Entrevistem... rutxi
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses.N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Doncs alguna sí que em ve al cap…
- Mitja marató de Tossa 2015: amb l’ivankoi en Danistal, companys de fatigues i alegries. Hi havia possibilitats, però poc entrenament a les cames, i va sortir un d’aquells dies que a mi em van bé: fred i pluja forteta. A la sortida estàvem xops ja, i vam sortir amb l’ivanko, conservadors, però sense perdre referència del grup davanter. A mesura que avançava la prova, ja preveia que seria un dia interessant, i em vaig col·locar quart, just darrera del tercer, a la zona trencacames de la carretera que va a St Feliu. Vaig mirar a terra i amb el pes de l’aigua als cordons, se’m va descordar una sabatilla. Merda! No m’havia passat mai abans, i tot just ara… total, paro i amb les mans congelades trigo més del compte, però tot i així, vaig acabar enxampant al tercer i fent podi absolut!
- Cross de Sants 2008: recordo perfectament aquell dia, també molt plujós, on un bon grup ens havíemde presentar i conèixer (cap de nosaltres era associat llavors), ja què havíem quedat abans de la cursa a través del fòrum. Si no recordo malament, un d’ells era en Dani, el puma de Sants, fins i tot encara no s’havia creat el grupet dels GPT... Vaig arribar tard a la cita, i amb les presses, arraulit on podia de la pluja, vaig esperar fins l’últim segon per incorporar-me a la cursa i no vaig poder coincidir amb ells.
- Llebrejant: doncs gràcies al gran ManoloM, que sempre ens lia a última hora (quin bon paio que està fet, però!), he conegut de prop l’eterna anècdota que per molt que passin els anys no afluixa… la gent que t’acompanya: uns et diuen que vas lent i els altres que si m’he pres algo, que anem massa ràpids…
Vaig fer de 37’ amb en Joan3 a Nassos 2016. I la més temuda, la de 1h 20 amb en Bhryz. Amb aquest parell de cracks, res podia sortir malament! Per cert, a tall de comentari, cap dels queixiques va arribar amb nosaltres… Però de les més sofertes sens dubte va ser la que vaig acompanyar a la llebre i amic Adalpu, un dels grans, per fer sub 40 a Poblenou amb una calorada com mai abans... Quasi no arribem!
- I moltes més, però la llista és llarga i no us voldria avorrir... Ah! Em deixava una que em va quedar ben marcada: l’entrenament-cursa que vam fer amb el bo d’en Hansi a la mitja de StQ: Passàvem per davant de casa seva de quan era petit i quasi ens vam emocionar per les circumstàncies personals que patia en aquelles dates. Va ser un moment molt emotiu, no només per ell, sinó per veure com vam connectar entre gambada i gambada...
Comentaris