Cosmo-Barça

www.fcbarcelona.cat   29-04-2015
Després d’un llarg, gairebé etern, temps d’espera, la nacionalització de Kubala era un fet i per fi l’astre es va poder alinear a les files del FC Barcelona. El gran moment va arribar a Sevilla, en un partit de la Copa del Generalísimo que es va jugar a Nervión. Després d’un final de Lliga decebedor, la presència de l’hongarès a les files de l’equip de Daucik va donar un altre aire al conjunt català. Es va poder comprovar en el seu debut: 1-2 i les portes del quarts de final, obertes de bat a bat. Kubala va començar la seva llegenda, que va anar ampliant dia a dia, partit a partit, títol a títol... En l’aspecte personal, igual.

Home bo i generós, no el va canviar la popularitat que ja el perseguia sense haver vestit de blaugrana. Un mite. Kubala va enlluernar a Sevilla, però era sols un petit tast del que esperava a l’afició del Barça, que veia en ell un veritable salvador. Com a mostra, les paraules del directiu Joan Draper, que el va veure en directe a Sevilla: “Va fer veritables destreses, de malabarista cent per cent. Per a fer-nos una idea de com d’entusiasmat estava el públic, li referiré el que va dir un aficionat sevillà: ‘Si torejant a mig gas fa el que fa, no et dic quan tregui tot el seu geni i recursos...’ Ni Manolete”. Un mes després, el Barça de Kubala es proclamava campió de Copa a Madrid derrotant la Reial Societat per 3-0.

www.fcbarcelona.cat   30-04-2015

Vint dies abans d’inaugurar-se el camp de Les Corts, el Barça va jugar el seu darrer duel al camp del carrer de la Indústria, conegut com ‘L’Escupidora’. El temps passat des que el recinte havia obert les portes es deixava notar en l’estat de la instal·lació. A més, el lloguer, en augment, era una càrrega molt pesada per a l’economia de l’Entitat i l’afició pel futbol havia empetitit el camp. Tothom volia veure en acció els Zamora, Alcántara, Samitier, Piera i companyia. El camp de Les Corts ja estava en marxa i la seva inauguració, a la cantonada, però entretant l’equip esgotava ‘L’Escupidora’ fins al darrer moment.

L’última aparició al vell camp, obert el 1909, va ser en un amistós contra el Civil Service, un equip anglès amb el qual es va empatar a dos gols. El darrer conjunt del Barça que es va alinear al camp del carrer de la Indústria va estar integrat per Bruguera; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Gularons; Piera, Martínez, Gràcia, Armet i Martínez Sagi.

www.fcbarcelona.cat 1-5-2015

El Barça es va proclamar campió de la primera edició de la Copa de Fires, una competició que es va allargar des del 1955 fins al 1958. La final es va disputar a doble partit contra la selecció de Londres, que reunia jugadors de diferents equips de la capital britànica. En el duel d’anada, disputat a l’estadi de Stamford Bridge de Londres el 5 de març del 1958, el resultat va ser d’empat a dos, amb gols de Tejada i Eulogio Martínez. La tornada es va jugar l’1 de maig al Camp Nou, i el resultat va ser contundent: 6-0. L’equip entrenat per Helenio Herrera va formar amb Ramallets; Olivella, Brugué, Segarra; Vergés, Gensana; Tejada, Evaristo, Eulogio Martínez, Suárez i Basora. Van marcar Suárez (2), Eulogio Martínez, Evaristo (2) i Vergés. En acabar el partit, el vicepresident de la FIFA va lliurar el trofeu al capità Joan Segarra a la mateixa gespa del Camp Nou.

www.fcbarcelona.cat   2-5-2015
Quatre punts separaven el Barça del Reial Madrid (82-78) a falta de cinc jornades per al final de la Lliga, en què els barcelonistes n’havien tret fins a 12 als madridistes. La visita de l’equip d’en Pep al Santiago Bernabéu era, doncs, una oportunitat immillorable per donar el cop definitiu al conjunt de Juande Ramos, que estava en ratxa. El duel va començar malament per al Barça. Higuaín va avançar el Madrid. No obstant, en només tres minuts, Henry, primer, i Puyol, després, van capgirar el marcador. Messi, passada mitja hora, establia l’1-3. Es va arribar al descans amb aquest avantatge per al Barça, però sabent el Madrid tot el que s’hi jugava va tornar a prémer gas a fons i Ramos, de cap, reduïa la diferència. Però només dos minuts després el Barça va respondre amb el quart, i aquí es acabar el partit.

