Alfons 99

Després de força dies de silenci, em torno a posar -entre d'altres coses- perquè he millorat d'estat d'ànim

Estava preparant la mitja del Mediterrani quan vaig córrer la Mercè. Sortint amb cap per mirar de no ser massa gasosa, vaig passar els 5 km amb un temps de 26:10 normalet i va ser quan vaig decidir enfortir. Vaig er dos kilòmetres bons (tenint en compte que el 6 i 7 solen ser fluixets), però em va começar a fer mal el bessó dret. Vaig calibrar opcions però el dolor no era massa fort i vaig seguir tirant, sense forçar. Amb l'entrenament que portava a les cames (5 + 2 setmanes) em va sortir un crono excel.lent (52'37") que no només era MMP, sinó que havia baixat la anterior marca en 1'08" (les meves millores anteriors eren 7", 10", 12"... Total, que estava en un núvol. Baix parar una setmana per mirar de recuperar el bessó i la primera prova subsegüent (30 minuts a trot suau) tot va anar bé. Vaig fer una entrenament duret per Montjuïc dies després per mirar de seguir la preparació per la mitja i em vaig ressentir del bessó. Vaig fer bondat i em vaig fer mirar pel fisio tot mirant d'arribar a la mitja. Dues setmanes abans del 24/10, la prova. Trot suau 30 minuts a la Ciutadella per veure sensacions. No vaig fer ni 3 km. Vaig petar el bessó. Una estrebada forta, i una setmana anant coix... La Mitja a les escombraries. El fisio (Barceruel) em va dir que podia haver estat un trencament de fibres i que calia esperar 3 setmanes.
Així ho he fet i diumenge vaig sortir a rodar suau, uns minutets. Anava acollonido superlent, mirant de cóntrolar la cama dreta. Afortunadament,  sense dolor ni molèsties. Ahir vaig fer una altra tiradeta (38') suau amb un lleuger progressiu al final. Afortunadament, tot bé  Sembla que ja torno a ser persona 
Han estat unes setmanes dures, sense poder entrenar, amb molta ansietat, menjant més de compte, fumant de tant en tant... Afortunadament sembla que sortim del pou. Cada cop que llegeixo que algú està lesionat entenc (ara sí) que dur que és no poder sortir a entrenar
Ara em toquen uns dies de vacances i me'n vaig 4 dies de viatge. En tornar, m'apuntaré a alguna cursa encara que no sé si la Jean Bouin que són una mica careros. Busco alguna ccursa de 10 kms pel 28/11 però no n'he trobat cap. Segons com m'apuntaré a la Sagrera pel 14 o aniré a la Jean Bouin sense dorsal

Salut a tothom

Alfons, ànims! És el que tenen aquestes lesions que apareixen de cop sense cap explicació -bé, en Beceruel ja t'ho va saber veure-. Ara, tranquil, no t'estressis, ja trobaràs la cursa de 10 km que busques. :smile:

Alfons , celebro que estiguis recuperat, ja ens veurem a alguna cursa.

Després de molts dies de silenci, torno a reprendre la meva història com a correcat.

