Cosmo-Barça

WWW.FCBARCELONA.CAT 27/01/2015

El KO a Balaídos davant el Celta (2-0) havia deixat el Barça en la posició 12a de la taula amb 23 punts, a 20 del líder, la Reial Societat, a la jornada 19, i tan sols a 3 d’entrar en zona de descens. El president Joan Gaspart no va tenir més remei que prescindir dels serveis del tècnic  holandès Louis van Gaal davant aquesta situació tan insostenible. Es posava fi d’aquesta manera a la segona etapa de Van Gaal al Club.

Al dia següent, i amb llàgrimes als ulls, l’entrenador confessava en roda de premsa: “Me’n vaig amb tristesa per no complir amb les expectatives de l’afició”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 28/01/2015
El Barça del tècnic Josep Samitier havia estat humiliat a Balaídos per l’Oviedo a la Lliga (6-0) el 14 de gener. S’imposava una reacció. L’equip barcelonista, en la següent jornada, la setzena , tornava a jugar lluny de Les Corts i no podia concedir més regals si volia seguir aspirant al títol. El Barça, amb gols de César i Escolà, superà al quadre andalús per 1-2 i, a partir d’allà, en els deu partits que faltaven per abaixar el teló de la Lliga, en guanyà vuit  i n’empatà dos , i va arribar al final en primera posició.

Després de la desfeta a Oviedo va encadenar sis victòries consecutives, entre les quals una maneta al Madrid a Les Corts (5-0), un empat al camp de l’Espanyol, un triomf als tres enfrontaments següents i un empat en l’últim partit contra el Sevilla. Samitier, amb aquesta gran recta final de temporada, va portar el Barça a guanyar la seva segona Lliga.

WWW.FCBARCELONA.CAT 29/01/2015

En aquells temps, els equips punters de la ciutat eren el FC Barcelona, el CD Europa i el RCD Espanyol. Els dos primers, el Barça i l’Europa, van disputar al camp de Les Corts un derbi vibrant, de molts nervis, on el Barça s’imposà per 1-0, amb gol de Ramon en el minut 40.

Ambdós conjunts, que havien arribat al final del campionat empatats a 24 punts, van haver de celebrar aquest partit de desempat per tal de dilucidar-ne el vencedor. Els barcelonistes, entrenats per Romà Fors, van presentar l’alineació següent: Llorens, Walter, Mas, Arnau, Castillo, Carulla, Piera, Ramon, Samitier, Arocha i Sagi.

WWW.FCBARCELONA.CAT 30/01/2015
Es presentà el logotip del Centenari del FC Barcelona, obra d’Amèrica Sánchez. D’aquesta manera es donava el tret de sortida a un any que havia de ser molt especial per a l’Entitat. El símbol s’inspirava en els dos referents bàsics de la simbologia del Club: els color blau i grana i l’escut, com també els guarismes dels anys (1899-1999).

A partit de llavors, el logotip va envair l’univers barcelonista fins a convertir-se en un element més de l’Entitat. S’havia fet el primer pas cap a l’any gran del Barça.

WWW.FCBARCELONA.CAT 31/01/2015

L’entrenador serbi va assumir la direcció tècnica del primer equip en un moment extremadament difícil
Radomir Antic va dir ‘sí’ a l’oferta del president Joan Gaspart i va acceptar el repte de fer que tornés a surar la nau barcelonista, més a prop de la zona de promoció que de la zona noble de la taula. El tècnic serbi, en declaracions a ‘Sport’, va assegurar: “Hi ha equip per adreçar la situació”. I va afegir: “Catalunya descobrirà un Antic que no coneix. Feia molt de temps que esperava aquesta oportunitat”. Va fitxar fins al 30 de juny i el 2 de febrer, en la seva presentació oficial, l’elegit va animar la que seria la seva nova afició amb frases com “no tinc por” o “sortirem endavant”.

Antic va debutar el 4 de febrer en un amistós al Carranza (1-2) davant el Cadis, però la seva prova de foc va arribar el dia 9, davant l’Athletic Club al Camp Nou en partit de Lliga (2-2). Al final, en els 24 partits que va dirigir (18 de Lliga i 6 de Champions League), va aconseguir classificar l’equip en sisena posició al campionat domèstic (fet que va servir per jugar la Copa de l’UEFA la temporada següent), i a la Champions va caure als quarts de final contra la Juventus.