El Barça es va fer amo i senyor de la pilota, i va tenir temps de fer dues dianes més, obra de Messi i Piqué. Guardiola va convocar els jugadors següents: Valdes; Alves, Piqué, Puyol, Abidal; Xavi, Touré (Busquets, min 85), Iniesta (Bojan, min 85); Messi, Eto’o i Henry (Keita, min 60). L’equip de gala. Guardiola no va poder amagar el que sentia al final de l’enfrontament: “És un dels dies més feliços de la meva vida. Ens queda molt poc per ser campions, el títol ja està molt a prop”. Per al record, les celebracions de Puyol besant la senyera i la de Piqué estenent la samarreta. El Barça posava rumb a la Lliga a falta de quatre jornades, estava a la final de Copa i a un petit pas de la Champions. S’ensumava una temporada gloriosa.

www.fcbarcelona.cat   3-5-2015
El FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga 2005/2006 la nit d’aquell dimecres a les 21.52 hores, després de guanyar el Celta de Vigo per 0-1 a Balaídos amb un gol de Samuel Eto’o al minut 55. L’equip de Rijkaard, no obstant, va saltar a jugar la segona meitat sabent ja que era campió, ja que feia dos minuts havia finalitzat el Mallorca-València amb triomf balear per 2-1, un marcador que li donava el títol de manera matemàtica aquella jornada (36). L’aliró, doncs, el van cantar els jugadors barcelonistes al vestuari. Aquell dia el quadre català va formar amb Valdés; Belletti, Puyol, Márquez, Van Bronckhorst (Sylvinho, min 65); Iniesta, Van Bommel (Xavi, min 60), Deco; Larsson, Eto’o i Ronaldinho (Edmílson, min 57). En acabar el partit el públic gallec va homenatjar dempeus l’equip blaugrana.

https://pbs.twimg.com/media/CEGHNggWEAAtnhZ.jpg:large

WWW.FCBARCELONA.CAT 04/05/2015

El qui fou símbol del barcelonisme va morir de matinada, i va deixar un profund i inconsolable dolor en la gran família barcelonista. Una descompensació al cor, que no li funcionava bé, va ser la causa de la seva mort als 72 anys. Va viure els seus últims moments amb un altre gran barcelonista, Nicolau Casaus, íntim amic seu. A la tarda va ser traslladat a la capella ardent, que es va instal·lar a la capella de l’Estadi, cobert amb una bandera blaugrana. Una munió de personalitats i aficionats van anar a retre-li un darrer homenatge, amb el president Agustí Montal al capdavant, i amb l’emoció al rostre de jugadors llegendaris com Kubala. Aquell mateix dia es jugava un partit del trofeu de Figueres entre el Barça i l’equip empordanès, en el qual tots els jugadors i l’equip arbitral van lluir un braçal negre. Mostra de l’impacte de la seva mort, ‘El Mundo Deportivo’ li va dedicar deu pàgines de la seva edició, en què José Luis Lasplazas destacava: “Pepe fue único (...) Fue también un hombre que se hizo a sí mismo como hombre, como jugador y como ídolo de multitudes”. Van ser moltes les iniciatives en la seva memòria, com la de la Federació Catalana de Futbol, que va declarar dia de dol la jornada del diumenge següent.

www,fcbarcelona.cat 5-5-15
La Junta Directiva del FC Barcelona que presidia el marquès de la Mesa de Asta va donar llum verda a la construcció d’una nova tribuna al camp de Les Corts. El projecte el va presentar l’enginyer Eduard Torroja, i cobria una superfície molt més gran que la tribuna antiga. La nova construcció va començar a alçar-se sobre la vella, fins que aquesta es va vendre al Gimnàstic de Tarragona el novembre del 1944, amb el compromís de fer-se càrrec de les despeses de retirada i transport.