Després de la lesió de l'octubre em vaig quedar força tocat per no poder fer ma Mitja del Mediterrani i quan vaig poder tornar a sortir a córrer al novembre, em vaig posar com a objectiu la Mitja de Barcelona, a finals de gener. Però, formant part de la preparació, vaiga participar a la prova de 5000 metres en pista de les 24 hores i vaig participar a la Cursa dels Nassos i del barri de Sant Antoni.
En primer lloc, els 5000 en pista. No havia corregut mai en pista i m'ho vaig passar molt bé. Vaig mirar de córrer amb cap, per no fondre'm massa d'hora. Un ritme fort però mantingut acabat amb un últim 1000 molt fort sprintant al final. 24'50"  :yipi: per primera vegada per sota de 5'km al global (de fet primera marca en 5000 ja que mai havia corregut aquesta distància sense formar part d'una cursa més llarga. Molt content amb els temps i les sensacions.
Pels Nassos, no vaig tenir sort perquè vaig estar malalt amb febre tota la setmana i vaig córrer de miracle, més per empenta i voluntat que una altra cosa. Això sí, m'ho vaig prendre amb molta calma, corrent per sensacions i sense forçar. Tot i així, 53'10", que per a mí era la 2ª millor marca de sempre. Els resultat de l'entrenament era evident, em notava amb força i amb velocitat 
Als primers dies de l'any vaig fer els tests de distància per la Mitja amb tirades de 16 i 19 km amb bons resultats. Ritmes bons i mantinguts i llargues distàncies assolides amb suficiència. Començava a plantejar-me un objectiu més exigent de baixar de les 2 hores...
A Sant Antoni, la prova final una setmana abans de la Mitja de Barcelona. Una cursa on no tenia clar què havia de fer. El plantjament era, vés ràpid però sense forçar que la Mitja no és ara... Com gairebé sempre, el plantejament mental pre-cursa salta pels aires en quant començo a córrer perquè les cames són les que marquen. Surto fort i miro de no passar-me als dos primers kilòmetres, regulo bé fins al 5 i pujo el Paral.lel com una moto  :yes:  (el kilòmetre) més ràpid de la cursa i d'allà al final regulant i en progressió. A l'últim kilòmetre se'm creua un "entrenador" que va donant ànims a una atleta que marxa darrere meu i gairebé em fa caure  :grrrrrr:  . M'emprenyo i aumento el ritme per passar-los i em proposo    no deixar-los passar. Així en progressió fins a la meta on arribo amb uns magnífics 51'31" MMP amb 1'06" menys que la millor marca anterior i gairebé 2' i mig menys que l'any anterior on també havia fet MMP. Súper content i per primera vegada havia corregut una cursa "com Déu mana" amb el segon parcial més ràpid que el primer (26'10-25'21)  Fins i tot se m'havien fet curts els 10 km...

I el dia 30, arriba l'hora de la veritat. La setmana prèvia va ser durilla pel coco per l'ansietat. Vinga omplir papers amb ritmes i passos intermitjos per mirar de memoritzar. Passos pel 5, el 10, el 14, el 17... I, a més, m'autoimposso l'objectiu exigent, baixar d'1h 55' Al final, ni la pluja ni els bassals ni els descontrol amb el Fore van poder esborrar els entrenaments i la dedicació. Bona cursa, ràpida, tot i que l'últim tram vaig acusar l'esforç i vaig haver de baixar lleugerament el pistó. Però tot va anar bé; vaig creuar-me amb molts correcats, el tema els gels em preocupava per si m'ennuagava però l'únic que em va costar es fotre'm el mig litre d'aigua després. Què difícil és empassar mig litre d'aigua mentre vas corrent. Trigava gairebé un km entre el gel i la hidratació. Però vaig acabar i vaig acabar bé. Primer objectiu assolit  Vaig baixar de les dues hores  segon objectiu assolit. Finalment, 1h 53'33" fins i tot assoleixo l'objectiu exigent  :yes: :yipi: :glasses:

Súper content per l'èxit, vaig flotar tot diumenge a la tarda i vaig començar unes mini-vacances d'entrenaments tot i que vaig patir una "depre" post-cursa. És normal? és com si m'hagués quedat sense objectiu.

Rumiant, rumiant, ja he començat a preparar un "planning" de 20+12 setmanes per buscar la Marató de Barcelona 2012. Primer, una prova d'esforç i un parell de mitges més per veure què tal. Si surt bé, anirem pels 42,195  :oh: Ara mateix, encara ho veig llunyà, molt llunyà i -sobre tot- llarg, molt llarg  :beurk: Però el cuquet del projecte ja hi és...

Salut

Alfons, tal com entrenes i la progresio que has tingut, la Marató BCN 2012 la tens el teu abast i segur que amb una bona marca.

Sóc aquí, davant la pantalla, un altre cop per refrescar el meu fil, que no ho feia des de després d'haver acabat la Mitja de Barcelona.

