Open cavalls del vent 8 juliol 2017 inscripcions obertes.

El 8 de juliol es realitza l'Open de cavalls del Vent 2017.
Sortirà  des del Refugi Lluís Estasen a partir de les 6 del matí.
Pots recollir el pack de productes el dia abans al mateix refugi a partir de les 17h fins a les 20h. El mateix dia 8 de juliol es lliuraran packs de 05:00-06:00.
No hi ha dorsals.
El sentit de la marxa és refugi Estasen - Prat d'Aguió - Cortals ...
El circuit disposa d'unes marques fixes, no es faran servir cintes o altres elements de marcatge.
Es recomana l'ús de GPS o mapa. Amb el pack de productes et lliurem un mapa de la ruta.
En els refugis trobaràs avituallament líquid i sòlid.
Cavalls del Vent no posa cap infraestructura per traslladar participants que decideixen posar fi a la travesa en un refugi diferent al de Lluís Estasen.
En cas d'accident s'ha de trucar al 112.
Disposes de 24 hores per realitzar la travessa.
Els finishers optindran 5 punts per l'UTMB.

allà ens veurem

Si!!! Ens veurem!!!
Ja estem inscrits dos mes, som el Alex i Carles !!!!  anem per fer els  82Km sub 24h!!!
Serà la primera vegada sub 24h  :yes: :yes: , ja la hem fet dos vegades mes , una en sub 36h i l'altre  en tres dies.

Jo també m'hi vaig inscriure la setmana passda, allà ens hi trobarem!

inscrit

Hola,
algú que l'hagi feta l'any passat, pot explicar com són els avituallaments?
què hi ha? si són suficients o justets?
Moltes gràcies!

jo la vaig fer. Els avituallaments són els dels refugis i a banda del Niu que era infumable, la resta bé. Això sí has de portar prou aigua i salts a sobre, el tram de Serrat de les Esposes al Niu d'uns 15 kms es va fer molt dur per la calor

Gràcies!