Finalment, el 2 de juny del 1945 es va inaugurar la nova tribuna, en un partit entre el Barça i el Nàstic. Havia costat prop de de tres milions de pessetes, i era un pas més per millorar un estadi que s’estava fent petit per a les necessitats de la massa social barcelonista. Tot plegat, una mostra evident de la recuperació del Barça de la postguerra.

www.fcbarcelona.cat 6-5-15 [flash=200,200] www.dailymotion.com/video/x2p9puq_highli...ason-2008-09-1_sport [/flash]

El Barça venia de guanyar 2-6 el Reial Madrid al Bernabéu i d’assegurar-se virtualment el títol de Lliga. Anava, doncs, armat a Stamford Bridge, amb la moral pels núvols. Un gol necessitaven les hosts de Guardiola per arribar a la final de Roma, ja que al Camp Nou, en el partit d’anada de les semifinals, el resultat havia estat d’empat a zero. Però, als nou minuts, maçada! Una rematada enverinada d’Essien es va estavellar violentament a la part inferior del pal i es va colar com un obús a la xarxa defensada per Valdés. De totes maneres, el Barça en tenia prou amb un sol gol per estar a la gran final del dia 27. Ho va intentar de totes les maneres l’equip de Guardiola: per l’esquerra, pel centre, per la dreta... Però el Chelsea es mostrava infranquejable.

I quan el rellotge marcava el tercer minut del temps afegit va aparèixer Iniesta per enviar un potent xut al fons de la xarxa després de rebre de Messi. Es va desfermar llavors l’eufòria. Guardiola va embogir corrent per la banda com un esperitat. Iniesta es va transformar. Espectacular. Una conquesta que, irremeiablement, va recordar la de Bakero a Kaiserslautern: la glòria en el darrer sospir, quan amb prou feines hi ha vida. “L’he xutat amb tota l’ànima”, va dir el de Fuentealbilla. Indescriptible. Aquella nit el barcelonisme va anar-se’n a dormir feliç, molt feliç, després de rebre calorosament i en massa l’equip de matinada a l’aeroport.  I amb la ment posada en un triplet que cada vegada tenia més forma...

www.fcbarcelona.cat   7-5-15
El FC Barcelona, amb Terry Venables a la banqueta, va disputar la segona final de la Copa d’Europa. Ho tenia tot a favor seu per treure’s l’espina que li havia quedat clavada el 1961 a Berna, on va perdre davant el Benfica (3-2). Però res més lluny de la realitat... Contra tot pronòstic, el Barça va ser incapaç d’anotar un sol gol a l’Steaua de Bucarest. Ni en els 90 minuts reglamentaris, ni en la mitja hora de pròrroga, ni en els llançaments des del punt de penal.

Allà, l’equip romanès va convertir dos llançaments del Barça per cap. Tot i comptar amb un incondicional i absolut suport des de la grada del Ramón Sánchez Pizjuán, que es va omplir amb uns 50.000 seguidors barcelonistes, l’equip no va poder alçar el preuat trofeu pel qual tant sospirava. La imatge que va oferir l’equip damunt el camp va ser d’una gran impotència. Venables, al final del duel, era pura lamentació: “Ha estat el dia més decebedor de la meva vida. Demano perdó a l’afició per no haver-li donat la Copa d’Europa”. Els danys col·laterals de la derrota van fer molt mal: Schuster, que havia esta substituït, va marxar abans que acabés la final i va ser apartat de l’equip un any.

www.fcbarcelona.cat   8-5-15

Una vegada més el barcelonisme estava preocupat per un fet aliè a l’àmbit esportiu: el segrest del pare de Romário, Edevair de Souza. I s’acostava un final de Lliga dels no aptes per a cardíacs entre el Dépor i el Barça. No obstant, faltant una setmana per a la darrera jornada, va arribar la tan esperada notícia de l’alliberament del pare del crac barcelonista, gràcies a la intervenció de la Policia Militar, que va detenir els segrestadors el mateix dia que l’esposa d’Edevair, Lita, complia 55 anys.

Romário es va assabentar de l’alliberament a casa de Stóitxkov, on estava seguint per televisió el partit del Dépor. Ràpidament va fer les maletes per anar cap a Rio. Va confessar que en aquells moments era “l’home més feliç del món”. Va prometre tornar dimarts i “marcar un gol contra el Sevilla per arribar als 30 que va prometre”. I així ho va fer. Va arribar als 30 i, amb un final d’infart, el Barça es va proclamar campió de Lliga per quarta vegada consecutiva.

www.fcbarcelona.cat 9-5-15

El FC Barcelona va guanyar el Real Madrid 0-1 en la primera visita lliguera que va fer a Chamartín, completament ple. El partit va ser molt disputat i el Barça va fer una bona feina. Va resultar creditor del triomf final pel sol fet de tenir més punteria. L’únic gol del partit va ser obra de Sastre, i es va narrar així a la crònica d’‘El Mundo Deportivo’: “Un centro de Parera lo intenta rematar Arocha con la cabeza, cosa que no logra, dando lugar a que Cabo efectúe una falsa salida que es aprovechada por Sastre para rematar a meta descubierta el único tanto de la tarde a los 37 minutos de juego”.

