Alfons 99

Company, pots estar segur que no t'envejo estar aturat, adolorit i maleint els ossos a tothom per no poder entrenar  :mdr:

La veritat, no li desitjo a ningú  :ouch:

Espero que milloris dels teus mals (que són molts)

Salut

Bé, un cop feta la Popular de Sant Andreu, plego veles pel que fa al 2011, aliviat -si més no- de la majoria dels meus dolors.

Finalment, vaig anar a Podopie (recomenat per alguns companys correcats) i m'he fet fer unes plantilles a les que m'estic acostumant. Des que les porto, ja he notat millora en la fascitis (no em fa gaire mal tot i que encara arrossego alguna molèstia) i les punxades al genoll esquerre són menors i menys sovint. Anem cap amunt, doncs, i les sensacions milloren ostensiblement.

La tardor ha estat agredolça ja que la calor va durar molt a finals d'estiu i vaig empalmar amb la fascitis. A la Mitja del Mediterrani les prestacions van ser bones i a la Behòbia (amb molta calor) vaig fer una bona cursa tot i que em notava escàs de força. Més endavant, vaig sentir-me bé a la Jean Bouin i dimarts a Sant Andreu vaig fer un plantejament de cursa diferent. Vaig sortir a la cua, a ritme baix amb el Biel i el meu amic Rafa i vaig acabar progressant als 2 darrers kilòmetres i amb un bon sprint final. Avui he fet el meu penúltim entrenament amb el Test Gavela (2*6000 R:90") on he cobert expectatives. La idea era fer el primer 6000 a 6'/km i el segon fort. Segons càlculs de ritme, havia de fer el segon en 32'18 (5'23/km) i l'he fet en 32'03. Però les sensacions són les que m'han agradat; m'he tornat a sentir fort i "amb cames". Altre cop al bon camí.

Si no marxés, potser provaria de fer marca als 10 de les 24 hores o els Nassos, però ara foto el camp de vacances a Colòmbia i no torno fins l'any que ve. No podré entrenar regularment (sobretot la primera quinzena) per un tema de seguretat, però la segonza quinzena seré a Bogotà i vull aprofitar per fer entrenament "en alçada" (2.600 m) ja que allà conec fins i tot rutes i circuits de quan hi vaig viure.

Tornaré per dedicar els dos mesos i escaig que em quedaran a la preparació de la marató de BCN. De moment, ja m'he apuntat a la Mitja de Granollers i la de BCN que serviran de tests. Espero no perdre massa la forma actual ni engreixar-me gaire  , tot i que les dates i la família d'allà faran força en sentit contrari  :yes:

Espero retrobar-me amb tots vosaltres l'any que ve. Desitjo que passeu unes bones festes i una bona entrada del 2012    :yipi:

Salut

Alfons, bones vacances a Colombia.

Bones Festes de Nadal i que el 2012 sigui millor que el 2011 !!!!     

Ahhhh  i que els Reis et portint la medalla de Maratonià !!!  :he:

Benvolguts companys.

Ja he tornat després de les mega-vacances al meu país d'acollida (Colòmbia) i tot i que encara vaig un pèl marejat pels efectes del jet-lag, ja torno a girar rodó.

Tal i com preveia, vaig passar-me 18 dies sense entrenar a finals de desembre, però després vaig posar seny i cap i vaig empalmar sis entrenaments en 11 dies a Bogotà (2.600 m). La sensació de primer dia va ser horrorosa perquè vaig ajuntar 18 dies sense córrer amb l'assimilació a una alçada on només feia dos dies que hi era. Va ser un petit recorregut de 8'5 km i vaig arrossegar un pam de llengua tota l'estona. Però, després vaig anar allargant (de 10'5 fins a 15 km) i l'últim dia -tot i acabar cansat- estava satisfet, per la voluntat (llevar-me dia sí-dia no a quarts de 7 per entrenar) i la constància. Afortunadament, les plantilles van molt bé i han desaparegut les molèsties de la fascitis plantar. Tot i així una punxada recorrent al genoll esquerre en va fer patir una mica.
Vam retornar de viatge dimarts i dijous vaig sortir a entrenar amb una pujada al castell rematada amb 15 kilòmetres. Em vaig sentir fort i potent i -després de molts dies- no em va fer mal res, RES¡¡¡ A veure si el meu genoll evoluciona bé i em deixa preparar la marató sense problemes.

