Miqueljardi

Hola a tots,
Bé, comença l´any i m´he decidit a crear un petit espai amb les meves experiències. Molts de vosaltres ja em coneixeu de fa temps corrent per aquests mons de Déu. Pels que no, aprofito per explicar quatre cosetes.
Des de petit em va agradar correr, però no em vaig dedicar, ja que per motius econòmics vaig triar el camí de l´arbitratge de basket durant 21 anys (amb això em vaig guanyar prou bé la vida, pagant-me els estudis). Quan per motius familiars ho vaig haver de deixar (tinc dos nens i sortir tots els caps de setmana a arbitrar era un rotllo) vaig deixar l´esport. Però mica en mica vaig començar una altra vegada a enganxar-me al correr. Sobre tot, gràcies a que vaig coneixer l´antiga pàgina de 10de1000.com.
Tinc dos problemes, el primer va succedir a l´any 1984, quan em vaig trencar la triada interna del genoll esquerra, de la qual em vaig operar i no vaig quedar bé ni molt menys. El segon, l´any passat em vaig trencar també els lligaments creuats de la cama dreta (aquests crec que si que estan prou millor).
En el correr soc un "angunyios i un picajos!, és a dir, sempre vaig al límit, m´agrada molt correr i sempre intento guanyar a algú, que en definitiva vol dir guanyar-me a mi mateix. Se que els meus genolls no duraran gaire, i és per això que haig d´aprofitar al màxim el temps que em quedi,
Ara mateix estic preparant la Marató de Barcelona amb en Fabian Roncero amb l´objectiu de fer 3.25 (tinc 3.29.50) i en un futur no molt llunyà tinc dos objectius, fer la MArató de Nova York i fer un Iron Man (aquest any 2008 vaig debutar a la triatló sprint i em va encantar).
Ah, i soc un Ataràxic!!!

Hola MiquelJardi
Ya nos hemos visto, incluso en un entreno "ataràxic", pero queda pendiente una ST.
Siendo una pagina de un "Ataràxic" seguro que vale la pena ir viendo que se cuece en ella.
Salud y muchos kilometros este 2.009.
Un abrazo

Hola Kalimero
De momento las sesiones técnicas de los ataraxics tenemos que entrenarlas un poco más, ya que no salen a los ritmos adecuados. Creo que aquí, nuestro entrenador falla un poco
Ya sabes, cuando quieras te apuntas con nosotros, que somos un grupo abierto.
Lo que más me recuerda de tí, es que tienes un hijo, Pingui que también corre, y al que no conozco. Lo digo porque yo tengo uno pequeño de 9 años y me gustaría que algún dia me pudiera pasar como a tí, correr con él. Yo he corrido con mi padre alguna carrera del Corte Inglés (cuando él podía, ahora ya tiene 76 años y el pobre no puede), y fue una experiencia increible. Con mi hija hago también la del Corte Inglés, pero eso de correr no va con ella.

Ei Miquel!

Felicitats per la cursa d'ahir! Que be que t'hagis decidit a crear aquest petit espai. Ja t'anirem dient cosetes per aquí! jjejeje

Salut

Hola:
Ahora tu hijo todavía es peque. Pero de aqui a nada, si le sigue gustando correr, de verdad, es lo mejor. Ir a entrenar, correr un rato con el.
Correr y hablar con tu hijo, que te cuente como le ha ido la semana, que le preocupa, sus ilusiones,....de verdad, que se agradece mucho.
Y cuando llega el domingo, si coincides en alguna cursa, levantarte, ir con el, compartir el café de antes, (luego en la carrera no lo veo ni por asomo), y luego el viaje de vuelta a casa, o la ST   pertinente, se agradece.
La behobia-San Sebastian, que la corrio todo el rato conmigo, fue una experiencia fantastica.
Ya veremos cuanto más dura, pero llevo ya 5 años compartiendo esta afición con él, y  

Per cert Miquel, TELA LA FOTO!!! jejeje

Salut

Hola Miqueljardi

Proponerse objetivos elevados es la caracterictica principal de los ganadores.  :yipi:

Te queda mucha cuerda campeón, por cierto buena tirada larga la de hoy eh? 

