Avui fa mes d’una setmana que vaig participar amb l’equip CoRReCaTS #paralosvalientes a la Marxa Montseny Costa Brava de 74 quilòmetres. Fins ara no havia volgut dir res esperant si l’organització feia publica informació del desgavell que va ser però després d’una setmana, l’únic que he rebut ha estat un mail, per a mi molt “insultant” on es deia que ells eren molt bons i que en deu anys d’organitzar curses mai havien fallat i que la Marxa va anar malament degut a les altes temperatures i a la confiança que tenien en el marcatge que havia fet la Diputació del circuit. Ja els hi vaig contestar explicant punt per punt tot el que va passar i que no va ser la calor la culpable de tot, si no la mala organització que van tenir. Cap contestació al mail “constructiu” que els hi vaig remetre de resposta.
Companys, jo per la causa que va ser, recaptar diners per la construcció del Hospital de Càncer Infantil mes gran d’Europa a Sant Joan de Deu, ho tornaria a fer una i mil vegades. Ho tinc claríssim. Però deixar en mans de qui van deixar l’organització de la cursa, crec que va ser un acte molt temerari i on per sort ningú va prendre mal, però fàcilment es podia haver produït mes d’una desgracia:
- Marcatge del circuit molt fluix i en alguns trams, inexistent i amb pèrdues dels equips constantment
- Avituallament amb molts casos escassos i amb beguda calenta. No obstant un 10 pels voluntaris que en alguns casos van anar a comprar glaçons de gel a la benzinera pagant-ho de la seva butxaca.
- Incompliment constant del reglament de la prova on els equips van fer en alguns casos trampes flagrants. Ningú va controlar quin equips estavem en marxa, quins havien abandonat, quants membres hi havien en marxa de cada equip i on era cada equip.
- Error en les coordenades pels equips d’assistència, que va fer, en el nostre cas que no ens poguessin avituallar a La Batlloria, un dels punts mes crítics de la marxa.
- Errors en el routing de la prova on deia que de la Batlloria a Hostalric hi havien 7 quilòmetres, quan en realitat hi havien 13. Sort que gent d’altres equips van muntar un avituallament pirata a la zona de Les Llobateres i van poder ajudar a gent que realment anava molt apurada pel “desert d’Hostalric” a mes de 40 graus a les 4 de la tarda.
- Inexistència de les ambulàncies que ens van prometre
- Inexistència dels fisios que van dir que hi haurien a Hostalric
- Menjar fastigós, particularment l’entrepà de botifarra d’Hostalric amb un pa ressec i gens recomanable i l’avituallament de Fogars, amb una moscada i avispada-abellada que feia realment pànic.
- Tant dolent va ser el marcatge, o millor dit, tant inexistent va ser el marcatge, que l’entrada a Blanes la vàrem fer de nit, pel voral d’una carretera transitada per tot tipus de vehicles a altes velocitats, i nosaltres a mig metre d’ells. No se si aquell era el recorregut oficial, però va ser l’únic que vàrem saber trobar per poder arribar a Blanes. Perill en alt grau de possible desgracia.
- I al arribar a Blanes, la cirereta de tot el pastis que ens havíem anat menjant tot el dia. Falta de fotògraf a l’arribada perquè s’havia emprenyat de veure aquella organització i havia plegat, falta d’speaker perquè ja no hi era i no se exactament per què, falta de samarreta per una de les membres de l'equip perquè no tenien de la seva talla, i lo mes bo de tots, NO ens varen donar la medalla de finishers perquè van dir que els hi havien donat a gent que no els hi pertocava, tot i tenint un llistat que anaven comprovant a qui li corresponia la medalla. Solució: que ja en les enviarien a casa. SENYORS ORGANITZADORS, QUE EL MOMENT DE LA MEDALLA ERA AQUELL, NO A CASA MEVA !!!!
En fi, un nova experiència, fent lligams molt forts amb tots els membres de l’equip, cosa que no oblidaré mai, orgullós d’haver sortit sis components de Sant Marçal del Montseny i haver arribat tots sis a Blanes, orgullós del equip d’assistència que vàrem tenir amb la
Pirata Luci Anri i la
Olga Lg que sense elles no hi hauriem arribat i esperant tornar a ajudar al nois del Hospital de Sant Joan de Deu que ells tenen molta mes raó de queixar-se que no pas jo i allà estan lluitant contra totes les inclemències. Per ells ho tornaria a fer mil vegades mes.
Gràcies a
Sergio López Garrido, Agus Mota Panes
Pirata Agus, Eva Sanchez Llobet
Evita, Rosa Garrido Vendrell
Rosa55 i Albert Isidro Liria
Grampy per deixar-me formar part d'aquest projecte tan bonic. Gràcies a totes les empreses que ens han ajudat econòmicament i com no, gràcies a tots els amics que amb les seves aportacions ens heu ajudat a assolir el repte. Mil gràcies a tots !!!!!
Pels qui vulgueu llegir la crònica sencera, la podeu trobar a:
drive.google.com/file/d/1cX5mwkE8MTQnRPw...1KH6JsEu6BLTZxSw1eNQ