La marató en genèric

El Tapering en el pla d’entrenament d’una marató

Ara que, qui més qui menys, sí pensa fer la marató de Barcelona,  està començant el seu pla d’entrenament, pot ser interessant saber -sí no se sap- en què consisteix el Tapering.

Tapering és un terme que utilitzen els nord-americans, que significa reduir la càrrega d’entrenament abans d’una prova de llarga distància.

No és cap novetat recomanar que la darrera setmana abans d’una marató es redueixin els quilòmetres i es descansi dos dies abans de la prova. Però també és cert que hi ha teories que asseguren que la setmana anterior a aquesta última (es a dir l’antepenúltima) hauria de ser la de més intensitat del programa.

Els partidaris del Tapering són contraris a aquesta teoria. Recomanen que el període de Tapering sigui de entre 14 a 21 dies abans de la prova, durant els quals, i de manera progressiva, però dràstica,  es vagi reduint la intensitat i el volum de quilòmetres diaris.

Les experiències que s’han dut a terme (els americans fan estudis de tot) han permès arribar a la conclusió que amb  aquest descans augmenta el nivell de forma del corredor i millora el seu rendiment en un 3%. La qual cosa significa que a un maratonià de nivell mitjà li suposi acabar al voltant de 5-10 minuts més ràpid del que hauria estat el normal amb un entrenament continuat.

La majoria de corredors descansem de la intensitat d’un pla la darrera setmana, i encara gràcies. Defugim el període de descans llarg abans de la marató, perquè tenen por de perdre la forma. S’hauria de dir que és una por sense motiu, perquè hi ha molts exemples que demostren que és al revés. Alguns atletes de renom s’han vist obligats, per circumstàncies, a no poder entrenar una bona quantitat de dies abans de proves molt importants, i els seus resultats han estat excel•lents:

El portuguès Carlos Lopes, per exemple, va guanyar la marató olímpica de 1984 després que un accident li impedís córrer un sòl quilòmetre durant 10 dies abans. En els mateixos Jocs del 84, la nord-americana Joan Benoit va guanyar també la marató, després d’haver passat pel quiròfan per una lesió de genoll que la va obligar a reduir el seu entrenament i descansar abans de la prova. Una altra demostració de la bondat de la fórmula –sense saber-la-  és el que li va succeir al mític corredor txec Emil Zatopek: va proclamar-se campió europeu  l’any 1950 en els  5.000 i 10.000 metres, només que dos dies abans de l’esdeveniment el donessin d’alta per una malaltia que el va forçar a estar en un hospital dues setmanes senceres.

Excuso dir que un servidor és taperingista. :smile:

Pucu

Actualment gairebé tothom fa una reducció de quilometratge abans de la competició. El cas que recordo més que contradeia això era el de Ricardo Ortega (metge i 2h11' als anys 80) que apretava molt i feia els pics de volum als darrers dies. De la resta tots baixen fins i tot des de tres setmanes abans.
De fet és el meu cas doncs participaré a Donosti d'aquí a 17 dies i ja estic baixant. Anys enrera em feia por reduir dies i distància. Que si el darrer entrenament, que si perdré la forma.. i el diumenge abans de la marató necessitava psicològicament fer uns 25-28 km. Ara puc fer-ne 16 o 20 i em quedo tan ample!


Pucurull,

Els noms correctes són Carlos Lopes i Joan Benoit!

Actualment gairebé tothom fa una reducció de quilometratge abans de la competició.

Estàs segur que és així?

Creus que els populars fem això? Fins i tot tres setmanes abans reduir el quilometratge?

Pucurull,

Els noms correctes són Carlos Lopes i Joan Benoit!

Rectificats els noms dels dos monstres de la marató.

Què faria sense l'amic danili?

Pucu

El que volia dir és que la reducció està basada en principis fisiològics i per tant afecta a tot corredor, tant d'elit com popular.
Tot això lògicament funciona si abans s'ha fet una etapa de preparació en volum en setmanes anteriors. Reduir sense base no té sentit i com dius molts populars no ho fan encara que els principis d'entrenament ho recomanen.
Jo d'aquí una setmana corro a Donosti i he fet això -el temps dirà si és el més correcte o si estructurant la reducció d'una altra manera encara milloraria més.

setmanes -20 a -17: 71-76-74-54 (275 km)
setmanes -16 a -13: 70-73-82-57 (282 km)
setmanes -12 a -9 90-84-74-92 (340 km)
setmanes -8 a -5: 90-72-92-70 (324 km)
setmanes -4 a -1: 55-71-57-49 (232 km)
setmana 0: 25 + marató

Ho he agrupat en 4 setmanes per veure aproximadament el volum mensual (28 dies) Del bloc 2 al 3 hi ha un augment,i del 4 al 5 una reducció important en les 3 darreres setmanes.