Després de recuperar-nos un poquet, ja podem dir ben gojosos que l'hem acabat!!! .
Per mi ha estat una experiència d'aquelles que guardes per sempre a un bon raconet del cor.
Pels qui no l'han feta mai i tenguin intenció de fer-la, el reglament ja és molt clar...no és competitiva, i no està marcada (a part de les marques de Cavalls de Vent), a part de la duresa de la travessia, que ja se sap... Tot junt fa, que no sigui gaire recomanable anar sol, a no ser que te saps el recorregut de memòria, fins i tot de nit.
Ens han tractat de conya a tots els refugis, menys al Niu, que a part que el menjar era incomestible (aquells macarrons eren horribles), a banda del Niu, tots els altres espectaculars, el tabule del Serrat era increïble, la síndria al Rebost brutal, i a Cortals es veia molt afecte només de veure amb quin amor tallaven els melicotons i com tenien col·locat tot el menjar, semblava una exposició....i no només el menjar, el tracte rebut a tots els refugis (menys al Niu), increïble.
Jo, no tenia cap intenció de fer aquest prova tota sola, per tant feia mesos que havia convençut a na Marta Sayol, una amiga meva, que tenim ritmes bastant similars, sabia que en Hyuste també la feria, però no sabia si volia anar sol o no... Una setmana abans, ja vàrem quedar que també aniríem junts... Sabia que els tres ens podríem entendre bé i no tendríem problemes. En aquestes distàncies, saber amb qui vas és important, i no tenia cap dubte dels companys.
També venien n'O'Neil i en Gabi, tot i que ells en principi anaven pel seu compte. La festa va començar divendres a migdia amb un dinaret a Bagà, ells quedaven a dormir a LLuís Estasen, però jo el mateix horabaixa hi vaig pujar amb els nins a cercar tota la documentació i així dissabte anar més tranquil·la. Vaig dormir molt poquet i a les 4'30h ja m'aixecava per poder arribar amb temps. A Lluís estasen me vaig trobar amb ells i amb algú més, cafetó, xerradeta, darrers preparatius i au...a començar!!!.
Les previsions meterològiques no eren per tirar coets, però bé...quan sortirem el dia ens acompanyava, i no aturàvem de dir la sort que teníem amb aquell dia tan meravellós...
Els primers km na Marta, en Hyuste i jo anavem molts còmodes...tot i que no anàvem junts amb en Gabi i n'O'Neil ens anavem trobant pel camí i coincidiem als avituallament. Me va fer molta il·lusió que en Grampy vengues a acompanyar-nos uns km fins a Cortals, on el varem deixar fent un merescut emorzar després d'un bon entrenament.Va ser deixar Cortals i començar el drama....primer va començar a ploure poquet, en arribar a Moixeró ja vàrem deicidir posar-nos els impermeables, i just aquí ja ens ajuntem els 5 fantàstics: Gabi, O'Neil, Hyuste, Marta i jo....a la que ens hem posat els impermebales comença una tormenta elèctrica....tenc molt de respecte a la Muntanya i aquest tipus de tempesta és el que més me preocupa. A qualsevol banda hagués plegat o esperat a veure que passava, però aquí enmig on erem...sense arbres, sense res, no hi havia més opció que continuar cap el Niu de l'Àliga. La pujada va ser molt, molt dura...de fet, va ser extremadament dura...quan els llamps varen minvar, la pluja era horrible i quan estavem grimpant a Penyes Altes va començar a fer calabruix...les petites bolletes de gel t'anaven pegant a la cara, per que a més feia vent, a més de la incomoditat que això implicava, ens dificultava veure les marques del recorregut...per tant en algun moment varem haver de tornar enrera....jo crec que aquí sense que ningú digués res, es va fer com un pacte silenciós que ja no ens tornarem separar en tota la prova. Jo estava molt preocupada, en Toni els nins havien vengut a veurens al Serrat de les Esposes i sabia que ara eren al Rebost, sabia que estarien passant pena i molt preocupats per noltros, per tant havíem d'arribar al Niu com fos....però després va venir el vent, era brutal , hi havia moments que havia de clavar els pals a terra i acotar-me una mica per poder fer força i evitar que el vent se m'endugués...aquí ningú xerrava, seguiem i prou. Vaig haver d'aturar-me un moment a menjar alguna cosa, notava que de la tensió el desgast era molt bèstia i no podia permetre'm el luxe de quedar sense energies en aquell moment. En arribar al Niu i entrar, va ser com una sensació d'alivi brutal. Abans de res, vaig agafar el telèfon per cridar als en Toni, volia informar-los que tots 5 estavem bé i jo