Saludos
Antonio

Hola Antonio,
Si, la tirada ha sido muy buena, buen ambiente, y muchas ganas de correr...
Por lo que he oido, se ve que quieren proponer otra dentro de unas semanas de 2 horas y media por Castelldefels, o por ahí. Iremos cogiendo la forma...
A mi me ha servido mucho por el tema de la cabeza. Normalmente la cabeza me dice que no, y aunque las piernas digan que si, no hay forma de correr. En cambio, si practico una distancia se que puedo llegar hasta ella, y hasta ese momento no me empiezo a preocupar. Dicho de otra forma, ya se que por lo menos hasta el km 28 de la Maratón no tengo que preocuparme por pararme. Lo he hecho una vez y lo puedo repetir.
Por cierto, me hizo mucha gracia cuando te adelantamos en la San Silvestre y nos dijiste aquello de que "eso no es un barco, es un trasatlántico...". Me reí mucho.
Estoy seguro que como me dijo el otro día Curat "esto no tiene secretos, es cosa de entrenar". Seguro que con tus entrenos, con los míos, y con los de todos, conseguiremos nuestros objetivos, y bajaremos de los 3.30. Y después nos iremos de ST

Hola Miquel. Salutacions en el teu nou fil.

Ja ho sé, ja ho sé que tenim pendent fer una ST com deu mana, però com que som un grup d'entrenament peculiar (només quedem un dia i és entre setmana) no és fàcil programar una ST. Que quedi clar, de tota manera, que el dia que el Chute i el Kalimero ens van visitar i va haver una molt bona ST amb braves i pop. No és culpa meva que no hi fóssiu tots. Ja ho arreglarem, us ho prometo.

miqueljardí, molt bona iniciativa aquesta d'obrir un fil propi. Com que ets molt obert i simpàtic, i vas millorant cada dia, tindràs moltes coses per anar escrivint sobre la teva progressió i les teves experiències com a corredor. No ens fallis els dimecres que ets un element fonamental! Aquest matí, quan ens hem creuat al litoral -jo anava amb el grup de les 9-, t'he vist que anaves molt fresc i content: es veu que t'ho passes molt bé corrent: anàveu a tota pipa, quina enveja! Fins aviat! :smile:

Hola  :Upe,
Doncs no anava molt bé, no, el que passa es que a mal tiempo buena cara  :wink2:
La veritat és que acabava de passar un mal moment, i sort del Klaatu que tirava de mi. Després a estat a l´inrevés.
Tu també vas com una moto, ja et veig fent sub 45 aquest mateix any.

Enric, La sessió tècnica és una cosa que ha d´estar fixada en els estatuts ataraxics. Així que com a entrenador, t´imposso aquesta obligació i que ens planifiquis uns entrenaments de ST d´aquí a fi de temporada :rofl:

Hola de nou,
Bé, el temps passa, els kms passen i jo continuo per aquí. Aquestes setmanes són d´un autèntic estress amb els entrenaments del Fabian Roncero. La setmana passada vaig fer 85 kms. En les últimes 9 setmanes que fa que estic seguint els entrenaments la mitjana setmanal és de 72 kms. Hem de fer 6 dies a la setmana d´entrenament, per tant 6x9 setmanes = 54 dies, dels quals he sortit 49. Ufff, estic cansat... i sobre tot nerviós.
Veig que la marató ja està arribant, que el temps es va esgotant, que és ara o mai. Ahir vaig complir 1.005 kms amb les bambes i avui estrenaré les noves (les tinc comprades des de l´agost). Són les mateixes de sempre, les Asics Kayano, però suposo que quan me les possi notaré que volo, ja que l´amortiguació de les que tenia fins ara ja començava a anar malament, i ho notava en els bessons.
Tot això em porta a les meves sensacions, crec que aconseguiré baixar la marca de 3.29.50, però aconseguiré baixar de 3.25?.
Suposo que si, encara que a vegades em plantejo si en veritat ho faré, i més encara, si realment valen la pena aquests esforços tan grans de dies i dies d´entrenament. Ho dic perquè a vegades, alguns dies, quan surto a correr tinc la sensació de que corro per rutina, per baixar el temps, i no pel plaer de correr.
Estic dient això i estic pensant en propers reptes, en propers objectius a aconseguir... En quina serà la propera que faré. No sé, m´estic plantejant el fet de fer el 26 d´abril la Marató de Madrid (1 mes i 3 stmanes deprés de Barcelona). No he fet mai dos maratons tan seguides. Però una cosa que si que tinc clara és que si la faig serà amb l´objectiu de baixar de 4 hores, o de 4,15. És igual... Serà per fer-la, per tenir una nova Marató fora de Catalunya al sarró. Ah, i sense oblidar el Triatló, clar, que vull fer un Triatló Olímpic després de la bona experiència del Triatló Sprint que vaig fer.
Ara per ara penso en l´entrenament de demà amb els ataraxics, en que tinc ganes de veure'ls i de canviar els entrenaments. De fer alguna cosa en grup i no sol (bé, sempre m´acopanya el meu MP3). No sé, ja us aniré dient que tal va tot. Gràcies per llegir-me.