Per al FC Barcelona van jugar Platko; Walter, Saura; Samitier, Guzmán, Castillo; Piera, Sastre, Arocha, García i Parera. L’anècdota del partit la va protagonitzar el públic de les localitats descobertes, que en un moment de forta pluja va envair el camp per dirigir-se a les tribunes, circumstància que va fer que l’àrbitre aturés el joc cinc minuts. En complir-se els 45 reglamentaris del segon temps l’àrbitre no va afegir aquells cinc minuts, la qual cosa va provocar la reacció del públic i la protesta del Madrid, que ho va fer constar en acta.

www.fcbarcelona.cat   10-5-15
El FC Barcelona va proclamar-se campió de la Recopa d’Europa en derrotar a la final de Berna la Sampdoria de Gènova (2-0) gràcies als gols de Salinas i López Rekarte, un en cada meitat. Va ser el primer títol de Johan en la seva primera temporada a la banqueta i la tercera Recopa que acabava al Museu del Club després dels èxits a Basilea (1979) i Barcelona (1982). La final tenia colors blaus i granes des del principi gràcies al gol de Salinas al minut 3. El Barça va saber controlar la situació i, acotxat per 20.000 aficionats, va clavar la punta a l’equip de Vujadin Boskov –en el qual jugava l’exbarcelonista Víctor Muñoz– a falta de 16 minuts per acabar amb un gol del lateral López Rekarte.

L’equip campió l’integraven Zubizarreta; Aloísio, Alexanko, Urbano; Milla (Soler, min 59); Amor, Roberto, Eusebio; Lineker, Salinas i Begiristain (López Rekarte, min 73). Cruyff, en acabar el partit, va assegurar: “És un triomf per a tota Catalunya”. L’afició barcelonista va ser elogiada per les autoritats helvètiques per la lliçó de civisme que va donar. L’endemà, després de l’arribada de l’equip a Barcelona, es va fer tota una gran festa.

www.fcbarcelona.cat   11-5-15

L’equip de bàsquet es va proclamar campió de la Final Four per primera vegada en derrotar el Benetton (76-65) en un Palau Sant Jordi ple a vessar. L’equip de Pesic, que a la semifinal s’havia imposat al CSKA de Moscou (76-71), no va deixar escapar la sisena oportunitat que se li va presentar per coronar-se a Europa. Va acabar així una maledicció que havia durat 19 anys i que havia deixat doloroses experiències els anys 1984, 1990, 1991, 1996 i 1997.

El partit va ser molt competit, amb parcials de 23-25, 19-9, 13-14 i 21-17. El Dream Team de bàsquet va formar aquella històrica jornada amb Rodríguez, Fucka, Femerling, Bodiroga, Navarro, Dueñas, Jasikevicius, De la Fuente i Varejao. L’expectació era tan gran que 3.500 aficionats que no van cabre al Sant Jordi van seguir-lo des d’una pantalla al Palau Blaugrana.

www.fcbarcelona.cat   12-05-15

Un acabat de remodelar coliseu barcelonista acull la final de la Recopa d’Europa entre el FC Barcelona i l’Standard de Lieja (2-1). Després de perdre la Lliga en els últims partits, l’equip d’Udo Lattek s’ho jugava tot en l’últim duel de la temporada. Ho feia amb l’avantatge de jugar a casa, però amb la pressió afegida de no tenir marge d’error. El partit va començar malament per als interessos barcelonistes, ja que als vuit minuts de joc Vandermissen avançava l’equip belga. Tot i això, al darrer minut del primer temps, Simonsen, de cap, va establir l’empat. A la segona meitat va ser Quini, al minut 63, en una jugada de murri, qui va avançar el Barça en el marcador.

