Cosmo-Barça

WWW.FCBARCELONA.CAT 20/12/2014


Xavi celebra el gol que va marcar contra el Valladolid i que va servir a l'equip sumar els 3 punts / FOTO: ARXIU FCB

Un gol de Xavi Hernández a Valladolid (0-1) va salvar el cap del tècnic Van Gaal, molt discutit després d’encadenar quatre derrotes consecutives a la Lliga davant el Mallorca, l’Atlètic (el dia del Centenari), el Dépor i el Vila-real. Al Nuevo Zorrilla, a partir de les 19.30 hores, es jugava ser o no ser, ja que la situació començava a ser insostenible... Als 15 minuts, no obstant, un noi del planter, Xavi, de cap, anotava un gol que, al final, valdria tres punts i donaria la tranquil·litat al tècnic i estabilitat a l’equip, que guanyaria els següents partits, un dels quals al Reial Madrid (3-0). Finalment, el tècnic holandès portaria l’equip a guanyar el campionat, el segon en el seu segon any al timó.

WWW.FCBARCELONA.CAT 21/12/2014

WWW.FCBARCELONA.CAT 22/12/2014

Una centrada de Rexach va ser rematada a la xarxa pel crac holandès amb una pirueta inversemblant que va deixar tothom bocabadat
Johan Cruyff va anotar al Camp Nou el seu gol més espectacular amb la samarreta del FC Barcelona. Va ser en un partit de Lliga contra l’Atlètic de Madrid, en un estadi ple a vessar i després d’una acrobàtica acció que va deixar tothom amb la boca oberta, fins i tot el porter matalasser, Miguel Reina, que no va reaccionar davant la imprevisible pirueta de l’holandès. Així ho va explicar ‘El Mundo Deportivo’: “Estava a punt d’acabar el primer temps, quan un centre llarg, llarguíssim de Rexach, semblava que s’anava a perdre per la línia de fons.Però Cruyff, en un acrobàtic i increïble esforç, va aconseguir desviar la pilota i inversemblantment, abatre Reina. Va ser el deliri de l’estadi”.

Va ser l’1-0 als 43 minuts de joc. Després, a la segona meitat, arribaria el 2-0, obra de Rexach, i més tard el 2-1 de Gárate, que tancaria el marcador. El Barça seguia la seva ratxa a la Lliga i, una setmana més, quedava a dalt de tot de la taula. D’ençà que havia debutat Cruyff, l’equip havia ressuscitat i, en poc temps, havia deixat la terra de ningú per escalar vers el cim, que ja no deixaria fins a cantar l’‘alirón’.


Aquest gol el tinc ben present, tenia tretze anys i el vaig viure de prop. Tots ens preguntàvem com havia entrat. Una imatge única d'una temporada increïble ... per fi després de 14 anys "de passar gana"

WWW.FCBARCELONA.CAT 23/12/2014
/ FOTO: ARXIU FCB

El FC Barcelona es va proclamar, al camp de Les Corts, campió de la Copa d’Or Argentina, en batre l’Athletic de Bilbao per 5-4 en un excel·lent partit, un cant al futbol ofensiu que va fer honor al que s’esperava en una final a un sol partit. Aquesta competició, disputada entre el campió de Lliga (Barça) i el de Copa (Athletic) de la temporada anterior, va ser “una iniciativa del cònsol argentí a Barcelona i al benemèrit grup de súbdits d’aquell país que la van recolzar, fent donació del valuós trofeu”,  va explicar ‘El Mundo Deportivo’. Escolà, capità del Barça, va rebre la Copa de mans del cònsol argentí, Miguel Alfredo de Molina. L’equip campió l’integraven Velasco; Elias, Curta; Gonzalvo III, Sans, Gonzalvo II; Gamonal, Escolà, Martín, César i Bravo. Els gols van ser anotats per César (2), Escolà, Gamonal i Bravo.

www.fcbarcelona.cat 24/12/2014

L'antic Velòdrom de la Bonanova / FOTO: ARXIU FCB

El 24 de desembre del 1899 el Barça va jugar a l’antic Velòdrom de la Bonanova el segon partit de la seva història i va aconseguir la seva primera victòria. El FC Català va ser derrotat per 3-1, amb dos gols de Gamper i un d’Arthur Witty, que va jugar aquell matx amb el jersei de l’equip de rugbi del Merchant Taylors, de color grana amb una banda transversal blava.

