SKOPJE MARATHON (4 d'octubre de 2026)

SKOPJE MARATHON (MACEDÒNIA DEL NORD) – 4/OCTUBRE/2026

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània. Afronta al nord amb Sèrbia (incloent-hi Kosovo), a l'est amb Bulgària, al sud amb Grècia i a l'oest amb Albània. La seva capital és Skopje, que té uns 450.000 habitants. Un acord entre Grècia i la República de Macedònia el juny de 2018 va proposar el nom de Macedònia del Nord. L'acord va ser ratificat pels parlaments grec i macedoni.
El nom prové de la regió històrica homònima i que inclou la regió del nord-oest de la província grega del mateix nom, la Macedònia històrica, bressol d'Aristòtil, Filip II i Alexandre el Gran. El 1991 l'antiga República Socialista de Macedònia, que era part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, va proclamar la seva independència sota el nom oficial de República de Macedònia. L'ús del terme «Macedònia» va ser rebutjat per Grècia i entre els dos estats va sorgir una disputa sobre la denominació d'aquest país que perdurà fins a l'any 2019.
Amb una població equivalent a la de Barcelona ciutat (1,7-1,8 milions d'habitants), Macedònia té una àrea igual a la suma de les àrees de totes les comarques de Barcelona, Girona i Lleida. El país pertany a l'OTAN, i està en procés de negociació la seva possible entrada a la UE.
Skopje és una ciutat agradable per visitar, especialment pel que fa a tota la zona que envolta al riu Vàrdar, que travessa la ciutat. Ciutat on va néixer Teresa de Calcuta, Skopje és el referent d'aquest país petit, el qual està demanant a crits els recursos europeus per poder agafar el carro de la prosperitat i modernització. Arreu per on vas es veuen els esforços per posar-se al dia (infraestructures, edificis, serveis), però encara els hi falta molt, i molts diners.
La vint-i-unena edició de la marató de Skopje ha inclòs, com és costum, quatre proves diferents: la mateixa marató, una mitja marató, una marató per relleus, i una prova de 5K. Totes les proves han tingut lloc el mateix dia (diumenge 4 d'octubre), començant la prova de 5K a les 8h (i en sentit sud-est) i les altres 3 proves, compartint circuit, a les 8h5' (i en sentit nord-oest).
Vol directe des de Barcelona, i oferta hotelera variada i econòmica, al centre de la ciutat, on comença i acaba la marató (Arc del Triomf). Sense canvi d'horari, però separada de Barcelona a més de dues hores de vol cap a l'est, a les 7h ja era clar, i a les 18h ja era fosc, durant els dies que vam ser allà. El termòmetre baixant a 4ºC a la matinada, uns 6°C a les 8ºC, i enfilant-se fins als 26ºC al migdia i primera hora de la tarda. Bastant humitat.
Skopje és una ciutat no gaire gran, i en un parell de dies pots veure sense massa problemes les principals atraccions de la localitat, en el cas que no es vulgui llogar un cotxe per voltar pel petit país, o bé apuntar-se a alguna de les excursions/tours turístics que exploren llocs d'interès fora de Skopje.
Així, el divendres el vam dedicar a passejar pel centre, i a anar a recollir el dorsal i la samarreta de la cursa (+altres articles, com ara una motxilla, uns mitjons de la cursa, i líquids i sòlids, i tot plegat per 28€, incloent-hi, és clar, la medalla de finisher de final de cursa). Vam recollir el dorsal i la bossa del corredor en uns estands que van muntar dins d'un centre comercial. Ni fira del corredor, ni res que se li pogués semblar. Va coincidir que el dissabte al vespre es jugava a Skopje el partit de futbol de la lliga de les nacions (UEFA) entre Macedònia del Nord i Escòcia, i la ciutat estava presa pels escocesos, la majoria amb les seves típiques faldilles i barrets, càntics, gaites, i cervesa a dojo.
A la tarda vaig córrer 20 minuts per la vora del riu.
Dissabte va ser més tranquil, ja que com a cada marató, vam passejar al matí, una mica menys a la tarda, i bàsicament descans, hidratació i emmagatzematge d'hidrats (doble ració super generosa de macarrons gratinats, amb sofregit de carn picada, ceba i tomàquet, i força emmental pel gratinat. Tot un clàssic en les meves maratons, com la cervesa). Com cada dia, absència de núvols, dies solejats, fresquets al matí, i calorosos a partir del migdia.
Arribà diumenge, un dia fantàstic per córrer, a les 8h del matí. Dia solejat, temperatura de 7ºC, absència de vent, i això sí, humitat elevada (75%). Munió de corredors i corredores en el "Parc de la Dona Guerrera", a tocar de l'arc del Triomf, tot plegat el centre neuràlgic de l'esdeveniment. A les 8 del matí començà la cursa de 5K, i 5 minuts més tard es donà la sortida a la marató+mitja marató+marató per relleus, tot segons l'horari previst. Ni discursos, ni himnes, ni res semblant.
Quatre calaixos de sortida "virtuals", i dic virtuals perquè ni separació ni control. En funció del temps que havies acreditat en fer la inscripció, el teu dorsal portava un distintiu d'un color o un altre, en un dels angles. Però el fet és que tothom es va posar on va voler. Prova d'això és que durant uns bons centenars de metres després d'haver sortit vaig haver d'anar esquivant participants que corrien molt lentament, o que, fins i tot, mig caminaven. Per cada una de les tres proves el dorsal era d'una color diferent.
Vaig sortir molt endarrere, molt conservador, les darreres poques setmanes sempre havia acabat les sessions de córrer amb molèsties en el taló dret. Ràpidament, vaig avançar a la parella de llebres de 5h, i al cap d'uns quants minuts, a les llebres de 4h45'. I és que totes les llebres havien sortit juntes des de l'arc de sortida. Abans dels cinc quilòmetres ja vaig arribar a les llebres de 4h30', i a partir d'aquí, ja no vaig atrapar cap més llebre.
Circuit molt pla, de dues voltes pels maratonians. Començava cap a un costat, per recórrer uns 5'5 quilòmetres, girava i tornava, passant pel punt de sortida/arribada, i seguia cap a l'altre costat 5'5 quilòmetres més, per tornar a girar, i tornar a passar pel punt de sortida/arribada (i així dues vegades). Molt còmode pels acompanyants, ja que, sense haver-se de moure, podien veure passar al corredor/a 3 vegades, abans de meta (punts quilomètrics 10'5, 21 i 31'5, més o menys).
Tot asfalt, de qualitat en alguns moments poc indicada.
Avingudes amples, bastant solitàries quan ens vam allunyar del centre, i amb poca animació en aquells moments, encara que amb moltíssima animació al completar la primera volta (coincidia amb l'arribada dels participants a la mitja) i en els punts de canvi de relleus de la marató.