Al final de l'hivern i la primavera m'he dedicat bàsciament a seguir amb els entrenaments, endurir i allargar les sèries, buscar noves rutes i anar pujant el kilometratge. Al punt de mira, tot i que llunyà, la Marató de Barcelona, al març de 2012. I he entrenat força bé i he millorat una mica en potència, en control de passos, ritmes, planificació de cursa i distàncies cada cop més llargues. M'he apuntat a algunes curses aquests dies i en totes n'he après alguna cosa.
Vaig debutar a Sant Boi a finals de febrer amb uns puja-baixa forts que t'anima a les baixades inicials i et "mata" a les pujades del final. Temps discret (53'14") bones sensacions.
A l'abril vaig competir la Cursa del Corte Inglés després de molts anys de "passejar-la". Molt content per les sensacions (malgrat l'slàlom especial dels primers kms), per la manera d'afrontar i fer la "pujada matadora", per haver baixat de l'hora (57'25") i per acabar fort i sprintant.
Afrontava Bombers amb bona predisposició i ganes d'atacar la MMP de Sant Antoni (51'31"). Creia que el circuit i el meu estat de cames em permetria baixar-la... però el factor clima m'ho va impedir. La calorada d'aquell dia no em va permetre córrer tant com tenia previst i vaig fer uns bons 52'09" que, aleshores, em van semblar molt mediocres. De fet, les sensacions en cursa ja no van ser gens bones, els temps de pas eren pitjors de l'esperat i no tenia forces d'apretar. Ho vaig endevinar al km 2 on ja em sentia cansat.
Tancàvem l'abril, participant ala Nocturna de L'Hospitalet on també debutaria. No coneixia el circuit i pensava en si estaria prou fort per atacar la marca. Vaig fer una bona cursa, tot i el primer kilòmetre de recerca de lloc i estrabades de ritme. Però vaig reaccionar bé i vaig marcar 4 kilòmetres seguits per sota de 5'. Vaig regular bé a meitat de cursa i al 8 ja veia que faria marca. Vaig afluixar un pèl al 8-9 per poder arribar sprintant i fer marca 50'14" molt a prop del sub-50, ja. Fins i tot em van dir que em van veure entrar "sobrat" a meta. Encara ric...
Em vaig envalentonar i vaig provar de fer una cursa per sota de 50; primer al maig a Sant Quirze, cursa molt agradable, però amb pujadetes punyeteres. Només vaig poder seguir la llebre fins a meitat de cursa i, patint, vaig marcar un digníssim 51'01 al final.
Després, ho vaig tornar a intentar a primers de juny a Can Mercader, on vaig seguir la llebre fins al 7, però vaig sucumbir a la calor i vaig afegir una minutet més al final (52'00").
Finlament, la Vila Olímpica a finals de juny; molta calor i un altre minutet sumat, un discret 53'02" adient a la temperatura. Em falta Poble-Sec per acabar la temporada i farem un regressiu i una aturada total a mitjans d'agost (uns 10-12 dies).
L'últim dia de juny vaig fer una tirada de 25 km d'entrenament, la més llarga que he assolit mai, fins ara. Vaig arribar molt cascat i crec que vaig passar pel "canvi de combustible" per primer cop. Va ser molt dur. He d'entrenar molt i molt llarg encara per poder arribar a fer una marató sencera. Avui, sé que no l'acabaria

Però, mirant enrere i pensant que vaig començar la temporada amb 53'45" de MMP i em vaig lesionar al primer mes, crec que he fet una segona meitat de temporada fantàstica, entrenant fort, competitn bé i fent temps que fa un any ni imaginava.
Tanco temporada amb bones perspectives i alguna inscripció per la tardor ja feta.

Obejctiu principal per la temporada que ve, fer i acabar la Marató (encara ho veig lluny i sufridor), objectiu número 2, sub-50 en 10 km (això hauria de caure a la tardor, en quant "caiguin" les p... temperatures). Si puc, miraré de baixar de 1h50' en mitja, però a les mitges, encara he d'aprendre a córrer perquè no tinc gaire experiència. I, sobre tot, seguir gaudint de les curses, que sent de Corredors.cat és molt fàcil perquè cada cursa que passa em sento més identificat amb el bon rotllo general. Estic molt content de formar part d'aquesta família

Salut

Ostres Alfons, has fet una gran temporada.
Tal com dius, ara amb la calor es molt dificil fer marca, però ja vindra la tardor i els resultats arribaràn tots sols, ja veuràs.
Estas molt fort, potser fer una tirada de 25 km amb la calor que feia, et va deixar tocat, tan sols has de trobar el ritme adecuat per fer aquestes tirades, potser una mica mes lent i veuras com les sensacions cambien i et donará mes confianza.
Jo de tu ara faria tirades de maxim 20 km, et servirian d'entrenament per les mitjes de la tardor.
Tirades de 25-30 km les tens de reservar per mes endevant, encara queden molt mesos fins a març 2012.
Espero que et vaigi molt be la Cursa del teu barri Poble Sec, serà una bona cursa per tencar la temporada.
Bon estiu.

