Cosmo-Barça

www.fcbarcelona.cat   11-7-15

La Copa del Dictador  era la taula de salvació per al FC Barcelona a les acaballes de la temporada 1967/1968. No obstant, el fet de jugar la final contra el Reial Madrid i al Santiago Bernabéu no donava precisament a l’equip català el paper de favorit; més aviat al contrari. Però aquella nit va saltar la sorpresa i el conjunt dirigit per Salvador Artigas va alçar el títol contra tot pronòstic. Un trofeu que no assaboria des del 1963.

Tothom donava per escrit un guió que va patir un canvi inesperat quan el defensa blanc Zunzungui, als sis minuts de joc, va marcar-se en pròpia porteria després d’una centrada de Joaquim Rifé. Tot i això, quedava molt temps perquè el Reial Madrid anivellés el marcador i acabés remuntant el partit, però els minuts van anar passant, el porter Salvador Sadurní va estar immens sota pals i, al final, el triomf va ser per al conjunt català.

Aquell partit va passar a la història com ‘la final de les ampolles’, pel llançament d’aquests objectes de vidre per part del públic assistent, sobretot al voltant de la porteria blaugrana, quan el col·legiat Antonio Rigo Sureda no va xiular penal en una caiguda de Serena dins l’àrea (min 63). El Barça, en un dels ambients més hostils que es recorden en una final, va sortir-ne victoriós, però no va poder fer la tradicional volta d’honor per culpa de les ampolles que li van llançar des de la grada.

www.fcbarcelona.cat   12-7-15

Àngel Mur Ferrer, l’emblemàtic i estimat fisioterapeuta i massatgista del FC Barcelona, deia adéu al Club després de 33 anys i, amb ell, desapareixia una saga que havia cuidat els jugadors durant més de mig segle. Aquell 12 de juny de 2006 Mur va confirmar al Club que, després de pensar-ho molt, posava fi a la relació contractual que hi tenia. Estava molt a prop dels 65 anys i entenia que era el moment de “dedicar temps a la família”, cosa que poc va poder fer en actiu, ja que vivia sempre enganxat a una maleta. El Barça li havia proposat seguir, però la decisió estava presa i a partir de llavors, ho tenia molt clar: seguiria el dia a dia del Club com un simple aficionat.

Mur va entrar al Barça el 1971 i el 1973 va arribar al primer equip de la mà del seu pare, Ángel Mur Navarro, mort l’any 2000. El primer equip perdia una persona molt estimada per la seva professionalitat i experiència, i per una feina que anava molt més enllà de l’aspecte físic. En una ocasió Cruyff va explicar que quan va ser entrenador no necessitava cap psicòleg a la plantilla perquè comptava amb Àngel Mur, que escoltava i aconsellava els jugadors. Fruit de la seva sensibilitat, va convertir el vestidor del primer equip en un veritable museu, pensat per motivar el compromís dels jugadors amb l’Entitat.

www.fcbarcelona.cat   13-7-1

Per unes hores el Camp Nou es va convertir en el Liceu. Plácido Domingo, Josep Carreras i Luciano Pavarotti, els tres tenors més prestigiosos del moment, van oferir un concert al coliseu barcelonista davant 70.000 entregats espectadors. Un dels moments més emotius de la nit estiuenca va ser quan Carreras, que jugava a casa, va interpretar la peça ‘La meva ciutat’, que va ser llargament aplaudida.

Els cantants, que estaven fent una gira per diverses ciutats, també van voler oferir conjuntament una peça especialment pensada per a aquell concert, que va ser la interpretació de ‘L’emigrant’. L’estadi del FC Barcelona, molt a prop del seu 40è aniversari, va acollir un acte ben especial i va fer d’escenari perfecte per acostar aquest registre musical a un públic ampli i divers.