WWW.FCBARCELONA.CAT 01/02/2015
Va ser en un Racing-Barça (1-2) de Lliga. L’equip d’en Pep anava per darrere en el marcador, després d’haver anotat el Racing al minut 55 de falta directa. Per això Guardiola va fer entrar Leo en substitució de Busquets. En menys de cinc minuts l’argentí va apuntar l’empat al 64 i el punt del triomf al minut 80, un gol que valia tres punts i era el número 5000 de l’equip en el campionat domèstic.

Sens dubte va ser un gran gol i un gran honor per al jove Messi haver anotat un punt tan significatiu. La pilota amb la qual es va jugar està exposada al Museu del Barça.

WWW.FCBARCELONA.CAT 02/02/2015
Un dels primers i més grans ídols del barcelonisme. De sobrenom ‘Mag de la pilota’, i també ‘Home llagosta’, per la seva manera de jugar i la seva elasticitat, la figura de Samitier va ser clau per tal que el  futbol, i en concret el FC Barcelona, experimentessin un espectacular avanç en totes les seves facetes, des de la manera de jugar fins a la captació de l’interès d’una afició cada vegada més abocada a idolatrar els esportistes.

Si en la història del Club s’anomena Kubala com el causant del trasllat de Les Corts al Camp Nou, just és reconèixer que en Samitier va provocar l’anterior trasllat de camp, fins a Les Corts. Diuen els que el van veure jugar que era un fora de sèrie, el millor del món en el moment de la seva irrupció. Un líder capaç de decidir partits per ell mateix. Va jugar al primer equip entre el 1919 i el 1932, i va guanyar una Lliga, cinc Copes i dotze Campionats de Catalunya. També va ser entrenador (entre 1944 i 1947), i va portar l’equip a conquerir una Lliga (1944-1945) i una Copa d’Or Argentina (1945).

WWW.FCBARCELONA.CAT 03/02/2015
En la jornada 24 de Lliga, el Barça visitava l’etern rival ciutadà, el RCD Espanyol, amb el camp de la carretera de Sarrià ple de gom a gom, després d’haver-se mantingut invicte les 15 anteriors jornades, i amb l’adversari molt disposat a trencar la ratxa triomfal.

Va ser un partit brusc i emocionant en què els culers van continuar en ratxa guanyadora per 16a vegada (arribarien a les 26 jornades invictes en Lliga) en un treballat empat a zero, que va ajudar a conquerir la tan anhelada Lliga (la Lliga de Cruyff). El FC Barcelona va alinear un equip històric... Sadurní, Rifé, Gallego, De la Cruz, Torres, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial.

Aquesta era una alineació que ens sabiem tots els cules de memòria, i que encara avui recordem. I d'aqui a uns pocs dies, segur que tornarem a recordar, amb l'única diferència en la porteria, Mora en lloc de Sadurni.

WWW.FCBARCELONA.CAT 04/02/2015
Adéu a la catedral del futbol després de 44 anys El Camp Nou, imponent i majestuós, s’havia inaugurat al setembre del 1957 i, nou anys i cinc mesos després, es procedia a la demolició del vell camp de Les Corts, des de feia temps en decadència creixent. Fins que va tenir lloc l’enderroc simbòlic per part del president Enric Llaudet, que, amb el trepant a les mans, va començar a foradar el formigó de la grada del Gol de Baix.

Inaugurat al maig del 1922, la que havia estat la primera gran catedral del futbol per al FC Barcelona, començava a acomiadar-se. Llaudet, en el seu discurs previ a la posada en marxa de la màquina, va assegurar que “tot s’acaba menys la continuïtat, ahir Les Corts fou la nostra catedral, però avui ho és el nou estadi”.  August Santamans, soci n. 4, i l’exjugador Martínez Surroca van abaixar la bandera de l’Entitat abans que un soroll ensordidor envaís el recinte. Modesto Amorós, el vell cuidador, no va poder reprimir les llàgrimes...

WWW.FCBARCELONA.CAT 05/02/2015
El Barça de Ferenc Plattko va ser el primer d’obtenir aquest resultat a la Lliga. Va ser contra el Deportivo a Riazor gràcies a una tarda inspiradíssima dels davanters barcelonistes. Manchón va anotar un hat- trick, Sampedro i Kubala van fer-ho a parells i Villaverde va encertar una diana.