Ja no es van deixar sorprendre els deixebles de Lattek, tot i la pressió a què van ser sotmesos des d’aleshores. La Recopa no podia escapar-se, i no es va escapar. Sánchez, el capità de l’equip, va recollir el trofeu sobre una gespa completament atapeïda d’aficionats. Lattek va confessar: “Avui em sento completament realitzat. El triomf ha estat obra de tot l’equip, que ha lluitat per tal d’aconseguir l’objectiu desitjat”. El Barça va formar amb Urruti; Gerardo, Migueli, Alexanko, Manolo; Sánchez, Moratalla, Esteban; Simonsen, Quini i Carrasco.

www.fcbarcelona.cat   13-05-2015

Amb la conquesta de la Copa del Rei a Mestalla davant l’Athletic Club (4-1) va començar la llegenda del Barça del triplet, primer, i del Barça de les sis copes, després. La competició del KO va ser la primera que va guanyar el FC Barcelona de Pep Guardiola, i ho va fer d’una manera espectacular, aixecant un marcador en contra i exhibint un futbol de qualitat. Va marcar Tokero als nou minuts i, després d’un temps de desconcert, una aventura de Touré va acabar en el gol de l’empat. Així es va arribar al descans. A la represa el Barça va recuperar el seu estil de joc (toc, triangulacions, pressió i arribada), i va saldar la final en poc més de deu minuts en anotar tres gols que anaven signats per Messi, Bojan i Xavi.

Era el trofeu número 25 del Barça a la Copa, títol que no assaboria des del 1998. “Ens ho hem ‘currat’”, va dir Guardiola al final del partit, per afegir: “Els meus jugadors són molt bons, i el meu mèrit és que he estat elegit per dirigir-los”. L’equip del Barça el van formar Pinto; Alves, Piqué, Touré Yaya (Sylvinho, min 88), Puyol; Sergio Busquets, Xavi (Pedro, min 87), Keita; Messi, Bojan (Hleb, min 84) i Eto’o.

www.fcbarcelona.cat   14-05-2015

El FC Barcelona, que a la jornada 23 havia sofert un daltabaix a Saragossa (6-3), es va conjurar aquell 13 de febrer del 1994 per posar la directa cap al títol de Lliga. L’equip de Cruyff a partir de llavors va ser un altre, i va sorprendre tot guanyant 13 dels 15 últims partits –va empatar els altres dos. En total, 28 punts de 30, uns números que li van permetre arribar a la darrera jornada viu per poder cantar l’‘aliró’. El Barça estava obligat a guanyar el Sevilla al Camp Nou a l’última jornada, i ho va fer per 5-2, però havia d’esperar que el Deportivo no guanyés el València a Riazor, com així va ser (0-0).  De totes maneres, el barcelonisme va patir fins al final per poder celebrar la quarta Lliga consecutiva, un fet mai vist en la història del Club al torneig domèstic.

I és que al minut 89 el Deportivo va disposar d’un penal per sentenciar el campionat. El va llançar Djukic, però el meta del València, González, va parar el llançament, fet que enviava volant la Lliga a Barcelona. El Camp Nou, assabentat del que havia succeït a Riazor, va esclatar d’alegria. Després de guanyar les dues últimes Lligues també en el darrer partit, amb derrota del Madrid a Tenerife en ambdues, s’havia filat prim... Per al record, els 30 gols de Romário aquella temporada i l’equip que va jugar el recordat duel davant el Sevilla de Luis Aragonés: Zubizarreta; Ferrer, Guardiola, Nadal; Eusebio; Amor, Bakero, Sergi (Goikoetxea min 77); Laudrup, Romário (Koeman min 74) i Stóitxkov. Van firmar la maneta Stóitxkov (2), Romário, Laudrup i Bakero, després de remuntar un 0-1 i un 1-2.

www.fcbarcelona.cat   15-05-2015

El Barça s’havia proclamat campió de Lliga la nit del dissabte 14 al Ciutat de València en empatar 1-1 davant el Llevant. La Lliga, sis anys després, es tornava a tenyir de blaugrana, com els carrers de Barcelona a l’endemà. La Ciutat Comtal va ser un clam per donar la benvinguda als campions. Més d’un milió d’aficionats van celebrar al costat de l’equip aquell títol tan desitjat. Els jugadors del Barça van recórrer els carrers en un bus descapotat, van ser aclamats durant tota la rua per una afició que feia temps, molt de temps, que es delia per fer-ho, prendre el carrer i cridar ben fort “Barça, Barça, Barça!”.

