Carme72
Hola!
Soc Carme Auñón Sanz. Tinc 44 anys.
Nascuda a Barcelona, però actualment visc a Sant Gregori (Girona) amb el meu home i la nostra filla de 8 anys, la Laia.
Soc metge, i especialista des del 2001 en Oncologia Radioteràpica.
He treballat a diversos hospitals, Hospital de l’Esperança, Hospital del Mar, Hospital Clínic, Duran i Reynals i actualment, i des del 2005, estic a l’Institut Català d’Oncologia, a l’Hospital Dr Josep Trueta de Girona, on tinc plaça fixa.
A part de córrer m’agrada viatjar. El fet de conèixer altres cultures, costums i gent d’altres indrets m’enriqueix com a persona i m'ensenya a valorar el que tinc.
També m’agrada fer trencaclosques (com més peces, millor) però no en faig gaires per falta de temps.
Quan puc, i a estones, m’hi poso amb la Laia i els fem juntes.
Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- La B.S.O de El último Mohicano.
Per què corres?
- Em desestressa i m’allibera. M’agrada l’esport i el que més m’agrada és córrer.
A més, m’ha permès relacionar-me amb multitud de persones, de grans persones.
Em permet desconnectar, disminuir l’estrès, relacionar-me i, per descomptat, fer salut, aconseguir un benestar físic i psíquic.
Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- Al 1986, la Cursa de Primavera de l’Hospitalet de Llobregat, de 10 km.
El teu somni com a corredora potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Ser Campiona Absoluta de Catalunya en alguna cursa. He guanyat moltes medalles en Campionats d’Espanya de Veterans i en Campionats de Catalunya, tant per veterana com absoluta, a nivell absolut sempre en carreres de ruta, però com subcampiona o en tercer lloc.
Un any, en un 10000 de ruta, vaig quedar com altres vegades segona absoluta. Em pensava que havia estat la primera, doncs l’atleta que va quedar en primer lloc, que era espanyola però no catalana, vivia en una altra ciutat fora de Catalunya i, a més, corria per un Club que era de la seva ciutat i, per tant, no català. Em pensava que no entraria, doncs era el Campionat de Catalunya. Doncs bé, el fet de que aquell any tingués fitxa Catalana va ser suficient per emportar-se el títol, i em vaig haver de conformar en ser subcampiona. Aquell any, doncs, tampoc va ser possible.
Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils
- No tinc cap frase en especial. Actualment, en els moments difícils penso en el meu pare i li demano que allà on estigui em doni una empenta.
Tota persona te les seves manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- La primera, ja ho sabeu, competir amb top i calçaja ja, sempre que puc i és possible.
La segona, competir amb les mateixes sabatilles que utilitzo per entrenar.
I la tercera, arribar a les curses amb amb un mínim de 90 minuts d’antelació a l’hora de la sortida. Si no, m’estresso.
Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- En el primer cas, satisfacció i molta alegria.
En el segon cas, afany de superació.
Comentaris