Aquest concert es va convertir en un trist homenatge a Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA el dia abans. L'aparició de dues enormes llaços negres a les pantalles va omplir d'emoció a tots els assistents. Sense ser en absolut un fanàtic de l'òpera, és un concert dels que recordaré sempre. Un concert ple d'encenedors .... que malament porto el mòbils en concert avui dia ...  :sarcastic:.

www.fcbarcelona.cat   14-7-15

Des de feia unes setmanes se sabia que José Antonio Ramos, més conegut com a Pepito Ramos, deixaria l’Espanyol. El club blanc-i-blau necessitava fer el traspàs per sanejar la seva economia, i volia aprofitar que tant el FC Barcelona com el Reial Madrid estaven interessats en el jugador. Ramos era un lateral dret de qualitat que ja havia estat internacional i a qui també li agradava fer incursions ofensives per la banda. El president espanyolista Manuel Meler va anunciar aquell 14 de juliol que l’operació amb el Barça ja estava tancada, i el jugador celebrava que s’hagués materialitzat l’oferta blaugrana.

El traspàs es va xifrar en 30 milions de pessetes, i la fitxa del jugador, en tres milions per temporada, que era pràcticament el doble del que cobrava a l’Espanyol. D’aquesta manera el Barça incorporava un lateral excel·lent que fins aquell moment havia compatibilitzat el futbol professional amb la docència a la facultat de químiques, un cas ben insòlit. Va jugar al primer equip durant sis temporades.

www.fcbarcelona.cat   15-7-15

Víctor Valdés, que la temporada 2004/05 havia guanyat el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la Lliga, ampliava el seu contracte per a cinc anys més, fins al 30 de juny del 2010. El català passava a cobrar tres vegades més, i la seva clàusula es veia ampliada de 25 a 100 milions d’euros. “Estic molt feliç que s’hagi arribat a un acord perquè això significa que valoren la meva feina. El meu somni sempre ha estat quedar-me al Barça i aquest nou contracte ratifica les meves intencions”, va explicar el porter.

Tot i això, l’acte de signatura va veure’s ajornat fins al 23 d’agost, però el nou contracte li reconeixia un paper cabdal dins l’equip. El juliol del 2009 es tornaria a revisar el seu contracte i s’ampliaria cinc anys més, fins al juny del 2014, amb un altre increment de la seva fitxa i la seva clàusula, que passava a ser de 150 milions d’euros.

www.fcbarcelona.cat   16-7-15
Miquel Àngel Nadal, als 38 anys, va dir adéu al futbol i va muntar un partit de comiat entre amics a Son Cervera (Mallorca) entre el Dream Team i un combinat de companys del Mallorca i d’altres equips. El manacorí va reunir quasi tots el components de la plantilla que va guanyar la primera Copa d’Europa del FC Barcelona, amb Cruyff a la banqueta i futbolistes com Guardiola, Bakero, Begiristain i Stóitxkov al terreny de joc.

El combinat d’altres equips comptava amb Clemente i Camacho a la banqueta i fins i tot va arribar a jugar-hi el seu nebot, el tennista Rafa Nadal, que va ser l’autor de l’únic gol del seu equip. Txiki Begiristain, per la seva banda, va fer el gol blaugrana.

Miquel Àngel Nadal va defensar la samarreta del Barça entre el 1991 i el 1999, i va aconseguir un palmarès envejable: una Copa d’Europa, dues Supercopes d’Europa, una Recopa, cinc Lligues, tres Copes del Rei i quatre Supercopes d’Espanya. L’homenatge va demostrar l’estima dels companys que havia tingut al llarg de la seva carrera com a futbolista.

www.fcbarcelona.cat   17-7-15

Considerat com el successor de Romário, el FC Barcelona va suar sang per aconseguir un acord amb el brasiler, un dels jugadors que marcaven diferències sobre el terreny de joc, tal com havia demostrat a les files del PSV Eindhoven i a les seleccions menors del seu país. La contractació es va fer a Miami, els Estats Units, on la selecció del Brasil s’havia concentrat per disputar els Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996. No va caure gaire bé que l’emissari del Barça per tancar l’operació, Joan Gaspart, aparegués al quarter general de la ‘canarinha’ i distragués la figura de l’equip.

