Arribem (els meus pares i jo) una mica passades les 13h a Tossa sense incidents, em deixen perquè reculli el dorsal sense aparcar i sense haver de dur tots els trastos. Ho recullo sense incidents i veig la zona de boxes a l'altra banda del carrer, penso que després hauré d'anar a fer un cop d'ull i torno al cotxe per anar a buscar aparcament.
Mirem el pàrquing gratuït de terra que marcava l'organització i és petit i està ple, donem un parell de voltes per la zona sense èxit i finalment aparquem en un pàrquing per 6€ tot el dia.
Trèiem els trastos del cotxe, fem una foto i anem camí de la sortida. Tot just sortint del pàrquing recol·locant els trastos la bici cau al terra, passo per sobre per recollir-la i amb el plat dentat em faig un trau per damunt del turmell que em deixa garratibat
Burro, perquè no has donat la volta quin tall t'has fet, això no pinta bé i comença a sagnar. Mare m'he tallat
Estic en xoc, no em fa mal, però veig que es fondo i pinta malament. La mare envia al pare a agafar el botiquin del cotxe i observem que només hi ha gases, tiretes,... però no desinfectants ni steri-strip. Agafem les tiretes i preguntem per una farmàcia.
Són casi les 14h i entrem a la farmàcia preguntant per veure que fem. Em ruixen amb desinfectant, posen 4 steri-strip, una gassa, esparadrap i em recomanen que vagi a les ambulàncies de l'organització que s'ho mirin i veure si poden fer-ho millor.
No hi ha temps per molta cossa més i el remei estaria ve per passar el dia, però per tirar-me al mar a nadar 1500m, després fotrem una pallissa en bici i després córrer sembla que serà massa
el que realment em preocupa es l'aigua
Continuo en xoc i pensant com m'ho faré; també estic molt sorprès de la mare que en cap moment em diu que no disputi la prova i ho deixi estar. Vaig a boxes que d'aquí poc tancaran i no vull córrer, la mare m'afegeix unes tiretes al material per entrar a boxes per si m'he de fer algun arreglo.
El speaker de la prova comenta que l'aigua està a 20,5 ºC i que l'ús del neoprè és opcional (personalment no m'ho crec i no entenc perquè ho fan, encara estic en xoc i rumiant), la mare em diu que em posi el neoprè. Em fa mandra, perquè el meu neoprè com tot el meu material no es exclusiu per l'ús de triatló, es de 4,3mm marca Triboard, no molt elàstic i de "manegues llargues", però hauré de fer cas a la mare.
Ja són les 14h30 i acomiadem als pares que van a dinar i quedem en el punt de trobada al acabar. La mare diu que si no ho veig clar que ho deixi estar que no m'hi jugo res i que vagi amb compte
Encara en xoc vaig al guarda bosses i deixo la resta de material que portava. Vaig a la platja a inspeccionar la sortida i quan queden 5min per la meva sortida començo a posar-me el neoprè. Es un autèntic drama, si ja es complicat de per si, intentant evitar el trau i el embenat es converteix en una missió impossible. Suo de valent per posar-ho i finalment o aconsegueixo, però l'embenat i els steri-strip simplement estan presentats per sobre perquè amb l'esforç i fricció han saltat i me'ls he recol·locat perquè el neoprè no fes contacte directe. M'he fet mal als nusos dels dits amb la fricció m'he fet dos ferides més
Tasto l'aigua i sembla calenta. Es dona la sortida dels federats i ja només resten 2min perquè em toqui a mi
Surto de l'aigua i em col·loco a la part final. Sortiré amb molta calma ja que no vull rebre cops ni esgarrapades al turmell.
1500 m de natació
Sona el tret de sortida i tot caminant vaig a l'aigua. Em tiro a nadar e intento agafar un ritme còmode, però constant. El neoprè em fa flotar d'allò més bé i em dona tranquil·litat la protecció extra en el trau del turmell. Fins la primera bolla nedo sense problemes, però en arribar al gir de la bolla, ja tenim els primers cops. Gent fent braça i masses nadadors volent traçar curt, passem com podem i anem a per la segona bolla. Tot i sortir tranquil i dels últims he anat avançant i he atrapat el gruix de gent. Ja no nedo tranquil i les onades em juguen una mala passada i trago un parrell de glops d'aigua
La segona bolla tornem a repetir els cops, però en menor mesura i ja només queda arribar a la tercera bolla per sortir de l'aigua i tornar a repetir el mateix circuit. Arribem sense incidents a la tercera bolla i a la platja on surto amb calma caminant i tornant a llençar-me al mar per repetir el circuit. Estic cansat i ja en tinc prou, però em triat l'olímpic i toca fer el doble
Segona volta igual que la primera, repetint els mateixos glops d'aigua
, però ja pensant que ve que el neoprè fa que no m'enfonsi i que realment estic cansat i se m'està fent massa llarg i les ulleres em comencen a fer mal.
