Padova Marathon 28/4/19

Moltes gràcies JRDi69, jaume86, danili, tonivet, aurelian, Jorfer

sandmann Aquest cop em vaig despentinar...del tot!

Josep80 Tota la raó amb la fascitis plantar..Jo la pateixo des dels 16 anys!

Fandes A mi també m'agrada el 3h36.... Vaig afluixar els últims metres per no repetir el 3h 35' de BCN..

Preparant crònica...

Marató Padova 2019

Finalment, una mica d’èpica

Fins ara havia corregut 17 maratons i no m’havia trobat en cap davant de condicions difícils pel mal temps
o situacions adverses. Ara, ja he provat aquesta experiència.

Sempre havia pensat que posats a córrer una marató a Itàlia escolliria la de Venècia per ser una ciutat que m’agrada molt. El recorregut d’aquesta marató no m’acabava de convèncer i veient les imatges de l’edició del 2018 amb el fenòmen del acqua alta vaig acabar desistint.

Buscant una marató de primavera vaig trobar la de Padova, prou a prop de Venècia per fer turisme post-marató i amb menys de 2000 inscrits, que és la mida que m’agrada, sense"agobis" a la sortida i sense quedar-te del tot sol en cap moment.

Al estar amb un mes i mig de diferència de la marató de BCN vaig intentar mantenir la forma corrent la mitja de la Garrotxa dues setmanes abans amb bones sensacions i tan sols petites molèsties amb un peu per un principi de fascitis plantar. Em va perjudicar una mica al ser la Setmana Santa la setmana anterior amb alguns excessos gastronòmics...

Vam viatjar el dissabte a temps per arribar a la fira a recollir el “pettorale”. Estava ubicada a la Plaça Prato della Valle, una plaça immensa on també hi havia l’arribada de totes les curses. Era una fira mitjaneta i com anècdota tan sols hi havia un stand d’una marató de fora d’Itàlia..quina era? La de València per suposat! Vam sopar aviat i a dormir a l 'apartament a prop de la plaça de l’arribada.

Diumenge em vaig llevar i esmorzar d’hora. El temps no estava malament, una mica emboirat i fresquet. Dies abans el pronòstic era de pluja i fred, però dissabte va canviar a bon temps. Em vaig posar un ponxo de la marató de BCN a sobre de la samarreta de tirants. Vaig anar fins a la plaça on hi havia uns busos que portaven a la sortida del estadi Euganeo a partir de les 7 del matí. Hi havia molt ambient al bus amb força gent dempeus i una majoria d’italians, però també francesos, austríacs, croats,... Després d’una parada a l’estació de tren pels corredors que anaven a la sortida de la mitja marató (que sortia una 1h 20’ més tard i que coincidia amb la marató en els últims kms.) vam arribar al estadi després de més de mitja hora. El estadi Euganeo és nou i bonic i és on juga el Padova (actualment a la segona divisió).

Vaig aprofitar l’estona per anar al lavabo i em vaig quedar assegut en uns escales tot sol, concentrat i pensant allò de que “podia ser un gran dia”. La temperatura freda m’animava en aquells moments i també l’alegria natural dels corredors italians.. Em va fer gràcia veure un corredor traient una mena de llapis de llavis que pintava els colors tricolors de la bandera d’Itàlia i pintant-se les galtes i la barbeta. També em va xocar que a les 8h10 (20’ abans de la sortida) encara repartien dorsals! S’ha de dir que l’organització ho posava tot molt fàcil.

Vaig passar el control per entrar al interior de l 'estadi que tenia uns carrers perfectes per córrer. Els calaixos estaven al llarg de la recta principal i tota la corba. Un cop a dins, vaig veure que hi havia una porta sense cap control per on la gent entrava i sortia i vaig aprofitar per fer una última visita al “Rocca”. Tan sols faltaven cinc minuts per la sortida.. Em torno a col·locar i em trec el ponxo. Finalment van posar l’himne italià i donar el tret de sortida!

