Miqueljardi

Gràcies Sir, venint d´un atleta com tu, encara te més mèrit el cumplit. Ja saps, que a part de que siguis perico (això no té possibilitat de millorar, osigui, que en aquest aspecte desisteixo), us aprecio molt, tant a tu com a la Blanca, en especial des d´aquell dia que ens vam conèixer, fent la tirada per Badalona-Premià, fa ja tres anys, que em vaig quedar lessionat en el bessó, i us vau quedar amb mi fins arribar al tren.

Gràcies Sir, venint d´un atleta com tu, encara te més mèrit el cumplit. Ja saps, que a part de que siguis perico (això no té possibilitat de millorar, osigui, que en aquest aspecte desisteixo), us aprecio molt, tant a tu com a la Blanca, en especial des d´aquell dia que ens vam conèixer, fent la tirada per Badalona-Premià, fa ja tres anys, que em vaig quedar lessionat en el bessó, i us vau quedar amb mi fins arribar al tren.

home MIQUEL  per mi es  primeR els companys corredors-patidors que no pas el futbol ja saps que els maratonians som  d'una altra pasta ( per aixo ens vem quedar amb tu faltaria mes ) ,els bons pericos  SOM PATIDORS desde que naixem per aixo amb vaig fer maratonia per no patir tant jejeje, que per cert no pateixo  tant corrent  com amb el meu equip ...

Felicitats, Miquel. Ja ho tens al sac.

Doncs va arribar el diumenge 8 de febrer. L´objectiu era baixar d'1.30. Un objectiu que volia fer des de feia més de 3 anys. Era un objectiu que em tenia capficat. Perquè? Perquè per la meva edat suposava tenir marca per fer el NYC Marató. També era un test important per la preparació de la Marató de BCN.
El dissabte el passo molt nerviós (sembla mentida, lo competitiu que soc amb mi mateix, això és un joc però jo me'l prenc com una raó de ser).
El diumenge m´aixeco d´hora, i vaig cap al Parc de la Ciutadella, on he quedat amb en Klaatu per fer la mitja junts i amb el mateix objectiu. Arribo molt d´hora per ell, però tard per la foto :grrrrrr:
Escalfo molt lleugerament i parlo amb alguns amics, vaig a les taules de Ping-pong, i em trobo al Klaatu que està gelat. Fem un escalfament suau i anem cap a la sortida. L´objectiu és anar a 4.14.
Comencem a correr i començo a tirar jo. El primer km el passem a 3.59, anem molt ràpids però estem agafant un coixí. El segon a 4, i així anem fent, pujant pel Paral·lel... i arribem a la Gran Via. Anem amb un coixí de gairebé 40 segons. Afluixem un pelet, però arriba el km 7 i sense voler em fa la traveta en Klaatu. Em foto de lloros i se'm surt la clavícula. M´aixeco com puc, amb les cames sagnant i plenes de ferides, em col·loco jo mateix i sense parar la clavícula i seguim. Em fa mal, però no vull parar. He treballat molt per arribar al dia d´avui i res ni ningú em podrà parar.
Vaig regulant, em fa por la velocitat/distància, i no poder arribar. Passem pel km 10 en 41.40 quan el previst era fer-ho en 42.30 (per tant, portem un coixí de 50 segons...).
Pujem Marina, arribem a la Diagonal, i arribem a on tinc a la familia, que em fa fotos (Gràcies :wink2:). Veig que en Klaatu va molt fi, i li dic que tiri, però ell no vol.
Estem per la platja, i començo a notar el cansament, però més de cap que de cames. En altres moments hauria parat, però ara la meva mentalitat ha canviat, i si estic cansat no paro, segueixo... Això i el no retallar són coses que he aprés amb els corredors.cat.
Girem pel km 19'5 i ara si que en Klaatu se'n va, jo se que podria apretar però no vull, estic bé amb la marca que porto.
Enfilem el passeig picasso, on passo gairebé cada dia entrenant, i em conec el camí. Mantinc el ritme, miro el rellotge, no m´ho puc creure. Estic baixant de 1.29. Veig l´arc de Triomf i a la familia que estan a l´arribada. Apreto una mica, i arribo en 1.28.30. He baixat més de 4 minuts la meva marca de novembre a Tarragona i més de 7 minuts i mig la que tenia de l´any passat.
Començo a parlar amb els corredors.cat, li dono les gràcies a Klaatu per haver tirat de mi. Ell està com una rosa :surprised:
Parlo amb en Sir, Blanca, els companys del repte del Fabian. Després arriben en Danistal i en Ramiroque havien fet una tirada prèvia i als quals admiro molt. Es mostren molt i molt contents per mi. Igual que el Sir i d´altres amb els que parlo.
Estic en un nùvol. Fa anys vaig dir que faria la mitja en 1.30 però menjant-me quilòmetres per tenir la marca per NYC, però ara l´he fet amb un temps per mi estratosfèric i sense retallar ni un metre. Aprofito també per parlar amb uns amb els que tinc un cert "pique" i fregar-lis pel nas el meu temps. Gent que sempre s´han fotut de corredors.cat i als quals els demostro que els entrenaments amb en Fabian serveixen.
Miro les classificacions i soc el 17 en arribar dels que corren per corredors.cat (per mi és un motiu d´orgull). He arribat el 477 de més de 4.000 persones, sóc el 12.27%. Soc... feliç.
Ara, dos dies després, continuo pensant en la cursa, i se que puc baixar d'1.28, però ja ho faré. El proper objectiu és la Marató de BCN. On tinc una marca de 3.29.50. L´objectiu és baixar de 3.25 però se que si tinc un bon dia puc baixar de 3.20 i inclús menys, però no em capfico en això. Fa un any tenia els lligaments trencats del genoll dret (els de l´esquerra els vaig trencar ja fa 25 anys). Ningú ho podia preveure, però els meus entrenaments donen fruit.
Això només te un secret... Entrenar, entrenar i entrenar. Ja ho diu en Fabian, hi ha gent que te dots especials, si, però per la resta, el que importa és la força de voluntat i l´entrenament.

