Cosmo-Barça

WWW.FCBARCELONA.CAT 08/01/2015

Diego Armando Maradona va ser caçat per Andoni Goikoetxea la nit del 24 de setembre del 1983 al Camp Nou, durant la disputa d’un Barça-Athletic (4-0) corresponent a la quarta jornada de Lliga. Un cop molt dur per a l’argentí i l’afició barcelonista... Va començar llavors un compte enrere que es va fer etern perquè tornés al terreny de joc el millor jugador del món i, alhora, assaltava el dubte preocupant de si tornaria a ser el mateix.  L’informe mèdic dels doctors Carles Bestit i Rafael González Adrio parlava de “fractura i luxació al turmell esquerre” de l’astre i d’un període de recuperació aproximat “no inferior a quatre mesos”.

Unes dues  setmanes abans del previst, Maradona, amb una barba molt espessa al rostre, va tornar a vestir-se de curt. La seva tornada, al Barça-Sevilla, de la 18a jornada, no podia ser més esperançadora. Va inaugurar el marcador als 17 minuts i quan el partit estava 2-1, va sentenciar fent pujar el 3-1 definitiu en el minut 68. “Sóc tan feliç...”, comentava l’argentí al final del partit en les pàgines d’‘El Mundo Deportivo’, en què també deia: “M’ha sortit un partit ‘lindo’, però vull agrair la col·laboració dels meus companys, que em van facilitar les coses i sobretot la sentida rebuda de l’afició”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 09/01/2015

El Barça de l’italià Sandro Puppo es va imposar a Sarrià 2-4 a l’Espanyol i es va acostar al Reial Madrid, que liderava la taula i havia empatat a Las Palmas (1-1). L’equip blaugrana, un punt per sota dels merengues, va quallà una excel·lent actuació i es va fer creditor del triomf, materialitzat per Manchón (tres) i Segarra.

El Barça va alinear Ramallets; Seguer, Brugué, Gràcia; Bosch, Segarra; Mandi, Villaverde (que després es va saber que jugava amb febre), Kubala, Moll i Manchón. De tota manera, la Lliga va acabar escapant-se-li al Barça.

WWW.FCBARCELONA.CAT 10/01/2015

El diari Mundo Deportivo, l’any del seu centenari (1906-2006), homenatjà Àngel Mur Ferrer, fisioterapeuta i tota una institució del FC Barcelona, al qual serví des de l’estiu del 1973. L’acte va tenir lloc a l’Espai Cultural Barcelona de Caja Madrid, on es va dedicar un racó personalitzat a un home que va reunir jugadors de cinc generacions, en el seu més que merescut reconeixement. Mur, que havia seguit  les passes del seu pare, es va emocionar i no va poder amagar les llàgrimes. I confessa que “aquesta és la millor manera de sentir que la gent t’estima”.

Tot i que el setembre d’aquell mateix any va rebre un homenatge institucional, on va poder sentir l’escalf i estimació de l’afició, Mur sempre recordarà la sorpresa -ell l’anomenà de manera afectuosa “emboscada”- donada des del 'Mundo Deportivo' i els elogis rebuts d’amics com 'Lobo' Carrasco (“Mur és el Barça”), Eusebio (“Et cuida físicament i anímicament, va ser el meu conseller espiritual”) o Maribel, la seva esposa (“Sempre ha anat amb la maleta enganxada, però mai s’ha oblidat de la seva família”). Mur, durant un temps, va compaginar la seva feina de fisioterapeuta amb el FC Barcelona i la selecció espanyola.

WWW.FCBARCELONA.CAT 11/01/2015

El migcampista català va jugar en el Reyno de Navarra de Pamplona el seu partit 300 de Lliga i ho va celebrar anotant el seu gol 30 en aquella competició. A més, amb el triomf de l’equip (2-3), la jornada va ser completa per al jugador del planter, un futbolista que va debutar el 1998 i, des d’aleshores, ha estat titular amb tots els entrenadors que han desfilat per la banqueta del FC Barcelona.

Xavi va ser titular, va jugar els 90 minuts i va anotar en el minut 79, amb la dreta i després de rebre una assistència de Dani Alves, i en el moment de rematar, una puntada de peu de Miguel Flaño, que va arribar unes dècimes de segon tard per tallar la pilota.

WWW.FCBARCELONA.CAT 12/01/2015


Pedro Zaballa va marcar el gol 2000 del Barça a la Lliga, a la jornada 16 de la competició. El va sofrir el Valencia, que va sortir golejat del coliseu barcelonista (4-0). El davanter càntabre va marcar al minut 52 el transitori 2-0 i Zaldúa, en dues ocasions, i Kocsis van ser els autors dels altres tres gols. Els blaugranes van fer un gran partit, molt celebrat pels socis, tant en joc com en efemèrides. Van jugar Sadurní, Benítez, Olivella, Eladio, Montesinos, Fusté, Zaballa, Kocsis, Zaldúa, Pereda i Vicente.

WWW.FCBARCELONA.CAT 13/01/2015
FOTO: ARXIU FCB

Qui va ser davanter i ídol del FC Barcelona, en aquells moments a les files del Bunyodkor uzbek, va visitar la Ciutat Comtal i no va perdre l’oportunitat de saludar els seus amics, entre ells Pep Guardiola, amb qui va compartir vestidor. També va conèixer Leo Messi, de qui va dir meravelles i el va animar després de no haver guanyat la Pilota d’Or, que havia anat a parar a mans de Cristiano Ronaldo.

Tot i això, Rivaldo ho tenia ben clar: “Entre Cristiano Ronaldo i Messi, jo em quedo amb Messi. Per mi és el millor del món. Cristiano és molt bo i no es pot discutir que enguany hagi acaparat tots els premis, perquè ha guanyat molts títols i ha fet 42 gols, però jo em quedo amb Leo”. Paraules que, venint d’un jugador que havia aconseguit una Pilota d’Or i un FIFA World Player, van animar, i molt, l’argentí, que aquell any va acabar guanyant-t’ho tot a títol individual i col·lectiu. Rivaldo va afegir: “Leo em recorda a mi. És determinant, té molta personalitat, decideix els partits i sempre va endavant tot i les puntades de peu que s’emporta. I tot això amb només 21 anys. A més, és un crac humil i això m’encanta”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 14/01/2015
El davanter austríac va tenir la millor i més efectiva tarda defensant la samarreta del FC Barcelona en un duel de Lliga davant el Rayo Vallecano (9-0) al Camp Nou, corresponent a la 16a jornada. L’ariet va anotar en els minuts 16, 38, 45, 60 i 63, i van completar Neeskens (minuts 42 i 68), Asensi (74) i Carrasco (87) la golejada que s’emportà el quadre de Vallecas, que en la segona meitat, després d’arribar al descans 4-0, va canviar el porter.

Feia 25 anys que el Barça no anotava aquesta quantitat de gols a la Lliga, l’última vegada davant l’Oviedo, també amb un 9-0. Van jugar pel Barça Mora; Zuviría, Migueli, Olmo, Albaladejo; Sánchez, Neeskens, Asensi; Rexach, Krankl i Carrasco. Hansi, fitxat després del Mundial d’Argentina 78, demostrava dia a dia el seu olfacte golejador. Fins al partit davant el Rayo, a la Lliga i la Recopa, havia anotat ja 17 gols i acabaria la temporada amb 36 (29 en Lliga, 6 en Recopa i 1 en Copa).

Després de la Recopa del 78, i amb 19 anys, poques alegries futbolístiques teniem. Un 9-0 era del poc que podíem alegrar llavors. Això, alguna Copa, Recopa i esperar altres 6 anys més per a una lliga.
Recordo el partit, en general dempeus. gol nord, el que ara és la part alta de la segona Graderia.

WWW.FCBARCELONA.CAT 15/01/2015

El Boquerón Esteban va encarrilar, amb un increïble gol a l’UE Lleida, la classificació del FC Barcelona per als quarts de final de la Copa del Rei. Va ser el 0-1 en el partit d’anada celebrat al Camp d’Esports. Així es va explicar a les pàgines del ‘Mundo Deportivo’: “Esteban controla una pilota just al centre del camp, després d’una sacada de porta: observa la posició avançada de Roberto i llança un enverinat xut bombejat que fa inútil el retrocés del porter lleidatà cap a la meta. Un gran gol que haurien firmat els mateixos Pelé i Maradona”.

El jugador, al final del partit, va reconèixer: “Havia vist el porter avançar en vàries ocasions, per això ho vaig intentar. Mira que si l’arribo a marcar en el Camp Nou...”  El gol valdria el pes en or en el còmput global de l’eliminatòria, ja que en el coliseu barcelonista es va registrar empat a zero.

WWW.FCBARCELONA.CAT 16/01/2015
El davanter búlgar del FC Barcelona va fer lliurament al president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, d’una reproducció de la Pilota d’Or que havia guanyat feia uns dies. L’acte va tenir lloc al Palau de la Generalitat, i Stóitxkov va explicar les raons de la donació:  “Estic molt content d’estar aquí i vull lliurar aquest trofeu al president perquè sempre m’ha tractat molt bé. Catalunya necessita un record com la Pilota d’Or. Catalunya es mereix aquesta Pilota d’Or".

Pujol, per la seva banda, va comentar: “Hristo, aquí t’estimem molt, ho saps”. I seguidament va afegir: “Sols et demanaria, Stóitxkov, que aquest caràcter tan fort el reprimeixis de vegades, sempre que convingui. Agraeixo en nom de la Generalitat que ens facis partícips d’aquest èxit”. L’emotiva trobada va acabar amb brindis de cava entre Pujol, Hristo i Núñez, el president del FC Barcelona, que també va sumar-se a l’acte.

WWW.FCBARCELONA.CAT 17/01/2015
Va ser quan va pronunciar la famosa frase “el Barça és més que un club”
Elegit el 17 de gener per unanimitat de l’Assemblea de Compromissaris celebrada al Saló d’Actes del Foment Nacional del Treball, va ser un president de consens respectat per tothom, que acceptà la direcció de la nau barcelonista sempre que hi regnés un ambient positiu, d’unitat i solidaritat entre tots els barcelonistes. Advocat de professió, a Narcís de Carreras les coses no van sortir-li com havia planejat i va acabar dimitint després d’una derrota davant l’Atlètic de Madrid al Camp Nou (1-2), el 5 de novembre del 1969.

Durant els gairebé dos anys que va estar al capdavant de l’equip, va encunyar dues frases històriques. La primera, “el Barça és més que un club”, en el seu discurs de presa de possessió del càrrec. La segona, “Senyora...  no fotem!”, dirigint-se a l’esposa del ministre de Governació Camilo Alonso Vega, a la llotja del Santiago Bernabéu, poc després del triomf del Barça a la final de Copa del 1968, quan la dona li expressà l’enhorabona: “Bé, el felicito perquè Barcelona també és Espanya, no?”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 18/01/2015
Aquell dia el Barça va encarrilar els quarts de final de la Copa del Rei en derrotar a domicili un Reial Madrid que es va mostrar incapaç davant el gran nivell dels blaugranes. L'equip blanc es va tancar enrere i va cedir la pilota al seu rival, confiant en els seus ràpids i letals contraatacs. La jugada li va sortir bé al principi, ja que al minut 11 una ràpida incursió de Cristiano Ronaldo va culminar amb un xut que Pinto no va poder aturar. Com era de preveure, el gol no va descompondre el conjunt barcelonista, que va seguir amb el seu ordenat assetjament a la porteria de Casillas, per bé que al descans es va arribar amb avantatge blanc.

Quan faltava poc per a la represa Puyol va establir l'empat en rematar un córner. A aquestes altures del partit el Barça es mostrava molt superior i al minut 77 Éric Abidal va recollir una assistència de Messi per definir davant Casillas. Abidal, que aleshores lluitava per superar un càncer de fetge, va posar així la millor rúbrica al seu extraordinari partit. Després, el 2-2 al Camp Nou classificaria el Barça, que finalment aconseguiria el títol de Copa en aquella temporada 2011/12.

El Barça d’hoquei gel s’ha proclamat aquest diumenge campió de la Copa del Rei per cinquena vegada a la seva història. Els catalans han superat el Puigcerdà per 6-2 en una final disputada a Jaca. Els homes entrenats per Danilo Didkovskyy han guanyat aquest trofeu divuit anys després de l’últim cop, que va ser el 1997 superant el Jaca a Barcelona.

A les semifinals el Barça va superar per 7-6 el Txuri-Urdin en un partit decidit a la pròrroga i a la gran final no ha tingut pietat d’un Puigcerdà que no ha pogut en cap moment amb els blaugranes, molt seriosos. Així doncs, el Barça torna a sumar un gran títol al seu palmarès i podrà gaudir i assaborir un títol que no aconseguia des del 1997.

WWW.FCBARCELONA.CAT 19/01/2015

El primer equip, amb Josep Guardiola al capdavant, feia la primera sessió preparatòria en les noves instal·lacions de Sant Joan Despí, inaugurades l’1 de juny del 2006. “Benvinguts a casa vostra”, va dir el tècnic de Santpedor als seus deixebles aquest primer dia, alhora que els animava a integrar-se aviat a una Ciutat Esportiva que havia estat dissenyada per tal que els professionals hi trobessin tot tipus de facilitats i comoditats per poder fer millor la seva feina.

Tot i que l’equip havia esta convocat a les 10 del matí, no va saltar al camp número 1, on hi havia de fer el primer entrenament, fins a les 11. Els primers a trepitjar la nova gespa van ser Puyol, Valdés i Xavi, i el brasiler Dani Alves va ser el primer ocupant que va tenir la també nova sala de premsa. I el primer partit que va preparar l’equip a la Ciutat Esportiva va ser un derbi de la Copa del Rei davant el RCD Espanyol.

WWW.FCBARCELONA.CAT 20/01/2015

A principis del 1980 el Barça va haver de buscar un reforç per a la primera línia i es fixà en el brasiler Roberto Dinamita, del Vasco de Gama. Signà el 9 de gener i assegurà: “Sols puc prometre una cosa: gols”. Onze dies després debutà en un Barça-Almería (2-0) de Lliga i seves van ser les dues dianes de l’equip de Rifé. La primera en el minut 80, de penal i la segona en el 90, després d’un xut que impactà a l’esquena d’un adversari i en el pal, per acabar entrant. El jugador, en acabar el duel confessà sentir-se “molt feliç i satisfet” perquè “era la meva presentació i crec que he complert. El dos gols han estat el millor de la nit”.

Afegí que “era conscient que tots els seguidors blaugranes estaven pendents del meu joc i penso que no s’han vist defraudats”. Al seu entendre, “els dos gols m’han anat bé de cara a poder jugar el proper partit més tranquil i estic convençut que d’aquí a poc temps em compenetraré amb la resta dels meus companys. No oblidem –va dir somrient- que el món no es va fer en un sol dia”. Tot i l’esperançador començament, el pas de Roberto va ser fugaç i abans d’acabar la temporada va tornar al seu país, on era un veritable ídol.

Un més de tants fitxatges que semblen increïbles, i acaben sent això, increïbles.
Podíem repassar molts d'aquests, Romerito, Clio, i, per posar algun actual, Douglas o Vermaelen    :frown:

WWW.FCBARCELONA.CAT 21/01/2015


A la 20a jornada de la Lliga 1961/62, jugada a les Corts, el Barça va guanyar el Reial Madrid per 3-1, en un vibrant partit, malgrat l’arbitratge clarament partidista en favor de l’equip visitant, de Birigay Nieva. Els gols van ser marcats per Evaristo (2) i Kocsis.

Va ser tan parcial l’actuació del col·legiat que, en acabar el matx, el president barcelonista Enric Llaudet va declarar: “Mentre jo sigui president del Barça, Birigay no arbitrarà mai més al nostre camp. No es pot tolerar més que sempre o gairebé sempre, hi hagi tendència a beneficiar en els seus arbitratges un sol club”. Els jugadors alineats van ser: Pesudo, Benítez, Garay, Gràcia, Marañón, Segarra, Villaverde, Kocsis, Eulogio Martínez, Evaristo i Pereda.

WWW.FCBARCELONA.CAT 22/01/2015

El Barça va fer encaixar la més gran golejada a l’Espanyol en aquest partit corresponent al Campionat de Catalunya (10-0). Els autors dels gols van ser Martínez (3), Gràcia (2), Alcántara (3) i Sagi (2, un de penal). El Barça va dominar per complet i va arribar al descans amb un avantatge de tres gols. A la segona part, jugant el rival en inferioritat numèrica, els barcelonistes no van compadir-se i van signar set dianes.

Deia 'La Vanguardia' que “els blaugranes, fent ús de la tàctica de sempre, van anar a totes, fent joc perfecte de combinació entre mitjos i davanters”. En un altre passatge de la crònica, en l’anàlisi de les línies, es llegia: “Les línies de davanters i mitjos van portar amb gran encert el pes total del partit. Els defenses, encertats, i Bruguera, tan tranquil”. El Barça va alinear Bruguera; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Piera, Martínez, Gracia, Alcántara i Sagi. Amb aquesta golejada, l’equip, a falta de dues jornades, es proclamava virtualment campió de Catalunya.

WWW.FCBARCELONA.CAT 23/01/2015

Josep Guardiola es va convertir en el primer entrenador del FC Barcelona que va portar l’equip a l’equador de la Lliga sense conèixer la derrota. El tècnic català, amb el triomf a Valladolid per 0-3, amb gols de Xavi, Alves i Messi, va tancar una primera volta històrica i el seu equip es va proclamar campió d’hivern per 17a vegada. El Barça va arribar a aquest punt després de guanyar quinze partits i empatar-ne quatre.

Pep va deixar enrere l’anterior millor marca de l’Entitat en una arrencada de Lliga, en poder de Terry Venables la temporada 1984/85, en què va mantenir l’equip sense abaixar el cap fins a la 16a jornada, quan va caure a San Mamés amb gol de Julio Salinas. Tot i això, l’entrenador no va voler llançar les campanes al vol i la vigília del partit, preguntat sobre aquest tema, va dir que “els campionats d’hivern no donen títols”. De manera semblant es va manifestar el president Joan Laporta després del matx: “Encara falta mitja volta”.

WWW.FCBARCELONA.CAT 24/01/2015

El FC Barcelona estava a tres gols dels 3.000 en Lliga. Rebia el CD Castelló i tothom esperava que caigués la diana tan especial. El seu autor va ser Enrique Castro ‘Quini’, en el minut 59, en pentinar un centre de Landáburu. Va ser el 3-1 i allò va desfermar la celebració que el Club havia preparat per a l’ocasió: traques, intermitències al marcador...

Fins i tot es va sentir l’himne als altaveus. L’autor del gol asseguraria al final del duel sentir-se “molt feliç”, tot i reconèixer que “és un gol més, però passarà a la història pel seu significat”. Finalment, l’equip d’Udo Lattek va acabar demanant l’hora, ja que del 4-1 en el minut 73, es va passar al 4-3 en el 86...

Recordo aquest gol, estava recent arribat d'acabar el servei militar. A la segona graderia, de peu, i al costat de bons amics. Per sobre nostre ja s'estava acabant la tercera Graderia i, vam comentar llavors, seria on aniríem a parar els de general que no poguessim abonar-nos a un seient.
Un partit més dels que sembla estiguin solucionats sense cap problema i, al final, acabes mirant repetidament el rellotge

WWW.FCBARCELONA.CAT 25/01/2015

Clàssic a Les Corts. Per al Barça el partit era d’importància capital per no perdre el tren de la Lliga. Per a l’equip blanc, lluny dels primers llocs, quasi intranscendent. Els homes d’Enrique Fernández van sortir per totes i per això, als dos minuts, Seguer va establir l’1-0. Abans del descans, Basora i César van posar el marcador 3-0. A la segona meitat Basora va clavar el quart i el Barça va seguir buscant més gols. Però, tal com va comentar ‘La Vanguardia’ en la seva crònica, “quan semblava que el Madrid estava a punt de desaparèixer pel remolí del Barcelona, encertat i entusiasta, es va canviar la decoració, aconseguint el Madrid els seus dos gols”.

Al final 4-2 i ovació del públic a l’equip d’Enrique Fernández, que va alinear Velasco; Elías, Curta, Gonzalvo III;  Calvet, Gonzalvo II; Basora, Seguer, César, Badenes i Noguera. El Barça va acabar la jornada tercer, amb 22 punts, empatat amb el Sevilla i a quatre del líder, el València, al qual acabaria superant per tres punts.

WWW.FCBARCELONA.CAT 26/01/2015

Rossend Calvet, secretari general del FC Barcelona, va evitar que l’exèrcit franquista confisqués el camp de les Corts per establir-hi un parc mòbil
La Guerra Civil espanyola s’abocava a la seva etapa final. Les forces franquistes, amb els generals Solchaga i Yagüe al capdavant, van entrar a Barcelona per Collserola. Ja a la ciutat van buscar una esplanada per tal que la tropa descansés i, alhora, servís com a parc mòbil del seu material bèl·lic desplaçat. Un oficial, amb el seu destacament, es va dirigir cap al camp de Les Corts, a comprovar si el terreny de joc reunia les condicions per poder establir-s’hi. I això feia, quan va ser rebut per Rossend Calvet, secretari de l’Entitat i figura clau en la història del Barça d’aquella època, i Manuel Torres, el conserge del camp.

El succeït a continuació, s’explica amb aquestes paraules en el llibre ‘El Barça en guerra (1936-1939)’ de Josep M. Solé i Jordi Finestres: “Senyor, aquí té vostè el temple destinat al culte de l’esport i la cultura física. Ho ha estat i l’hem respectat durant la guerra. Ara, vostè decidirà”, va dir Calvet al militar, i ell va respondre: “Estigui vostè tranquil, jove; no serem nosaltres qui perjudiquem el que vosaltres heu conservat”.