Doncs encara hi ha més...Tot això és el que realment he fet (pla teòric) excepte les setmanes marcades en vermell que per un avís de lesió vaig reduir a contracor. Així doncs el volum que de debó he fet ha estat aquest:

setmanes -20 a -17: 71-76-74-54 (275 km)
setmanes -16 a -13: 70-73-82-57 (282 km)
setmanes -12 a -9 90-84-74-92 (340 km)
setmanes -8 a -5: 90-72-92-22 (276 km)
setmanes -4 a -1: 43-71-57-49 (220 km)
setmana 0: 25 + marató

Aquest entrebanc em va fer repensar en com afrontar les darreres setmanes i encara que hi ha un pic de 71 km he seguit amb determinació el pla de reducció de les 3 darreres setmanes confiant en el volum de mesos anteriors. Diumenge vinent veurem si l'he encertada o no!

L'unic fotut de totes les teories de l'entrenament de marató és que si el dia D et surten factors en contra que no esperaves (vent, pluja, refredat, malestar, calor, el que sigui) no podràs valorar be si el pla que has fet ha sigut correcte... aleshores el que jo em pregunto és: quan en Carlos Lopes va guanyar (per exemple) quanta part de sort hi va influenciar respecte als seus competidors?? (que segur havien entrenat tant com ell)

Difícil això de jugar-s'ho tot a un dia... és la gracia de la marató....   

de fet es la gràcia i la desgràcia de la Marató

Curiós cromo el que m'he trobat avui al Mercat de Sant Antoni que calculo que és de finals dels 20. Està dedicat a Dionisio Carreras, aragonès nascut a Codo el 1890 i que va participar a la marató dels JJOO de París 1924 on va acabar en novena posició, establint un temps de 2h57'18''. 
És una llàstima que a la foto Carreras a qui li deien 'el Campana', no aparegui en acció perquè sembla ser que era una fera. Ens hem de resignar doncs veient-lo vestit de carrer i mostrant-nos els senyals de la dura vida de l'època. A la foto segons diu el revers del cromo no tenia encara quaranta anys i concorda amb les dates de l'època de plenitud d'aquest atleta que van tenir lloc entre 1924 i 1928.
Us passo un molt interessant enllaç d'un blog que alhora reprodueix un article que va aparèixer a la revista 'Atletismo Aragonés' el 1996 coincidint amb els JJOO d'Atlanta, on s'entrevisten als seus fills aleshores ja a la setantena.

http://celedoniogarcia.blogia.com/2006/122001-dionisio-carreras-el-precursor.php

Increible el talent d'aquest home, que malgrat fumar, treballar dur i portar una vida força allunyada d'un esportista com la que entenem avui en dia, participava amb èxit en les dures curses de pollos.

Una marató a 700 metres sota terra. :oh:

El passat 6 de desembre, es a celebrar la 7ª edició de l'única marató en el món que es corre completament sota terra.

En la localitat alemanya de Sondershausen, 460 corredors i corredores es va enfrontar a la Unter-Tage Marathon . Una cursa que consisteix en completar quatre voltes a un laberint de galeries d'una mina de sal, a 700 metres de profunditat, en un circuit de 10.500 km, per realitzar els 42 quilòmetres.

El circuit subterrani no és gens pla: acumula un total de 2.480 m de desnivells entre pujades i baixades (310 m positius per cada volta). Tant és així, que si no fos perquè es corre a gairebé 1.000 metres de profunditat,  deuria considerar-se com una ‘marató de muntanya’.

El guanyador, Uwe Schiwek, va fer-la amb 3h 13’29”, i la guanyadora, Geertje Tewes, en 3h 58’39”.

(Extret de la runner’s) Sí en voleu saber més:

runners.es/Noticias/maraton-700-metros-b...icia.jsp%3Fid%3D5027

Pucu

Sovint diem que la prova de la marató no és va fer a l'Estat fins l’any 1978 a Palfrugell, però s’ha de dir que ens referim a les maratons com es fan ara, és a dir populars. Abans se’n feien de tant en tant -usualment amb motiu del campionat d’Espanya - per atletes federats.

