43rd BMW Berlin-Marathon - (25/09/2016)

Bones prestacions david77, polgi, sergio i tinte

Enhorabona! 

Bravo crackens !!! 

enhorabona maratonians 

ergofo

Has fet una super crónica com la teva marató moltes feliciats de nou crak 

Moltes gràcies a tots! Ha estat un debut a la distància increible, el resultat immillorable!

Tinte

Quin debut més macu per la marató que has fet el lloc  crec que t'emportes un bon récord Moltes felicitats de nou crak 

Aquí va la meva crònica...

Dins d'una bombolla i amb els "warnings" posats.

divendres:

Abans del viatge i tenint en compte l'entrenament que he pogut fer aquest estiu em vaig plantejar dos objectius possibles: 1) si tot anava perfectament intentar baixar de 4 hores, 2) de no ser així deixar-me anar, per sofrir el mínim, intentant no passar de les 4h15.
Quan em va arribar el comprovant per recollir el dorsal em va fer gràcia que en ell posessin la meva vella MMP (2h38’35”) en lloc de la meva previsió actual per la cursa (3h45/4h) tal com vaig especificar, vaig pensar que era només un detall, però al final va resultar ser putada… En recollir el dorsal veig que m'han assignat la porta de sortida A (2h20’ – 2h 40’) intento raonar-ho amb el bon home que m'ha imprès el dorsal, però em diu que és impossible canviar-ho.  :grrrrrr:

Moments previs a la sortida:

Vaig intentar, sense èxit, ficar-me/colar-me en un altre calaix de sortida, com trobo a faltar la improvisació del caràcter llatí  :glasses:, veient que no serà possible em resigno i em col·loco en “el meu lloc”, l'últim “del meu lloc”. Sona per megafonia la banda sonora de Carros de Foc, feia temps que no l'escoltava en la sortida d'una cursa, de cop em ve a la memòria aquests anys 80 on cada sortida venia precedida per aquesta cançó, una època en la qual, sense saber-ho, em vaig guanyar estar en aquest calaix 

De cop comença el compte enrere, s'aparten els controladors, em vaig tot l'enrere que puc, donen la sortida, un munt de globus ho certifiquen i en un minut em trobo corrent…

La Marató:

Em col·loco en un costat, com aquell que se sent desplaçat en una festa a la qual li han convidat, però que no coneix a ningú  ... I encenc els warnings. Només vaig tenir un pensament abans de ficar-me en la meva bombolla particular... “Deu meu... Jo corria així?!!!” Va durar només un segon, però va ser un moment...”gallina de piel” :love:, sincerament no vaig tenir cap incident i tampoc em va afectar massa, excepte que el primer quilòmetre, amb el fre de mà posat i l'ancora tirada, ho passo en 5’10” en lloc dels 5’40” previstos.

Intento regular el ritme i poc abans del Km.5 m'avança, com molts altres, Polgi, ens desitgem sort mútuament i tanco bombolla un altre vegada. El Km.5 ho passo en 27’59” una mica ràpid, però bé. Sobre el Km.10 (parcial de 28’27”), aquest l'he clavat, m'avança Ergofo, després de desitjar-nos el millor torno a tancar-me en la meva bombolla. De debò vaig aconseguir no pensar en això, ni adonar-me de la quantitat de gent que m'avançava, més de 16000... Les avingudes són àmplies i em vaig apartar prou com per anar al meu rotllo. Arribo al Km.15 (parcial de 28’51”) i constato que els dies de turisme previs i la falta de tiratges llargs m'impediran el sub 4h.

Així que... plan B, regular pel sub 4h15’ i des d'aquest moment fins al final els meus ritmes van ser bastant iguals... Km.20 (30’31”), Km.25 (31’20”) en aquest tram sí que em va pesar una mica el desànim  , Km.30 (31’09”), Km.35 (30’53”), Km.40 (31’09”) y 13’12” per fer aquests últims i inoblidables 2195 metres. L'últim tram, després de girar a l'esquerra, enfilar Unter den Linden i veure la porta de Brandenburg al fons són molt emocionants i dignes de viure'ls alguna vegada en la vida  :love:, encara que sigui dins d'una bombolla i amb els warnings posats.  :glasses:

Resum: Temps final 4h 13’ 26”. Es una marató de 10, com no podria ser d'una altra forma, a excepció del “detall” per la meva vella marca, amb un ambient de públic collonut.