Miquel, ets una màquina!!

No se si baixaras de 3.25 o no a la marató. Però, n'estic segur de que la gaudiras a tope!!

Salut

Uf, quina setmaneta. Si tot va bé, em sortiran aquesta setmana 95 kms!!!. Avui per exemple he fet 20' de carrera continua, 12 x 1.000 amb recuperació d´1 minut, en un temps per cada sèrie entre 4.10-4.15. Després 10 minuts de carrera continua. És a dir, gairebé 18 kms a les pistes de Pau NEgre. Aquesta setmana el dia que menys he corregut són 15 kms. Uf, a veure si arribo als 95 que seria el meu record absolut

Uf, quina setmaneta. Si tot va bé, em sortiran aquesta setmana 95 kms!!!. Avui per exemple he fet 20' de carrera continua, 12 x 1.000 amb recuperació d´1 minut, en un temps per cada sèrie entre 4.10-4.15. Després 10 minuts de carrera continua. És a dir, gairebé 18 kms a les pistes de Pau NEgre. Aquesta setmana el dia que menys he corregut són 15 kms. Uf, a veure si arribo als 95 que seria el meu record absolut

Miquel, des de la meva cadira de lesionada et miro i m'admiro. Carai! Treure la força de voluntat (i també física, clar) per fer tants kilometres a la setmana ... Segueix, segueix, cuida't els genolls i insisteix, que març està a la "vuelta de la esquina".

Molta força!  :love:

95 km a la setmana... Miquel, com t'he dit en altres missatges, no se que passarà el dia de la marató, però, com t'estàs currant tú els entrenaments, crec que poca gent ho fa. Com diu la Bego, voluntat de ferro, si senyor!

Segueix així!

Salut

Uf, quina setmaneta. Si tot va bé, em sortiran aquesta setmana 95 kms!!!. Avui per exemple he fet 20' de carrera continua, 12 x 1.000 amb recuperació d´1 minut, en un temps per cada sèrie entre 4.10-4.15. Després 10 minuts de carrera continua. És a dir, gairebé 18 kms a les pistes de Pau NEgre. Aquesta setmana el dia que menys he corregut són 15 kms. Uf, a veure si arribo als 95 que seria el meu record absolut

Deu ni do. 95!!!! Jo el màxim han estat 65! Vigila de no prendre mal als genolls. Quan comenceu a baixar km's? Les 2 ultimes setmanes suposo que fareu uns 20, oi?
Vinga Miquel que estic convençut que aconseguiràs el teu objectiu però tingues cap!

Gràcies a tots!!!
Bé, jo espero que baixarà aviat, perquè o baixa o baixo jo. El que passa es que soc una mica massoquista (bé, com gairebé tothom). Ahir, per exemple, estava mort, no tenia cap ganes de correr, l´escalfament de 20 minuts em va costar deu i ajut, però quan vaig començar a fer les 12 sèries de 1.000 em vaig trobar de conya i fins i tot vaig anar molt més ràpid del que em tocava, i això que anava mirant el rellotge i al final em deixava anar per baixar el ritme.
No se, ja us dire els nous reptes, però m´estic plantejant si després de fer la Marató de BCN, fer la Marató de Madrid, que és el 26 d´abril. Però si la faig seria amb l´esperit de fer-la, i amb una mica de sort baixar de 4 hores. No anar a competir, sino a veure i a viure l´ambient.
Salutacions

