precisament un que va recomanar crec que l'Squash que el titol traduit vindria a ser alguna cosa com "del que parlo quan parlo de correr", ja que cada any fa com a minim una marato i fins i tot ha fet alguna cursa de 100km (i te en ment fer un IM pero de moment fa nomes distancies curtes en tri)

I sobre seda, per nyonyo que et pugui semblar es un llibre precios amb un final impresionant per un llibre d'aquesta tematica. Val molt la pena (fins i tot el tinc repetit a casa ja que tant l'Ara com jo en teniem un)

Ah, per si no us ho havia recomanat mai, "Desde el Jardin" de Jerzy Kosinsky. Acabo de veure'l ara mentre buscaba altre llibre i es una altra obra mestra.

Ep! No m'havia fixat que això encara tenia moviment. De moment un servidor encara no havia aparegut per aquí...

Em vaig mirar fa temps aquesta llista i de moment me n'he llegit els dos que més em van cridar l'atenció:

7.Kasumei:"Seda" d'Alessandro Baricco, molt coneguda, però tot i així no deixa de ser taaaan bonica i simple...
16. ecopac. "El caçador d'estels "(català). "Cometas en el cielo" (cast) de Khaled Hosseini.

Dos grans llibres, en especial aquest darrer. També m'ha fet gràcia trobar un dels tres llibres que sempre recomano a tothom qui puc, que és:

21. Aipeyo "Tokio blues" de l'Haruki Murakami.

Si us ha agradat, el que s'hi assembla més dels que he llegit de Murakami (i en són uns quants) és "Al sur de la frontera, al oeste del Sol". Estic molt d'acord amb en Dani i en krlos que fa llibres gairebé impossibles d'estrenar als cinemes. De llibres com "Kafka a la platja" o "Crònica del pájaro que da cuerda al mundo" encara se'n podria fer una pel·lícula, però de "Tokio blues" i "Al surt de la frontera, al oeste del Sol" no crec que valgui la pena. Per mi l'interés de Murakami rau en l'atmosfera que aconsegueix crear, com utiliza el llenguatge....Plasmar això en una pel·lícula és complicadet....

I posats a proposar, per exemple:

- "Guadalajara", de Quim Monzó. Un recull de contes amb una gran ironia.
- "El fill de l'acordionista" o "Obabakoak" de Bernardo Atxaga. Dos grans llibres ambientats al País Vasc. El darrer que ha escrit ("Set cases a França") ja no em va semblar del mateix nivell.

Ara m'estic llegint "La solitud dels nombres primers" i apunta força alt. És que això de llegir enganxa gairebé tant com córrer  :yes: :yes:

Ostres, doncs portar "Cronica del pajaro..." al cinema...buf, potser si ets en David Lynch et pots apropar

Tim Burton també potser.....

En Canvi Tokio Blues no es dificil de portar, i fins i tot s'estrena en breu (l'actriu principal es la mateixa de "Mapa de los soni :whistle:dos de tokio" de Coixet)

Sí, vaig veure que el projecte ja estava engegat per Tokio Blues. Deu fer un parell d'anys que el vaig llegir i recordo que la meva impressió quan me'l vaig acabar era: "no sé què m'ha explicat, però m'ha encantat com m'ho ha explicat". És per això que comentava que no em sembla una novel·la per fer-la pel·lícula, però, clar, és una resultat de la impressió que em va causar el llibre.