Van defensar la samarreta del FC Barcelona: Ramallets; Seguer, Biosca, Gràcia; Bosch, Segarra; Mandi, Villaverde, Kubala, Sampedro i Manchón. El Barça, tot i aquesta demostració de força, no va guanyar la Lliga, acabant en segona posició. L’equip com a local sí que havia fet diversos sets, concretament a l’Oviedo (1941), Sevilla (1949), Las Palmas (1952) i Racing (1954).

WWW.FCBARCELONA.CAT 06/02/2015

L’àrbitre Ricardo Melero Guaza va encendre el públic del Camp Nou en donar validesa a un gol d’Esteban en fora de joc i amb la mà en un Barça-Málaga (2-1) de Lliga. El del momentani empat... Abans havia deixat passar una pena màxima dins l’àrea andalusa i, per arrodonir la feina, va expulsar Cruyff, capità de l’equip, al minut 75. L’holandès va reclamar un altre penal i va veure la targeta groga, però després, segons Melero, el va insultar, per la qual cosa li va mostrar la targeta vermella.

Se’n va organitzar una de grossa, amb invasió del camp, llançament d’objectes (des de coixinets fins a un biberó) i agressió al col·legiat. Lamentable. Mentre que el jutge va mantenir que l’holandès li havia dit “fill de p...”, el Flaco va assegurar  que va cridar “Manolo, marca ja!”, dirigint-se al seu company Manolo Clares. La polèmica estava servida. Cruyff va ser suspès cautelarment; després li van caure tres partits, va haver-hi un cara a cara entre l’àrbitre i l’holandès i una multa de 200.000 pessetes per al Barça. Un episodi que va fer córrer rius i rius de tinta.


El "escàndol Guruceta" no va ser res comparat amb aquest.
Tot va començar quan Esteban, el jugador del Màlaga que la següent temporada vestiria de blaugrana,aconseguia el gol de l'empat amb la mà.
El jutge de línia, bandera enlaire, així ho denuncia. El àrbitre no fa cas i decreta el centre del camp.Aquell, veient la reacció del seu cap, baixa immediatament el banderí i allà no ha passat res.
Segon temps. Penal claríssim a Neeskens per traveta que el senyor Melero ignora. Seguidament,internada de Cruyff i una altra traveta, aquesta vegada amb empenta, i tot davant de l'àrbitre, que no s'assabenta.
Els ànims estan crispats; el públic crida i el camp és una olla a forta pressió a punt de esclatar.
Es produeix una jugada dubtosa i Cruyff va protestar a l'àrbitre: aquest de seguida li mostra targeta groga; passen vint segons: amb l'holandès d'esquena, el col·legiat li mostra la vermella.
Un espectador salta al terreny i intenta agredir Melero; un altre espectador, a qui li falta una cama,també ho intenta.
El àrbitre explica al capità barcelonista que l'expulsa per determinada referència a la seva mare: el holandès li afegeix que els tacs els diu en holandès i no pas en espanyol.
Total, que a falta de quinze minuts per acabar el partit, el terreny de joc es sembra de "almohadillas". Arriba el punt culminant: Melero decreta al final i, pilota en mà, es col·loca en el centre del camp en actitud desafiant.
Un espectador no ho pot tolerar; es llança al terreny i li propina un superb cop de puny al front. (Zubietas es deia).
Trencament de vidres, càrregues de la policia, onze ferits i nombrosos contusionats, un d'ells hospitalitzat, i un microbús de Radiotelevisió Espanyola incenciat. Un àrbitre que té de sortir escortat per la força pública després de gairebé dues hores i mitja d'haver finalitzat el partit.
Aquest dia, les forces de l'ordre públic (els grisos) van voler deixar ben clar que seguien sent els fidels gossos guardians de la dictadura, es van posar les botes colpejant a tot el que es movien, igual homes, dones o nens, o vells.
El delegat de seccions del Barça, un home ja gran, Sadurní es deia, es va dur davant meu un bon nombre de cops per voler protegir a altres socis que sortien de tribuna. Jo em vaig salvar per tenir 16 anys i poder córrer (no hi ha res com una bona motivació, i que no et colpejessin ho era).
Crec que, afortunadament, va ser l'última vegada que les hordes de grisos van sembrar de terror (amb total impunitat) al Nou Camp.
Tot això cal situar-lo en l'escenari polític d'aleshores, en plena transició i amb fortes mobilitzacions ciutadanes i il·lusions de canviar les coses. Un poble combatiu però amb el rerefons de la por llaurat durant els llargs anys de la fosca dictadura franquista