Bé, una altra mitja marató al sac, i quines sensacions que vaig tenir...
En primer lloc el dissabte vaig estar a la tarda amb en Fabian Roncero, que ens va donar consells, i el diumenge va estar amb nosaltres també. Primer fent uns kilòmetres en la tirada prèvia i després fent alguns kilòmetres de la Mitja. És molt bon tio, i correr al seu costat és una d´aquelles coses que normalment no es poden explicar. Al final poso una foto que m´encanta, que va fer en Joan3, i que demostra el meu estat.
Quan estem fent la tirada prèvia, avancem al  Wanjiru (campió olímpic de Marató). M´aturo un moment i el saludo i li dono la ma (quin goig per mi). Després riem molt quan diem que es va quedant i que no pot aguantar el nostre ritme...
Al final, fent la prèvia, havia de fer 40 minuts, uns 8 kms, i al final em van sortir 11 kms en 53' (a ritme de 4.53')
Arribo després a la sortida, i em trobo a alguns que entrenem amb en Fabian, i donem voltes i més voltes fins que ha sortit tothom. Al final sortim amb més d´un minut de retard a la resta de corredors. La gent ens saluda, ens fa fotos, i ens diuen que arribem tard :rofl:
Començo a correr amb aquestes màquines, a avançar a un munt de gent, i sobretot a riure. M´ho passo molt bé, vaig aguantant molt bé el ritme que posen i que està sobre els 4.45. Fabian em diu en el 3 que afluixi, que no els segueixi, i així ho faig. Vaig a un ritme moooolt controlat. Em dedico a saludar a Correcats, a anirmar a la gent, a riure. Em prenc al km 5 el primer gel i després em trobo a la Upei la veig bé, la saludo i segueixo. Pujo a la Garriga i em sembla que sigui en baixada, mai havia pujat tant bé....
En el km 10 em prenc el segon gel. Anem pel polígon i veig que la gent retalla increïblement. En canvi veig a alguns correcats que segueixen el camí correcte. Haig de reconèixer que alguna vegada jo havia retallat però ja mai ho faig. El ser correcat és un orgull i s´ha de complir el primer manament: NO RETALLARAS!!!!".
Segueixo corrent i em trobo perfecte, miro el rellotge i no m´ho puc creure, ja que estic millorant molt i molt el promig, tot i que m´estic frenant, que no apreto, que vaig a ritme tranquil i controlat. Arribem als últims kms i veig a Siouxper davant meu, però que va patint molt. Jo no el conec personalment, però crec que pateix i el vaig mirant...
En els 2 últims kms em trec la música i em dedico a riure amb la gent, a picar de mans als nens, a aplaudir al públic, a gaudir com feia molt de temps que no feia en una cursa. Les cames van soles.
Al final enganxo a Sioux i li dic que es posi radera, que jo tiro d´ell. Ho fa i li ajudo. El vaig animant...
Al final entro a la meta amb una sensació increïble, he fet 1.39.10, a rime de 4.39, quan ho havia d´haver fet a 4.50. I això que m´he frenat moooooolt :mdr: He fet en total 32 kms i em trobo molt bé de cames, he millorat les meves previsions, i en total m´ha sortit una mitjana entre la Mitja i la prèvia de 4.44 en 32 kms (quan el meu ritme previst a la Marató és de 4.50). Això vol dir que tot i que m´he proposat fer-la en 3.24.59, estic molt a prop de baixar de 3.20. Se que podria haver corregut 10 kms més tranquilament, les cames responien. I això que ha estat la primera vegada que la faig sense parar-me.
Crec que els entrenaments fets fins ara, els gairebé 900 kms fets en 12 setmanes, amb setmanes de 100 kms i la majoria de 85-90 kms, serveixen per alguna cosa. Avui tinc menys pors que el dissabte. Potser ho aconseguiré, potser assoliré marca per anar a Nova York per edat, potser el dia 1 de març, quan compleixi 42 anys i 195 dies serà el meu dia, potser aquell dia seré tant feliç que no m´ho creuré. No sé, ja queda menys d´un mes. Aviat ho sabré...