Els meus cinc minuts de fama:
En acabar em reuneixo, per fi, amb l’Eva, m'ha seguit, animat i mimat tota la cursa :love: i em faig la foto de rigor mostrant la meva medalla amb la porta de Brandemburg darrere de mi, en aquest moment m'aborden un grup de japonesos admirant la meva medalla i em demanen fer-se una foto amb mi i per descomptat amb la medalla, fins a vuit fotos vaig haver d'aguantar.  :rofl:
Després, per fi, el meu Isostar, aquesta cervesa ben freda que portava desitjant tantíssims quilòmetres.  :yipi:

Ergofo pots estar content de la teva marató
Sense pressió has fet una marató per a emmarcar fent la segona mitja més ràpid :yipi:

Tinte impressionant debut
Moltes felicitats ceack

Sergio a les teves paraules es nota que per les teves venes circula sang de maratonià
Has gaudir de la distància sense dolor pels temps passats però amb il.lusió dels ritmes actuals
Aquesta és l'actitud, adaptar-se a les circumstàncies gaudint de la distància mítica.
Felicitats

Moltes felicitats a tots!!  :yes:


i GRÀCIES per les cróniques 

Enhorabona a tots!!

Sou uns cracks!

Hola

Doncs un altre que va córrer per Berlín. Després d'una preparació calorosa ens presentàvem en aquesta capital mundial de la tolerància per córrer la seva marató.

Vam arribar dijous acompanyat de Pol 26, Gina i Marta. Divendres matí vam enfilar cap a la Fira, i com algú, ja ha comentat una mica decepcionant. Crec que actualment la de Barcelona és millor  .
Recollida de dorsal ràpida, només pot passar el corredor i impressió de dorsal al acte. Et donaven juntament una esponja, aigua, guia de la marató i alguna xuxe per menjar junt amb la bossa que has d'utilitzar pel guardarroba.

Surts al estant del patrocinador Adidas i la bojeria per samarretes que valien  50€  :beurk:. Amb aquestes que es tenia de recollir aquí la samarreta de finsher i no em vaig assebentar. La vaig recollir a l'arribada que també la donaven  :wink2:

El que fos de finisher em va liar. A NY donen dos si vols, la de participar i la de finisher.

Dissabte matí una mica de turisme pel centre i a la tarda a descansar per l'apartament  :yes:

Diumenge al matí cap al tren, 1 transbord en metro i porta de Brandeburg a la sortida. Doncs em trobo la tira de corredors 30-40 que anaven com jo i en el transbord tiren cap a una via que no era. Ho portava estudiat i vaig anar cap a la via que tocava i de cop els 30-40 corrent al darrera meu  :rofl:

Arribem a la sortida i cap al guardarroba organizat de 500 en 500, sense cues, deixem la bossa amb les coses i agafem un ponxo de plàstic blanc Adidas que et donaven. La veritat és que no es necessitava, ja que pràcticament tenim les mateixes temperatures que a casa.

Ens dirigim al calaix E. Espectacular l'avinguda amb els 50.000 corredors, la música i les pantalles gegants cada 100 m que et permetien visualitzar-ho tot. Un 10 a l'organització.

Donen la sortida, anem avançant a peu fins l'arc i ens desitjem un "Good Luck" amb els veïns (Japonesos, Noruegs, Alemanys i Irlandesos). Amb aquestes que veig que la via te un parterre al mig, jo porto a la meva alçada les llebres de 3h30' i per l'altre cantó ens avançen caminant les llebres de 3h45'. 

Passem l'arc i garmin on. Primers 2 km be per l'avinguda a 4'45. Desprès un gir i em trobo amb la barqueta de 3h45' davant i les llebres de 3h30' darrera (No eran Correcats). Passo la barqueta esquivant i amb calma durant 200-300 m.

Primer parcial de 5 km en 24'11. Era el ritme que em sortia per sensacions i el que intentaríem mantenir. Al segon parcial em trobo al Sergio i com ve ha dit ens vam desitjar sort i vam intercanviar unes paraules.