WWW.FCBARCELONA.CAT 07/02/2015

El Barça es va enfrontar al Peñarol de Montevideo en un partit d’homenatge a dos jugadors mítics que són història viva del Club. Gustau Biosca ha estat un dels millors centrals de la història del FC Barcelona. Va jugar 187 partits i va marcar 18 gols, però una prematura lesió el va obligar a retirar-se abans de l’habitual.

Mariano Gonzalvo (Gonzalvo III) era un mig volant de gran qualitat tècnica que va jugar al Club durant 12 temporades (1942-1954), un total de 331 partits amb 56 gols. El servei d’honor va ser a càrrec de l’artista Sara Montiel, acompanyada del president Llaudet.

WWW.FCBARCELONA.CAT 08/02/2015

Amb 8-0 al marcador, Pello ho va fallar
A la tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei 1977/78 el Barça va viure al Camp Nou un partit plàcid amb golejada sobre el Getafe per 8-0 (3-3 a l’anada al camp de Las Margaritas). Al minut 85, ja amb el resultat definitiu al marcador, l’àrbitre va xiular penal a favor dels locals. El públic s’ho va prendre de broma i va demanar a crits que el porter barcelonista Pedro Maria Artol llancés la pena màxima.

Pello hi va accedir i va aconseguir enganyar el porter rival, però el seu xut va sortir un metre per sobre del travesser. Posteriorment, el tècnic barcelonista Marinus Michels va justificar de manera jocosa el permís a Artola per llançar el penal: “El noi estava glaçat i la carrera des de la seva porteria a l’àrea contrària li ha anat fenomenal”.

Una d'aquestes coses que recordes que no et va agradar. em va semblar una falta de respecte amb el rival, igual que em segueix succeint quan algunes vegades se senten els "oles, oles". L'únic que poden provocar és la ira dels jugadors contraris i que això els porti a entrar violentament a qualsevol jugador provocant una lesió.
No entra en el meu concepte de gaudir d'un esdeveniment esportiu .... be, si és el Madrid, em val  :clown:

www.fcbarcelona.cat 01/02/2015
La secció d’atletisme del FC Barcelona va tenir un doble èxit a la Copa del Rei i de la Reina en pista coberta celebrades a Sant Sebastià. L’equip masculí es va proclamar campió per segon any consecutiu per davant del Playas de Castelló i del Simply Scorpio, mentre que les noies ho van fer en segona posició només per darrere del València Terra i Mar, i van millorar la quarta plaça de la temporada passada.

WWW.FCBARCELONA.CAT 09/02/2015
Al Barça, i especialment a Cruyff, un jugador que marcava la diferència i vestia de blaugrana, se’l controlava de molt a prop. Massa. Es va poder comprovar a La Rosaleda de Málaga (3-2), on el Flaco va ser expulsat per protestar el segon gol de l’equip local, obra de Castronovo al minut 27. L’holandès, i el jutge de línia, que va alçar el banderí, va veure fora de joc d’un jugador local, no de l’autor del gol, i va demanar a l’àrbitre, Orrantía Capelastegui, que consultés la decisió amb el seu assistent, però no li va fer cas...Cruyff es va dirigir llavors fins al linier i va veure la targeta blanca sense ni saber-ho, ja que estava d’esquena a l’àrbitre principal.

Indignat per no obtenir resposta, va tornar a parlar amb Orrantía i aquest, per excés verbal, li va mostrar la targeta vermella i... al carrer!. Es va organitzar un gran tumult i Johan, en principi, es va negar a abandonar el camp, però davant la insistència del seu entrenador, Michels, i de la força pública, va acabar desfilant cap a vestidors. Li va caure un partit de sanció. Michels tenia clar que era millor no parlar del que havia passat, perquè veia “alguna cosa” que s’escapava de l’àmbit purament esportiu. Tres dies després el Barça, en una nota oficial, entre altres punts denunciava “una campanya desencadenada contra el FC Barcelona i el que representa”.