En qualsevol cas, va aconseguir la seva comesa i Ronaldo va firmar per vuit temporades amb opció a dues més, amb una fitxa anual de 2 milions de dòlars i una clàusula de 4.000 milions de pessetes. “Vull fer història al Barcelona, sóc molt feliç”, van ser les seves primeres paraules. Gaspart, malgrat el cost del fitxatge, tenia molt clar que “els diners han d’estar al camp, no al banc... ni tampoc a la bossa d’escombraries”. Va dir també que, tancat el fitxatge, havia fet un favor al jugador, que ara podria concentrar-se en el Jocs. Les negociacions havien estat molt dures, però el resultat va ser feliç.

www.fcbarcelona.cat   18-7-15

El FC Barcelona va disputar la Sèrie Internacional de Caracas, també coneguda com a Petita Copa del Món, ja que la jugaven clubs i no seleccions. L’equip es trobava en un bon moment i hi va participar com a campió de la Copa del Generalíssim. En aquella ocasió, els equips que compartien cartell amb el Barça eren el Sevilla, el Botafogo i el Club Nacional de Montevideo.

La sèrie era a doble partit i, d’aquesta manera, el Barcelona de Domènec Balmanya disputaria un total de sis enfrontaments. Va guanyar el primer contra el Club Nacional per 4-0, el segon contra el Botafogo brasiler (3-0), i el tercer davant el Sevilla. A la segona volta els blaugranes van tornar a superar els uruguaians (3-2) i van empatar amb els andalusos (2-2). Classificació en mà, el sisè partit davant el Botafogo seria el decisiu, tot i que amb un empat el Barça en tenia prou per coronar-se a Veneçuela.

Per a aquell partit Balmanya va alinear els futbolistes següents: Ramallets; Olivella, Brugué; Segarra, Vergés, Gensana; Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Evaristo i Tejada. El resultat final va ser d’empat a dos, amb gols d’Evaristo i Villaverde per part barcelonista, i d’aquesta manera els culers van acabar alçant el títol després de sumar 10 punts, dos més que el Botafogo. El Sevilla va quedar tercer amb 4 punts, i el Club Nacional de Montevideo, cuer amb només 2 punts.

www.fcbarcelona.cat   19-7-15

Fidel a la seva filosofia, el FC Barcelona va contractar un dels millors jugadors del món. El Barça va guanyar la partida al Reial Madrid i al Manchester United, que també pretenien el crac, i va obtenir els serveis de Ronaldinho, que va firmar per cinc temporades a raó de 3 milions d’euros més incentius per a cadascuna. La clàusula de rescissió va fixar-se en els 100 milions d’euros, i el seu club d’origen, el París Saint-Germain, va ingressar un total de 25 milions més cinc més en funció dels objectius assolits pel Barça.

Malgrat que les circumstàncies jugaven en contra del quadre català, que venia d’una llarga travessia pel desert –cinc anys sense títols– i aquella temporada 2003/2004 no jugaria la Champions (ho faria a la UEFA), l’empenta d’una nova junta directiva va fer el miracle. Ronaldinho va arribar al Camp Nou fent la seva característica salutació ‘surfera’ i, amb ell, la màgia tornava a Can Barça. El missatge del brasiler era d’humilitat: “No vinc d’estrella, vinc a ser un company més i a ajudar”, va dir un futbolista fitxat per contrarestar la incorporació de David Beckham al Reial Madrid pocs dies abans.

www.fcbarcelona.cat   20-7-15

El FC Barcelona anava obtenint un fort impuls en l'àmbit internacional. La globalització era un fet i el Club va mirar de treure’n el millor benefici, portant l’equip a una estada de pretemporada a Aarhus (Dinamarca), on s’estarien set dies i jugarien dos partits amistosos. L’equip, climatològicament parlant, va ser rebut amb pluja i fred (15º menys que a Barcelona), però pel qua fa a l'aspecte institucional i popular el Barça va ser rebut molt calorosament a la segona ciutat més important de Dinamarca.