Demà sortiré a fer 18 kilòmetres pel litoral suaus buscant el ritme que penso fer a la marató. I la setmana que vé, torno amb sèries i faré Sant Antoni, en principi, amb pretensions de millorar la meva velocitat; com a objectiu secundari, com a competició que és, potser miro de fer MM de la temporada, superant el 51'43 fet a la Jean Bouin.

Apa, Salut i bentrobats

Benvingut Alfons, m'agrada que tot vagi be, ens veiem àmic.

Hola de nou.

Recupero el meu fil per mirar d'anar explicant les sensacions pre-maratonianes que m'envolten.

Ahir vaig acabar la meva sisena setmana d'entrenament per la Marató amb sensacions molt bones. Vaig fer una tirada llarga que pretenia ser de 25 kilòmetres i gràcies a una descontrolada amb el fore es va convertir en 27  Porto ja any i mig amb aquest aparellet i encara no el domino ni de bon tros. Però la bona notícia és que tot i el patiment per haver d'allargar una tirada que tenia prevista, vaig acabar força sencer. Quina diferència de quan ho vaig intentar a l'estiu i vaig acabar ben baldat¡¡¡
Després de la Mitja de Granollers que vaig fer bé - sense més- però que pretenioa fos més ràpida, la setmana ha estat productiva. Dijous vaig fer uns progressius amb força i mantenint i a la tirada de diumenge, vaig agafar un ritme bastant estable que em va permetre allargar la tirada en bones condicions. La pregunta és: Haguéssis aguantat 10 kms més? (27+10=37) i la resposta és: SÍ¡¡¡¡  Això vol dir que estem fent bé les coses i que ja tinc una mica de fons a les cames.

L'altra bona notícia és que amb uns exercicis que em va suggerir el meu fisio, Barceruel, els dolors als genolls han disminuït. Al dret ja gairebé no els sento i l'esquerre encara fa la punyeta una mica, però és suportable. La rigidessa del dit gros del peu dret sembla també estable i em permet entrenar amb continuitat.

Tot i el fred estic sent molt constant i ja porto tres setmanes sobre els 50 km en tres sessions. La setmana vinent faré la Mitja de Barcelona amb tiradeta prèvia de 10 km que proposa Runnerworld.

Queden sis setmanes pel gran repte però jo ja em sento amb forces per transitar pels 42,195  :yes:. Tant de bo continuï la bona ratxa i pugui acabar els entrenaments amb tant de seny i compliment com fins ara

Salut

Enhorabona!

Desitjo que et vagi genial a la marató, és el premi a la teva constància  :yes:

Salut!

Alfons,

Et vam trobar a faltar el diumenge a Gavà el Realbluehead (Carles) i jo. Contavem amb la presencia del Victor (Barceruel) com a capità de la mega-barqueta del sub 1:55.

Ens veiem a BCN, a la maratest i farem el fi de festa el dia 25 a la marató.

Continua així company.

Enhorabona!

Desitjo que et vagi genial a la marató, és el premi a la teva constància  :yes:

Salut!

Gràcies, companya. Espero coneixe't un dia d'aquests  :yes:

Alfons,

Et vam trobar a faltar el diumenge a Gavà el Realbluehead (Carles) i jo. Contavem amb la presencia del Victor (Barceruel) com a capità de la mega-barqueta del sub 1:55.

Ens veiem a BCN, a la maratest i farem el fi de festa el dia 25 a la marató.

Continua així company.

Ho vaig llegir, i em feia enveja, perquè, obviament, hagués agafat aquella barqueta; però havia fer Granollers la setmana anterior i no es pot ser a tot arreu; però penso compensar-ho al Maratest i a la Marató. Allà ens veurem i gaudirem plegats, pot estar-ne segur.

Per cert, a quin ritme tens pensat fer la Marató, Rugbyman? Jo estic pensant fer (vull dir, buscar  :he:) el 6'20. What about you?