Sabeu, a propòsit, quin temps va fer el guanyador de la primera marató que es va celebrar a Catalunya?

3 hores, 52 minuts i 28 segons.

El va fer l’atleta Robert Boix l’any 1910, que va córrer la prova amb tres participants més, donant voltes en la pista d’un velòdrom de Barcelona.

La distància: 42 quilòmetres i 54 metres.

Cal suposar que en aquella època hi deuria haver poca informació sobre reglaments, però haurem d’acceptar el que diuen les hemeroteques, que consideren aquesta marató com la primera de les nostres contrades.
:smile:

El rècord el va mantenir tres anys, fins que un altre corredor, de nom Pere Prat, va fer 2h47’18 el 1913.

Si voleu saber l’evolució de les marques dels recordmans catalans en marató fins l’any 1980, moment en que es va començar a produir l’esclat de la prova i els rècords es van anar succeint amb molta freqüència, són aquestes:

3h52’28: Robert Boix / gener de 1910 a Barcelona
2h47’18: Pere Prat / març de 1913 a Barcelona
2h43’14: Joan Font / març de 1935 a Barcelona
2h39’22: Miquel Navarro / maig de 1957 a València
2h34’49: Miquel Navarro / abril de 1958 a Saragossa
2h28’22: Miquel Navarro / maig de 1959 a València
2h23’44: Miquel Navarro / juny de 1960 a Tunísia
2h20’43: F Guardia / juny de 1963 a Madrid
2h17’16; A Canovas / juny de 1980 a Laredo

Pucu

Bufa, recupero un missatge de fa gairebé un any i mig!

Avui a una hemeroteca he tingut ocasió de trobar més informació de la primera marató feta a Catalunya de la que feia esment en Pucurull. La font és de 'Los Deportes' n. 536 del 15 de febrer de 1910. Desconec si algú la coneixia (Pucu?) i com la considero molt valuosa us penjo fotos i text.

Hi ha algunes dades interessants que difereixen de l'apunt anterior. El temps d'en Boix sembla ser que va ser de 3h52'04'' i la distància era de 42.194 m  Possiblement la distància falla d'un metre per la conversió des de milles de la distància olímpica dels JJOO de Londres 1908. Com ja remarcava en un article que vaig fer sobre aquella marató, l'impacte mundial d'aquella prova fou tal que la distància, que aleshores variava, va ser mimetitzada i adaptada en nombroses maratons. 

Em sorgeix un dubte. On era el velòdrom on es va disputar aquesta marató?



Inauguración del Velódromo

(Ilustrado por los grabados de la página 46. Esta reseña es traslado de la publicada en el núm. 210 de nuestro querido colega 'El Mundo Deportivo'.)

Después de un prolongado cierre, interrumpido sólo por la celebración de los Campeonatos de España, el domingo pasado abrió sus puertas al público el Parque de Sports.
La nueva empresa con el concurso de los reputados corredores extrangeros : Messori, Portioli y Bussat y además con la celebración del primer Marathon español, cuya llegada se hacía coincidir con el comienzo de las carreras, todo lo cual contribuyó á llevar una regular concurrencia al velódromo.
Por la mañana, á las 11 y 36 m. se dió la salida á los participantes de la primera Marathón: Miquel, Santos, Boix y Túnica, los cuales, entrenados, por bicicletas empezaron á voltear por la hermosa vista, construída para carreras á pie, lindando con la madera, la cual debían recorrer 163 veces, que equivalen á los 42 kilómetros 194 m. que componen la carrera.
Al comienzo, los corredores llevaron un tren algo fuerte que no pudieron  sostener, reduciéndolo progresivamente; Miquel se puso á la cabeza y logró tomarles hasta 7 vueltas á sus contrincantes, pero á la 94 tuvo que retirarse.
Santos, que había ido perdiendo terreno, aguantó hasta la 114, vuelta en la también se retiró.
Los otros dos siguieron juntos hasta la última vuelta, en que Boix sufrió un calambre en una pierna, de lo que se aprovechó su contrincante para tomarle alguna ventaja, pero no le valió, pues Boix, haciendo un desesperado esfuerzo, logró alcanzarle de nuevo y pisar primero la meta.
1º Boix, en 3h. 52m. 4s.
2º Túnica, á unos 4 metros.
El tiempo hecho en Francia en la última Marathon allí corrida, fué de 2h. 49'. 45s. Aunque la diferencia es notable, no por eso deja de ser meritoria la labor de los jóvenes corredores.
Terminada la carrera á pie, empezaron las ciclistas /.../
 

Amb pluja i tot, l’amic Gebreselassie ha vençut en la marató de Dubai aquest matí, amb un temps de 2 hores, 5 minuts i 29 segons.

