Us posaré el link quan tingui la crònica a la meva pàgina web...
Només unes consideracions després de tot el què s'ha dit. Penso que tots érem conscients que es tractava d'un marató de muntanya, i que l'únic punt de comparació amb les maratons del Medoc, Beaujolais o similars eren les degustacions de vi i altres productes en els avituallaments.
El què passa és que per als que no acostumem a fer curses de muntanya, es fa difícil calibrar la dificulat que suposen 1.300 o 1.500 metres de desnivell positiu. Jo me'n feia una idea pel fet que es donessin 8 hores per fer 42 km, cosa que ja determinava la duresa del recorregut...
Però, francament, m'esperava que seria una mica més fàcil. No és el mateix que els desnivells siguin en pistes àmplies i amb poques pedres que no pas corriols estrets i pedregosos. Jo no portava calçat de muntanya (vaig fer la marató amb les Brooks Ghost) i francament tampoc tinc prou tècnica com per baixar els corriols corrent. Per tant no podia recuperar a les baixades el temps perdut caminant a les pujades...
Resumint, jo no tornaria a fer aquesta marató si ho mirés estrictament des del punt de vista del recorregut tècnic. És a dir, prefereixo les maratons "convencionals". Ara bé, si a l'altre costat de la balança hi poso el component paisatgístic i lúdic d'aquesta marató, amb els increïbles avituallaments, la cosa canvia.
Les meves sensacions durant la prova les dividiria en tres fases. En els primers 25 quilòmetres, que, a més, vaig fer acompanyat pel meu amic "Campà", m'ho vaig passar de conya, gaudint al màxim dels vinets i de tot plegat. A partir de Torroja va començar una altra marató, ja en solitari, en què mentalment la cosa va anar canviant. La duresa i la soledat ja van fer que no tingués tan clar que correria aquesta marató cada any, com pensava en els primers 25 quilòmetres. La tercera etapa va ser la més dura. Entre Porrera i Falset, amb la complicada pujada i baixada al coll que no recordo com es deia, ho vaig passar fatal, i vaig decidir que no repetiria.
Suposo que l'any que ve recordaré només les coses positives i voldré repetir. Espero que hi hagi més inscrits perquè, francament, anar per la muntanya tanta estona sol no és gaire agradable.