Ah, i jo la Bíblia no me la llegiré, que ja em van fer anar a un col·legi de cures i crec que ja vaig complir l'expedient 

Dejo aquí tres títulos que he leido este año por si a alguien les interesa: "La carretera" (Cormac Mc Carthy), "Un mundo para Julius" (Alfredo Bryce Echenique) y "El desayuno de los campeones" (Kurt Vonnegut) 

Be, torno a pasar per aquest fil. Estic llegint "Los Miserables", pero es una edicio de 1968, aixi que el llibre esta una mica atrotinat. El pitjor es que he d'anar avui a un biblio a veure si el trobo per comprovar que estigui llegint el mateix llibre que va escriure l'autor, perque mes que una traduccio, em sembla un resum. El veig molt "telegramatic" (toma palabro) amb frases molt curtes amb principi i final que semblen escrites per un nen petit

Pd. Rectifico. No fa falta anar a cap biblio. Aqui esta sencer i tinc una traduccio surrealista...o la que he trobat per internet o es mes. Tinc capitols al llibre, que no estan a aquest arxiu d'internet, i hi ha paragrafs a internet, molt mes ben redactats que al meu llibre.

Pd2. He buscat l'edicio en frances, i resulta que esta millor el meu llibre que no pas l'arxiu que he penjat d'internet. Ara entenc perque sempre he odiat els traductors. La majoria son escriptors frustrats que es dediquen a reescriure altres obres

Krlos: Per Hugo, Victor Hugo només tinc "Nostre senyora de Paris" en català. I és una edició de l'any 2002 no un incunable com el teu del 68  :rofl:  El que jo no entenc és els resums que es fan dels llibres. TirantLoBlanc per exemple fer una adaptació al català actual, doncs passi, però resumir-lo com tantes edicions és incomprensible. Ah, bé, suposo que els estudiants no es morin llegint més de 100 pàgines seguides.... Bah, que es fotin i llegeixin més, que carai!  :grrrrrr:

Doncs jo he acabat de llegir "Anatomia d'un instante" de Javier Cercas, i il.lusionat per dos llibres anteriors; "Soldados de Salamina" i "La velocidad de la luz" el vaig agafar amb ganes i a més, malaltó, no tenia res millor a fer  :rofl:  Doncs, m'ha deixat més fred que IvanLendl (el jugador de tenis) I el tema m'agrada però que carai costa fer una cronologia lineal i no un salta-de-mata i amb una quantitat d'adjectius qualificatius que farien desmaiar-se l'Stephen King  :intello: Per llegir articles d'opinió ja llegeixo editorials, penso jo. En fin... Serafin...

Ara estic llegint un d'un escriptor que de jove va estar a la guerra de Xexènia des d'un punt de vista de la carn de canó dels joves rusos voluntaris o no tant voluntaris.

Be, paso per aqui per fer una recomanacio, que estic segur del que sentireu a parlar, i molt durant els propers mesos. I precisament perque estara al capdamiunt de les llistes de vendes durant mooooooolt de temps i perque ja dic que sera el mes venut del seguent Sant Jordi (ala, toma prediccio). Si el boca a boca funciona, sera un grandisim exit. Ni pells fredes, ni Dan Browns, ni Lisbets Salanders...

No fa falta matar personatges a la primera pagina (ni a la 150 si m'apureu) ni crear trames profundes i enrevesades. Nomes 10 amics que es reuneixen 25 anys despres i poc a poc van sortint de sota l'estora tota una serie de records del passat...i de cop pasa una cosa sorprenent que et deixa mes enganxat encara.

Ahir vaig llegir 150 pagines d'una tacada i ja nomes em queden 200 per acabar-lo

Ah, es el primer llibre del David Monteagudo, un gallec afincat fa temps a l'alt penedes. Vaig escoltar a una entrevista que te molts llibres escrits. Espero que es comencin a publicar darrera d'aquest!!!

Hola

ahir vaig acabar de llegir-me "¿Quién quiere ser millonario?" d'en Vikas Swarup.

Dir-vos que em va agradar molt més la peli, malgrat només "pillar" la idea del llibre, perquè ni tan sols l'adapta.

Agradable lectura i exòtica, però tampoc és un gran llibre.


Fins ara.