El que ha estat una experiència increible és haver adavantat a 4.000 persones. Això no es pot dir tots els dies :yipi:

Bé, una altra mitja marató al sac, i quines sensacions que vaig tenir...
En primer lloc el dissabte vaig estar a la tarda amb en Fabian Roncero, que ens va donar consells, i el diumenge va estar amb nosaltres també. Primer fent uns kilòmetres en la tirada prèvia i després fent alguns kilòmetres de la Mitja. És molt bon tio, i correr al seu costat és una d´aquelles coses que normalment no es poden explicar. Al final poso una foto que m´encanta, que va fer en Joan3, i que demostra el meu estat.
Quan estem fent la tirada prèvia, avancem al  Wanjiru (campió olímpic de Marató). M´aturo un moment i el saludo i li dono la ma (quin goig per mi). Després riem molt quan diem que es va quedant i que no pot aguantar el nostre ritme...
Al final, fent la prèvia, havia de fer 40 minuts, uns 8 kms, i al final em van sortir 11 kms en 53' (a ritme de 4.53')
Arribo després a la sortida, i em trobo a alguns que entrenem amb en Fabian, i donem voltes i més voltes fins que ha sortit tothom. Al final sortim amb més d´un minut de retard a la resta de corredors. La gent ens saluda, ens fa fotos, i ens diuen que arribem tard :rofl:
Començo a correr amb aquestes màquines, a avançar a un munt de gent, i sobretot a riure. M´ho passo molt bé, vaig aguantant molt bé el ritme que posen i que està sobre els 4.45. Fabian em diu en el 3 que afluixi, que no els segueixi, i així ho faig. Vaig a un ritme moooolt controlat. Em dedico a saludar a Correcats, a anirmar a la gent, a riure. Em prenc al km 5 el primer gel i després em trobo a la Upei la veig bé, la saludo i segueixo. Pujo a la Garriga i em sembla que sigui en baixada, mai havia pujat tant bé....
En el km 10 em prenc el segon gel. Anem pel polígon i veig que la gent retalla increïblement. En canvi veig a alguns correcats que segueixen el camí correcte. Haig de reconèixer que alguna vegada jo havia retallat però ja mai ho faig. El ser correcat és un orgull i s´ha de complir el primer manament: NO RETALLARAS!!!!".
Segueixo corrent i em trobo perfecte, miro el rellotge i no m´ho puc creure, ja que estic millorant molt i molt el promig, tot i que m´estic frenant, que no apreto, que vaig a ritme tranquil i controlat. Arribem als últims kms i veig a Siouxper davant meu, però que va patint molt. Jo no el conec personalment, però crec que pateix i el vaig mirant...
En els 2 últims kms em trec la música i em dedico a riure amb la gent, a picar de mans als nens, a aplaudir al públic, a gaudir com feia molt de temps que no feia en una cursa. Les cames van soles.
Al final enganxo a Sioux i li dic que es posi radera, que jo tiro d´ell. Ho fa i li ajudo. El vaig animant...
Al final entro a la meta amb una sensació increïble, he fet 1.39.10, a rime de 4.39, quan ho havia d´haver fet a 4.50. I això que m´he frenat moooooolt :mdr: He fet en total 32 kms i em trobo molt bé de cames, he millorat les meves previsions, i en total m´ha sortit una mitjana entre la Mitja i la prèvia de 4.44 en 32 kms (quan el meu ritme previst a la Marató és de 4.50). Això vol dir que tot i que m´he proposat fer-la en 3.24.59, estic molt a prop de baixar de 3.20. Se que podria haver corregut 10 kms més tranquilament, les cames responien. I això que ha estat la primera vegada que la faig sense parar-me.
Crec que els entrenaments fets fins ara, els gairebé 900 kms fets en 12 setmanes, amb setmanes de 100 kms i la majoria de 85-90 kms, serveixen per alguna cosa. Avui tinc menys pors que el dissabte. Potser ho aconseguiré, potser assoliré marca per anar a Nova York per edat, potser el dia 1 de març, quan compleixi 42 anys i 195 dies serà el meu dia, potser aquell dia seré tant feliç que no m´ho creuré. No sé, ja queda menys d´un mes. Aviat ho sabré...

El que ha estat una experiència increible és haver adavantat a 4.000 persones. Això no es pot dir tots els dies :yipi:

ets un crack a nivell personal i tambe atleticament parlant... felicitats, ara toca pensar amb  la marato ,ESTIC MOLT CONTENT PER TU.