Carme72

Com va ser el teu fitxatge pel club d'en Domingo Catalan?

- Jo sempre volia córrer amb calça i top i fa molt de temps a les botigues no en tenien, només tenien top i calces per les seves atletes alguns Clubs d’Atletisme. L’única equipació que havia aconseguit en aquella època i era de cotó va ser a una botiga de Madrid.

Des de petita que anava a la botiga Atleta’s Domingo Catalán i en Mingo sempre em deia que no en tenia. Un bon dia tenia una equipació damunt el mostrador (top i calça) quan vaig entrar. Ell sabia el que volia, i donat que sempre m’havia dit que no, en aquella ocasió em va dir: -Prova't aquest.

En aquell moment me’l vaig emprovar i, bingo! ja tenia top i calça, després de tant de temps. Quan l’hi pregunto el preu, en Mingo em va dir: -No te’l puc vendre, doncs és l’equipació del Club. Te l’hauràs de treure.

La meva frustració en aquell moment va ser tant gran que l’hi vaig dir el primer que em va venir al cap: -Si el vols, me l’hauràs de treure tu mateix!

Em va mirar i, sense dir una paraula, va pujar les escales. De seguida va tornar a baixar amb un paper a la ma i em digué: -Omple aquest formulari.

El vaig omplir i, un cop signat, aquestes van ser les seves paraules: -Benvinguda al Club.

La meva cara de sorpresa va ser enorme. Havia fitxat pel Domingo Catalán, i tot per un top i unes calces! 
Ara ho penso i em sorprenc a mi mateixa...

 

Com compagines la maternitat amb la teva pràctica esportiva?

- Una menció especial a les dones. Les dones amb vida laboral i fills i que a més a més aconseguim trobar un foradet alguns dies de la setmana per anar a córrer, tenim un gran mèrit. Es molt complicat. Abans de tenir la Laia per mi ja era difícil trobar temps per anar a córrer (feina, guàrdies…etc), però amb la Laia reconec que entre el meu home i jo ens hem convertit en els cracks de l'organització, doncs podem fer allò que ens agrada més, anar a córrer. Per torns, és clar, o a dies alterns. Cal valorar això, i el fet de que cada vegada hi ha més dones que corren, el fet de compaginar esport , família i feina te un mèrit que considero que a vegades no és suficientment valorat.

 

Hi ha una foto a l’àlbum on surts amb al teu pare i s’hi veu que portaves genollera. Cóm va ser aixó?

- Als dos anys de començar a còrrer vaig començar amb una condropatia. Abans només es corria, ni gimnàs ni històries. Vaig estar vuit mesos al dic sec, amb exercicis per enfortir el quàdriceps i estiraments d'isquiotibials i deprés un any portant la genollera per prevenció. Un cop em vaig treure la genollera, al cap d'un any vaig patir la condropatia a l'altre genoll. Els exercicis els feia només al genoll afectat prèviament i no pas a l'altre. Seré bleda... tenia 17 anys. Total, que em va tocar estar en aquesta ocasió un any aturada amb exercicis de quàdriceps. Llavors, ja els vaig fer a les dues cames. Des de llavors en alguna ocasió m'he resentit, però no he tornat a parar per aquest motiu.

La rematada final va ser la caiguda fa quatre anys en que em vaig trencar precisament el cartílag de la ròtula. Des d'aleshores, l'asfalt i jo no som gaire amics.

 

Què penses que t'ha aportat la práctica de l'Atletisme?

- Gràcies a aquest esport he conegut molts llocs, pobles, indrets. He pogut conèixer molta gent, atletes d’altres clubs, d’altres ciutats, fins i tot d’altres nacionalitats, amics, grans amics, companys de Club, amb els que he compartit entrenaments, esmorzars, dinars, sopars i sortides. I, com no, la família correcat, amb grans persones i amics, i que en alguna ocasió i en algun moment difícil de la meva vida he trobat en alguns de vosaltres un gran recolzament. Per tant, aquest gran esport no només m’ha permès gaudir del fet de córrer si no que a través de la gent i amics que m’ha brindat l'oportunitat i he tingut la gran sort de conèixer, m’ha enriquit i m’ha fet créixer com a persona. Gràcies a tots!

 

 

Comentaris