En aquella vigília de Nadal del 1899 ja hi havia una certa rivalitat entre ambdós equips, ja que ningú oblidava que els jugadors del Català provenien del Gimnàs Tolosa, precisament l’entitat que setmanes abans havia rebutjat la proposta de Joan Gamper d’unir esforços per crear un equip de futbol, tot adduint la seva condició d’estranger. Així doncs, el partit entre els rivals barcelonins tenia garantida la passió en el joc.

Un partit força disputat

L’antic Velòdrom de la Bonanova (un terreny de joc que compartien ambdós equips) va ser l’escenari d’un partit força disputat, però el Barça, més conjuntat i tècnic, va demostrar una neta superioritat sobre el Català, molt aguerrit en les seves accions. A una crònica de l’època es va poder llegir: “Si el Barcelona FC, amb l’intel·ligent campió suís Hans Gamper al capdavant, va realitzar filigranes de combinació i conducció, el Català, representat, no per onze jugadors, sinó per onze herois, es va multiplicar per contrarestar l’encertat joc dels seus rivals”. Finalment, la superioritat blaugrana es va veure reflectida al marcador amb els dos gols de Gamper i el d’Arthur Witty, que van deixar el marcador en un just 3-1. L’equip que va aconseguir la primera victòria de la història del Barça va ser aquest: Brown, John Parsons, Wild, Urruela, Terrades, D’Ossó, Cruzate, Ernest Witty, Gamper, Arthur Witty i Llobet.

Primer partit amb la samarreta blaugrana

El 13 de desembre, onze dies abans de la disputa d’aquest partit, s’havia decidit que els colors de la samarreta del Barça fossin el blau i grana. La important decisió es va prendre a la segona reunió de junta directiva de la història del FC Barcelona,  per bé que a hores d’ara desconeixem les raons per les quals es van triar aquests colors. En qualsevol cas, el fet és que aquell matx davant el Català va ser el primer en què el Barça va lluir els colors blaugrana. Curiosament, el golejador Arthur Witty va jugar amb un jersei grana amb una banda transversal blava, l’uniforme de l’equip de rugbi del col·legi anglès de Merchant Taylors de Liverpool. Arthur, com el seu germà Ernest Witty, havia jugat en aquell equip anglès durant els anys 1893-94 i s’havia guardat el jersei com a record.

WWW.FCBARCELONA.CAT25/12/2014

El FC Barcelona va inaugurar el camp de la Foixarda de Montjuïc (anomenat inicialment per la premsa Estadi Català) davant l’Sparta de Praga amb una gran multitud, més de 30.000 persones (moltes, arrenglerades als turons dels voltants), entre les quals hi havia distingides personalitats, com el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, l’alcalde Martínez Domingo I l’arquitecte Mestres, entre d’altres. Apunta Manuel Tomás en el seu llibre Les Corts i el Barça: vuitanta-cinc anys d’història compartida,  que “va ser la jornada en què el futbol va aconseguir la majoria d’edat i es va convertir en esport de massa. Es feia del tot necessari que el Barça construís un nou camp, a fi d’absorbir tota la gentada àvida de futbol que creixia a tota velocitat”.

