Millor no fer cap crònica, doncs tot va anar malament.. Per oblidar
Hi havia dues possibilitats:
* Anar en cotxe a Girona (sortir a les 05:00), autobus a Palamós 06:30-7:30, córrer de Palamós a Girona (08:00) i tornar en cotxe
* Anar a les 07:15 a Palamós, córrer, i tornar en autobus de línea a Palamós..
Amb el fred que feia, i les poques ganes de matinar.. vaig dutxar-me tranquil·lament a Palafrugell abans d'anar.
Degut al sobtat despreniment de la retina (em van operar directament) no vaig entrenar massa l'últim mes, però la setmana del 4-10 vaig fer 4 sèries de 2000m sub 4' i un entrenament de 16k per Collserola a bon ritme.
Aquesta setmana passada el dijous vaig anar al oftalmòleg i va detectar un altre forat a la retina i em va sellar-ho amb làser, però curiosament em va dir que en 3 dies no hi havia cap problema en córrer una cursa

Una mica estrany, però bé... Per què no fer cas a un home que s'ha passat la vida estudiant...
De fet, quan començava ahir pensava que fins i tot fos una ventatge haver fet només una tirada de 13 kms pel riu...
Així, sortim a les 08:00 puntualment de Palamós, i fa un día molt solejat i ja no fa tant de fred com a primera hora.
Portem 2 kms i ja noto que no puc amb el ritme suau que l'amic
piernas i jo hem fet fins ara.
Collons, sí que m'ha visitat d'hora l'home del

.
Deixo passar a uns 10 corredors, i mantinc el ritme durant 500 metres, però estic tan pendent de les branques dels arbres per no fer malbé a l'ull que no veig els arrels que em fan caure amb voltereta

Per sort la caiguda era sobre terra molt tova.
Deixo passar 10 corredors més pel corriol molt estret i torno a córrer.
Els primers 10 kms són per corriols molt estrets, a dins del bosc, i són continues les pujades i baixades. No massa empinades, però molt trencacames.
Però ni tenia cames ni pulmons... Mai m'havia trobat tan fluix.
Total, que després de deixar aquests 20 corredors, fins al km 15 havia de deixar pas a 47 persones més... Un desastre.
Després del primer avituallament del km 14 em trobava una mica millor, i al km 15 per fi vaig avançar un altre corredor... i un altre, i un altre... REMONTADA!!! (pensava). Vaig comptar les víctimes i al km 24 havia recuperat 17 posicions...
I quan ja cantava victòria, un altre mur impossible de superar. Fins al km 30 vaig perdent 10 posicions i hem de creuar 3 cops pel riu, fins els genolls a l'aigua. Mengem una mica en l'avituallament principal del km 30, però tinc els peus tan freds que ni me'ls sento.
Ara toquen uns kms plans, per fi, però no me siento las piernas!! sóc incapaç de córrer i camino de manera penosa veient com tothom em deixa en ridícul...
Un parell d'hores més tard ja no tinc els peus tan freds i puc trotar una mica, però en cap moment per sota de 7'/km... patètic!!
ja veig que baixaré de les 7 hores com sigui, així que tampoc cal fer cap esforç més per millorar la marca... no puc recuperar un nefast resultat i a més el cos no vol patir més.
Així de content arribo després de 6h34 a l'arribada. Mai més.
Però aqui no acaba el calvari...
Les dutxes a més de 2 kms... (però ben calentes i amb més pressió que la 'tanqueta' dels Mossos

)
L'estació de autobuses a més de 2 kms de les dutxes...
Arribo a les 16:15 i veig que el primer autobus surt a les 17:40
Bé, res a fer, dues

i un entrepà per matar el temps, i a les 19:30 per fi a Palafrugell.
(L'amic Piernas va dinar a casa a BCN a les 15:30

)
Com a mínim... la propera no pot anar pitjor, oi?