La fi de festa va ser al Camp Nou, on, davant els 95.000 aficionats que s’hi havien congregat, els jugadors es van relaxar i van celebrar la Lliga amb una manifestació especial d’alegria, completament entregats a la festa, deixats anar. Era la segona temporada de Rijkaard a la banqueta blaugrana, però l’holandès ja havia après el significat de les victòries per al Club. Per això es va dirigir a l’afició així: “Sou collonuts! El Barça és més que un club”. Era el seu primer títol blaugrana, però encara n’arribarien més.

www.fcbarcelona.cat   16-05-2015
Els afortunats i afortunades que van viure aquella històrica jornada mai podran oblidar-la. “Sempre ens quedarà Basilea”, diuen orgullosos, referint-se a l’èpic triomf, amb pròrroga, després de fallar Rexach un penal, de jugar Migueli amb la clavícula immobilitzada, d’haver sofert dies enrere un accident l’esposa de Kankl... Molts ingredients impossibles de diluir-se en la memòria dels qui van ser allà, més de 35.000 ànimes en una mobilització que va entrar  a la història del Barça i del futbol. Basilea va ser el punt de partida per a un Barça que tornava a Europa per la porta gran. L’ambient regnant a l’estadi St. Jacobs posava la pell de gallina. Crits, la primera gran presència de senyeres a Europa, passió...  L’equip de Joaquim Rifé, amb Toni Torres de segon, no va fallar.

Es va imposar a la pròrroga al Fortuna de Düsseldorf (4-3) després que els 90 minuts reglamentaris acabessin en empat a dos.  Van jugar: Artola; Zuviría, Migueli, Costas (Martínez min 67), Albaladejo (De la Cruz min 58); Sánchez, Neeskens, Asensi; Rexach, Krankl i Carrasco. Els autors dels gols van ser Sánchez, Asensi, Rexach i Krankl, que va dedicar el gol, després d’una escapada del ‘Lobo’ Carrasco, a la seva esposa, Inge, ingressada a la Clínica Corachán recuperant-se de l’accident de trànsit sofert dies enrere.  Rifé va comentar: “No podíem fallar. S’ha guanyat perquè els jugadors han posat el cor en la lluita, s’han batut al màxim per guanyar un títol que aquesta vegada no se’ns podia negar”. La rebuda que l’afició va dispensar a l’equip a l’endemà a Barcelona va ser espectacular. Els seguidors van vibrar com mai.

www.gcbarcelona.cat   17-05-2015
El dimecres 17 de maig és una data inoblidable per al barcelonisme. Aquella nit, a l’Stade de France, a Saint-Denis (París), el Barça va conquerir la seva segona Copa d’Europa, la primera Champions League (nova denominació del torneig a partir de la temporada 1992/1993). Per arribar a la final l’equip de Rijkaard va superar el Werder Bremen, l’Udinese i el Panathinaikos a la lligueta, el Chelsea a vuitens, el Benfica a quarts i el Milan a semifinals. A la final es va enfrontar a l’Arsenal, que es va avançar en el marcador per mediació de Campbell als 37 minuts. L’Arsenal va passar a controlar el duel, fet que va treure de polleguera el Barça. A la segona part, sota una pluja pertinaç, l’equip català va encerclar el portal defensat per Almunia i, a un quart d’hora per al final, Eto’o va establir l’empat a un,  després de rebre una passada de Larsson.

Cinc minuts després, al 81, Belletti, esmunyint-se per la dreta de l’atac barcelonista, i després de rebre de Larsson, va disparar amb la dreta a prop del porter, que, amb el peu dret, va acabar portant la pilota al fons de la xarxa. El deliri.  El lateral brasiler, posant-se les mans al cap, no creia el que havia aconseguit. La pluja va afegir èpica a la remuntada d’un Barça que va alinear Valdés; Oleguer (Belletti min 71), Márquez, Puyol, Van Bronckhorst; Deco, Edmílson (Iniesta min 45), Van Bommel (Larsson min 61); Giuly, Eto’o i Ronaldinho. El Barça va cantar l’‘aliró’ després de 13 partits (9 victòries i 4 empats), 24 gols a favor i sols 5 en contra.