Alguns mitjans ho informen per internet d’una manera que sembla que hagi decebut. “No ha estat capaç de batre un nou rècord del món”... i coses semblants.

És per llogar-hi cadires, perquè l’home, tot i la pluja, ha fet  la vuitena millor marca mundial de tots els temps en marató.

Pucu

Llegeixo que (...) les dolentes condicions meteorològiques no van semblar afectar a en Gebre en els deu primers quilòmetres. Un parcial de 35:03 en el km. 12 li donava esperances de rècord.

Pel km. 20 (58:29) anava 21 segons més ràpid que a Berlín, on va establir el seu actual rècord al setembre passat.

Va passar la mitja marató en 61:45, exactament el que havia demanat a les llebres.

Va mantenir el seu ritme fins al km. 30 (1h28:17) i quan en aquest punt es va retirar la seva última llebre, encara estava 10 segons per sota del parcial de Berlín.

Les esperances de rècord es van evaporar quan en el km. 37 (1h:49:39) , per primera vegada en tota la cursa, estava per sobre del seu parcial del rècord. En el 40 ja li separaven 70 segons i es va resignar a no batre un nou rècord mundial, que hauria estat el número 27 de la seva carrera esportiva. Un rècord que hagués aconseguit sí no s’hagués hagut d’enfrontar amb la pluja.

Menys mal que hi ha mitjans que valoren el què va fer, perquè alguns altres, que segurament no tenen ni idea del què és una marató, li critiquen  que no hagués batut el rècord del món.

Què no em toquin a en Gebreselassie! :erf:

Pucu

Tens tota la raó Pucurull. Molta gent pensa que es fan rècords cada dia.
En Gebre i ho dic de memòria, té les tres millors marques de tots els temps i amb la d'ahir cinc registres per sota de 2h06'. Ja em direu!
Segueixo pensant que és una llàstima que no competís als JJOO i més tenint en compte com es va plantejar aquella cursa: a ritme de marató comercial on en Gebre es defensa perfectament.

Ara que s'acosta la marató de Barcelona, pot ser interessant saber quina és l'evolució que està tenint la prova en el lloc on van inventar les maratons populars.

Les dades que segueixen corresponen a totes les maratons que se celebren a Estats Units. Estan extretes de les estadístiques que publica la Running USA - RRIC.


En les primera taula es pot apreciar que cada vegada, la proporció de participants segons el gènere és més equilibrada.

Percentatge de participants homes/dones en les maratons d'USA

	1980	1995	2000	2007
Homes	90%	74%	62%	60%
Dones	10%	26%	38%	40%

La taula següent permet veure que cada vegada, el percentatge sobre el total dels maratonians de les franges d'edat més altes és major.

Percentatge de participants per edats

	1980	1995	2000	2007
Sub 20	5%	2%	2%	2%
20 a 39	69%	57%	54%	52%
Més de 40	26%	41%	44%	46%

En la següent taula s'observa l'evolució de la mitjana d'edat dels participants al llarg dels anys

Mitjana d'edat

	1980	1995	2000	2007
Homes	34	38	38	40
Dones	31	35	35	36

I en la darrera taula, la mitjana dels temps d'arribada dels participants.

Mitjana del temps

	1980	1995	2000	2007
Homes	3h32'17"	3h54'00"	4h20'01"	4h20'04"
Dones	4h03'39"	4h15'00"	4h51'19"	4h49'48"

Pucu

El que més em sobta, positivament, és l'elevat percentatge de participació femenina: 40%  (i a més més joves).

No tinc dades d'aquí al cap, però em fa la sensació que són molt més baixes!

