minimalisme

Hola Oriol

jo corro per muntanya, i no em veig capaç de córrer descalç completament, ni crec que sigui necessari per córrer minimalista, un mínim de protecció de la sola la veig imprescindible per no patir ferides, però una sola no terfereix molt poc en el funcionament del peu si es molt flexible , s'adapta bé al peu, com una segona pell.
De fet pensant, jo sempre recordo el meu avi amb set-vetes, que em sembla un molt bon exemple d'un calçat minimalista, ja et dic que jo tinc pensat adaptar-les al trail, potser li només li donaria una mica més d'espai pels dits, acaben massa punxagudes, i una mica de tacs.
I el que dius es cert, necessitem adaptació, jo crec que es convenient adoptar aquest tipus de calçat també pel dia a dia i per caminar. Ja hi guanyariem molt.
Salut i barefut

Hola de nou,

No puc opinar, doncs mai m'he atrevit provar el minimalisme, però apart de la por, un altre motiu és que tinc les típiques plantilles de 5 capes de Dr. Rueda (ara Florenciano). Ja sé.... el Solteron ja m'ha donat amb el

Però per dir fins a on arriba la meva dependència de les plantilles:
Tenim un apartament a 800m de la platja de Calella de Palafrugell, i no sóc capaç d'anar en xancles pel mal de genolls que em causa fer aquests 10 minuts sense plantilles. (Ja de per si tinc pinta de guiri, però encara més anant amb vambes i mitjons a la platja )

Però sí crec que en la muntanya és molt més fàcil fer l'adaptació que no per l'asfalt. Parlo només del drop, clar, però fent muntanya mai trepitges de la mateixa manera. Probablement tampoc pots talonejar fent pujades ni baixades, per això no entenc del tot bé això de les vambes minimalistes de muntanya ?!?!?

Cursa popular a prop Barcelona 1983 , quan tothom anava minimalista

Hola Dennis
Planejant i baixant taloneges en muntanya, i un altre detall que molt drop i esmorteiment inestabilitza molt el turmell qun trepitjant pedres i en inclinacions del terreny, provocant torçades de turmell i repercutint en els genolls, crec que molts problemes de genoll venen d'aquesta inestabilitat.
El peu arran de terra junt amb la força del peu i turmell et dona molta estabilitat, i reforçant la part baixa de la cama no traspassem la feina a la part superior , es a dir genolls, malucs i lumbars.
Un altre tema que pràcticament desapareix es la famosa pronació, causant de tants problemes al genoll.
Arran de terra i corrent de metatars la pronació queda reduïda a la que és natural.

Opinions de principiant que es va informant , però obert a noves informacions.
Salut i "barefut"

Hola de nou
També us volia adjuntar aquesta guia, encara no me l'he llegit sencera ( ho faré) però llegint en diagonal m'ha semblat molt complerta i interessant.
La deixo en zip perquè sinó no me la pujava.
Feu-li una ullada per si us interessa.

Hola familia!
Des de fa un temps he desprotegit una mica mes els peus quan surto a correr, utilitzo unes merrell barefoot 4 o unes saguaro ( que son poc més que un neopré).
El tema és que s'em carreguen una mica els solis i molt els peroneos. Pel drop no crec que sigui, ja que fins ara utilitzava altres bambes amb drop 0.
Teniu alguna idea de perquè pot ser? algun possible exercici per facilitar l'adaptació?
Gràcies!

jo també sóc relativament nou en això. Al principi també se'm carregava bastant el soli, però son les primeres molèsties que vaig tenir i les primeres que van marxar. Jo miraria com entres el peu, sempre es diu que per córrer natural s'ha d'entrar de metatars, però crec que si ens centrem en això podem cometre l'error d'exagerar la entrada de punta i carregar en excés el soli i bessons.
Crec que s'ha d'entrar de metatars però molt lleugerament i immediatament relaxar i arrepenjar taló. La diferència entre entrar lleugerament de taló o lleugerament de metatars està la clau de una bona trepitjada i aquesta diferència es tant subtil que sovint només s'aprecia si vas descalç, per això em sembla important córrer a vegades descalç per poder millorar-ho.
Salut i barefut

Interessant reflexió

Aquest diumenge vaig fer la meva primera mitja de muntanya amb minimalistes ( tipus saguaro). 21 km i 1100 d+. Molt content del resultat, tenia dubtes de si els peus aguantarien, i van aguantar. Vaig quedat tant cansat de peus com de quàdriceps, potser vol dir que els meus peus ja han agafat el nivell de la resta de la cama....
Seguirem treballant.
Salut i barefut

Gràcies Sergibarefoot!!