Ara torno a parlar de mi mateix en el meu fil perquè ja fa dies que em noto destrempat, desmotivat i amb poques ganes de gaire res. Primer va ser a finals d’agost i pensava que amb l’arribada de la temporada “regular” i les curses m’animaria. Però va arribar el Poble Nou i vaig fer una cursa mediocre, patint i amb un temps alt – tirant a molt alt. La calor –em deia- no es pot córrer bé amb tanta calor… Seguia amb els meus entrenaments, anant allargant les distàncies (12, 14 kms), i arriba la Mercè; tres quarts del mateix. Temps igual que al Poble Nou i feia calor, però no tanta. És com si notés que les meves prestacions van cap avall. La motivació principal que és la Marató del març està però encara és lluny.
I segueixo entrenant i allargant distàncies. Dijous passat vaig fer 18 km tot preparant la Mitja de Sant Cugat…com si m’hagués de morir. Petat des del 9, ni amb gel ni beguda isotònica, ni camí de terra…res. Agònic i amb una minutada. Volia fer un lent progressiu (de 6’45 a 6’ el km) però no vaig ser capaç de baixar del 6’20. No sé, és com si el cap no girés rodó. Abans la planificació dels entrenaments i fer-los suposava un petit repte i sempre veia recompensa. Ara és com si m’amaguessin la recompensa i no acabés de veure clar què estic fent. Em noto pessant de cames, adolorit quan acabo i cansat, molt cansat.  Em costa agafgar el ritme i a les curses no tinc gens de resistència, les revolucions baixen a les primeres de canvi. Faig 5-6 km més o menys bé i cap avall, invariable i impepinablement. És veritat que el calor m’aixafa molt i no acaba de marxar, però -ara per ara- els 21 kms de la mitja de Sant Cugat (02/10) i la Mitja del Mediterrani (a la que volia incorporar una tiradeta prèvia de 9km per fer-ne 30 per primera vegada) se’m fan muntanyes i no sé si tindré forces per arribar-hi.

No trobo massa raons. Vaig acabar temporada al juny/juliol amb bons entrenaments i curses (Can Mercader, Vila Olímpica i Poble-sec) amb bones prestacions malgrat la calor. Vaig baixar kilòmetres i ritmes a juliol-agost però sempre mantenint un 50-60% de l’entrenament habitual. Una setmana inclús vaig fer una aturada gairebé total (només 1 sortida de 9 kms per estirar cames). I des de finals d’agost, tornem a entrenar normal; només vaig haver de canviar els horaris d’entrenament (matinada i nit) per evitar les grans calors i ara torno al meu ritme habitual (entrenaments al matí, no d’hora). Torno a fer sèries i fartleks, torno a fer pujades a Montjuïc, però amb angúnies i patiments.

Espero fer una bona cursa que m’espavili i em torni a motivar; fins aleshores anirem trampejant i mirant de seguir els entrenaments per veure si acaben veient-se els resultats

Amic Alfons,

Jo també tinc problemes a l'hora de planificar entrenaments quan tenim a sobre molta humitat i calor, i dels entrenaments que faig és com si corrés maratons. És molt normal.

Tinc dies d'esgotament físic i encara quan estic a la feina he de moure'm. Costa admetre-ho, el cansament és fotut sempre, però tinc tres formes de solucionar-ho:

1.- Descansar sempre les estones lliures, i si quan entrenem notem encara fàtiga, "saltar's-ho" pel dia següent.

2.- Evitar fer rodatges llargs a hores de molta calor. El cos es deshidrata amb més força a altes temperatures que no quan entrenem a l'hivern.

3.- No ha de mancar MAI (amb majuscules) la HIDRATACIÓ (també en majuscules). Beure aigua i begudes isotòniques per repondre les sals perdudes durant l'entrenament o la vida diària, és esencial per evitar qualsevol problemàtica associada a la nostra salut.