Pel carrers els jugadors eren sol·licitats per signar autògrafs, i a l’ajuntament l’alcaldessa Louise Gade va oferir una recepció oficial de benvinguda a l’equip i als seus representants, i va finalitzar la seva intervenció amb un “visca el Barça”. Hi va haver intercanvi d’obsequis: mentre que Gade va regalar una cullera i una forquilla ornamentals, símbol de la ciutat, la delegació blaugrana va donar-li a canvi una placa amb l’escut del Club.

www.fcbarcelona.cat   21-7-15

Feia molt pocs dies que Pep Guardiola s’havia estrenat com a entrenador del FC Barcelona quan tots els jugadors disponibles del primer equip i set del filial van viatjar fins a Saint Andrews (Escòcia) per iniciar una estada preparatòria d’una temporada que ja se sabia intensa, però que ningú podia endevinar aleshores que seria la més exitosa de la història del primer equip de futbol.

El nou entrenador generava molta expectació, i per això aquell primer dia a Saint Andrews va ser especialment seguit pels mitjans. A més, el tècnic de Santpedor va accedir que fos el primer entrenament a porta oberta, un al·licient afegit. El dia va ser molt intens: abans d’agafar l’avió cap a Edimburg ja es va fer un primer entrenament a les 8 del matí a Barcelona; després, trasllat a Escòcia, amb un entrenament a dos quarts de 7 de la tarda.

Molta feina física i partidets amb espais molt reduïts, de 30 metres, i treball específic amb els jugadors de cada posició. En línies generals, una planificació molt treballada i un ritme intens per estar preparats per a la prèvia de la Champions, i tot el que vindria després.

www.blaugranas.com   22-7-15

Johan Cruyff, flamant nou entrenador del FC Barcelona, es posà de ple en la presentació del primer equip en el Camp Nou. La presència de l’holandès, com també les nombroses cares noves que presentava l’equip respecte de l’anterior temporada, despertà interès en l’afició, doncs al voltant d’unes 40.000 persones es citaren al coliseu barcelonista. Al costat de l’holandès i el seu equip de col•laboradors, també es van presentar Lòpez Recarte, Salinas, Soler, Hierro, Serna, Bakero, Eusebio, Unzué, Valverde i Begiristain. “Ja tenim equip!, va ser el titular de portada del diari Sport. En els parlaments, el president Núñez insistí, després dels successos del curs anterior, referint-se especialment, al Motí de l’Hesperia, que “sense unitat no hi haurà títols”. El Flaco, per part seva, no va poder ser més clar: “Ara comença la meva llei. El qui es passi, en pagarà les conseqüències”. L’acte va quedar deslluït per l’expulsió de l’escocès Archibald, amb qui el club no contava, però que igualment va fer acte de presència damunt la gespa, vestit de carrer, fins que va ser retirat d’allà pels serveis de seguretat. Steve un dels herois de la Lliga 1984-1985, sortia per la porta del darrera.

www.fcbarcelona.cat   23-7-15

Les eleccions a la presidència del FC Barcelona van confrontar a les urnes el sector continuista, abanderat per Joan Gaspart, fins aleshores vicepresident de l’Entitat, i Lluís Bassat, publicista. La victòria va somriure al primer, que va comptar amb 25.181 vots (54,87%), mentre que el segon se’n va emportar 19.791 (el 43,13%). Dels 93.006 socis amb dret a vot van exercir-lo 45.888, que van acudir al Miniestadi per dipositar el seu vot. Representaven el 49,34% de l’electorat, una xifra de participació rècord aleshores.