Doncs, es bo saber-ho... cada més diferència entre els 40mm de les vambes amb placa de carbon i els minimalistes

Bones, companys!

Al final vau aconseguir que em comprés unes Saguaro (i la Judith unes altres) per provar. I força bé, la veritat! Per ara les estic fent servir només en entrenaments curts i suaus (màxim 12-14km) i amb bones sensacions. Tinc dubtes per quan arribi l'estiu, perquè l'upper és bastant gruixut i poc transpirable.

Igualment, després de jubilar les últimes Bare Access amb més de 1700km, me n'he comprat unes de noves (tot i estar descatalogades, vaig trobar un parell a una web sueca). Son el model amb que més segur em trobo per distancies llargues i aquests mesos vinents tindré molt volum. Aquest cap de setmana a les 6h de l'Ultrarunning Barcelona serà les que faci servir.

Del tema de l'adaptació i la càrrega dels bessons, és el més normal del món. Els fas treballar més amb aquest tipus de calçat, ergo... d'inici potser et sobrecarreguen, però a la llarga et fan més fort. I un bon bessó protegeix no només els turmells sinó totes les estructures que hi han per sobre. Per millorar l'adaptació, l'ideal és córrer com més dies millor. Donar molta frequencia a l'activitat encara que sigui amb una intensitat menor.. I si no pots córrer masses dies, pots combinar-ho amb exercicis que facin treballar de forma molt reactiva aquests músculs. La forma més fàcil és saltar a corda (amb o sense corda). Molt fàcil de quantificar per fer una correcta progressió i sense necessitat d'anar a un gimnàs ni ocupar molt de temps.

Hola companys.

Ja porto 4 mesos, calçant minimalista el dia a dia, i corrent amb calçat minimalista, i n'estic molt content. Jo només surto a córrer per muntanya i mai m'havia plantejat trepitjar l'asfalt, doncs resulta que ara en en les meves sortides busco trams asfaltats pel simple plaer de poder-me descalçar i fer un kms a peu nu.
Ara tinc molt clar que la sabatilla només ha de servir per donar-te la protecció justa que cada persona necessita per poder córrer sense ferir-se els peus. Si pogués correria descalç per la muntanya però no puc.
He vist com canvia la manera de córrer i entenc perquè em recupero abans i quedo menys cansat, i es pel simple fet de que redueixes la força d'impacte amb el terra, com més desprotegit el peu més el protegeixes amb la manera de córrer i per tant més protegeixes tot el tren inferior inclosa lumbars i esquena.
Sembla evident, però a més ho he pogut confirmar aquests mesos de transició. Si no fos perquè es necessita el famós període de transició crec que hi haurien molts més minimalistes.
I ho dic jo que ja tenia el cos acostumat a les sabatilles normals i no tenia lesions, però tenia recuperacions mes lentes i em quedava mes atrotinat després d'una cursa, això en uns anys potser m'hagués passat factura. Jo sempre defensava que córrer no era dolent per l'esquelet, però ara tinc dubtes, córrer de manera no natural penso que potser si que pot ser nociu a la llarga. Que en penseu?

Jo tinc dos parells de Saguaro i les faig servir per muntanya, m'agraden perquè realment et donen la sensació de peu descalç, però certament a l'estiu fan pinta de fer-te suar molt el peu. Fa poc vaig comprar a l'amazon unes Xidiso a meitat de preu de les Saguaro (19 €) i van igual de bé o millor que les Saguaro, per si us les voleu mirar.
I la meva ultima adquisició han sigut unes Aborigen Sandals Arena ( 5 mm de sola vibram), he fet algunes sortides per muntanya amb elles i és molt exigent, tinc clar que a l'estiu aniré amb sandàlies però per terrenys una mica complicats me'n compraré unes de uns 8-10 mm de sola.
Adjunto foto de les sabatilles esmentades.
Salut

Sergibarefoot, crec que t'agradarà aquesta foto d'ahir a la Ultrarunning Barcelona.
Vaig córrer mitja horeta descalç... després de 5h30 escalfant amb les Bare Access.

Vaig fer-ho perquè se'm van començar a adormir els dits dels peus, suposo que per la dilatació del temps acumulat, però el més fort és que les molèsties a la cadera que m'havien fet caminar moltíssim uns minuts abans van gairebé desapareixer al córrer sense sabatilles. I, oju, que d'aquesta manera encara vaig ser capaç de fer els darrers 2km per sota de 4:30! En fi, una experiència més.