Sobre les marques a les curses, passa com al futbol. Algun cop guanyem i d'altres perdrem. I amb les marques, algun cop fem MMP i d'altres PMP. No s'ha de baixar la guarda, com dic sempre, hem de qüestionar les nostres errades per que la propera vegada puguem fer una cursa amb garantíes.

Salut, i molts ànims

Amic Alfons,

Jo també tinc problemes a l'hora de planificar entrenaments quan tenim a sobre molta humitat i calor, i dels entrenaments que faig és com si corrés maratons. És molt normal.

Tinc dies d'esgotament físic i encara quan estic a la feina he de moure'm. Costa admetre-ho, el cansament és fotut sempre, però tinc tres formes de solucionar-ho:

1.- Descansar sempre les estones lliures, i si quan entrenem notem encara fàtiga, "saltar's-ho" pel dia següent.

2.- Evitar fer rodatges llargs a hores de molta calor. El cos es deshidrata amb més força a altes temperatures que no quan entrenem a l'hivern.

3.- No ha de mancar MAI (amb majuscules) la HIDRATACIÓ (també en majuscules). Beure aigua i begudes isotòniques per repondre les sals perdudes durant l'entrenament o la vida diària, és esencial per evitar qualsevol problemàtica associada a la nostra salut.

Sobre les marques a les curses, passa com al futbol. Algun cop guanyem i d'altres perdrem. I amb les marques, algun cop fem MMP i d'altres PMP. No s'ha de baixar la guarda, com dic sempre, hem de qüestionar les nostres errades per que la propera vegada puguem fer una cursa amb garantíes.

Salut, i molts ànims

Gràcies pels ànims, company 

De fet, segueixo les teves "normes" fil per randa, entre d'altres coses pq sóc incapaç d'entrenar a l'estiu entre 11 i 18 hores. No duraria ni 20 ' Mirarem de fer el cor fort i seguir endevant  :ouch:

Amic Alfons,

Jo també tinc problemes a l'hora de planificar entrenaments quan tenim a sobre molta humitat i calor, i dels entrenaments que faig és com si corrés maratons. És molt normal.

Tinc dies d'esgotament físic i encara quan estic a la feina he de moure'm. Costa admetre-ho, el cansament és fotut sempre, però tinc tres formes de solucionar-ho:

1.- Descansar sempre les estones lliures, i si quan entrenem notem encara fàtiga, "saltar's-ho" pel dia següent.

2.- Evitar fer rodatges llargs a hores de molta calor. El cos es deshidrata amb més força a altes temperatures que no quan entrenem a l'hivern.

3.- No ha de mancar MAI (amb majuscules) la HIDRATACIÓ (també en majuscules). Beure aigua i begudes isotòniques per repondre les sals perdudes durant l'entrenament o la vida diària, és esencial per evitar qualsevol problemàtica associada a la nostra salut.

Sobre les marques a les curses, passa com al futbol. Algun cop guanyem i d'altres perdrem. I amb les marques, algun cop fem MMP i d'altres PMP. No s'ha de baixar la guarda, com dic sempre, hem de qüestionar les nostres errades per que la propera vegada puguem fer una cursa amb garantíes.

Salut, i molts ànims

Gràcies pels ànims, company 

De fet, segueixo les teves "normes" fil per randa, entre d'altres coses pq sóc incapaç d'entrenar a l'estiu entre 11 i 18 hores. No duraria ni 20 ' Mirarem de fer el cor fort i seguir endevant  :ouch:

De res, Alfons

T'ho diu un que porta mitja vida a aquest món i que ha intentat canviar algunes coses per fer els entrenaments i les curses de la millor manera. Ara bé, el cos és el que hem de cuidar si volem estar en bones condicions.

Ja diràs alguna cosa sobre la mitja a Sant Cugat. Jo estaré a Montjuïc el dia 1 a fer la cursa homenatge a Lluis Companys.