L’equip barcelonista va alinear Zamora; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Vinyals, Martínez, Gràcia, Alcántara i Sagi. Un equip que no va poder amb els mestres de llavors, l’equip txec, que es va imposar per 2-3. Daniel Carbó, en el seu ‘Historial del FC Barcelona’, a manera de crònica, comenta: “El Barcelona (i qui si no!) va realitzar el miracle oferint a la Ciutat la grandesa d’un espectacle desconegut i gravant amb lletres d’or una data memorable del futbol patri, convertida històrica i moment inicial d’una època d’esplendor incomparable”.  Al dia següent, Sant Esteve, es van tornar a trobar ambdós equips en el mateix escenari, afavorint en aquesta ocasió el Barça (2-0). “La multitud, fins i tot va superar la del dia anterior”, apunta Carbó, per afegir que “l’esplèndida victòria del Barcelona, tenint present la categoria del contrincant, va commocionar tota la Ciutat i des d’aquell moment, es van concebre les grans multituds futbolístiques. Una vegada més el Barcelona empeltava de vida el cos esportiu de Catalunya i el feia estremir d’infinita joia”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 26/12/2014

Explica en Daniel Carbó en el seu llibre ‘Historial del FC Barcelona’ que “pels aficionats d’aquell temps, el partit va significar una solemnitat esplendorosa. Va ser mogut i fogós per part dels francesos i ordenat i intel·ligent per part blaugrana, que es van anotar el primer gol al cap de pocs moments d’haver començat el partit i els tres restants, en el decurs de la segona part. Gamper, per la importància que el partit tenia per al Barcelona i per a l’afició en general, es va oferir a jugar, actuant com en els seus millors temps”. El Barça es va enfrontar a l’Stade Olympique de Toulouse al camp de l’Espanyol, proper a l’Hospital Clínic, sense tenir excessius problemes d’imposar-se per 4-0. Van marcar Gamper, dos gols, i Steinberg i Lassaletta van ser els autors dels altres dos. L’equip francès, d’aquesta manera, tornava la visita que el Barça havia fet el maig del mateix any. El FC Barcelona va alinear Soler; Witty, Morris; Carles  Comamala, Quirante, Vidal; Forns, Steinberg, Gamper, Lassaletta i Morris. El partit el van presenciar uns 4.000

27 de desembre del 1900: Primera Assemblea Ordinària de socis del FC Barcelona
WWW.FCBARCELONA.CAT 27/12/2014

El Barça amb prou feines tenia un any de vida i el nombre de socis era de cinquanta-un. L’assemblea va ser presidida per Walter Wild i va tenir lloc a l’estatge social del Gimnàs Solé. Com no podia ser d’una altra manera en aquells primers temps del Club, va ser com una reunió d’amics, i entre els acords que es van prendre destaca l’agraïment al soci-jugador (tots ho eren) Otto Maier per la seva generositat en regalar a l’equip una farmaciola completa, que va ser instal·lada al camp de l’Hotel Casanovas. De fet, Maier ja podia fer un regal així, ja que era gerent de la Casa Hartmann, una empresa que comercialitzava amb productes sanitaris.

En aquella assemblea, el tresorer Bartomeu Terrades va comunicar que el balanç econòmic donava pèrdues, però aquest dèficit va ser esmenat immediatament per col·lecta popular entre els assistents. Curiosament, la primera assemblea de socis de la història del Barça no havia estat Ordinària sinó Extraordinària i havia tingut lloc mesos abans, el 14 de febrer del 1900, essent l’únic punt del dia els incidents ocorreguts en un partit disputat amb el Català.

WWW.FCBARCELONA.CAT 28/12/2014
El Barça va derrotar el Reial Madrid amb un gol de Rexach al minut 89, en un partit en què es van poder veure les primeres senyeres
Va ser el primer Barça-Madrid sense el dictador. Es va emportar la victòria el Barça (2-1), i va donar així una alegria immensa al seus aficionats, que van omplir el Camp Nou amb multitud de senyeres, donant al recinte una emotivitat difícil d’explicar després de tants anys sense poder onejar-les al vent. A més, el duel va ser retransmès per TVE, amb la qual cosa la imatge que oferia el coliseu barcelonista era, senzillament, la que es delia per donar, des de feia temps, l’afició i el poble català a tot Espanya. Va aparèixer una pancarta demanant “amnistia, llibertat i Estatut d’Autonomia”, que ràpidament va ser retirada per la policia... I per primera vegada es van donar a conèixer al públic les alineacions d’ambdós equips en català. Una cosa tan banal avui dia, llavors va ser un gran triomf, la victòria més desitjada, més somniada i més aplaudida.