Arribem a la platja i sortim tranquil·lament caminant. Em trobo cansat, marejat i amb ganes de vomitar (els glops d'aigua de mar i l'esforç passen factura). Troto una mica traient-me el gorro de bany, les ulleres i descordant-me el neoprè.
Arribem a boxes completant la natació en
31:45
T1
Marejat i amb cura em trec el neoprè per no fer-me mal al trau del turmell. L'embenat i els steri-strip mullats cauen i evidentment ja no poden fer la seva funció. M'eixugo amb la tovallola i m'enganxo la tireta, el mareig no passa i les ganes de vomitar tampoc. Faig un glop de beguda isotònica per veure com responc i sembla que no anem a pitjor. Col·loco mitjons, porta chip fent compressió en el tall, sabatilles amb cales, guants, casc, porta dorsal i agafo la bici per encarar el que sens dubte crec que es el més dur d'aquest triatló.
Sortim de la primera transició en
6:27 i amb un temps en cursa de
38:12
Em perdut força temps, però les condicions manen i jo clarament, avui més que mai, simplement venia a ser finisher
44,5 Kms de bici de carretera
Sortim del poble per encarar les maques carreteres i de moment rodo força bé, però estic molt enrederit i no hi ha gaires grupets per motivar-me a anar a rodar, així que vaig a la meva tranquil·lament i esperant que el mareig i els vòmits vagin a menys.
Avanço a algun ciclista i d'altres m'avancen, però si intento forçar i les pulsacions pugen les sensacions de vòmits s'incrementen i decideixo no arriscar. Faré tranquil·lament al meu ritme, hidratant-me i esperant que en algun moment millori la sensació.
La carretera va pujant constantment i sense massa tregua, el trànsit està tallat i la solitud i paisatges em reconforten per anar tranquil. Pujant vaig a un ritme còmode i baixant intento apretar una mica, però de seguida que pugem pulsacions el cos es revela
. Toca resignar-se i gaudir d'un passeig tranquil en bici fora de competició per unes carreteres molt maques i dures.
Em arribat a Llagostera i més o menys marca la meitat del camí. Tinc un gel que opto per no pendre'l ja que amb les sensacions de mareig i vòmits que tinc, entenc que em farà més mal que bé.
Sortint de Llagostera ara la carretera es més secundaria i amb un asfalt més pobre i dur (s'enganxa més i és més irregular), però jo la trobo cada vegada més maca. Continuem fent i les sensacions es mantenen si fa no fa, en les curtes baixades el cos troba la pau màxima i en les continuades pujades el cos assumeix tranquil·lament el repte tot pensant que en algun moment vindran les baixades.
Arribem a l'avituallament, que no es res més que un gel i les indicacions per reomplir bidons en una font potable que trobarem més endavant. Jo amb el litre de isotònic vaig fent i serà tot el que necessitaré per completar aquest passeig en bici. Pregunto quan queda, ja se m'està fent llarg i em diuen que 2,5Kms i després tot baixada; se que encara queda alguna petita trampa, però això està fet
Per fi comencen les fortes baixades, no em cal arriscar gens i en totes peco de frenar massa, però veure cartells de 14% i notar el pas per corba ja es prou estimulant com per no haver de prendre riscos innecessaris. Ara si que les vistes són les d'una carretera de costa que enamora, però no m'encanto gaire mirant no fos cas que tingués un disgust.
Sembla que ja tornem a arribar a Tossa i això olora a final d'etapa, ja només queda córrer una mica més. Sembla que les sensacions del cos han millorat, però encara no són 100% idònies i es que la pallissa no es cap tonteria.