Jordi

Jo porto una epoca amb bastanta sort amb el tema bibliofil. He anat enganxant

Despues del anochecer, de Stephen King

Cain, de Saramago

Los Miserables, de Victor Hugo

Fin, de David Monteagudo

I ara estic acabant "El cielo es azul, la tierra blanca" de Hiromi Kawakami. No es un bestseller, pero es molt relaxant la seva lectura

Aquest nadal espero que caigui l'ultim de l'Stephon King i probablement l'ltim de Dan Brown.


I una ultima recomanacio tot i que ara cinefila. Despres de seguir el consell del Hansi i la Nuria i anara veure "Si la cosa funciona", de Woody Allen, que ens va encantar, ara us pasem nosaltres una recomanacio "La Elegancia del Erizo". Tot i el final que te, surts d'alla amb la sensacio d'haver vist una pelicula que pasara desapercebuda per la gran majoria de public, pero que tu la recordaras durant molt de temps. He de buscar el llibre del mateix titol en que esta basada, perque ha de ser una molt bona lectura tambe.

Gran autor el murakami. De Toquio Blues en breu s'estrena pelicula.
Entenc el que dius de que es un artista de fer llibres imposibles de portar a pantalla per els altres que he llegit d'ell, sobretot els contes que els te veritablement onirics.
Ah, l'ultim que he llegit d'ell, es precisament un que va recomanar crec que l'Squash que el titol traduit vindria a ser alguna cosa com "del que parlo quan parlo de correr", ja que cada any fa com a minim una marato i fins i tot ha fet alguna cursa de 100km (i te en ment fer un IM pero de moment fa nomes distancies curtes en tri)

I sobre seda, per nyonyo que et pugui semblar es un llibre precios amb un final impresionant per un llibre d'aquesta tematica. Val molt la pena (fins i tot el tinc repetit a casa ja que tant l'Ara com jo en teniem un)

Finalment em vaig comprar jo també el llibre en anglès cansada d'esperar a l'edició en castellà i he disfrutat molt. M'agraden els llibres de Murakami i és una llàstima que no el pugui llegir en el seu idioma original. Amb ell tinc la sensació que és un amic que m'explica coses a cau d'orella. És molt poètic, de tant senzill que és.

I aquest llibre que comenta el krlos sobre córrer és molt fàcil de llegir i molt interessant a la vegada perquè combina les experiències en el córrer amb les seves experiències com a escriptor. Ambdós temes m'interessen, i el resultat és un llibre sincer, sense pretensions però amè i proper.

Ara llegeixo el Tokio Blues i el combino amb Bella del señor del Cohen.

Algú té suggeriments sobre llibres interessants sobre atletisme? Busco llibres ben escrits, ni massa tècnics ni massa lacrimògens o heròics.

Jo vaig acabar fa uns dies "La Mano de Fatima". Dur relat de l'epoca de l'expulsio morisca. Una mica llarg i amb masa alt i baixos (ara tot s'enfonsa, ara tinc un cop de sort, ara es torna a enfonsar...aixi fins que s'acaba el llibre). Pero be, m'ha agradat.

Krlos: He deixat el llibre a mitges. L'empatia entre ell i jo era pràcticament zero. L'he guardat a l'estanteria de llibres a mitges i potser algun dia amb més ganes l'agafi de nou. Quan t'és igual que li passin els personatges mala senyal.

Ahir mateix vaig començar el llibre de literatura fantàstica "El nombre del viento" que tothom deixa tant i tant bé i en el seu primer dia han caigut més de 100 pàgines. Ho necessitava, el poder sumergir-me totalment en una història i que passin les hores amb fruició! 