Molt be Alfons, vas pel bon cami, et veig molt fort. 
El proper 25-març gaudiràs com mai, i estic segur que facis el temps que facis, portis el ritme que portis, aixecaràs els braços com mai ho auràs fet el passar per sota l'arribada de la Zurich Marató de Barcelona 2012.  :yes:

Ho vaig llegir, i em feia enveja, perquè, obviament, hagués agafat aquella barqueta; però havia fer Granollers la setmana anterior i no es pot ser a tot arreu; però penso compensar-ho al Maratest i a la Marató. Allà ens veurem i gaudirem plegats, pot estar-ne segur.

Per cert, a quin ritme tens pensat fer la Marató, Rugbyman? Jo estic pensant fer (vull dir, buscar  :he:) el 6'20. What about you?

Doncs jo de moment sortiré a la barqueta de les sub 4h amb el victor a la maratest, però el dia de la marató, tenint en compte que es la primera ja veurem. Les 4h em fan molta il.lusió pero una vegada en farina ja veurem. Començaré conservador i cap al 30, on tothom diu que comença la marató, ja veurem com anem.

Molt be Alfons, vas pel bon cami, et veig molt fort. 
El proper 25-març gaudiràs com mai, i estic segur que facis el temps que facis, portis el ritme que portis, aixecaràs els braços com mai ho auràs fet el passar per sota l'arribada de la Zurich Marató de Barcelona 2012.  :yes:

Gràcies, Biel sempre és un plaer sentir els teus ànims i les teves paraules de recolzament. 

Espero abraçar-te a l'arribada el dia 25, company  :yes:

Hola Alfons, m'he llegit tot el fil desde la teva presentació i, tot i que jo només fà mig anyet que he començat a còrrer, em sento bastant identificat. Aquests pocs mesos ja han donat molt de si, dies en que no pots amb les teves cames, dies en que et vols menjar el mon, alguna lesió, debuts emcionants en curses i sobretot un somni: acabar una marató. Veig que estàs ja a la recta final en la preparació de la Marató de BCN 2012, estàs fent molt bona feina i segur que disfrutaràs del moment.
Aniré seguint el teu fil, a veure si m'animo per alguna marató al 2013 o 2014.
Ànims!!!Oriol

Hola Alfons, m'he llegit tot el fil desde la teva presentació i, tot i que jo només fà mig anyet que he començat a còrrer, em sento bastant identificat. Aquests pocs mesos ja han donat molt de si, dies en que no pots amb les teves cames, dies en que et vols menjar el mon, alguna lesió, debuts emcionants en curses i sobretot un somni: acabar una marató. Veig que estàs ja a la recta final en la preparació de la Marató de BCN 2012, estàs fent molt bona feina i segur que disfrutaràs del moment.
Aniré seguint el teu fil, a veure si m'animo per alguna marató al 2013 o 2014.
Ànims!!!Oriol

Això del córrer i més en aquesta casa (Corredors.cat) és tota una obsessió. Vas llegint casos i coses que expliquen els companys i et poses a la seva pell. No sé què faré al 2013-2014, però segurament tu podràs fer-la aleshores. Jo em vaig motivar amb la marató del Biel del 2011 (el vaig acompanyar una estoneta) i fa un any em vaig plantejar la possibilitat de fer-la. Encara la he de fer i he de mirar d'acabar-la, però motivat n'estic un bon troç.

Salut i ens veiem a alguna cursa

Ja sóc maratonià. He acabat la Marató. Deixo un parell de cròniques de l'abans i el durant


Crònica d’un debutant a la distancia

* Pre-crònica


Aquest vol ser el comentari a priori i a posterior de la meva experiència com a maratonià