Un d'aquells rècords més amagats...
Diumenge dia 1 a la marató de Beppu-Oita Mainichi es va establir un nou rècord del món en la categoria de 60 anys. La marca, que la signàvem la majoria dels que participem al fòrum, 2h36'30'' i el vailet en qüestió Yoshihisa Hosaka (JAP)

Hi ha altres rècords tan impressionants com aquest. Les que de moment més admiro són les d'Ed Whitlock (CAN) com la persona de més edat que ha baixat mai de 3 hores, fita que va assolir a Rotterdam l'any 2005 quan tenia 74 anys i 35 dies i la de Fauja Singh (ENG) que és la persona de més edat que ha acabat una marató amb 93 anys i 17 dies. El temps de 6h 07'13'', prou respectable per cert, el va realitzar a Londres l'any 2004.
Sobre aquesta darrera fita en algunes fonts he trobat que un grec, Dimitris Iordanidis, va acabar la marató d'Atenes del 1976 quan tenia 98 anys. Si algú m'ho pot aclarir...

Abans de fer una marató, a tots ens agradaria saber el temps que podríem fer, i hi ha diversos tests que serveixen per estimar-ho...d’una manera més o menys aproximada.

És molt conegut el d’en Rodrigo Gavela ( ex campió d’Espanya de marató, ex olímpic, periodista i entrenador), que és basa en realitzar dues tirades de 6.000 metres seguides.

A manca de vuit dies de la marató de Barcelona, no és prudent fer-lo ara (en Gavela ho recomana uns 10 dies abans), però fer el càlcul amb la taula del final de l’article estimant els dos temps en què  haguéssim pogut fet el test, crec que pot ser d’alguna ajuda. Sí més no és un divertiment, que bona falta ens farà a aquestes alçades de la pel•lícula.
:smile:

El transcric pel seu interès, no tan sols pel que fa al test, sinó per les diferents recomanacions que fa de cara a la prova un reconegut pes pesant de la marató com és en Gavela.

TEST PER LA MARATÓ (2 x 6.000)  
Per Rodrigo Gavela   

Tres setmanes abans de la marató és aconsellable realitzar una mitja marató a tope. S'aprofitarà per assajar estratègies i tàctiques que després es posaran en pràctica en la marató. En els dies previs també es farà un simulacre de cara a la marató, amb la càrrega d’hidrats, la hidratació, l'enduriment de peus, etc., així com una rebaixa substancial en l'entrenament per a arribar ben descansat i rendir al 100 per 100.

Si has corregut bé i les condicions climàtiques són correctes, el temps realitzat en la mitja ja pot ser un primer referent per saber a quin ritme aproximat es pot córrer la marató. Ara bé, si t'equivoques en l'estratègia d’aquesta mitja, o el dia és dolent, (molt  ventós o calorós) difícilment podràs treure conclusions de cara a la marató.

En el cas òptim pots saber quin serà la teva marca en la marató, el que no significa que la puguis fer, doncs això només serà possible arriscant de valent i tenint el dia perfecte.

En l'Escola del Corredor he pogut constatar que per a baixar de tres hores en la marató és necessari realitzar una mitja marató tres setmanes abans en menys de 1h23. En aquestes condicions s'estaria molt just, l'ideal és baixar de 1h22. També és cert que un corredor va baixar de tres hores fent prèviament 1h23:47, però és una mica excepcional.

Existeixen unes taules estadístiques realitzades en Estats Units, que generalitzant, calculen que la marca en marató és el doble de la de la mitja marató, mes un 10%. En l'Escola he comprovat que es compleix en alguns casos, però en la majoria no. És una mica fiable quan s'aplica en marques de la mitja marató que oscil•len entre 1h16 i 1h45, però quan són inferiors o superiors es desvia molt. Per exemple, un corredor que faci 1:04:40 li sortiria en marató 2:22:00 i la realitat sol ser molt distinta, doncs són corredors de 2h13 a 2h16.

El test de 2 x 6.000

El test de 2 x 6.000 és un invent de gran èxit d'Antonio Serrano. Al principi no era més que unes sèries llargues, però després ens vam adonar de l'estreta relació entre l'estat de forma, els temps realitzats en els dos sismils, els resultats dels test de lactato i els temps en la marató. Així que ho convertírem en un test per preveure el temps en la marató. I a partir d'aquest moment començarem a estudiar totes les relacions entre el mateix i els altres tests i competicions.
En els últims anys jo he ampliat l'estudi aplicant-lo a corredors aficionats de tots els nivells i els resultats són molt bons. Encara no puc treure conclusions científiques, perquè solament ho he estudiat amb una mica mes de cent corredors, però quan aconsegueixi resultats amb mes de 500, ja podré començar a considerar les seves dades com molt fiables.