La festa va acabar a Canaletes. A més, va ser la primera derrota de l’equip blanc en el curs 1975/76 després de 14 jornades, en què havia aconseguit vuit victòries i sis empats. De totes maneres, l’equip madridista va seguir líder amb 22 punts, i el Barça va quedar quart amb 19, a un de l’Hèrcules i a dos de l’Atlètic de Madrid, segon i tercer classificats respectivament. Va marcar primer Neeskens, Pirri va empatar i Rexach, en el minut 89, va fer embogir el camp amb el 2-1. El xut d’honor del partit va anar a càrrec d’Àngel Mur Navarro, que havia estat gairebé 40 anys al servei de l’Entitat.

Una de les senyeres va ser la meva. Li vaig explicar als meus pares que m'ha anava amb uns amics (sempre anava al camp amb ells, però com ja portava un mes treballant reclamava la meva "autonomia"  ). Però clar, de vegades el Nou Camp és molt petit i en sortir em vaig topar de morros amb els meus pares. Senzillament em va dir que portés compte, que a ell també li hauria agradat portar-la, però la por imperant en aquella època li ho impedia. Com diu els versos de Salvador Espriu: "joves llavis oberts després de la foscor, si sabéssiu com l'alba ha trigat, com és de llarg esperar un alçament de llum en la tenebra".  Per cert totes les senyeres que els amics vam portar aquest dia, eren a casa d'un amic, amagades al traster  :rofl:

WWW.FCBARCELONA.CAT 29/12/2014
El FC Barcelona es va acomiadar del 1985 amb una victòria davant del Racing al Camp Nou per 2 gols a 0 / FOTO: ARXIU FCB

El Barça es va enfrontar al Racing de Santander en el Camp Nou, en partit corresponent a la 18a jornada. No era un partit més. Era el darrer de l’any i s’havia d’acomiadar el 1985 deixant bon regust de boca després del resultat de la setmana anterior, 0-0 davant l’Espanyol. El cert és que el duel va agafar la mateixa direcció i es va arribar als deu minuts finals amb empat a zero, fins que un cop de bota de Calderé va trencar la muralla càntabra. Després, en el minut 84, Carrasco va fer pujar el segon aprofitant un refús de la fusta a un llançament a càrrec de Schuster. El Barça va tenir premi i, tot i patir, va acabar bé. El partit el va  presenciar Ernest Lluch, soci del FC Barcelona i llavors ministre de Sanitat. L’equip el formaven Urruti, Gerardo, Migueli, Alexanko, Manolo, Schuster, Víctor, Calderé, Carrasco, Pichi Alonso i Clos.

WWW.FCBARCELONA.CAT 30/12/2014 El 30 de desembre de 1989 el FC Barcelona va perdre davant del Sevilla per una decisió polèmica de l'arbitre / FOTO: ARXIU FCB

El Camp Nou abaixava el teló del 1989 rebent el Sevilla en la 17a jornada de Lliga. L’equip de Cruyff, segon classificat, tenia fundades esperances d’acabar l’any amb un triomf. Venia de guanyar els dos darrers partits, davant el Cadis (5-0) i el Màlaga (0-1), i en el seu estadi no havia cedit cap punt en els vuit partit disputats. No va poder començar millor el duel, ja que Bakero, al minut de joc, avançava el Barça. Va empatar Polster, de penal, però als dos minuts de l’1-1 va arribar el 2-1, obra de Salinas. En la segona meitat, Roberto va anotar el 3-1 en el minut 75. A falta d’un quart d’hora i amb dos gols d’avantatge tot apuntava que el Barça tancaria l’any amb un triomf. Però..., va ser llavors quan l’àrbitre més jove de Primera i que feia el seu debut al Camp Nou, Brito Arceo, emulant Guruceta Muro en aquells quarts de final del 1970, també en el coliseu barcelonista, es va treure un penal de la màniga.