1- Una marató, 42.195 metres
Quan vaig acabar la Mitja de Barcelona del 2011, vaig estar alguns dies com depressiu, un cop assolida la fita de la Mitja per la qual m’havia entrenat. Seguint els fils del fòrum (Febrer 2011) vaig veure que moltes mirades i comentaris anaven a parar a la marató que es corria, aleshores el 6 de març. Entrava als fils llegia els comentaris i callava; jo no podia dir res perquè la marató per a mí eren (són) paraules majors.
2- Un amic, Biel 54
Em vaig fixar en el Biel, un company amb el que compartia ritmes que s’havia lesionat l’any anterior i frisava per poder córrer i acabar la marató. M’hi vaig involucrar i –fins i tot- vaig decidir anar a buscar-lo a la Diagonal (sobre el km 29) per acompanyar-lo el el darrer tram. Vaig anar amb ell i la seva positivitat, força i embranzida van calar fons. Fins i tot va haver de frenar-me perquè jo tenia tendència a anar més ràpid del ritme que ell buscava. Recordo la seva manera d’anar comptant sempre endavant (ja som al 31, hem arribat al 34…) tant diferent de la meva manera de fer que és el contrari (encara m’hen queden 11, buff set kilòmetres per fer encara…).
Em van fer fora a Plaça Espanya (no duia dorsal, és clar) però vaig poder felicitar al Biel al poc d’acabar. Estava feliç, envoltat de la seva familia i era conscient d’haver complert una fita.
Aquell dia vaig tornar a casa rumiant-rumiant i als pocs dies ja estava omplint setmanes amb entrenaments en diverses tongades per poder preparar la marató de l’any següent, el 2012.
3- La marató a un any vista
Vaig començar a fer entrenaments espantat encara per la distància que se’m feia inabastable. Vaig provar a primers d’estiu de fer 25 km i vaig acabar baldat i buit
Vaig fer una bona primavera d’entrenaments i curses, vaig patir el calor de l’estiu i vaig tornar a patir a la tardor a causa d’una fascitis plantar que va impedir que fes uns entrenamens complerts. Tot i així vaig seguir entrenant i vaig fer algunes mitges (Sant Cugat, Mediterrani) i la Behòbia per allargar distàncies.
Després de les vacances de l’hivern, vaig pantejar un entrenament una mica més adient per la marató amb dues mitges (Granollers i Barcelona), la Maratest de 15 km i alguna tirada llarga (25, 27 i 28 km). De fet a la Mitja de Barcelona vaig fer 10 previs per acabar amb 31 kms. Ja començava a albirar el ritme a buscar pels 42,195 i mirava de situar-me en un punt on anés amb baixes pulsacions (inferiors a 140 ppm) i mantenir-ho. Se’m feia difícil per allò que sembla que pots anar més ràpid, has d’anar més ràpid. Però si vas més ràpid et cremes, has de córrer amb cap.
4- Entrenar cap i cames
Les tirades llargues serveixen, a més, per entrenar el coco ja que no estic acostumat a córrer més de dues hores (per mí, uns 20 km) i fer-ne 28 a ritme de marató són 3 hores.
I encara em queda per descubrir el que s’anomena territori sagrat dels maratonians, què passa a partir del 30? Què passarà al meu cos (i al meu cap) de la hora 3 a les 4:30 hores que calculo que puc trigar en acabar? Hores d’ara (quan escric això) no ho sé. Miro de quedar-me amb les sensacions dels finals de les tirades llargues (exhaust, molt cascat, cansadíssim…) Hauré d’afinar molt en el ritme per no petar abans.
I el mur? Home, encara m’espanta però penso que el superaré. Vull arribar i vull acabar-la

5- Objectiu: FINISHER

Doncs això és el que vull; no vull pensar gaire en temps ni gaire en ritmes. Programaré el meu fore per veure –sobretot- pulsacions. Vull anar conservador per poder acabar i no quedar-me pel camí. Però em conec dins les curses i la gentada i l’ambient tiren de tu. He de córrer amb cap i complir amb el que em van aconsellar : Passa pel 10 com si passegessis, per la Mitja com si entrenessis, pel 30 amb força i prepara’t a patir al 35.
Ja queda tan poc…
L’última setmana d’entrenaments s’ha fet estranya, dos entrenaments a ritme suau de 55 i 45 minuts. Se me’n fet curts i pobres; és com si el meu cos demanés més, però no ; cal descansar. De totes formes em sento fort.
També aquest dies anava amb compte de no caure, no relliscar, en un semàfor de vianants que pampalluguejava –enlloc d’apretar i creuar de pressa, com fair habitualment- vaig frenar tot assenyat i vaig esperar que em tornessin a donar pas; anava amb mil ulls dalt de la bicicleta perquè –ara no em puc lesionar- seria massa cruel…