Gaspart s’assegurava la presidència del Club per a un període de cinc anys, i al seu primer discurs com a vencedor va assegurar: “Donaré la vida pel Barça. Seré el president de tots i prometo treballar per la unitat del Club”. A més, va dir: “Garanteixo la renovació del Barça i un nou estil”. Núñez, que feia poc havia dimitit després de vint-i-dos anys al capdavant de l’Entitat, estava content pel qui havia estat durant tants anys la seva mà dreta. “T’ho mereixes i et desitjo tots els èxits”, va declarar. L’endemà, la junta directiva de Gaspart va prendre possessió.

www.fcbarcelona.cat   24-7-15
Després d’unes intenses negociacions entre Joan Gaspart i el president del Tottenham, Irving Scoller, aquella tarda es va confirmar el fitxatge del jugador escocès Steve Archibald. L’entrenador Terry Venables havia convençut el jugador que el primer equip del Barça tenia un projecte sòlid, i això el va decidir a fer el pas. Apareixia amb una samarreta blaugrana a les mans, disposat a a ajudar l’equip i demostrar que no era un jugador conflictiu, com alguns afirmaven a Anglaterra.

Tenia una papereta difícil, perquè venia a ocupar la segona plaça de jugador estranger que havia deixat lliure Maradona en ser traspassat al Nàpols. Havia costat moltíssim menys que l’argentí, però se n’esperava molt. I, certament, en la seva primera temporada va complir perfectament el seu paper, amb 15 gols a la primera Lliga aconseguida a l’etapa del president Núñez. Tanmateix, el rendiment d’aquella temporada no es va confirmar a les posteriors.

www.fcbarcelona.cat   25-7-15

Després de l’etapa de Cruyff a la banqueta, el Club va fitxar l’experimentat Bobby Robson, que aquell dia va començar la seva etapa a l’Entitat, breu però ben exitosa. Els jugadors i l’entrenador es van reunir a la sala Wembley del Camp Nou per fer un aperitiu de benvinguda. Robson va oferir la primera roda de premsa, conscient del repte i segur d’estar capacitat per encarar aquella nova etapa. “El Barça és el meu repte”, va afirmar. I reblava el clau assegurant que tenia els jugadors necessaris per guanyar.

Tot seguit l’equip es va desplaçar a l’aeroport del Prat, on va agafar l’avió cap a Holanda, on estava previst fer l’estada de pretemporada. Començava una temporada plena d’èxits, ja que l’entrenador anglès va aconseguir la Copa, la Supercopa d’Espanya i la Recopa, i poc li va faltar per assolir la Lliga. El ‘gentleman’ va complir sobradament les seves promeses.

www.fcbarcelona.cat   26-7-15

El FC Barcelona 1985-1986, segon projecte de l’era Terry Venables, es va posar en marxa després d’una primera temporada espectacular, en la que havia acabat conquerint el títol de Lliga. El següent objectiu era la Copa d’Europa, trofeu que el Club encara no havia guanyat mai. Per a preparar-se per a una temporada amb grans reptes, el Barça es va desplaçar a Andorra, on faria una estada de pretemporada allunyat de la ciutat, i en unes condicions climatològiques immillorables.

Més de 600 persones van aclamar l’equip català en arribar al Principat, que va ser rebut per les primeres autoritats del país pirinenc. Durant uns dies, l’equip de Venables va exercitar-se al camp del Comú, i pel dia 7 d’agost estava previst el primer amistós, precisament contra l’Andorra. L’equip, amb Nicolau Casaus com a cap de l’expedició, va viatjar amb 25 jugadors, entre ells Schuster i Archibald, els estrangers de la plantilla. La gran novetat de l’estada va ser el desplaçament del president Josep Lluís Núñez, que ho feia per primera vegada.

www.fcbarcelona.cat   27-07-2015

La temporada 2003/04 va començar amb una gira als Estats Units, on hi havia expectació per veure el nou Barça. A Boston el partit era força compromès, davant la Juventus, subcampiona de la Champions. El partit va suposar també el debut del fitxatge estrella de la temporada, el brasiler Ronaldinho, i el primer plantejament tàctic de l’entrenador Frank Rijkaard. L’equip va jugar un gran partit, i a quatre minuts del final s’imposava als italians per dos gols a zero, tots dos de Saviola.