volia saber com anaven ells....ells estaven estupendos a Rebost amb sol i passant-ho d'allò més bé....jo me qued tranquil·la, ara se que podem baixar al Rebost sense problemes, els dic a tots que en arribar allà ja decidirem que feim....allà podem plegar si volem i en Toni ja ens durà on faci falta amb el cotxe. Una vegada escalfats i menjats, partim cap al Rebost, per mi un dels trams més guapos del recorregut. Arribam a el Rebost on la família m'espera , crec que mai m'havia alegrat tant de veure'ls...allà me menj una mica d'arròs amb tonyina i olives que m'han duit i tots cinc decidim que lo millor per aquell moment és una bona cerveseta...brindem i ens la bebem, hem passat moments molt durs i ara estem gaudint del moment. Arribat aquell moment ningú es va plantejar plegar, vàrem continuar...jo ja me despedesc de la família, però en toni me diu que me vendrà a veure al costat del refugi de Vents del Cadí. Ara ja anavem tots junts, la moral seguia alta, després del que havíem passat ara qualsevol cosa semblava una tonteria....els km anaren passant i tot i que el cansanci anava fent acte de presència, tothom seguia tirant. Sort de dur els tracks i anar vigilant molt, ens perderem unes quantes vegades però ens n'adonàvem aviat, ja que estavem molt al cas. Crec que formavem molt bon equip, hi havia respecte i les decisions se preniem de manera ràpida i s'arribaven a acords sense discutir. Una llàstima que la baixada per Empedrats fos de nit, primer per lo preciós que és i segon per que havíem d'anar molt a poc a poc pel risc que hi havia de patinar sense veure-hi.
No estava acostumada a dur pals, feia dos anys que els tenia i els vaig estrenar fa dos mesos a la Marxa del Montseny, on en Xeix me va donar un parell de consells que, sincerament, m'han anat molt bé...res a veure aquestes distancies amb pals o sense...ja havia començat a donar canya amb exercicis al tren superior, però ara encara n'hi donaré més, els pals m'han anat super-bé, i si me pos més forta encara m'aniran millor, sobretot a les pujades, que les duc fatal....
Quan arribarem a Vents del Cadí en Toni ens esperava, la veritat és que les visites donen una injecció de moral increïble...per mi a partir d'aquí fins arribar a Gresolet va ser el pitjor tram de la cursa...mentalment me vaig girar una mica, però procur no demostra-ho per evitar que els companys també es girin, vaig anar fent.... en arribar a Gresolets, ens varen oferir quedar-nos a dormir, ja que anavem justos per acabar en 24h...però ningú s'ho va plantejar, realment ens era igual 23h, 24h o 26 i mitja, haviem arribat fins aquí, no feia mal temps i tots ens en voliem endur la Cavalls a casa...una vegada recuperades les forces ja enfilam cap a Lluís Estasen....els 4km amb 400+, no se qui se'ls ha inventat , però estar clar que com a mínim eren 600+...no sé si era el cansanci, les ganes d'arribar, el fet de saber que anàvem justos de temps o que...però jo allà veia unes parets que no vegis....mica en mica i com vàrem poder ens anarem estirant una als altres i arribarem a LLuiís Estasen amb una felicitat increïble, abans d'entrar abraçades i emoció....i més emoció quan entaulats amb un plat de sopa calenta ens ferem la foto amb els nostres diplomes sub 24h....i que bé que ens tractaren a lluis Estasen!!!!
No tenc prou paraules d'agraïment per als companys d'aquesta aventura: Marta, O'Neil, Gabi i Hyuste....m'ha encantat anar amb voltros, m'he sentit molt a gust, sou uns grans companys de llarga distancia, teniu seny i a més sou divertits. Amb voltros aniria a qualsevol "sarao" d'aquests amb els ulls clucs.
He après moltíssimes coses, a la del mes de setembre (Ultrapirineu) ja hi anava amb por i poques garanties, ara hi aniré amb més por i les mateixes garanties (poques), el temps de talls són exigents per mi, però potser no impossibles del tot..no ho sé... Ho haurem de veure... M'ha agradat veure com he respost en moments complicats, i veig que en distancies llargues me sent còmode, ja que muscularment m'hi adapt molt bé, encara que el meu ritme sigui molt lent.
Enhorabona a tots els que la vareu acabar i paciencia i ànims als que vareu haver de plegar, s'ha de tenir seny, Cavalls sempre hi serà.
Ara cada hora que passa més contenta estic, n'havia fet trams, però sencera mai...Cavalls de Vent enganxa, té alguna cosa que la fa especial....al setembre, si la salut ens ho permet, hi tornarem....