6- Una mirada enrere

I he pensat en tot al feina feta: he passat fred, son, calor; m’ha plogut, m’ha nevat i he patit fascitis i tendinitis. He passat bons moments i no tant bons, però em vaig plantejar fer tota una pila de kilòmetres i els he fet; vaig voler preparar-me per a la Marató i ho he fet. He llegit, contrastat, provat, entrenat i enfortit el meu cos.
He fet sèries nocturnes, matinades inhumanes, pujades al Castell de Montjuïc, Front Marítim amunt i avall, el llit del Besòs, el Paral.lel, la Ciutadella, el Pau Negre, l’Hotel Vela i la seva pujadeta, el Parc de la Primavera.
I les curses, gran i petites (Bombers, L'Hospitalet, Can Mercader, Sant Quirze, Vila Olímpica, Poble-sec, Poble Nou, Mercè, Tardor, Jean Bouin, Sant Andreu, Sant Antoni) he fet marca i he petat; he fet gasoses i he acabat esprintant, he creuat alguna arribada eufòric i d’altres maleint la temperatura o algun dolor. He fet de seguidor hooligan del Barceruel a la Marató del Mediterrani mentre jo feia la Mitja, he compartit bons i mals moments amb alguns correcats amb qui puc anar colze a colze en alguna cursa, he debutat a la Behòbia i vull repetir l’any vinent, he conegut més corredors i ja saludo un munt de correcats a cada cursa…

7- I arriba el dia D



Fa hores que sé que he d’escriure aquesta crónica. Tinc sentiments enfrontats... Sóc una mica lent de reflexes.
Diumenge va ser especial.
Foto d’orgull correcat. A primera fila a foto de la Marató de Barcelona. Sortida amb el Biel i em sento recolzat. 5 primers kms reullant les pulsacions – un pèl altes- i  primera alerta, ganes de pixar. I pujant.
Camp Nou i primer crit: FORÇA BARÇA¡¡ que provoca reacció mesurada i riallera. De sobte, un ensurt; se m’incrusta un tap d’ampolla al talò de la sabatilla i m’obliga a aturar-me per treure’l, segueixo amb un esbufeg... però tinc ganes de buidar la bufeta, Les  Corts, baixada de Numància, bé de ritme. Primer gel, enfilem Sants amb baixadeta animat, m’atrapen Helen i Realbluhead i me'n vaig en barqueta¡¡ :yipi: Passo els 10 passejant 
A l’11, alarma general, la pixera és punxant  :eyes:, parada técnica i molt llarga. M’alleugereixo tant que faig els dos kms més ràpids de la marató amb molta força a les cames. A Les Arenes (i ho poso en cátala perquè en surt dels pebrots) m'espera la meva família però apareixen a la meve dreta quan havíem quedat a l'esquerra (IZQUIERDA¡¡¡ cridava) i feia aspavientos assenyalant l'esquerra. No els havien deixat creuar. Al 13 atrapo els meus companys Realbluehead i Helen i m'hi enganxo com una paparra. Passeig de Gràcia i torna a pujar. Sagrada Família i més pendent de la meva que de la sacra, però no hi eren. Punt negatiu? M'animo, em despenjo un auricular i començo a xerrar. Pulsacions, bé  :wink2: Meridiana amunt, en Carles, impercebtiblement, se'n va.
Als 20, fi de Meridiana, i a Fabra i Puig un speaker va cantant els noms dels que passen...fins que arribem amb la Helen. Es gira i ens ignora. Tots dos saltem alhora: "Y ahora qué? Pasamos nosotros y nada¡¡?? El nano s'havia pres una pausa i el vam esbroncar¡¡¡     Amb la Helen  vaig aprendre què significa colze-a-colze. Literalment. Barqueta a cops de colze  :rofl: Com si entrenés (van 21).
Passo la Mitja amb la Helen, però ni m'hi fixo amb el temps, vaig fent. Coco, molt coco. Calatrava, Gran Via, Rambla Prim...terreny conegut. Això ja ho he fet, a trossos. Plaça Llevant i -sorpresa- la meva família-claca   al seu lloc cridant, fent volar pancartes i el meu amic Rafa, fumant, en un petit homenatge   Subidón   Enfillem Diagonal amb força i súper animat, encara parlem amb la Helen, menys però   Van caient kilòmetres i ja baixem buscant el Fòrum. Ja no parlo, les pulsacions encara bé però el ritme ja em resulta exigent, i és 6'20, el previst. Començo a sentir l'estòmac regirat i ple. Als 30 deixo anar la Helen impagable companya "una estoneta" de 19 km. Passo els 30 i ¿amb força? Interrogant. Al 31 caminada tècnica per abastir (taronja, fruits secs -que se m'enganxen a les dents, aigua, isotònica. Surto de l'avituallament esbufegant i la meva família m'enganxa -aquest cop error meu- a la banda contraria. Els mig saludo i tiro endevant amb una mica més de benzina   
Baixant pel 30 vam veure al Kalimero en una aturada on s'havia tret un mitjó (butllofes?) Al 32 ens tornem a veure i fem una mica la goma tots dos -ara tu ara jo. Garcia Fária i la pujadeta del 34 la faig bé. Bon senyal, però vaig cascat. Al final del Front Marítim, una sorpresa, en Miquel Pucurull vestit de paisà (gairebé no el conec). Em reconeix i m'esperona; em pregunta com vaig. Bé, però cansat. A Salvador Espriu, segona pixada. Ja no surto tan alleugerit. L'estómac segueix fent la punyeta. Passo el 35 i - seguint les seves instruccions -penso en l'Álvaro, el meu sogre, maratonià colombià amb qui comparteixo dèria. El mur -de moment no hi era- tot i que jo ja ja patia. A la Ciutadella a l'entrada del Parc, uns vianants es creuen poc abans del meu pas i començo a cridar: NO CREUEU ARA, COLLONS¡¡¡ emprenyat   Arc de Triomf i he de sortir a la meva dreta, la família acaba d'arribar i segueix animant    Plaça Catalunya amb ritme constant. Pim-pam pim-pam. NO vaig contant els kms ni endarrera ni endavant. La Catedral, molts companys cridant VULL LA MEVA VOLL -vaig dir jo- però no hi va haver sort, vam passar un bon grapat al moment i se'ls va passar.   Però vaig sortir tocat...la meva voll   
Sant Jaume i Ferran. I em poso a plorar. La pressió, les últmes setmanes, la situació familiar, tot baixa. Faig plorant tot el carrer. Però estic allà la Rambla i els guiris. I seguim corrent, va que això ja ho coneixes. No puc més. Avisos dels isquios, que amenacen rampa.  39
Enfilo Paral.lel, i les marques que tenia fet per partir-lo, llarg com és. Les 3 Xemeneies, el Molino, Blasco de Garay (el meu carrer), El 41, la Galp, la Cepsa. La Deyis i el David se'n quedat sols però encara criden, Plaça Espanya. I busco el 42 i no el veig, girem a l'esquerra i s'obre aquest visió de Maria Cristina amb les fonts al darrere, les 4 barres i veig el 42¡¡¡ Ja hi sóc, ni apreto, ni puc ni vull, segueixo, endavant, i entro cridant SI, SI, SI.