Segon parcial en 24'13. Anàvem be, però aquí potser va començar el fallo de principiant i que em va costar el final. No em vaig estudiar els avituallaments, vaig veure que hi havien molts i no em vaig preocupar. Jo acostumo a pendre gel als kms acabats en 9 per hidratar-me al següent. Aquí hi eren cada 5 kms, però al 9 o 10 no. Així que em vaig saltar el del 8 i fins al 13 no vaig pillar. A més avituallament en got petit que si el buidaves una mica per no mullar-te quasi no et quedava res.  :grrrrrr:

Al Km 11 tenia la meva gent animant  :yipi: més una parella gran que cada vegada em cridaven "Corredors anims", potser eren els teus pares Ergofo


Reconduit el tema d'avituallaments fem el tercer parcial en 24'10, anem bé gaudint de la ciutat i per sensacions.
Arribem al quart en 24'09 i passem la Mitja en 1h41'50. Torno a veure a la meva gent i comença la part de la Marató fins al 30 on has de tirar de l'entreno que has fet. Passem els parcials de 25 i 30 kms en 24'23 i 24'46". Començo a tenir la boca seca i a notar que no m'he hidratat bé.
Al 31 veig la meva gent un altre vegada i desprès arriba fins a mi en ergofo, fem uns metres junts i em diu que anava a 4'40 i jo li vaig dir que a 5 i que marxés. Encara anava una mica mes ràpid però vaig pensar que era millor així 

Arribem al 35 en 25'07, era questió d'aguantar i en aquest tram final pel centre, la gent anima molt. Vaig veure nens oferin ampolles d'aigua i plàtans  :love: . Al Km 37 i sota un arc inflable em vaig parar al mig amb una rampa al isquio esquerre. Amb la cama estirada i el cos inclinat cap al davant vaig estar uns 20" i vaig tornar a trotar poc a poc. Al km 39 va ser el bessó dret i vam fer el mateix. Vam recuperar però al parcial li van caure 27'46.  :oh:

Vaig veure que al 40 em quedaven 11'26" per fer els 2km 195 m. Les cames les tenia mig recuperades i vam apretar les dents per fer sub 3h30. Ho vam deixar en 3h29'54.

A la Meta, medalla, cervesa sense alcohol, bossa amb aigua, fruita...i sortida al guardarroba ben montada i amb dutxes.

Conclusions:

Vaig fallar amb la hidratació, És la Marató que he begut menys i el dia no era fresc.
He disfrutat d'una Marató de les grans i ben organitzada.
Acabar una Marató ens ha de deixar sempre contents. Hi han a prop de 3 mesos de feina pel davant i no hi ha dos iguals.

Vull felictar a tots els companys de Berlin per les seves Maratons i una de les màgies d'aquesta prova es que cadascú la viu diferent i guadint la majoría de vegades.

Gràcies a la familia que m'ha acompanyat, als companys d'entrenament a en JB i a tots vosaltres pels ànims.

Continuem.

Polgi, company, ja veig que estàs treien les primeres conclusions després de la nova experiència.

Pots estar satisfet doncs entrenar per una marató en ple estiu i més, amb el que hem tingut aquest any a casa nostra, doncs té el seu mèrit. El tema dels gots dificulta la hidratació. És costum en quasi tots els països europeus fer els avituallaments amb gots i, quan vas fora, a vegades convé practicar-lo una mica iintentar agafar un parell de gots. Segur que de cara al futur ho tindràs molt clar.  :wink2:

Doncs res, a recuperar-se de l'esforç i gaudir dels records.