El que jo us explico avui aquí s'està complint amb els meus atletes en gairebé el cent per cent dels casos amb un marge d'error de més menys 2 a 3, encara que considero que encara és prematur considerar les seves taules com d'aplicació universal. Us podrà aclarir molt sobre quin podria ser el vostre ritme en la marató, però sobretot, el que mai hauríeu de superar.

Primer us explico que consisteix el Test i després us proposo les taules d'aplicació. S'ha de realitzar entre 10 i 12 dies abans de la marató. El primer 6.000 es fa al ritme que es pretén córrer la marató i el segon es fa a tope. El primer és la clau, si ho feu mes fort del degut, el test perd gran part del seu valor. Els ritmes en els entrenaments, l'última mitja marató realitzada i la prova d'esforç (si la feu) ja us haurà aproximat al que pot ser el vostre ritme de competició, i amb aquest test ho podreu confirmar o definir encara més.

Per a un corredor que vulgui baixar de tres hores, els seus ritmes en el test haurien d'estar entorn de 25:12 (4:12 el Km) en el primer 6.000 i en menys de 22:40 (3:47 el Km) en el segon 6.000. Si la diferència per Km entre la primera i segona sèrie és inferior a 22” vol dir que el ritme de la primera era molt pròxim al ritme possible de la marató, la qual cosa significa que seria un greu risc  fer-la al mateix ritme, i el correcte seria  fer-la més lent. Si la diferència en el ritme és superior a 23” per Km, entre ambdues sèries, vol dir que el ritme de la primera si és adequat per a fer-lo en la marató.

Tots aquests càlculs són teòrics i només es complirien en condicions òptimes de competició. Amb situacions climatològiques adverses sempre es perden diversos minuts i això suposa readaptar el ritme a la nova situació, el dia de la carrera, afegint de 3” (quan es competeix a menys de 4 minuts per Km) a 10”(quan es competeix a mes de 5’ 30” per Km)

He elaborat una taula, on en funció dels temps en cada 6.000 i la diferència de ritme per Km, ens ofereix com pot ser el ritme possible en una marató. A aquest li afegeixo el ritme probable i amb ells descric els temps possibles i els probables en la marató.

El tram comprès entre 2 hores 50’ i 3 hores 30' és en el qual major experiència he tingut amb corredors i on la taula és més fiable. En la resta he tingut menys corredors i el marge d'error pot ser major. La taula sempre és d'aplicació aproximada i us posaré un exemple perquè l'apliqueu correctament.

Exemple:

Si un corredor ha realitzat la última mitja marató en 1h32, deuria fa el primer 6.000 a 4:40 per Km i el segon a tope. El dia del test plou i fa el primer en 28:13, amb la sensació d'anar frenant-se, però en el segon va a tope, i a pesar del mal temps fa 24:31. La conclusió és que el ritme del primer podia ser una mica més ràpid, ja que la diferència de ritme per Km és molt gran. En aquest cas el ritme probable s'acosta més al possible i, encara que en la taula li surti que ha de córrer la marató a 4:50, segur que podria anar tres o quatre segons més ràpid per Km, es a dir a 4:46, que equival a 3 h 21 en la marató. Com podeu comprovar la taula del test és una referència per a guiar-vos, però després heu d'ajustar-la a la vostra realitat. Us recordo que a partir d'aquest test s'hauria d'iniciar una baixada important en la quantitat i en la intensitat dels entrenaments fins al descans total en els últims tres dies, per arribar en les millors condicions físiques a la gran cita.

L'estratègia en la competició

El primer és analitzar les vostres possibilitats reals per afrontar la marató amb èxit. Les decisions que s'adoptin prèviament a la competició i el pla per portar-lo a terme no és més que una "estratègia". L'habilitat per dur a bon fi aquesta estratègia és la "tàctica".

Tenir clara l'estratègia de cara a la marató suposa una certa garantia d'èxit, sobretot si ha estat molt medi

Porto un bon temps llegint tanta informació sobre la marató. Deu n'hi do el que sabeu. Sobretot tu Pucu.

Jo no hi crec amb aquest test