Hola a tots. Després d’una mica més de dos mesos passejant per aquest fòrum, ja va sent hora que faci una mica de presentació.
Sóc en Pere, 47 anys i fill de la Cursa del Corte Ingles. I dic això perquè soc dels que va participar, caminant en gran part del recorregut, en la primera edició de l’any 79. Aquell dia em vaig prometre que fins que no la pogués fer sencera corrent no la tornaria a fer. I això va ser al 85. Des de llavors arranca aquesta afició que es va “posar de llarg” amb la primera Mitja Marató al 87.
Després vindrien unes quantes Mitges més (bastantes) i, sobretot 6 Maratons a Barcelona entre el 1988 i el 1994. A finals d’aquell any vaig pitjar l’stand-by: els fills, el canvi de lloc de feina amb horaris més complicats, etc. Resultat: 13 anys amb el cuquet del córrer i mantenint-lo a base de fer la cursa de pares del cole dels crios, el quart de Mitja de Granollers, passejant per la Cursa del Corte Ingles (inclús algun any amb el cotxet dels nens) i animant molt als maratonians quan passen just davant de casa aquests darrers anys i s’em posa la “gallina de piel”. Tot això complementat amb esporàdiques visites al gym i sortidetes en bici a l’estiu per mantenir la forma.
Però arribat el 2008 tornem a pitjar el play i, a partir de Granollers (el quart altre cop), em plantejo tornar a entrenar regularment i competir en alguna cursa de 10 km: Bombers, Nou Barris, Mercè, Mediterrani, Jean Bouin i Nassos es van succeint amb millora de marca progressiva (no són les d’aquells anys però ja estan be). I entremig agafo el meu mp3 amb música del Boss i torno als entrenaments dels diumenges a la carretera de les Aigües, on retrobo molta suor vessada aquells anys i on un dia torno a travessar la carretera de Vallvidrera (ara per una magnifica passarel•la) per fer la tirada de 16 km. I és aquell mateix dia que em convenço que puc tornar a córrer una mitja marató. I m’ho confirmo fent 20 km el dia de la tirada correcat pel litoral de primers de gener,
I en aquest punt estem: amb els nervis i la rauxa del debutant, i amb el seny i l’experiència del veterà. Començant a coneixer correcats a través del fòrum i en alguna cursa, molt content de tornar a córrer, de tornar a estar nerviós a la sortida d’una cursa, i de potser tornar a plorar d’emoció en alguna arribada com quan vaig acabar la meva primera marató. I esperant que el proper dia 8 de febrer, la Mitja de Barcelona sigui el meu retorn “oficial” a aquest mon que mai he deixat del tot.
Ostres. Quin rotllo us he fotut, no ?