Abraçades molt sentides Carles, Helen, Biel I content, molt content. I satisfet, molt satisfet. He fet una cosa gran a la meva vida

MARATONIÀ. FINISHER

Moltes felicitats Alfons!!!!!!
Ja ets maratonià i, pel que he llegit a la teva cròncia, sembla que has corregut amb molt de cap i de forma inteligent.
Aquell "cuquet" que et va picar ajundant al Biel a la marató de l'any passat, em sembla que m'ha picat a mi aquest any llegint totes aquestes cròniques.
Espero poder seguir el teu exemple al 2013... comença el compte enrere!
Repeteixo: FELICITATS (en majúscules)!!!
Oriol

Moltes felicitats Alfons!!!!!!
Ja ets maratonià i, pel que he llegit a la teva cròncia, sembla que has corregut amb molt de cap i de forma inteligent.
Aquell "cuquet" que et va picar ajundant al Biel a la marató de l'any passat, em sembla que m'ha picat a mi aquest any llegint totes aquestes cròniques.
Espero poder seguir el teu exemple al 2013... comença el compte enrere!
Repeteixo: FELICITATS (en majúscules)!!!
Oriol

Gràcies, company  :love:
Hem de coincidir en alguna cursa. Fas Bombers, Tossa, Can Mercader...?  :yes:

No es pot explicar millor.
Aquesta és la grandesa de la Marató.
Tot aquest munt de sensacions diverses (desitjos, lesions, soletat, eufòria, amics, ...), que vàren començar fa més d'un any i que culminen en un dia.

Moltes felicitats Alfons !!!   

Pere

Gràcies, Pere. K tal tu?