Moltes felicitats Helena a tu i a totes i tots per els vostre cavallet

Felicitats Helena, pell de gallina la teva cronica

No Surrender va escriure: He après moltíssimes coses, a la del mes de setembre (Ultrapirineu) ja hi anava amb por i poques garanties, ara hi aniré amb més por i les mateixes garanties (poques), el temps de talls són exigents per mi, però potser no impossibles del tot..no ho sé... Ho haurem de veure...

Molta sort a la Ultrapirineu, intentar-ho ja demostra valentia, endevant campiona ¡¡¡ esterem pendents de la cronica.

Gallina de pell NoSurrender
Gràcies a tots quatre vaig poder acabar.
Com t'he vist la UP està al teu abast

ostresss Helena,com he patit i cansat llegint la teva crónica....buffffff m'hi veía i renoi quin patiment,pero que bon rollo que portaveu,aixo es mitja vida...
Moltes Felicitats a la UP patiras i et giraras moltes vegades pero ho superaras com tot el que et proposes,endavant valenta!!!!!!!!

Moltes felicitats Helena ... ... molt bona cronica !!

Gran crònica Helena!! Ara a per la UP

Espectacular Helena. Enhorabona i a per la UP !!!!!

Gràcies a tots pels bons desitjos!!!

Enhorabona a tots!!!

Jo hauria d'haver estat amb vosaltres però les darreres marxes (Cap de Rec i Gràcia-Montserrat) m'han enfonsat per la calor i havent-la fet l'any passat, el record de tram entre el Serrat de les Esposes i el Niu de l'Àliga, em va fer posar seny i no participar.

Em vaig preparar (avituallament pirata ) per venir-vos a veure però veien com es girava el temps vaig preferir quedar-me a casa on tenia cobertura i facilitat per desplaçar-me si us havia de venir a buscar, varies vegades vaig enviar missatges i trucades a O'neil, Yuste i Gabriel però no teníeu cobertura (o bateria ) fer el tram des del coll del Moixeró cap al Niu amb tempesta elèctrica no és el més recomanable, en sé d'uns quants que van tornar enrere al Serrat, però no essent allà amb vosaltres tampoc puc dir res, només que em vaig sentir alleugerit de saber que éreu al Niu.

Des del refugi Vent del Cadí fins gairebé al Gresolet és fa pesat per l'hora ( a les fosques) i perquè és la part més baixa i enfonsada, si a féssiu de dia i a més a més en grup al no ser tan costerut permet anar xerrant i es passa més ràpid.

Per cert heu sentit a parlar dels Estanys Amagats ?

Tens raó Xeix.
Quan érem a Moixerò i va començar a caure el xàfec amb tormenta inclosa vàrem dubtar que fer.
Havien uns que anaven al davant i vàrem continuar, tampoc sabíem que excapatoria agafar i si havia...
Per exemple, en Pere Alsina i la seva dona Carme Carmona que venien darrere nostre varen esperar a dintre de la caseta suposo i després com no milloraba el temps varen tornar

Primer de tot, Xeix, moltes gràcies pel teu suport, la veritat és que hi va haver moments que sabíem que entre tu i el meu marit ens podríeu donar un cop de mà per si havíem de plegar, i ja saps, que en aquests berenars, saber que pots comptar amb algú és de molt agraïr, per tant....MOLTES GRÀCIES!!!!
En segón lloc, te don tota la raó, però tal on érem i com anava el tema, era igual de complicat tornar cap al Serrat que seguir endavant. Si seguirem (o almenys jo), era per que veia més a prop el Niu que el Serrat, tot i que ara crec que potser anava equivocada. I te puc assegurar, que la idea de plegar al Niu era la que tenia més en ment, fins que la trucada a la gent que hi havia al Rebost ens va assegurar que allà el temps era molt bó...i en sortir del Niu ja ho vàrem poder comprovar i per això decidirem continuar...en tot moment crec que tots 5 teníem clar que una vegada arribats al Niu (que era lo únic que ens importava), decidiriem segons el temps que fer....no volíem histories èpiques, ni superacions ni coses d'aquestes, voliem arribar sans i estalvis a algun refugi i allà decidir que fer....el que ferem era correcte? No ho se, no ho tenc clar...ara en fred, crec que lo més assenyat era tornar al Serrat, però en aquell moment jo no vaig calcular el temps bé...i segur era més ràpid tornar al Serrat que enfilar cap al Niu...si...pot ser, ha sortit bé, potser tornant al Serrat haguessim tengut problemes també....no ho se...no ho sabrem mai.
El que tenc clar, és que decidissim bé o no (que encara no ho tenc clar), les decisions eren coherents i consensuades, ja que en aquell moment deixarem de ser Un per ser un grup, i això me dona molta satisfacció.
D'aquesta història tots n'hem après I estic molt orgullosa d'haver anat amb un grup de persones que no volien anar d'herois ni dois d'aquests i simplement voliem fer Cavalls de vent.
T'agaf els Estanys Amagats...té molt bona pinta....hi haurem d'anar!!!
I per cert...una vegada al Rebost amb el solet, la cerveseta fresqueta molt bona....no sé que els hi has ensenyat tots aquests anys a aquesta colla...però després de la tempesta van i es foten una estrella....i això que de Volls també n'hi havia...
Una vegada més,gràcies per estar allà!!!