Alfons, no et capfiquis amb les marques ni els ritmes.
Jo quan aquest hivern passat entrenaba per la marató, vaig deixar de obsesionar-me amb els ritmes, doncs cada dia eran diferents, suposo que el cansament que anava acumulant i el cansament del treball diari influian en el meu rendiment.
Penso que les tirades llargues, de mes de 20 km, les tens de deixar per mes endevant, encara queda molt per la marató de BCN, la tirada de 30 km per la mitja del Mediterrani crec que es castigar massa el cos, tindrias que fer-la en el mes de febrer 3-4 setmanas abans de la marató, podrias fer una setmana 30 km i un altra 32 km, jo tan sols vaig fer una de 30 km tres setmanas abans.
Crec que ara tindrias que fer tiradas de 20-23 km, com a maxim, com a preparació per las mitjes, i a partir de desembre les mitjes fer-les a ritme lent com un entrenament més, suman alguns kms de previa de forma gradual per arrivar als 30 km unes quatre setmanes abans de la marató.
Dintre de pocs dies les temperatures baixaran i veuras les coses diferents.
Ànims Alfons, es tracta de sumar per el teu gran repte del 25 de març, surt a gaudir de cada entrenament i repeteixo no et capfiquis amb els ritmes, a BCN 2012, surt a gaudir de la marató sense pensar en el temps que faràs i per la segona marató ja tindràs un objectiu més clar per atacar i fer una marca millor.

Prenc nota del qeu em dius, Biel; però són tota una colla de sensacions...

A més la meva preparació ve condicionada perquè de mitjans de desembre a mitjans de gener sóc fora del país i no podré seguir un entrenament estricte. Correré alguns dies però sense distàncies llargues ni sèries. Això sí, faré preparació en alçada durant 15 dies  :glasses: (2600 m). per això vaig una mica avançat en el plànning

Miraré de no capficar-m'hi i gaudir de les curses. reconec que al Poble Nou i la Mercè  :no:

Espero que quan baixi la temperaruta millori el meu esperit.

Gràcies pels consells

Alfons

estava llegint el teu fil i encara que jo torno a corre després de 3 meses de parada forçosa degut a una lesió muscular em trobo com a tu. El diumenge vaig fer una tiradeta de 16 Km per prepara la mitja del mediterrani ( la de Sant Cugat estic fora) i cap al 13 notava que les cames no tiraven.

El meu objectiu es fer la marató de BCN 2012, la meva primera i el meu objectiu es acabar-la. Crec que el nostre roadmap es bastant semblant. Si vols podem fer barqueta per a la del mediterrani, ja que el recorregut el conec per que visc a Castelldefels i el meu objectiu es baixar de les 2h. La meva millor marca va ser a Gavà l'any passat i es 1:55 però era la meva segona mitja, bé aquesta del mediterrani serà la tercera 

Hola, Rugbyman.

Bé, en primer lloc és bo tenir un company amb qui compartir objectius  :yipi:

De fet, jo debutaré a la Marató de BCN 2012, com tu i tb faré la del Mediterrani (Mitja). Diumenge que ve faig la Mitja de Sant Cugat i aniré per sensacions, però suposo que miraré de seguir la llebre de sub-2h. Com m'han dit que és una mitja exigent, no sé si podré assolir el temps, però -ara per ara- busco més gaudir i recuperar bones sensacions que una altra cosa

Encantat de compartir barqueta a la Mitja del Mediterrani (en principi sub-2h em sembla bé). Serà una grata sorpresa compartir kilòmetres amb algú que té ritmes similars. Acostumo a entrenar sol i, a les curses, encara que de vegades pugi a barquetes, tb és força normal que corri tot sol. M'agradarà compartir objectius i dèries.

De fet, la de Sant Cugat serà la meva tercera mitja (tot i que la primera se'n va al llunyà 2003) o sigui que veig que estem a situacions similars.

Salut, company

Hola, Rugbyman.

Bé, en primer lloc és bo tenir un company amb qui compartir objectius  :yipi:

De fet, jo debutaré a la Marató de BCN 2012, com tu i tb faré la del Mediterrani (Mitja). Diumenge que ve faig la Mitja de Sant Cugat i aniré per sensacions, però suposo que miraré de seguir la llebre de sub-2h. Com m'han dit que és una mitja exigent, no sé si podré assolir el temps, però -ara per ara- busco més gaudir i recuperar bones sensacions que una altra cosa

Encantat de compartir barqueta a la Mitja del Mediterrani (en principi sub-2h em sembla bé). Serà una grata sorpresa compartir kilòmetres amb algú que té ritmes similars. Acostumo a entrenar sol i, a les curses, encara que de vegades pugi a barquetes, tb és força normal que corri tot sol. M'agradarà compartir objectius i dèries.