Punts d'avituallament freqüents i molt generosos amb l'aigua (ampolles grans de 0,5l), però no tant amb isotònics ni en sòlids (no vaig veure que donessin cap gel, bàsicament plàtans i gominoles?). Un punt d'avituallament de RedBull.
Molta música en tota la cursa, tant en directe com gravada, i tota mena d'estils (rock, folk, reggae,...) . Molt adequat i d'agrair. Punts quilomètrics indicats amb números molt grans, però posicionats molt malament en algunes ocasions.
Just quan vaig completar la primera volta, passant per la sortida/arribada, arribava el guanyador de la marató.
Vaig anar fent tota la cursa sense massa problemes, cap avís muscular, però els darrers quilòmetres se'm van fer pesats, com no podia ser d'un altra manera. Faltant, potser, uns tres quilòmetres, em van avançar les dues llebres de 4h30', que havien sortit calculo que un parell de minuts abans que jo.
Finalment, en els darrers minuts vaig avançar uns quants participants, ensumant meta, i vaig passar per sota l'arc de Triomf i finalment l'arc de meta en 4:30:31.

Avituallaments finals justets, molt justets, i medalla magnífica. Trobada amb la Tere, a la que havia anat veient durant diferents moments de la cursa, i fotos de rigor. Banc, canvi de samarreta, una mica de descans, i presa de vitamina D (un bon solet).

Com he dit, el meu temps final de xip: 4:30:31, posició 416/626 a la general i 6/11 en la categoria M65-69.

Dels 769 participants inscrits, només van prendre la sortida 626, dels quals 545 homes i 81 dones.
Guanyador masculí (Kenya), amb 2:12:56 (els tres primers de Kenya)
Guanyadora femenina (Kenya), amb 2:32:05 (la segona de Kenya, la tercera local)

En el meu cas, 58ena marató al sac, i ja són 43 països diferents en córrer una marató.

Una experiència més, molt recomanable, i a per la següent, el desembre, a Tunísia.