Una caiguda de Serna amb Polster fora de l’àrea la va sancionar dintre a instàncies del jutge de línia. Polster va convertir el llançament en el 3-2 (minut 79) i allà va començar el principi de la fi per a un Barça que va perdre els papers, víctima d’un error incomprensible. Els nervis van torturar l’equip de Cruyff i aquesta circumstància la va aprofitar el Sevilla de Cantatore empatant (minut 83) i guanyant el partit (minut 87). Cruyff, òbviament contrariat, no s’acabava de creure que haguessin castigat el seu equip d’aquella manera, ja que la falta s’havia produït dos metres fora de l’àrea. El Flaco va fer les reflexions en veu alta: “Si t’assenyalen un penal com aquest, et poses nerviós. Et preguntes: què pot passar en el propera jornada? En dies així és quan t’adones que treballes al Barcelona, però no s’ha de tirar la tovallola”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 31/12/2014


El pronunciament militar del general Miguel Primo de Rivera (13 de setembre del 1923) va donar pas a un règim dictatorial caracteritzat per la seva hostilitat a Catalunya. Aquest fet no podia deixar d'afectar una entitat tan emblemàtica com era el FC Barcelona.

D’aquesta manera, com a primera conseqüència el català va deixar de ser l’idioma oficial del Club i per tant tota la documentació interna va passar a ser escrita en castellà. Tanmateix, la junta directiva del president Enric Cardona va voler deixar palès un gest de rebel·lió testimonial contra aquest estat de coses, i d’aquesta manera a l’acta de la reunió de la junta directiva del 31 de desembre del 1923 es va poder llegir (en castellà): “S’acorda que es faci la propaganda dels partits simultàniament en català i castellà”. L’idioma català, doncs, no quedava postergat del tot al si del Club gràcies a la iniciativa de la junta directiva.

WWW.FCBARCELONA.CAT 01/01/2015

El FC Barcelona va disputar el partit de tornada de vuitens de final de Copa a Sant Sebastià. El partit s’havia de jugar el 30 de desembre del 1928 a Atotxa, però a conseqüència del lamentable estat del terreny de joc es va ajornar 48 hores. El primer dia de l’any del 1929, no obstant, el camp tampoc estava per a fer-hi gaires filigranes.

Sota un intens fred va començar el matx, pobre en joc i excessivament dur per part d’ambdós equips. “Els jugadors s’obliden de la pilota per anar a l’home i especialment a la canyella”, explicava ‘El Noticiero Universal’. Pel Barça van jugar Uriach; Walter, Mas; Obiols, Guzmán, Castillo; Piera, Samitier, Arocha, García i Sagi. Al final, empat a zero i classificació per al Barça de Romà Forns, que havia guanyat 6-0 a Les Corts.

WWW.FCBARCELONA.CAT 02/01/2015

La temporada 1969/70 va arribar al seu equador i el Barça no aixecava el cap. Tot i estar viu a la Copa de Fires (on l’esperava l’Inter de Luis Suárez), a la Lliga navegava a la deriva: ocupava la desena posició amb 16 punts, a set del líder, l’Atlètic de Madrid. Agustí Montal, que havia accedit a la presidència el 18 de desembre del 1969, va agrair els serveis prestats a Josep Seguer (que havia rellevat en el càrrec Salvador Artigas a l’inici de curs) i va fitxar el tècnic anglès Vic Buckingham poc abans de jugar-se un Barça-Reial Madrid al Camp Nou (1-0), amb Seguer encara com a tècnic en el Clàssic. Buckingham va agafar el comandament el divendres 2 de gener i en la seva primera sessió preparatòria ja es va comprovar que l’anglès era un tipus dur.

La sessió física va deixar els jugadors cruixits i després, gairebé sense alè, els va fer tocar pilota. Va debutar amb un empat a zero a Riazor i sense poder redreçar la situació. Va caure davant l’Inter a Europa, a la Lliga va acabar quart i a la Copa va ser víctima de l’escàndol  Guruceta contra el Madrid, a quarts de final i en el mateix Camp Nou. Seguiria la temporada següent, la 1970/71, guanyant la Copa al València (4-3) a la pròrroga, gràcies al recordat gol d’Alfonseda. Michels ocuparia després el seu càrrec.