Ens veiem i, com no, continuem  :yipi: :yipi:

Nois, molt bones aquestes cròniques. Ara que a un li toca el moment, li ve molt de gust llegir i rellegir experiències maratonianes, a més, l'any passat hi era jo per aquí, amb el que encara tinc fresc el record. Enhora bona nois 

Polgi 

Molt bona crónica com la teva marató peró crec que t'ha faltat unes voll's per hidratarte bé 

Sergio
Molt bona marató crak moltes felicitats de nou 

Collonut, Polgi, un altre al sarró, i a mès aquesta és de les "Majors", amb Chicago, Londres, Boston, Tokyo, y NY. :yipi: :yipi: :yipi: Enhorabona 
Això de beure poc, en un veterà com tu, és dificil de creure ...
No serà que anaves esperant que els avituallaments fossin de cervesa, i quan t'en van adonar, i vas haver de canviar a l'aigua, ja era massa tard? 

sergio,

bona crònica company 
has disfrutat de la marató i l'has moldejat al teu estat actual. L'experiència és un grau i el seny

Salut!

Polgi,

això de les rampes és una putada, però t'ho vas prendre amb filosofia.  :yes:
Bona marató  i gràcies per explicar-nos-la 

Salut!

Tremenda maratón, me quedo sin palabras para describir el ambiente de esta carrera.....espectacular!!

Particularmente, no es ni mucho menos la crónica que me gustaría contar, pero desde hace más de un mes ya sabía lo que me esperaba......ir 5 días de turismo, y una vez allí, decidiría si correr o no.

Llevo más de 5 meses con tendinitis en los aquiles que a penas me permiten correr, sólo he salido 1 o 2 veces a correr x semana...lo justo para poder preparar la parte de run de los 2 halfs ironman que he hecho este verano, así que practicamente me he dedicado a ir en bici y nadar.

Llegué a Berlín ya el jueves, y una vez dejadas las cosas en el apartemento fui a la feria del corredor a recoger dorsal y dar una vuelta por allí (aún con la incertidumbre si saldría o no a correr, ya que incluso me hacía daño al caminar  :'()

El caso es que tanto viernes como sábado nos pegamos un buen tute de bici, y es que alquilamos bicicletas para recorrer la ciudad, y es que al ser Berlín tan extensa, se nos fue de las manos jeje.
Sábado noche decido "correr" e intentar disfrutar del ambiente, y si veo que no puedo, me retiro.

Domingo allí me presento. Cajón de salida B (entre 2h40'-2h50') aunque tengo seguro que eses no serán mis marcas hoy (evidentemente sé que no repetiré el 2h42' del año pasado en Barcelona).

Caliento un poco por el Tiergarten, y al cajón de salida. Las molestias existen, pero no sé si por verme rodeado de tanta gente, la adrenalina de una maratón (y vaya maratón) que cuando dan el pistoletazo de salida, me olvido de todo. El 1er km me sale a 3'48''....bueno, parece que no molesta tanto (engañándome a mi mismo). En el km 5 veo por primera vez a mi mujer y la niña (justo enfrente donde tenemos el apartamento), las saludo y mi mujer me mira como diciendo....qué haces a este ritmo?? estás loco? Yo sonrío y le digo que voy bien.
Y así van pasando los kms a ritmos entre 3'50'' y 3'55''.
El km 10 lo paso en 39'.....pero después de pasar el km 17 cada vez me molesta más y ya el dolor es insoportable, así que voy corriendo cambiando mi pisada natural....esto no va bien 

Bajo los ritmos en torno a 4'10''- 4'15'' hasta el km 22-23 (paso media maratón en 1h24'). Continuo como puedo...y en km 24 aprox. hago mi 1ª parada. Camino bastante, vuelvo a correr, camino...y así en numerosas ocasiones.

Los ritmos ya no me importan, me va pasando gente y más gente. Pienso que quiero acabar, no cómo me gustaría pero lo quiero hacer, y a pesar de todo voy disfrutando del ambiente, absolutamente todo el recorrido lleno de gente, que locura. Cada vez que me paro la gente me anima a seguir.
En el km 33 me pasan los globos de las 3h.....yo a lo mío, correr un poco y caminar  :he:

Se acerca la meta, puerta de Branderburgo, que pasada!! sigo disfrutando a pesar de mi "ritmillo" de supervivencia, intento no hacerme más daño del que ya traía. Paso por el arco de llegada marcando 3h 08 minutos  :yipi:

Muy contento por acabar mi 3ª maratón de asfalto (después de Sevilla y Barcelona) 

Después de unos días, tengo ya muchas ganas de volver, pero espero que la próxima sea para poder competirla.

Saludos