KM 0-5
La sortida a la pista dintre del estadi és força neta. Tinc les llebres de 3h30’ uns 30 metres al davant i vaig avançant corredors més lents. Sortim del estadi i m’adono que no hi ha línia blava pintada al terra. Hauré de vigilar de no despistar-me si em quedo sol al final... Després d’envoltar completament l’estadi comença a xispejar i penso que tan sols es una mica de boira ploranera. Vaig atansant-me a les llebres encara que no tinc bones sensacions (potser he escalfat massa poc!) Temps: 24’53

KM 5-10
Cada cop plou més (i ja no pararà!) i això vol dir que estic constantment vigilant on poso els peus. Tenint en compte que es una marató molt plana, aquest és el tram més favorable amb lleugera baixada. Ara ja estic integrat amb el grup d’uns 60 corredors que seguim les llebres. De cop, em comença a molestar la fascitis del peu, lo qual m’estranya ja normalment molesta en fred. Hem guanyat uns segons i passem el parcial en 24’20

KM 10-15
Les meves sensacions son bones amb una temperatura ideal. Per moments em trobo pràcticament davant de les llebres. Poso seny i em deixo caure al mig del “grupetto”. Prenc un ibuprofeno pel mal al peu veient que no passa ...i falta molt! Entrem en el poble de Rubano amb poca animació , suposo que en part degut al mal temps. Vaig estudiant el grup i veig que tan sols hi ha 2 noies i també uns quants veterans com jo... Temps: 24’50

KM 15-20
Continuem amb el grup i arribem a un altre poble, Selvazzano. Em fa gràcia el comportament d’una de les llebres que no para de donar consells a la veu de “ragazzi” per aquí, “ragazzi” per allà.. (seria el ManolM local ). Ara ens diu d’agrupar-nos per protegir-nos del vent. Es despenja sovint als avituallaments i reapareix sobradíssim més tard. Dels corredors veterans em fixo en un que va enganxat a una llebre i porta una samarreta amb els colors de la bandera italiana. I també, en un corredor amb samarreta de Zadar (Croàcia) que corre amb molta classe. Temps 24’39

KM 20-25
Continuem amb bon ritme i passo la mitja marató en 1h 44’ 08 (ideal si aguantés per baixar de 3h30). La meva tàctica és aguantar el màxim amb el grup que ara ja té menys de 40 corredors. Una de les noies ensopega i cau aparatosament ! Al·lucino veient com s’aixeca com un ressort i continua corrent com si res amb un somriure a la cara! Veig al corredor de Zadar avançar-se al grup i marxar poc a poc i penso: Ai si tingués cames!! Temps 24’52

KM 25-30
Ara em fixo en un corredor jove que va amb ulleres de sol i que no para de xerrar! Intenta enrotllar-se amb que sigui (encara més amb les noies). Ara fa un acudit dient que la pluja es “per lavare il pecati” i ens fa riure a tots.. Atrapem un corredor super veterà que marxava una mica per davant i penso “Chapeau!!”. Ara entrem a Abano Terme que es una localitat turística amb hotels i un passeig amb llambordes. M’entretinc bevent un parell de gots d’isotònic i prenent un gel i el grup s’escapa una mica. Temps 25’21

KM 30-35
Vaig regulant poc a poc per atrapar el grup quan en el km. 31 el peu em fa una punxada i tinc que aturar-me. Camino una mica i provo de córrer recolzat en l’altre peu. Em ve al cap la possibilitat de retirada però ho descarto. Començo a córrer i em prenc un altre ibuprofeno. Vaig molt lent i m’avança el corredor super veterà i també un atleta cec que va amb guia (me’n recordo del MiguelSBD). Oblidat l’objectiu 3h30’ ja tan sols penso en arribar. Temps 27’51

KM 35-40
Segueixo corrent mig coix intentant no trepitjar els tolls d’aigua que s’han format per tot arreu. Començo a atrapar corredors de la mitja (majoria dones) que van més lents que jo. Com sempre, admiració per la lluita del corredors amb físics gens dotats! Sota un pont avanço al corredor xerraire que ha petat del tot. He estabilitzat el ritme i ja veig clar que puc acabar dignament. Ara el perill es que m’està agafant fred al anar més lent i tinc els braços i sobretot, les mans encarcarats. Temps: 27’00

KM 40-42,195
Finalment arribo a l’entrada de la part monumental de Padova i a les llambordes. Intentem anar per les aceres sempre que es pot. Passem per places molt boniques com la dei Signori, della Frutta, la Basilica de Sant Antoni i pràcticament no aixeco la vista de terra. En un tram de llambordes arrodonides noto que el peu no em fa tan mal i soc l’únic que les trepitjo. Per fi, arribo a la plaça de l’arribada i veig que estic en 3h34 i que podria fer 3h35. No vull repetir el temps de BCN o sigui que em relaxo i gaudeixo molt dels últims metres. Veig a la Peti al Lluis95 sota la pluja (com m’alegro!!! ) i entro en 3h 36’13 . Temps: 12’26

El final es precipita una mica per la pluja. No m’adono que donaven una bossa i tan sols em dedico a beure 3 o 4 gots d’isotònic i aigua. Una mica de fruita i em reuneixo amb la family. Estic eufòric per haver acabat la primera marató amb condicions difícils. Els pòrtics de la plaça estan plens de corredors canviant-se que s’han refugiat per la pluja.. Em costa bastant arribar al apartament perquè ara ja vaig coix del tot. La planta del peu es va quedar morada, i encara ara (dotze dies després de la marató) tinc molèsties al caminar i no he sortit a córrer.

