Serju 16

Moltes gràcies Montse  :love: :love:, quan torni ja et fare cinc centims i anims que tu també estas a punt de debutar en marato 


Sergi 

Hola ¡Serju16 te envio MP
saludos

Muchas gracias Manolo  , me mirare el tema Y si tengo alguna consulta lo llamo.

Sergi 

Serji  :love: :love:
Els metges ( espero que no em llegeixin ) es poden equivocar.

Serji ja em parlat, mira el que diu la caloreta i jo li dono la raó, ens veiem a la pròxima marató 

Bones,

Despres de consultar varis especialistes mes sobre la meva cadera , junt amb dues resonancias que han concretat mes, l’estat de la meva lesio de cadera, com he dit despres de veure varis especialistes tots concorden en dues valoracions , no es pot operar (no es solucionaria la part principal del problema) la cadera dreta ja no te carlilag i l’esquerra està força tocada.

El pitjor i el que mes mal m'ha fet es que tal i com ho han plantejat i assegurat Berlin serà la primera i ultima marato i la meva darrera cursa atletica  :'( :'( :'( :'( :'( :'( :'( :'( i d’altre qualsevol esport que representi recolzar-se sobre les meves extremitat inferiors o el que es el mateix qualsevol recolzament a la cadera , vaja que natacio i ciclisme de tranqui.

Això vol dir que les curses nomes le veure des de la barrera i amb una camara per fer vos fotos.

Ens veiem  :love:

Fins aquest matí no he sabut la notícia dels teus malucs. Serju16

Potser no em coneixes. Sóc 11 anys més gran que tu i també tinc coxartrosi bifemoral avançada. El meu maluc dret està fumut i l'absència de cartíleg a l'esquerre impedeix la flexió de l'articulació. Em costa molt posar-me mitjons i sabates: Simplement les mans ja no m'hi arriben. 

En el meu cas també està descartada per impossible l'artroscòpia. La degeneració òssia ja té  un grau que evita que es  pugui actuar des de fora. La nostra "solució" és del tipus Robocop: la de la foto de la pàg. 60 de la Vanguardia d'ahir dissabte.

Jo, allò dels metges dient  "... ara, per no accelerar la degeneració, s'han acabat els esports amb impacte. Passa't a la bicicleta i la natació" em va tocar sentir-ho fa un any. La cursa de la Mercè 08 ja la vaig fer com espectador - fotògraf (anava força coix), després vaig fer la Berga-Santpedor en BTT, com inici de la meva nova vida d'ex corredor.

Passades unes setmanes trobava massa a faltar l'ambientillu de les curses i vaig preguntar al metge: Com de depressa s'està degenerant el maluc ? quants anys fa que va començar el procés degeneratiu ?. Quin temps em queda fins que sigui inevitable operar per posar la pròtesi ?. La resposta depèn de cada pacient. Per saber si el procés va més lent o més ràpid, cal comparar resultats de proves amb mesos de diferència i constatar quin és el grau de progrés del mal.

Després de rumiar i de rebre els ànims dels insensats dels GPT & F, (durant setmanes ho vaig ocultar.  No deia res i ells preguntaben què passava. No era fàcil dir-los "Hasta luego Lucas, no correré mai més !") vaig decidir que entre l'opció tenir coxartrosi bifemoral, haver-me d'operar i no córrer i l'opció tenir coxatrosi bifemoral, haver-me d'operar i córrer, optava per la segona.  :yes: És menys prudent però més divertida i la conseqüència final crec que és si fa no fa la mateixa.

Per celebrar la meva decisió "endavant les atxes i salga el sol por Antequera" vaig proposar un dinar que farem quan algunes de les primes dones GPTeres puguin (tenen una agenda de compromisos com la de l'Obama). Hi estàs convidat.  Passa per can GPT & F per estar al corrent de lloc i data.

Què ha passat des que vaig prendre la decisió de tornar a córrer ? doncs que abans entrenava poc i ara encara menys, però gaudeixo cada qm. com un privilegi, atès que sóc conscient que no me'n queden gaires. He fet més curses ? I tant ! bastantes de 10 i una mitja: Són com entrenaments. I la marató ? també la vaig fer. Si no ets molt ambiciós amb la marca, es pot. A la de BCN vaig entrar en 3 h cinquanta no sé què, fent només uns 20 qm setmanals.

A la Mercè d'aquest any, res de fer de fotògraf: 43' 21'' amb un truquillu: Perdre 2 quilets (menys pes és menys impacte i per tant, bo pel nostre mal)

El dia que havia d'anar a cal traumatòleg a fer proves per veure si la pupa avançava ràpid ... em vaig trencar la mà. Hores d'ara encara no les he fet.

Les faré i et prometo que ja t'expliacaré si aquesta mena de tractament  peculiar m'ha perjudicat gaire.

Hem d'afegir vida als anys, més que no pas anys a la vida.

Molts ànims ! 

Moltes Gràcies Jim , la veritat es que ara mateix estic en la primera fase del que has descrit, molt probablement aviat passi a la segona. 

Sergi