Imatge en blanc i negre d'una Espanya que volia arribar al color però els "grisos" seguien imposant la seva "llei". Observeu la "gallina" en els uniformes i la cara de xulo d'un d'ells ... quin fàstic

WWW.FCBARCELONA.CAT 10/02/2015
El davanter del FC Barcelona va entrar a la història de la Lliga per ser el segon jugador en marcar set gols en un mateix partit. Només Bata, curiosament en un Athletic-Barça (12-1) havia aconseguit aquesta proesa. Kubala ho va assolir contra l’Sporting de Gijón a Les Corts, on l’equip asturià va sortir golejat (9-0). El crac hongarès va anotar en els minuts, 11, 27, 70 (de penal), 73, 75 (de penal), 83 i 89. És a dir, va marcar cinc gols, els darrers, ens uns 20 minuts, a una mitjana d’un cada quatre minuts. Espectacular. Els altres dos van ser obra de Manchón i Aloy.

L’equip de Fernando Daucik, després de fer aquesta demostració de força, va posar la directa fins a aconseguir el liderat i, a partir d’aleshores, conservar-lo fins al final. El seu equip va anotar 92 gols en 30 partits i va obtenir el que, fins llavors, era la millor mitjana de la seva història en Lliga: 3,02 gols per partit. L’equip protagonista de la golejada estava integrat per Ramallets; Martín, Biosca, Seguer; Bosch, Segarra; Basora, César, Aloy, Kubala i Manchón.

WWW.FCBARCELONA.CAT 11/02/2015

José Mari Bakero va ingressar a la disciplina del FC Barcelona la temporada 1988/89, la primera de Johan Cruyff, i va continuar a l’Entitat fins a mitjans dels curs 1996/97. Centrecampista d’un gran poder físic, el de Goizueta va ser sempre tot cor damunt el terreny de joc, l’ànima de l’equip i, amb el temps, el perllongament del tècnic sobre la gespa. Un dels pilars del Dream Team armat pel tècnic holandès. Va saber integrar-se a la perfecció a l’Entitat i a la societat catalana, i es va guanyar l’estimació i el respecte d’una afició que l’idolatrava per ser d’aquells professionals que es buidaven al camp.

A més d’empenta i urpes, Bakero va aportar gol a l’equip, un d’aquests històric, ja que va ressuscitar l’equip a Kaiserslautern, amb un gran gol a la xarxa en el darrer minut. Aquell gol va classificar el Barça per a la lligueta de la Copa d’Europa, competició que, per primera vegada, guanyaria aquella temporada derrotant la Sampdoria a l’estadi de Wembley (1-0) gràcies a un gol de Koeman, de falta, a la pròrroga.


Bakero era un jugador idolatrat, però també molt criticat. El seu costum en el joc de fer una passada cap a enrere, en aquell moment, li valia les critiques d'una bona part de l'afició. Fins i tot en Força Barça li van dedicar un scketch on li era impossible fer una passada cap endavant

WWW.FCBARCELONA.CAT 12/02/2015
El FC Barcelona va jugar el seu primer partit a la Lliga. Va ser en la jornada inaugural on quedava instaurada aquesta competició, el primer partit de la primera Lliga disputat en el camp del Racing Santander i que va guanyar el Barça (0-2).

Per a aquest enfrontament van ser alineats: Vidal, Saura, Samitier, Martí, Castillo, Obiols, Sagi, Arnau, Ramón, García i Parera, que va ser l’autor dels dos gols del partit. Des d’aleshores, fins ara, el Barça sempre s’ha mantingut a 1a Divisió.

WWW.FCBARCELONA.CAT 13/02/2015

El Camp Nou va tornar a entrar a l’elit europea després del descens de categoria la temporada 1996/97 per no disposar de circuit tancat de televisió, una condició que exigia la UEFA per concedir la màxima distinció a un camp de futbol. Durant el curs 1997/98 es va resoldre aquesta carència amb la instal·lació de 130 càmeres en color i blanc i negre, en punts estratègics del recinte, complint amb el que estipulava la UEFA, i el Camp Nou, de cara a l’exercici 1998/99, tornava a estar entre els grans escenaris del futbol europeu.

Es va aprofitar la circumstància per tal que l’estadi complís, també, amb el que disposava el Conveni Europeu contra la Violència en els Espectacles Esportius. El Camp Nou, des d’aleshores, sempre s’ha mantingut en primera línia.