Ara a recuperar-se del tot i pensar en la marató de tardor que no tinc ni idea on serà.

Déu n'hi do quin patiment i quines seqüeles , però excel·lent lectura de cursa i crònica

Felicitats i a fotre canya a la tardor


Salut!
Jordi

Tiny, completa admiració. Ets un maratonià lluitador i en cap moment vas pensar en retirar-te i això que en tenies motius (molèsties del peu, tormell, climatologia...).

A veure si la fascitis plantar et deixa tornar a córrer ben aviat.
Una abraçada crack.

tiny enhorabona , ben lluitada crack

Enhorabona Tiny, a la saca i una experiència més, aquest cop amb pluja.

Esperant la crònica x saber si val la pena anar a Padova alguna any

Salut i Alegria,
Pere

Pere, la crònica ja la tenim.

Tiny, enhorabona per la Marató, lluitant contra les adversitats. Quin crack.

I quina regularitat!
Darrerament et surten les Maratons a 3h 3X' com si res.

enhorabona Tiny moltes gracies per la cronica, sembla una marato a tenir en compte.

Moltes felicitats Tiny!!! Gran crònica. Espero que et recuperis de les fascitis aviat.

Quina crònica més humana Tiny! Molt d'acord amb els apunts que fas. I felicitats per superar totes les adversitats!

Moltes gràcies per les felicitacions!!!

JRDi69, Espero que tornem a coincidir a la tardor! Bona sort en la teva preparació!

Jorfer, Admiració de maratonià quan porti 25 maratons de Barcelona com tú!!

pinelli moltes gràcies. A veure si coincidim per l'asfalt... perquè jo la muntanya..

jcarpa, Pere, una marató molt recomenable per combinar amb turisme

sandmann, Se't pot felicitar ja?

aurelian, Marató molt recomanable per buscar marca sense ser solitària i super plana.

Pescallunes, Moltes gràcies pels teus ànims. Va anar molt bé compartir la mitja d'Olot

fandes Moltes gràcies crack...Vigila les lesions forçant ritmes

Tiny va escriure:
sandmann, Se't pot felicitar ja?

Desde el 24 d'abril

sandmann Això si es una gran noticia!!!

Ara aprofitaràs l'entrenament per proves de llarga durada...

Desprès de llegir la crònica de Tiny, una més a apuntar-me a l'agenda, no dirè que algunes de multitudinaries no m'hagin agradat, que si, però aquestes de tamany mitja, tenen algo especial, és com tot més tranquil, però sabent que tampoc corres sol.

De fet crec que hi ha 3 tipus de maratons:
- les que pots fer força kms sol o amb pocs corredors a la vista (Tgn, Empuries, antigament les de Benidorm i Perpinya (ja no existeixen), ...)
- les de tamany mitja, 2000-6000 corredors (Donosti, Mont Saint Michel,...)
- les multitudinaries (Berlin, Paris, Londres,...)

I cadascuna té el seu que especial, crec que inclús anar combinant de diferents formats, fa que tinguin millor gust.

Però tornant a la de Padova, m'agrada aquesta idea de turisme i marató mitjana. I sembla que estava tot molt ben organitzat, no es pot demanar més, bé si, que no haguessis patit tant Tiny, però així ens has fet viure una batalla èpica més amb la teva crònica. Ara sols queda esperar la teva recuperació ben aviat, i a veure't fent-ne una de nou aviat. Si t'animes a Lisboa, allí ens trobem
Felicitar-te de nou per tenir una marató més a la saca, i sobretot que quan no ens retirem sigui perque la nostra salut no esta enjoc. Una lessió ens pot fotre més o menys, com ha estat el teu cas, peròsi algun dia algú es mareja, o nota malestar general, aturar-se, si pot ser aprop dels serveix mèdics, iq ue ens mirin bé. La nostra millor marató és la vida mateixa, i desprès ja tenim les grans batalles que ens ajuden a gaudir-ne i patir-ne.

Salut i Alegria,
Pere

Molt bona crònica Tiny,

Gràcies per compartir-la!

Jordi