Gràcies a aquest mon del correr per fer-me sentir bé. Per aprendre a patir, per mostrar-me les meves limitacions i apendre a superar-les. Gràcies per haver-me aprimat 15 kilos només entrenant, sense cap dieta. Gràcies per fer-me conèixer a gent encantadora. Gràcies per fer-me sentir bé. En definitiva, com diu la meva filla en un escrit seu: NO ESPERIS EL MOMENT FAVORABLE: CREA'L

Afluixem un pelet, però arriba el km 7 i sense voler em fa la traveta en Klaatu. Em foto de lloros i se'm surt la clavícula. M´aixeco com puc, amb les cames sagnant i plenes de ferides, em col·loco jo mateix i sense parar la clavícula i seguim. Em fa mal, però no vull parar. He treballat molt per arribar al dia d´avui i res ni ningú em podrà parar.

Aiiii, :'( :'( :'( Miquel fa mal al llegir-lo! Ha estat realment una cursa èpica, amb l'heroi ficant-se ell sol la clavícula al lloc, amb les cames regalimant sang però sense deixar de córrer. Et faltava el ganivet a les dents....  :rofl:

Ja no et tornaré a dir genolls de ferro, ara per a mi seràs Rambiquel!

Conyes a banda, ei, estic molt contenta per tu que hagis pogut millorar tant. De veritat. Felcitats! 

Rambiquel, :rofl: felicitats, per la teva marca, per la teva cursa, per la teva força de voluntat, es cert que estar a CoRReDoRS.CaT, ens permet conèixer gent excepcional.
I com dirien les meves filles una crònica molt wai.

Bego Gràcies, ja saps que jo també t´estimo Ara, saps que quan vaig acabar la cursa vaig dir: "Dios mío, esto es un infierno, no me siento las piernas..."
Joansansmoltes `gràcies, el correr i conèixer gent ens fa ser més forts i la família, i els fills més encara. Poder compartir aquests moments amb ells és quelcom increïble

Enhorabuena Miquel, eres un campeón de verdad 

Muy buena cronica y muy emotiva  :yes:

Saludos
Antonio

Bé
Una altra mitja al sac. Ahir, vam fer 6 kms de prèvia amb en Fabian i després la mitja de Gavà, però gairebé al trote. No em va deixar passar a la llebre de 1.40 i vam estar explicant acudits i rient els del grup del Jorfer (la llebre).
Les sensacions van ser prou bones, vist l´objectiu que m´ha possat. Jo tinc 3.29.50, volia fer 3.25 però em diu que puc fer 3.15.10, és a dir, una millora de 15 minuts!!!!!!.
Ahir la mitja va ser al ritme de marató + 3 segons i els vaig aguantar molt bé. Suposo que Fabian tindrà raó, i li faré cas, però estic acollonit.
Ja queda menys, i els entrenaments començaran a baixar. De moment aquesta setmana s´ha saldat amb 95 kms. Ja porto gairebé 1.200 des que va començar el Repte. Suposo que això es nota després en les marques.
Per cert, quin bon tio és en Fabian. S´apren molt d´ell.