No obstant, els italians van acabar empatant el matx, que es va decantar per als blaugranes a la tanda de penals. Triomf just i convincent a l’inici d’una nova etapa del Club i de l’equip. Van jugar inicialment per al Barça Rustu; Puyol, Anderson, Reiziger, O. López; Xavi, Gerard, Quaresma; Luis Enrique, Overmars i Saviola. A l’inici de la segona part es van incorporar Dani, Ronaldinho, Luis García i Víctor Valdés, i més endavant van saltar també a la gespa David Sánchez, Iniesta i Ros.

www.fcbarcelona.cat   28-07-2015

Després de tretze anys d’espera les autoritats van permetre que el Club celebrés una assemblea ordinària, encara que restringida únicament a 210 socis compromissaris, dels 20.704 socis que no tenien cap manera d’expressar la seva opinió. Era la primera que s’autoritzava després de la Guerra Civil i va començar, simbòlicament, amb l’aprovació de l’acta de l’assemblea anterior, que s’havia fet el 1935. Tot i les evidents limitacions, la convocatòria va ser un èxit del president Agustí Montal i Galobart, entossudit a forçar la democratització del Club tant com fos possible en aquelles circumstàncies.

L’informe de gestió que es va presentar incloïa tot el període 1935-1948, que eufemísticament corresponia a “todos los ejercicios transcurridos desde que los socios perdimos el contacto directo con la administración de nuestro club”. A l’ordre del dia hi van destacar dos temes: l’elecció de la nova Junta Directiva i l’aprovació dels nous Estatuts, que substituïen els redactats durant l’etapa presidencial del Marqués de la Mesa de Asta. Agustí Montal i Galobart no va tenir cap mena de problema per ser confirmat en la presidència de l’Entitat per l’assemblea, i el nous Estatuts van quedar, també, aprovats per unanimitat.

www.fcbarcelona.cat   29-07-2015


La localitat holandesa d’Apeldoorn, on el primer equip del FC Barcelona va fer l’estada de pretemporada, va agrair públicament, per mitjà del seu alcalde Fred de Graaf, la presència de l’entitat catalana a la ciutat, pels beneficis que obtenia amb la seva estada, un reclam turístic de valor incalculable. “No puc donar xifres exactes, però la visita del Barça és molt bona per a la nostra economia, perquè ajuda a promocionar l’hotel on s’allotja l’expedició catalana i atrau turistes de tot el país i altres clubs estrangers s’interessen per les nostres instal·lacions”. Va afegir que el Barça va tenir preferència sobre altres 38 clubs estrangers escollint les dates que més li interessaven perquè, segons tenia entès, l’entrenador, Van Gaal, va assessorar els responsables de l’hotel quan van decidir de convertir-lo en un complex esportiu de qualitat.

www.fcbarcelona.cat 30-07-2015

“L’expresident del FC Barcelona va morir ahir cap a dos quarts de nou del matí, a la seva habitació. La seva esposa, després de preparar-li l’esmorzar, entrava a despertar-lo a les nou, com cada dia. Veient que en cridar-lo a la porta no responia, va témer alguna cosa; demanà auxili. El van trobar mort al seu llit, tapat amb un llençol”. Així explicava ‘La Veu de Catalunya’, a l’edició del 31 de juliol, la mort del fundador del FC Barcelona. Tenia 52 anys.

La mort de Gamper, al 3r 2a del número 4 del carrer de Girona, continua sent una incògnita, encara que sovint s’apunta a un suïcidi provocat per un cúmul de circumstàncies desfavorables per a l’apòstol del barcelonisme: les autoritats l’havien apartat del Club arran dels incidents amb la Marxa Reial del 1925 i se sentia sol, i a més el crac de la Borsa el 1929 també l’havia afectat. Fos com fos, la seva mort va colpir fortament el barcelonisme i tota la ciutat, la premsa se’n va fer ampli ressò i l’endemà va ser enterrat amb gran solemnitat, acompanyat per jugadors i socis del Club.

La comitiva fúnebre, que va sortir del seu domicili, es va convertir en una veritable manifestació popular de dol. Una pèrdua que, per inesperada, va deixar un inconsolable dolor a la gran família barcelonista.