Per reis cauran quatre o cinc llibres per desesperació de l'Eva  :love: que veu que el seu espai vital està essent envaït per totxus i totxus de lletres 

Us recomano i molt "FI" de David Monteagudo. Aquest autor té una història curiosa

www.elmundo.es/2009/11/11/catalunya/20431029.html

Segur que en Krlos em diu que faig una heretgia però m'ha recordat una mica a Stephen King (salvant les distàncies). Jo he llegit el llibre en tres dies. Es llegeix molt ràpid i la història enganxa tot i que... (no puc dir res més)

Crec que m'enganxaré a la saga de "La espada de la verdad" però aquesta temàtica crec que poc de vosaltres us agrada  :mdr:

Us recomano i molt "FI" de David Monteagudo. Aquest autor té una història curiosa

www.elmundo.es/2009/11/11/catalunya/20431029.html

Segur que en Krlos em diu que faig una heretgia però m'ha recordat una mica a Stephen King (salvant les distàncies). Jo he llegit el llibre en tres dies. Es llegeix molt ràpid i la història enganxa tot i que... (no puc dir res més)

Crec que m'enganxaré a la saga de "La espada de la verdad" però aquesta temàtica crec que poc de vosaltres us agrada  :mdr:

Ja vaig fer un missatge el dia 10 de desembre a aquest fil sobre aquest llibre. Tant jo com l'Ara ens varem quedar enganxats des del principi, i es d'aquests llibres que et fan dormir poc perquè son les 4 de la matinada i no el pots deixar.
Stephen King te algun llibre de temàtica "similar" (Apocalipsis, tot i que aquest te unes 1600 pàgines).
Els "entesos" comparen FIN amb LA CARRETERA de Mccarthy. Tinc ganes de llegir aquest últim per les bones crítiques que he trobat darrerament, i a més avui he vist que s'estrena peli del mateix i a la biblioteca del Pont el tenen en Anglès. Quan acabi THE DOME de King, aniré cap a LA CARRETERA, deixant temporalment aparcat EL ERIZO que era el següent a la meva llista

Us recomano i molt "FI" de David Monteagudo. Aquest autor té una història curiosa

www.elmundo.es/2009/11/11/catalunya/20431029.html

Segur que en Krlos em diu que faig una heretgia però m'ha recordat una mica a Stephen King (salvant les distàncies). Jo he llegit el llibre en tres dies. Es llegeix molt ràpid i la història enganxa tot i que... (no puc dir res més)

Crec que m'enganxaré a la saga de "La espada de la verdad" però aquesta temàtica crec que poc de vosaltres us agrada  :mdr:

Ja vaig fer un missatge el dia 10 de desembre a aquest fil sobre aquest llibre. Tant jo com l'Ara ens varem quedar enganxats des del principi, i es d'aquests llibres que et fan dormir poc perquè son les 4 de la matinada i no el pots deixar.
Stephen King te algun llibre de temàtica "similar" (Apocalipsis, tot i que aquest te unes 1600 pàgines).
Els "entesos" comparen FIN amb LA CARRETERA de Mccarthy. Tinc ganes de llegir aquest últim per les bones crítiques que he trobat darrerament, i a més avui he vist que s'estrena peli del mateix i a la biblioteca del Pont el tenen en Anglès. Quan acabi THE DOME de King, aniré cap a LA CARRETERA, deixant temporalment aparcat EL ERIZO que era el següent a la meva llista

Llegeix-te'l Krlos, no te'n penediràs; jo ho vaig fer deu fer un any i encara l'assaboreixo. Poc llibres m'he llegit on es faci un retrat de la falta d'esperança com aquest (bé, aquest tema és força recurrent per aquest autor).

Albert

M'heu fet pensar que us volia recomanar algun llibre del John Irving. N'he llegit uns quants i fa uns dies n'he acabat un, que és el que menys m'ha agradat, però no m'ha fet canviar la bona opinió que tinc d'ell.

Si n'he de triar algun, em quedo amb Una dona difícil. I després, amb Fins que et trobi. Si algú em diu que em llegeixi El món segons Garp i el trobaré millor, no és així: és el primer Irving que vaig llegir i, tot i que no em va deixar indiferent, em van agradar més els dos que he recomanat. :yes: