Cosmo-Barça

www.fcbarcelona.cat   12-04-2015

El FC Barcelona va cantar el setè aliró en Lliga en la penúltima jornada, després d’empatar al camp de l’Atlètic de Madrid. Amb un gol de Segarra va haver-n’hi prou perquè l’equip d’Herrera tornés a assaborir l’èxit sis anys després. Hi va ajudar el fet que el Reial Madrid perdés a San Mamés (4-1). Per tant, en la darrera data al Camp Nou, contra l’Oviedo, la festa estava assegurada.

El Mag va alinear Ramallets (Estrems, min 66); Flotats, Rodri, Gràcia; Gensana, Segarra; Tejada, Ribelles, Eulogio Martínez, Suárez i Czibor. Al final del duel, H. H. es va envalentir: “Bé, senyors, la Lliga ja s’ha jugat. Som campions perquè, una vegada més, la vaig encertar quan vaig dir que no veníem a perdre a Madrid. Hem empatat. Ara puc anticipar que diumenge guanyarem, i aconseguirem així el més meritori dels títols de Lliga conquerits al llarg de la història del Barça. Màxim nombre de punts, 51; màxim de punts positius, 21; més gols, 89 fins ara, i mínim golejat, amb 25, també fins ara”. En la darrera jornada es va complir la profecia d’Herrera i el Barça va atropellar l’Oviedo (7-1) al Camp Nou.

www.fcbarcelona.cat   13-04-2015

L’Assemblea de Compromissaris del Barça celebrada al Palau de Congressos de Montjuïc es va adherir a la campanya a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. D’aquesta manera el Club entrava novament en la normalització després de la fosca etapa franquista. Es va recollir la voluntat popular i unànime de Catalunya al ‘Volem l’Estatut!’.

En la intervenció del president del FC Barcelona davant l’Assemblea, Agustí Montal va dir: “La vindicació d’aquest Estatut que ha de ser la garantia de les nostres llibertats i d’una veritable descentralització no és exclusiva de cap política ni de cap partit de Catalunya. El demanen públicament les entitats, les institucions cíviques, els ajuntaments, el poble. En el fet que aquest Estatut sigui possible ens hi juguem ser o no ser de la Catalunya d’avui i del futur. El Barcelona d’avui no seria conseqüent amb la seva trajectòria de tants anys, ni sintonitzaria com sempre ha fet amb la realitat que l’envolta, ni seria fidel a la seva representativitat d’institució catalana per antonomàsia, si no es manifestés públicament per l’autonomia”.

www.fcbarcelona.cat   14-04-2015

El president de Catalunya, Jordi Pujol, va rebre en audiència una delegació del FC Barcelona al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb motiu del Centenari de l’entitat barcelonista, que va reunir unes 400 persones. A la cerimònia el president va recordar els vincles de la institució amb el Barça, va fer entrega a Josep Lluís Núñez d’una placa commemorativa i va lliurar al president de la Generalitat la medalla d’or del Centenari. “La identificació de la gent fa que el Club tingui, en contrapartida, una gran responsabilitat emocional”, va dir Pujol, i va afegir: “El Barça ha estat refugi de catalanitat en els moments històrics més difícils. Ara el Club és un element integrador, i vull expressar-li el meu agraïment personal”.

Núñez, d’altra banda, va recordar: “Aquest Centenari és el centenari de tothom. Són cent anys d’uns aficionats que sempre han estat al servei de Catalunya”. I va concloure: “El Barça s’ha convertit en el principal ambaixador de Catalunya”.

www.fcbarcelona.cat   15-04-2015

www.fcbarcelona.cat   16-04-2015




El FC Barcelona va saltar al Camp Nou amb l’objectiu de firmar una nit màgica. Havia caigut derrotat al camp del Göteborg en el partit d’anada de les semifinals de la Copa d’Europa per un dur 3-0. El passaport a la final de Sevilla s’havia posat molt car. Es necessitava una nit màgica, per no parlar d’un miracle, en direcció a la darrera cita. El partit va començar bé, amb un gol d’Àngel ‘Pichi’ Alonso al minut 9. A la segona meitat en van arribar dos més del davanter de Benicarló, al minut 63 i al 69. El Barça havia fet el més difícil, anivellar la balança, però faltava la cirereta, un altre gol. La pròrroga no va aportar res i van haver de ser les penes màximes les encarregades de dictar sentència.
Al final, triomf per al Barça, que es va imposar per 5-4 després que Víctor Muñoz anotés el llançament decisiu. El duel, malgrat els anys transcorreguts, forma part de l’èpica barcelonista. Terry Venables, el tècnic, va assegurar al final del partit amb el seu humor peculiar: “Si aquesta eliminatòria es tractés d’una novel·la, estic segur que l’editor l’hauria llançat a la paperera perquè no s’hauria cregut el final”.



Un altre partit per al record. D'aquells que agrada dir: "Jo estava allà" Una de les nits màgiques del Camp Nou.

www.fcbarcelona.cat   17-04-2015

Després de guanyar l’Espanyol a Les Corts per 2-1, l’equip d’Enrique Fernández va cantar l’aliró, el quart a la història del Club i el primer consecutiu. El Barça necessitava guanyar per dependre de si mateix, i no va fallar, malgrat haver hagut de remuntar un gol de Calvo als 27 minuts de joc. César va ser l’encarregat de capgirar el marcador a la segona meitat. Al minut 63 va anivellar el marcador, i al 70 el va posar del costat del seu equip, format per Velasco; Calvet, Curta, Calo; Gonzalvo III, Gonzalvo II, Basora, Seguer, César, Marcos Aurelio i Nicolau.

L’equip d’Enrique Fernández va anar de menys a més, però va acabar donant una alegria immensa a l’afició barcelonista, que va omplir per complet el camp de Les Corts. El president, Agustí Montal Galobart, va comentar: “Aquestes demostracions d’entusiasme incondicional del nostre públic ens paguen totes les preocupacions que pugui donar-nos la tasca de tirar endavant el nostre estimat Club. S’ha conquerit per segona vegada consecutiva la Lliga i ara cal anar cap a la del proper any per tal d’assolir definitivament el trofeu en propietat. Tenim un equip disciplinat i uns jugadors que s’ho mereixen tot”.

www.fcbarcelona.cat   18-04-2015

Un gol solitari del brasiler Giovanni al Zaragoza va valer al FC Barcelona per cantar l’anhelat aliró de la Lliga, cosa que no assaboria des de l’etapa del Dream Team, quatre anys enrere. Va ser el 15è títol de la seva història. El quadre de Van Gaal, que havia portat a terme un torneig anant de menys a més, es va proclamar campió matemàtic a la jornada 34, a manca de quatre jornades de la caiguda del teló a la Lliga. No va ser un partit vistós, però els tres punts van deixar el torneig sentenciat. En acabar el partit es va desfermar l’eufòria al coliseu barcelonista, i per al record va quedar la celebració de la plantilla a sobre d’una de les lliteres mòbils.

Aquella nit memorable l’equip l’integraven Hesp; Ferrer (Pizzi, min 66), Nadal, Reiziger, Bogarde; Giovanni, Celades, Roger (Ciric, min 55); Luis Enrique, Anderson i Rivaldo. A la banqueta van quedar Baía (porter), Couto i Amor. Figo s’ho va perdre per sanció, i Guardiola, Abelardo, Sergi i De la Peña, per lesió. Busquets i Òscar van quedar descartats. Després d’un sopar, a l’endemà la conquesta es va oferir a l’afició des dels balcons de l’Ajuntament i el Palau de la Generalita

www.fcbarcelona.cat   18-04-2015

El FC Barcelona va conquerir el seu 18è títol de Copa derrotant la UD Las Palmas per 3-1 al Santiago Bernabeu de Madrid, amb gols de Rexach (2) i Asensi, tots aconseguits a la primera meitat. Tot i que, d’acord amb el marcador, podia semblar una final plàcida per al Barça, res més lluny de la realitat. L’equip de Michels va perdre Neeskens al minut 39 per lesió, i Cruyff, per exigències del guió, va acabar jugant de lliure.

De totes maneres, el conjunt català va saber conservar la diferència i cantar l’aliró. Jugaven Mora; De la Cruz, Migueli, Olmo (Sánchez, min 53); Zuviría, Neeskens (Macizo, min 39); Fortes, Rexach, Cruyff, Asensi i Esteban. L’afició barcelonista va oferir una rebuda espectacular a l’equip quan va arribar a Barcelona, i va col·lapsar la plaça de Sant Jaume. Hi havia una raó que explicava la presència d’aquella multitud: després de 38 anys d’exili, feia pocs mesos que s’havia restablert la Generalitat de Catalunya, i el FC Barcelona va poder oferir el títol a Josep Tarradellas, el seu president.

www.fcbarcelona.cat   20-04-2015
Aquell dia es va produir un acte ben singular, la visita de directius i jugadors al centre penitenciari de Can Brians per inaugurar la Penya Barcelonista Brians, integrada per 150 reclusos i presidida per la funcionària Susanna Solé. El responsable de les institucions penitenciàries de Catalunya, Albert Batlle, i el director de la presó, Francisco Vicente, van rebre la nodrida delegació blaugrana, que va presenciar el tram final d’un partit entre dos equips d’interns.

L’expectació que va crear la visita de la delegació va ser enorme. Tots junts van cantar l’himne del Club, van gaudir amb l’actuació de Jordi LP i es van fer moltes fotografies amb els seus ídols, entre els quals destacaven l’exjugador Hristo Stóitxkov, Philip Cocu i un jove Andrés Iniesta que en tot moment es va mostrar molt proper a uns penyistes que van viure intensament una jornada farcida de sensacions fortes que va confirmar l’aposta del Club per créixer en la seva dimensió humana i social.

www.fcbarcelona.cat   21-04-2015
El FC Barcelona es va presentar al Camp Nou com a campió de Lliga catorze anys després. Va ser en un Barça-Oviedo (6-2). Havia guanyat la Lliga 1973/1974 a Gijón i la jornada següent va tornar a jugar lluny de la seva afició, a Màlaga (0-0). Per tant, van ser dues setmanes de nervis i espera per poder acudir al coliseu i deixar-se les mans i la veu davant de l’equip de Michels. L’Oviedo, que va fer el passadís al Barça, no va oposar resistència i la festa va ser completa. Els gols de Gallego, Sotil (autor d’un hat-trick), Asensi i Marcial van ser fortament aplaudits. Ovacions ensordidores.

Aquell dia l’equip català va formar amb la clàssica alineació d’aquella campanya: Sadurní; Rifé, Torres, Gallego, De la Cruz; Juan Carlos, Costas; Asensi, Cruyff, Sotil i Marcial. Farreras, a les pàgines d’‘El Mundo Deportivo’, va escriure aquest emotiu passatge: “Todos estábamos de acuerdo, todo el mundo sabía que en esta ocasión el partido era lo de menos. De lo que se trataba era, en esencia, de festejar el memorable triunfo liguero del Barça «au gran complet» porque los socios y los incondicionales todavía no habían tenido ocasión de aplaudir a su equipo ya campeón tal y como merecía”. Molts barcelonistes, especialment els joves i adolescents, van veure i celebrar per primera vegada una Lliga del Barça. Memorable...

www.fcbarcelona.cat   22-04-2015

FC Barcelona i RCD Espanyol van oferir un derbi emocionant al Camp Nou. El partit, corresponent a la 33a jornada de Lliga, era la revenja per als homes de Menotti, que van caure a Sarrià a la primera volta. A més, era un bon assaig de cara a la final de la Copa del Rei davant l’Athletic del 5 de maig. El partit va passar a la història per la golejada (5-2), quatre gols firmats pel Pichón Marcos, i per l’expulsió de Maradona al minut 38. L’àrbitre va explicar així la decisió d’enviar l’argentí a la caseta: “Per donar una puntada de peu a un contrari, alhora que aquest aïllava la pilota, arribant-li a l’alçada del genoll sense causar cap lesió”. La polèmica estava servida.

Quantes faltes així hi ha en cada partit i, precisament les pateix Maradona? Podrà jugar el crac la final de Copa? Sortosament, a l’argentí li va caure un partit de suspensió i va ser alineat a la finalíssima, aquella de la gran batussa en la qual el Barça va doblegar el genoll, aquella en què Maradona va jugar el seu darrer partit amb la samarreta del FC Barcelona. Van defensar el pavelló barcelonista Urruti; Sánchez, Migueli, Alexanco, Julio Alberto; Carrasco, Víctor, Rojo; Clos (Esteban, min 77), Maradona i Marcos.

www.fcbarcelona.cat   23-04-2015

Aquell dia de Sant Jordi moltes converses a la tradicional recepció de la Generalitat tenien com a protagonista el Barça, que travessava una delicada situació, accentuada per la derrota davant la Juventus. A la tarda la Junta Directiva va celebrar una llarga sessió, al final de la qual Enric Reyna, president que havia accedit a la direcció del Club després de la dimissió de Joan Gaspart, va anunciar que dimitiria el 5 de maig, coincidint amb l’Assemblea de Socis Compromissaris. Del Club se’n va fer càrrec llavors una junta gestora que s’encarregaria de convocar eleccions.

Tal com estaven les coses a l’Entitat, i després de l’inesperat KO a la Champions davant la Vecchia Signora (el Barça havia arrencat un esperançador empat a 1 a Torí), la situació era insostenible. El fracàs europeu obligà Reyna a sortir a la palestra i anunciar els comicis abans de fer-ho a l’Assemblea, com tenia previst. Es decidí llavors que Joan Trayter, president de la Comissió Econòmica Estatutària, i Jaume Roura, president de la Federació Catalana, serien els encarregats de formar la gestora. El barcelonisme tenia una cita amb les urnes el 22 de juny.

www.fcbarcelona.cat   24-04-2015


Va passar un dilluns a les 9 del vespre. Va ser un dels capítols més esperpèntics de la història recent del FC Barcelona. L’equip de Van Gaal, caigut a la semifinal, anada, davant l’Atlètic de Madrid per 3-0. La final s’havia posat molt cara... Tot i això, en lloc de parlar de remuntada, es va començar a parlar de la impossibilitat de jugar el partit. La raó esgrimida des de l’Entitat era la manca d’efectiu, ja que al tècnic holandès només li quedaven onze professionals, entre els quals dos porters. N’hi havia uns quants de lesionats (Luis Enrique, Amunike i R. de Boer) i d’altres estaven concentrats amb les seves seleccions respectives (Reiziger, Zenden, F. de Boer, Kluivert, Cocu, Bogarde, Figo, Litmanen i Rivaldo). I, per si això no fos prou, la Federació només permetia alinear tres jugadors amb fitxa del filial (els casos de Xavi, Gabri i Puyol).

Per demostrar que no es disposava de prou “material humà” per jugar, va saltar al camp, sense entrar-hi, amb Hesp, Puyol, Abelardo, Déhu, Sergi, Xavi, Guardiola, Gabri, Simão i Dani, i va quedar Arnau com a únic suplent. L’Atlètic i l’àrbitre (Díaz Vega) sí que van accedir al rectangle de joc. Davant la perplexitat de la situació, el jutge va esperar els 20 minuts preceptius abans de suspendre el duel. El 27 d’abril el Comitè de Competició va acordar eliminar el Barça per incompareixença, imposar el màxim càstig econòmic (dos milions de pessetes) i excloure els barcelonistes de l’edició 2000/2001 de la Copa. El Barça, no obstant, va esgotar totes les vies per recórrer la sentència, sense cap resultat. El 17 de juliol, però, la Federació amnistiava el Barça del darrer acord. “Sempre que he estat reelegit he decretat mesures de gràcia”, va argumentar Angel María Villar, president de la RFEF. El Barça, d’aquesta manera, recuperava el dret a jugar la propera edició del torneig del KO.

www.fcbarcelona.cat 25-04-2015

Johan Cruyff ha estat un dels grans mites del barcelonisme. Primer, al camp, i després, a la banqueta. Com a jugador va defensar la samarreta del Club entre el 1973 i el 1978, i, com a entrenador, entre el 1988 i el 1996. I en ambdues etapes hi va deixar l’empremta. Com a futbolista va destacar pel fet de fer fàcil el que era difícil i per aportar modernitat al joc. Anava vers el més pràctic i efectiu. Jugar al primer toc, sense complicacions, fent córrer la pilota i no pas el jugador...Com a tècnic, després d’un inici titubejant però en què va guanyar una Recopa i una Copa, va crear un equip que ha passat a la història, el Dream Team, que va ser el primer a guanyar la Copa d’Europa (1992) i l’únic que, fins ara, ha estat capaç d’encadenar quatre Lligues consecutives.

L’holandès, que pràcticament ha estat vinculat a l’Entitat des del seu aterratge el 1973, va marcar dues èpoques històriques per al Barça. La primera, en què va tornar la Lliga al Club després de 14 anys de sequera, i la segona, la ja esmentada etapa del Dream Team. Personatge amb un fort carisma, d’opinions pròpies que no deixen mai ningú indiferent, Cruyff és història del FC Barcelona per haver dotat l’equip d’un estil de joc molt diferent que sempre ha agradat a l’afició. El joc ofensiu, de creació, buscant sempre el gol. Una filosofia que ha donat grans resultats a l’Entitat.

www.fcbarcelona.cat 26-04-2015


El FC Barcelona, amb motiu de la celebració del seu Centenari, va ser rebut a l’Ajuntament de Barcelona per l’alcalde Joan Clos. El motiu de la recepció era retre homenatge als exjugadors del Club atorgant-los la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu. Antoni Ramallets, Ladislao Kubala, Joan Segarra, Martí Vergés i Ferran Olivella, com també l’Agrupació d’Antics Jugadors, van ser l’objecte de la distinció. El Barça, per mediació del seu president, Josep Lluís Núñez, va lliurar a la màxima autoritat de la ciutat la medalla d’or de l’Entitat.

L’acte va tenir lloc al Saló de Cent, on van fer cap, entre d’altres, el jugador Josep Guardiola i l’entrenador del primer equip, Louis van Gaal. Vergés, llavors president de l’Agrupació, va assegurar: “Els exjugadors crèiem que estàvem força oblidats, però hem aconseguit que es reconeguessin els nostres mèrits”. Després d’acudir a l’Ajuntament a oferir copes i títols a la ciutat, ara ell els tornava un just reconeixement.

www.fcbarcelona.cat   27-04-2011

Va ser un cop d’autoritat en una temporada en què el frec a frec del Barça i el Madrid va ser constant, no només a la Lliga, sinó també a la Copa del Rei i a la Champions. Després del 5-0 del Camp Nou i l’empat al Bernabéu, la final de la Copa del Rei va ser per als madridistes a la pròrroga. Una setmana després es tornaven a trobar a les semifinals de la Champions, amb el primer partit a Madrid. La tensió alimentada per l’entrenador blanc José Mourinho era molt alta, i el dia abans del partit Josep Guardiola va fer una espectacular roda de premsa, en què va afirmar que el portuguès era el “puto amo” a les sales de premsa.

Calia, però, parlar al camp. I això ho va fer l’equip blaugrana imposant-se aquella nit per 0-2, amb dos gols de Messi en el minuts 76 i 87, que van emmudir el Bernabéu. Semblava que el Madrid només buscava l’empat, amb un joc dur, que va comportar l’expulsió de Pepe; la forta tensió es va traduir en diversos incidents, que van provocar l’expulsió de Pinto, que era a la banqueta, i la de Mourinho. El Barça va alinear Valdés; Alves, Mascherano, Piqué, Puyol; Busquets, Xavi, Keita; Villa (Sergi Roberto, m. 90), Messi i Pedro (Afellay, m. 71). Al partit de tornada es va ratificar l’eliminació del Madrid. El camí cap a Wembley ja era lliure

www.fcbarcelona.cat 28-04-2015
Va ser un dels actes més importants del Centenari. El Brasil, amb Rivaldo, Romário i Ronaldo a les seves files, es va enfrontar al Barça en una nit plujosa però emotiva per a l’entitat catalana. Com a prolegomen al duel, van saltar 270 exjugadors del primer equip a la gespa del Camp Nou, des d’on van saludar emocionats, alguns amb llàgrimes als ulls, als més de 80.000 aficionats que s’havien citat al camp. La feina duta a terme per l’Agrupació de Veterans, així com també pel Centre de Documentació i Estudis del FC Barcelona, per localitzar tots els exjugadors, va ser impressionant. Quant al partit, el morbo es trobava en el fet de veure els barcelonistes Rivaldo i Giovanni amb la samarreta groga. Ambdós van ser convocats pel seleccionador 'canarinho', Wanderley Luxemburgo. Va marcar primer Ronaldo (minut 28), i va empatar Luis Enrique (34).

Abans d’arribar a la mitja part Rivaldo (41) tornava a avançar el Brasil. A la segona meitat va ser Cocu (63) qui va establir un nou empat que ja no alteraria cap dels dos equips. Van Gaal va formar amb Hesp (Arnau, min 46); Reizeger (Nadal, min 79), Abelardo, F. de Boer, Sergi; Luis Enrique, Guardiola (Xavi, min 46), Cocu (Roger, min 64); Figo, Kluivert (Anderson, min 46) i Zenden. El Brasil es va presentar amb Rogerio Ceni; Zé Maria (Rogerio Fidelis, min 69), Odvan, Scheidt, Roberto Carlos; Flavio; Emerson, Amoroso (Giovanni, min 68), Rivaldo; Romário i Ronaldo. I, aprofitant l’ocasió, l’Entitat va estrenar il·luminació nova.