És el primer entrenador que recordo. El meu pare es va convertir en un "fan" seu, ja que li agradava, sobretot, aquest humor anglès del que feia gala sovint.
Un bon piscoleg i motivador, probablement el millor després de HH.
Va fer aportacions molt bones, com la pressió al rival, la passada ràpida, el desdoblament amb el dos contra un, coses que avui dia ens semblen ximples però sempre hi va haver un precursor.
Aquest míster tenia una filosofia de la vida molt peculiar ja que ho relativitzava tot, sempre deia que: Aqui del que es tracta és de gaudir el moment, i de passar-ho bé jugant. Si es pot guanyar bé, i si no doncs no importa. Res importa llevat de la mort solia dir als seus jugadors.
Era un especialista en treure transcendència a tots els nivells,i també  tenia dots de comediant.
Cert dia havia de jugar el Barça contra el Betis i va reunir els convocats per a demanar-los que s'asseguessin tots davant d'una pissarra que hi havia al vestidor. Va agafar un guix i un esborrany i va començar a caminar d'un costat  a un altre, de dalt a baix amb cara de concentració. Els jugadors estaven en el més absolut silenci mirant com el entrenador estava meditant molt seriosament.
La situació es va allargar gairebé quatre minuts, que es van fer eterns segons expliquen.
Tot d'una va agafar el guix, i va escriure a la pissarra: BETIS, així, en majúscules. Va retrocedir alguns passos i es va posar darrere d'on estaven asseguts els futbolistes. Va agafar l'esborrany i pum. El va tirar contra la pissarra mentre cridava: FUCKING BETIS. jajajjaja.
Aquesta seria la tàctica de la tarda, i això servia a  la plantilla per  alliberar tensió de cara al partit.
També eren famoses les seves sortides humoristicas, i es comenta que un altre dia i en un partit contra el Betis també, doncs hi havia un defensa betic que es deia "Biscocho". Llavors va agafar a Rexach i li va dir: Vostè sap qui és Biscocho? Rexach va dir que si, que un defensa del Betis. Llavors el bo de Vic li diu que el Biscochos es mengen, així que a menjars'el aquesta tarda.
També es rumoreja que moltes d'aquestes sortien de Minguella que serà tot el que volgueu però és un catxondo mental i us recordo que en aquella època era el traductor de l'equip tot i que els jugadors deien que traduïa el que volia i que s'inventava la meitat de les coses.

WWW.FCBARCELONA.CAT 03/01/2015
Després de la greu crisi patida a finals del 1908, el 3 de gener del 1909 el FC Barcelona va donar senyals de ressorgiment amb la celebració, al camp del carrer Muntaner, d’un partit amistós davant el potent Stade Helvetique de Marsella (0-3) que va comptar amb la presència de destacades personalitats. Així, hi van assistir Lluís Duran i Ventosa (representant l’alcalde de la ciutat), els diputats Francesc Cambó i Joan Ventosa i Calvell, el president de la Federació Catalana de Futbol Rafael Degollada i el cònsol de Suïssa.

Encara que l’entrada costava l’astronòmica xifra de dos rals, hi va anar molta gent, unes 4.000 persones, una xifra molt important per a aquella època. Fins i tot hi van assistir una gran quantitat de dones, cosa insòlita en aquells primers temps del futbol. Pel Barça van jugar Solà, Bru, J. Morris, Thalmann, Quirante, Müller, Forns, C. Wallace, C. Comamala, White i Peris.

WWW.FCBARCELONA.CAT 04/01/2015
El FC Barcelona començava l’any 1903 amb una espectacular golejada al Catalònia (0-16) en un partit de caràcter amistós. El Barça va tenir en el seu capità, Gamper, el seu jugador més determinant, anotador de la meitat dels gols. La resta de dianes portaven les firmes de Steinberg (5), D’Ossó (2) i Lassaleta. Daniel Carbó, Correcuita, en el seu Historial del FC Barcelona, assegura que “en descàrrec del Catalònia, convé remarcar la seva categoria inferior a la del seu contrincant i la inexperiència que en assumptes futbolístics tenia”.