De fet, la de Sant Cugat serà la meva tercera mitja (tot i que la primera se'n va al llunyà 2003) o sigui que veig que estem a situacions similars.

Salut, company

hola alfons

Doncs no es parli mes. Ja ens vam saludar a la mercé, tot i que a l'arribada. Era el meu debut com a "Pastanaga"  :yipi:

De la cursa del mediterrani ja en parlem la setmana de la cursa. Jo acostumo a sortir a corre amb un company però ara s'ha fet tri-atleta ací q sorto sol. Pero en una cursa mai corres sol. El meu objectiu es tornar a fer a prop de 1:55 peró ja et dic q he estat 3 mesos parats. Ja podrem parlar mes ne detall el dia de la cursa que tenim casi 2 h per fer-ho. Anim a Sant Cugat que m'han dit que es una mica trenca-cames i ens veiem el 23 a Castelldefels.

Tot i les bones sensacions a la Mitja del Mediterrani, on vam recuperar força i esperit per córrer adequadament i amb uns resultats força interessants (1h 55' 33") que suposen baixar 6 minuts llargs de la de Sant Cugat i quedar-me a 2 minuts exactes de la marca de Barcelona al gener, torno a estar "going down".

La fascitis plantar m'està fent la punyeta i no puc entrenar decentment. Ja sempre entreno almenys una part sobre terra (Castell de Montjuïc, Ciutadella, Mar Bella...) però no em recupero i a dies la coixera és evident fins i tot al caminar. A més, el dolor al peu dret m'ha fet canviar una mica la postura al córrer i crec que estic carregant el genoll esquerre, que comença a queixar-se. També a l'interior de la cuixa dreta vaig notar un dolor...

Vaig anar a veure a un podòleg i aquests darrers dies he fet repòs, he seguit els exercicis que m'han recomanat i -fins i tot- diumenge vaig "fer campana" de l'entrenament que tenia previst (12 km suaus al front marítim) per la pluja 

Ara, faré un parell de rodatges ben suaus aquesta setmana a veure si puc córrer la Behobia sense massa dolor i divertir-me tal i com tothom que hi ha anat aconsella. Correré sense auriculars tal i com em va suggerir el Javi Ortega per mirar d'enxopar-me de l'ambient d'aquesta cursa tan anomenada. I si vaig adolorit buscaré a l'Alba per córrer plegats perquè em consta que té un genoll fotut, també

Segons com vagi, quan torni, buscaré fer-me unes plantilles o em compraré unes vambes noves o totes dues coses. Després de la Behobia, només tinc previst fer la Jean Bouin fins a final d'any perquè marxo de vacances al desembre. Ja miraré d'entrar a veure com us han anat a les 24 hores on aquest any faltaré.

Salut

Mira de recuperar-te Alfons.
Dius de posarte plantilles i cambiar-te les vambes. Potser aquesta es la solució, el podoleg que hi diu?
Les vambes que portes ara, tenen molts kms fets? Els entesos diuen màxim 1000 kms.
A la Behovia surt a gaudir-la no forcis a la cursa, però "els pinxos, vins i zuritos" fotet tots els que el cos aguanti.  :he:

Si no ens veiem, bones vacances, i bons entrenaments en alçada.

Tinc un parell de vambes que ja han ultrapassat aquest límit de llarg. les he de canviar. El tema de les plantilles, la podòloga em va dir que era el pas següent si no millorava, o sigui que per això ho deia.

A Donosti, farem el que podrem amb els  farleks nocturns Ja ho axplicarem per aquí.  :mdr:

Salut

Collons Alfons l'enveja es molt fotuda i dolenta, ja se que tots vosaltres us voleu semblar a mi però no us ho recomano  :mdr: .
Vigila amb aquesta fascitis, no es que et vulgui fer por però conec gent que s'ha estat 2 anys amb el tema, aixi que ves al tantu