Cosmo-Barça

Corrent fem Barça - Cursa Nou Barris

[/b][/color]

https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/v/t1.0-9/10599415_10152808533880466_4277433264998494825_n.jpg?oh=128ee93043d9f532ece2524202fa77c0&oe=549F37BE

L’actual himne es va estrenar la nit del 27 de novembre del 1974 al Camp Nou per 3.500 veus dirigides pel mestre Oriol Martorell

El 30 de novembre del 1954, el president del Barça, Francesc Miró-Sans, va donar el tret de sortida a les obres del Camp Nou. Va pujar a una màquina excavadora i la va fer funcionar simbòlicament.

Començaven les obres pròpiament dites del que havia de ser el nou coliseu barcelonista. Va ser un dia especial per a la massa social, el somni fet realitat.

A partir d’aquell moment s’iniciava el compte enrere per l’anhelat trasllat del camp de Les Corts al Camp Nou. En gairebé tres anys el ‘gegant’ va anant prenent forma fins a estar en condicions de ser inaugurat el 24 de setembre del 1957.

Repassem com va explicar la revista ‘Los Deportes’ la fundació del FC Barcelona

“El dimecres d’aquesta setmana va quedar constituïda en aquesta ciutat una agrupació esportiva que portarà per títol el que encapçala aquestes línies (“Football Club Barcelona”), gràcies a la feina que en aquest sentit han vingut duent a terme els nostres amics els coneguts Gualterio Wild i Hans Gamper (...) Desitgem molta prosperitat a la naixent societat esportiva que, segons notícies, es proposa realitzar freqüents festes”.

Així va explicar la revista ‘Los Deportes’ la fundació del FC Barcelona en la seva edició del 3 de desembre del 1899 . Era el punt de partida, l’inici d’una bonica i romàntica aventura que, amb el pas del temps, ha anat amarant molt endins la gran majoria de generacions de la societat catalana.

El FC Barcelona va clausurar els actes del 75è aniversari amb la disputa del duel de Lliga davant del Celta de Vigo (4-0). Abans de l’inici es va jugar un partit de veterans en què van participar velles glòries, com ara Kubala. Després es va procedir a una impressionant volada de coloms, símbol de pau i germanor. A continuació, els exjugadors van saludar el públic des del centre del camp i poc després va començar el partit.

Un cop acabat, es va procedir a l’encesa d’un espectacular castell de focs artificials, per a delit del públic congregat al Camp Nou. La traca final va arribar quan es va encendre un escut del Barça que va il·luminar el coliseu barcelonista. Un final espectacular.

El 2 de desembre del 1908 va celebrar-se una Assemblea General històrica, ja que sols quedaven 38 socis a l’Entitat i en l’ordre del dia es va tractar obertament de la liquidació del FC Barcelona. Qui havia estat fundador de la societat, Joan Gamper, en un acte de profund i incondicional respecte i amor al Club, va fer un pas endavant i es va presentar voluntari a assumir la presidència en uns moments convulsos. “El Barça ni pot ni ha de morir. Si no hi ha ningú que ho intenti, jo assumiré la responsabilitat de cuidar d’ell, des d’ara. Estic segur que estaran al meu costat tots els que, ens moments en què el futbol era una cosa rara, mirada amb desconfiança, no vacil·laren de fer-me costat i secundar-me. En aquest moment vull oblidar greuges i desconsideracions rebudes, que havien motivat el meu allunyament de la vida interna del club, per a reclamar un lloc en la lluita que tots emprendrem per a reanimar-lo. Si algú vol secundar-me que ho digui. Del contrari, jo sol n’assumiré la responsabilitat”, va dir Gamper quan va prendre la paraula.

No el van deixar a l’estacada i, per primera vegada, el fundador va estar al capdavant de l’Entitat. Hi va posar tot el seu esforç a salvar-la. Va anar a recuperar, casa per casa, els socis que s’havien donat de baixa i, en poc temps, va tornar a conquerir una massa social descontenta per la falta de resultats, l’escassetat d’ídols i d’al·licients. En poc temps es va assolir la xifra de 200 socis i, amb aquesta, ressuscità el FC Barcelona, que durant uns dies va estar en coma. Recuperat el pols, el primer que va fer Gamper va ser buscar un camp propi, el del carrer Indústria, que inaugurava tres mesos després. Havia obrat el miracle.

El Barça, que era líder, es va enfrontar al València, que el seguia a només 2 punts. Va ser un partit memorable, que van guanyar els blaugranes per 1-0 amb gol de César, que va ser l’heroi del partit, ja que a més de marcar el punt de la victòria, va acabar jugant de porter.

El titular Velasco, poc abans d’acabar la primera part, va patir una commoció cerebral i com que en l’època no podien fer-se canvis de jugadors, César va haver de posar-se sota els pals. Va fer gran aturades, ja que els llevantins, amb un jugador més, exercien una pressió molt intensa. Aquell partit es va disputar a l’onzena jornada d’una Lliga de 26 jornades que el Barça acabaria guanyant per segona vegada a la seva història.

En aquest partit, Pepe Samitier va alinear Velasco, Elias, Curta, Raich, Sans, Gonzalvo III, Sospedra, Escolà, Martín, César i Rueda.