El partit va servir de preparació per al començament de la Copa Barcelona, una competició que havia organitzat l’entitat barcelonista i que va néixer després de la seva retirada de la Copa Macaya per desacords amb l’organització. El 26 d’abril, després d’un empat a dos al camp de l’Espanyol, el Barça es va proclamar campió del seu trofeu.

WWW.FCBARCELONA.CAT 05/01/2015
Rivaldo, que uns quants dies després va guanyar el prestigiós premi FIFA World Player 1999, va acceptar jugar a la banda esquerra “pel bé de l’equip”, una posició en la qual es negava a fer-ho i que havia motivat la seva exclusió per part del tècnic Van Gaal de l’equip que va jugar aquell dia.

Va ser en el partit de la 18a jornada de Lliga al Camp Nou, en què el Barça, amb un gran partit, va guanyar la Reial Societat per 3-1. Els gols van ser anotats dos per Figo i l’altre per Litmanen. Cal destacar, també, que el duel va acabar amb la presència de sis catalans damunt el terreny de joc: Arnau, Puyol, Guardiola, Xavi, Gabri i Dani.

WWW.FCBARCELONA.CAT 06/01/2015
El dia de Reis Leo Messi va embadalir l’afició barcelonista amb una exhibició d’aquelles que sempre quedaran en el record. L’argentí, en un partit corresponent als vuitens de final de la Copa del Rei, va decidir l’eliminatòria davant l’Atlètic de Madrid en el duel d’anada. Va marcar tres gols, un a la primera meitat i dos a la segona. El primer, després de combinar amb Alves (minut 12); el segon de penal (minut 56) i el tercer després d’una exquisida jugada individual en què es va desfer del porter Coupet seguint un detall tècnic només a l’abast dels números u (minut 79) i que tornava a donar l’avantatge de dos gols al Barça, ja que el quadre madridista havia retallat diferències en el minut 66 per mediació d’Ujfalusi.

Messi, simbòlicament, va dedicar un gol a Melcior, Gaspar i Baltasar i va sortir aplaudit del Vicente Calderón quan Guardiola el va substituir per Pedro a falta de nou minuts del final. ‘Sport’, en la seva edició del 7 de gener, assegurava que l’afició atlètica “es va rendir al rei més màgic”. El 2009 no podia començar millor per a Messi, que va seguir en la mateixa línia fins al desembre, fet que va permetre guanyar-ho tot, de manera individual i col·lectiva.

WWW.FCBARCELONA.CAT 07/01/2015
Leo Messi va tornar a pujar al calaix de dalt de tot del podi a Zuric i ho ha va fer batent tots els rècords. L’argentí, que es disputava el guardó amb Cristiano Ronaldo i Andrés Iniesta, es va convertir en el jugador amb més Pilotes d’Or i va superar Platini, Van Basten i Cruyff, que en tenien tres.

El pòquer d’or de Leo Messi es va començar a escriure l’1 de desembre del 2009. El crac del Barça s’adjudicava el guardó més important, a títol individual, superant amb 473 punts Cristiano Ronaldo i el seu company d’equip Xavi Hernández.

Un any després es redactava el segon capítol. L’hegemonia de l’argentí en els terrenys de joc va ser essencial per revalidar una Pilota d’Or en un podi completament blaugrana. Andrés Iniesta i Xavi Hernández, segon i tercer respectivament, van acompanyar l’argentí en la gala celebrada a Zuric (Suïssa).

La tercera part es va completar el 2011. Leo Messi, novament, completava la trilogia d’or en la consecució del premi atorgat a Zuric. El ‘10’ blaugrana va superar Cristiano Ronaldo i Xavi Hernández i es va convertir, juntament amb Platini, en el futbolista capaç de sumar tres Pilotes d’Or consecutives.