Doncs si que m'ha agradat la foto, només cal veure la cara de felicitat que tens després de córrer 6 h, tota una proesa. Segur que vas comprovar que això pot ser addictiu, ves en compte que el barefut enganxa , encara que és un vici sa.
Segur que encara que no ho notessis, al descalçar-te vas escurçar la gambada, i vas augmentar la cadència, això redueix l'impacte.
Els barefuters diuen i jo ho entenc així que la longitud de la gambada ha de fruit de la velocitat i no d'allargar artificialment la cama trepitjant per davant , ja que això provoca entra de taló.
Ningú es planteja correr amb faixa sinó es que s'està lesionat de les lumbars, en canvi amb sabatilles amb super proteccions es troba normal, es per reflexionar-hi.
Imagina't que passaria algú que anés durant un any amb faixa, quan se la treu problemes a les lumbars segur. Doncs el mateix passa quan ens descalcem, hem de tornar a recuperar una part del cos debilitada i anul·lada.
Salut i barefut

Gran foto barceruel!!!

Acabant a 4'30" Wow... i descalç...

Sergibareboot, molt interessant el que dius. Jo tenia problemes amb els turmells, i durant un any vaig fer tots els entrenaments i totes les curses amb una turmellera i cada cop anava pitjor. Vaig trigar un any en adonar-me de la errada, però ara ja mai més. (També vaig estar dos anys amb Fortasec perque sempre tenia diarrees... també va desaparèixer el problema després de deixar les pastilles... )

I ara que ho dius, sóc alt i tinc un pas súper llarg... i una freqüència molt baixa (~150-155 per minut).
Porto molt de temps llegint-vos i segueixo amb molta por de fer un canvi (a més tinc peus de princesa... que no aguanto ni "el dolor" de la sorra de la platja ) , però cada cop m'esteu convencent més... seria una bona manera de augmentar la cadència i escurçar la meva exagerada gambada.

Gràcies!!

En el meu cas ja corria amb una cadència relativament bona, entre 165 i 175, però des de que corro en minimalistes no baixa de 180, fins i tot inclus més. Volia aclarir, el tema de la gambada, en principi una gambada llarga no es dolenta, pero si que ho es si es fruit de trepitjar per davant de la vertical del teu cos. Representa que correr de manera natural trepitjes lleugerament de metatars sota el teu centre gravetat i en tot cas allargues la passa estirant la cama endarrera i cadencies al voltant de 180. Trepitjar davant implica entrar el genoll mes bloquejat i a sobre frenar la velocitat que portes. Ja entrariem en fisica, pero el peu al contactar al terra ha de tenir velocitat relativa nul.la respecte el terra, vol dir que respecte el corredor ja ha d'estar retrocedint a la mateixa velocitat que portes. Tot això de forma ideal eh? Llavors el peu contacte al terra sense fregament.
Respecte lo dels peus de princesa, puc dir que els meus en 4 mesos han canviat força, semblen uns altres, molt més reforçats. Sens dubte es el que costa mes posar al dia i més corrent per muntanya.
Bueno , ja anire explicant les meves progressions, perdoneu a vegades el rotllo, es fruit de la meva euforia amb el descobriment del barefoot.
Salut

Ara feia dies que no escrivia en aquest fil. Ho faig per dir-vos que després de més de 8 mesos, corrent amb calçat mínimalista i fent servir el mateix tipus de calçat durant el dia no puc estar més content del resultat.
El passat 1 de maig vaig fer la 7 cims en sandàlies minimalistes ( 8 mm de gruix de sola vibram), un trail de 60 km amb 2500 d+ i terreny molt pedregos. Em sentia preparat però ho vaig fer a mode de prova. Va anar molt bé. 8.30 h, mitja hora menys que l'altre vegada que l'havia fet feia 5 anys.
Crec que encara tinc marge de millora però actualment tinc uns peus molt capaços. Comprovat que les recuperacions tant musculars com articulars són molt més bones i les sensacions de cruiximents i cansament són molt inferiors.
Els meus ritmes pujant han millorat, la sensacions corrents són inmillorables.
Si hagués de dir alguna cosa és que potser et limita una mica en les baixades tecniques amb pedres, però el mateix factor limitant dels peus fa que la resta del cos t'ho agreeixi molt. Sens dubte ara tinc més clar que mai que uns peus forts és la base d'un corredor, i sobretot que funcionin de la manera en que la evolució porta anys adaptant els nostres peus. Les bambes amb drop i amortiguació modifiquen masses coses.
Salut i barefoot.

Me n'alegro molt Sergi!

I francament un tiempasso aquesta distància amb aquest desnivell. I a sobre prou tècnica per anar sense vambes

💯💯