Territori cachirulo, territori ventós! :beurk:
Amb 5 dies de retard explique una mica d’aquesta cursa.
La meua marató no te molta historia, anava a acompanyar un amic a la seua 2ona marató i no tenia ni idea (ni jo ni ell :rofl:) de quin ritme era el esperable. Així les coses van anar semblants a la primera. Eixim a un ritme que ens sembla còmode sense estar pendents del rellotge però al final es fa llarga. Parcials aproximats cada 10 Kms: 57’, 59’, 61’, 66’ per acabar en 4h16’38”. Ara, el tio no va parar en cap moment i diu que no se li va fer tan dura com la primera, on eixirem a buscar el sub4h i anarem a ritme constant de 5’40” fins al 30-32 i a partir d’ahí la davallada va ser més brusca.
A nivell personal, cap problema de cardio ni de falta de forces-reserves (en cursa només aigua, isotònic i alguna gominola però dinar i sopar dissabte moolt abundants amb alguna cervesa de més

) però mes patiment muscular que l’altra vegada, punxades als bessons i “agarrotament” a la part de darrere la cuixa. No havia fet més de 21 kms en la “preparació” i segur que la mitja d’Olot en 1h28’ la setmana anterior i els 12x200 de dijous fent el burro també tingueren alguna cosa a veure.
En quant a la organització, no puc posar cap pega, impecable. La recollida de dorsals dissabte, el muntatge en la plaça del Pilar a altes hores de la matinada supose perquè dissabte nit no hi havia res i diumenge a 7:30 quan arribarem estava tot perfecte, guarda-roba eficient, entrega de medalles i avituallaments…).
El que passa, que la cursa no m’ha agradat molt… segurament tenia el record de València i no es poden comparar. És una marató molt més petita, eixirem uns 1300. La eixida era a les 8 del matí i aviat enfilem cap a les afores i l’animació és nul.la clar. Cap al km 8 tornem a zona urbana i enfilem cap a un parc que està en la zona “alta”. És una pujada suau però constant. En aquell parc fem prou kms pegant voltes amb algun puja i baixa punyetero .Em va donar la sensació de estar allargant el recorregut artificialment, al final no sabies cap on anaves i si la gent que veies en algun camí paral·lel anava davant o darrere teu. Però al meu amic si li va agradar molt aquest tram perquè era agradable còrrer pel parc. Després “baixes” del parc a la zona pròxima a la eixida i ve un dels trams més durs i per mi defecte del recorregut. Estàs en el km 30 i et fan eixir de la ciutat per una carretera de 6 carrils (3 per sentit) on et deixen 2 pels corredors, separats del tercer per cons i una filera de cotxes venint de cara a pas de embús. És prou desmotivador. A més a més, amb el vent que feia, en aquesta zona de camp obert era exagerat. A aquestes alçades, i al nostre ritme ja anem molt solitaris. Al km 35, passes un pont molt llarg, 400 m de pujada, aire per tots costats i l’avituallament enmig de la rampa jeje una invitació a parar, això era un drama de gent caminant i solitud. No queda més remei que seguir i anem aproximant-nos al Pilar per barris de les afores. Els 3 últims kms ja són cèntrics i a aquelles hores ja plens de gent de diumenge, per fi una mica d’animació

. I d’aquesta manera arribem a meta amb uns cops a l’esquena i prou bona cara. 5 minuts pitjor que la primera però segurament no tan fet pols. Jo diria “completada sense pena no glòria” però ell segur que prou content.
Aquesta setmana descans fins ahir dijous, on em vaig cascar un 7x1000 que tocava amb el grup. Note que estic fent prou el burro últimament, pocs entrenos i tots maxacadors i les cames estan prou castigades. Aquestes vacances he de tornar a fer rodatges suaus fins que es recuperen.
En fi, una marató d'una gran ciutat que m'ha recordat en certs aspectes a altres petites que he fet, Empuries i Albi. Curiosament aquelles em van agradar molt. Serà perquè eren les primeres i no coneixia res més. Tot això només és una opinió-percepció personal, aquesta setmana molts corredors felicitaven al twitter de la organització i estaven molt contents.