Arribem a boxes amb un tram de bici en
2:17:13 i amb un temps en cursa de
2:55:25
T2
Troto per no anar caminant, però veig que encara no estic 100% recuperat del mareig, em trec casc, guants i sabatilles amb cales i col·loco bambes i porta dorsal al davant per sortir trotant a completar l'últim tràmit.
Sortim de la segona transició en
1:57 i amb un temps en cursa de
2:57:23
Aquesta transició ha estat millor que la primera
i sembla que el tall al turmell respon molt bé
9,4 Kms de cursa a peu
Al igual que en la bici estic molt enrederit i no hi ha gaires grupets per motivar-me a anar a per ells, aquí es suma l'inconvenient que hi ha gent que fa la segona volta i no saps ven bé "qui es el teu rival". Vaig a la meva tranquil·lament i el mareig aguanta i els vòmits pràcticament no hi són, veurem com entra l'aigua dels avituallaments.
Ja començo a carburar i de seguida identifico una parella davant, que em farà no acabar últim si els atrapo. Dit i fet a poc a poc al meu ritme vaig apropant-me i avançant sense miraments la parella
Els avituallaments d'aigua em cauen bé i n'agafo tots per remullar-me i fer-ne petits glops.
Finalment estic gaudint i veient que això ja s'acaba. Veig una altra parella més lluny que també "juguen a la meva lliga" així que a poc a poc anem fent fins a la segona volta on ja els atrapo i avanço
(les retallades en el circuit d'alguns fan por
).
Continuo tranquil a ritme constant, el circuit es força agradable i em passa ràpid. El GPS ja fa estona que es queixa que no he carregat la bateria i m'agradaria arribar al final sense que s'apagues però no puc forçar i esprintar per una ximpleria com aquesta, així que progressivament vaig fent.
A falta de 1Km i ja olorant meta la parella de la segona volta s'ha marcat com objectiu avançar-me, però no saben amb qui juguen
i jo en veure'ls arribar al meu costat accelero una mica tot escoltant com reneguen
Ja amb l'olor a meta i aquesta petita victòria i amb el GPS apagat continuo l'acceleració fins a meta per arribar exultant i marejat
Per uns segons de menys amb quin mal cos creuem meta, però foto "postureo" abans de creuar i bona cara que la mare està allà esperant
Finalment em arribat a meta amb un tram de cursa a peu en
51:41 i amb un temps final de cursa de
3:49:03
Comento amb la mare que estic una mica marejat, perquè he apretat una mica veient meta i em diu que l'ambulància està al final que vagi i em mirin el turmell.
Arribo i explico el cas i ensenyo les ferides "preguerra". Em diuen que estem just en les 6h per tancar i cicatritzar i que vagi al CAP amb el paper/informe que em faran i que digui que m'ho he fet a les 14h, perquè no em tinguin més temps del compte esperant i em posin un parell de punts.
Bebent l'isotònic que donaven a la bossa de meta i amb l'informe, comprobacions de tensió fets i un altre embenat i neteja torno a boxes a agafar el material i camí del CAP a rebre dos punts
El pare va a agafar la bossa del guarda roba i jo i la mare anem al CAP.
En el CAP van ràpid i abans de que arribi el pare ja em criden per posar-me els punts. La infermera no ho veu clar (ja fa massa temps,...) i remugant em posa els punts i m'acomiada ràpid sense gaires explicacions: 2 dies sense mullar, veure que no s'infecta i en 8 dies treure els punts.
Finalment marxem, el cotxe estava just a un pàrquing al costat del CAP, si ho haguéssim sabut m'hauria posat els punts abans i segurament no hagués fet la competició ja que m'haguessin dit que no es mulles i el neoprè impermeable no es
Moltes emocions estranyes i una competició diferent i variada que continuo pensant que es massa complicada
, però que beneit el dia que en voler-la pràcticar vaig començar a córrer
Tot i que segurament podria fer vida normal i continuar entrenant, aprofitant la setmana de vacances en "homenatge" a que vaig poder completar la prova sense incidents i que he de donar gràcies que no s'hagi infectat i que sembla que les cures van per on han d'anar he decidit fer 10 dies de "baixa atlètica voluntaria" i esperaré a treure'm els punts per tornar a donar guerra i continuar preparant la marató trail d'Arenys que serà el següent gran repte, on també amb ser finisher en tinc prou
Salut!
Jordi