IRONMAN LANZAROTE 2017 :love:
Em presentava a la línea de sortida el dissabte 20 de maig de 2017, conscient que la preparació havia estat curta d’hores, però amb la confiança d’unes bones darreres setmanes i l’experiència de 4 edicions finalitzades a l’Illa. Per tant amb moltes ganes de gaudir el que pogués de la cursa, donant a la vegada la millor versió possible donades les circumstàncies.
NATACIÓ
El principi de cursa sempre és complicat a Lanzarote. Tot i això, aconsegueixo passar bastant bé la primera boia i em trobo nedant el primer llarg al cantó del GRAN Guillem Lladó, cosa que em fa pensar que estic prou ben col·locat.
Però la cosa s’estronca ràpidament, doncs em veig immers en un grup de gent massa gran que no em deixa nedar bé durant tota la primera volta, amb la sensació que sortiré amb temps perdut. Suposo que devia ser més mental que una altra cosa, però tenia la sensació que sortiria en mínim 32 minuts. Finalment trepitjo la catifa i la sorra en 0:29:40 i això m’anima, doncs si aconsegueixo fer una bona segona volta, estaré en un temps molt digne.
La segona volta és totalment diferent i ja puc nedar a gust i sense més problemes arribo al final sortint amb un temps de
1:00:02 en la
posició 145 general.
www.strava.com/activities/997839086
T1
Faig la T1 sense adormir-me, el més ràpid possible, sortint a rodar amb la bici després de
0:04:55.
www.strava.com/activities/997839089
CICLISME
El dia ha sortit estrany i no fa el vent habitual de Lanzarote, ni per velocitat ni per direcció. Això ho vaig notant ja que hi ha trams molt exposats normalment, com Timanfaya o el descens fins La Santa, que avui es fan més fàcils, però també hi ha molts trams, que normalment són molt ràpids i fàcils, que avui costen bastant més, com el descens de Yaiza a El Golfo.
Tot i això, durant tota la primera part del recorregut, vaig còmode i marcant els parcials molt propers a una previsió força optimista que m’hagués dut a fer unes 6h10 a la bici. Per posar un exemple, al km 90 a Teguise portava +5’ respecte al temps de bici de l’any passat.
Però un Ironman és un Ironman, i Lanzarote més. A l’arribar al km 135 a Arrieta, un punt clau de la cursa on toca rematar la bici en dos trams de 16 kms de planejar amb lleugera pujada i amb el tram de pujada de Nazaret i la Paris-Roubaix posterior entre els dos. I aquí és on la falta de fons pels entrenaments curts va acabar apareixent. Si a Arrieta portava +9’ respecte l’any passat, vaig acabar arribant a Puerto del Carmen amb un +35’, sumant +11’ en cada un dels trams de 16 kms. No ho considero un error, el ritme havia estat el bo, el que va faltar va ser hores d’entrenament prèvies.
Així doncs l’última hora i mitja va ser un petit calvari fins arribar a la T2. Finalment,
6:49:03 i
posició 511 de la general.
www.strava.com/activities/997839315
T2
La transició me la vaig prendre amb molta calma, conscient de que anava força torrat. M’hi deixo
0:07:02.
www.strava.com/activities/997839098
CURSA A PEU
Cursa a peu per dir alguna cosa, hehe. Vaig haver de caminar molt, molt més del que m’hauria agradat. Suposo que sabent que les expectatives no em portarien a millorar el meu temps a Lanzarote, un es deixa anar molt més i no es troba disposat a patir al nivell que una possible millora sí que t’hi esperona.
Vaig anar fent trams corrent entre avituallaments i vaig parar a tots i cada un d’ells, bevent i menjant el que m’entrava en cada moment. He de dir que la volta llarga de 30 kms se’m va fer dura, i probablement hagués preferit el format antic amb 1 volta llarga i dues curtes. Un cop passada de tornada la part de l’aeroport, les coses van anar millor, si més no psicològicament i aquí sí que vaig començar a córrer sencers els trams de 2 kms que separen els avituallaments.
Finalment, vaig arribar a meta amb un temps de marató de
4:49:23, un temps final de
12:50:25 i posició
627 de la general.
www.strava.com/activities/997839122
CONCLUSIONS
La meva sensació final va ser de felicitat, i tant!, tenir el privilegi d’haver acabat
5 IM Lanzarote i
10 IM en total era per estar
feliç i més. Sobretot pensant en els mesos previs a la cursa, entre situacions laborals que em van fer tenir el cap en un altre lloc durant un mes i amb la lesió d’isquio que no em va deixar córrer de finals de gener a principis d’abril.
Però els que em coneixeu sabeu que hi ha una part de mi que és competitiva i que m’agrada fer-ho bé a les curses i millorar. Per tant, un cop finalitzat tot i amb tot prou digerit la sensació és agredolça, tot i que tinc força clar el que ha fallat. I és evident, per competir al nivell que espero de mi mateix, necessito entrenar amb garanties. Això em fa ser optimista, doncs sé quin és el camí a seguir. Sobre el dia de la cursa en si, crec que no vaig tenir errors greus, vaig saber adaptar-me al que anava sorgint i vaig treure’n un finisher més i molt important per la numerologia que porta darrera. Sempre hi ha petites coses a polir i sempre se n’aprèn molt més d’aquestes petites derrotes que quan tot surt bé, així que alguna cosa nova em aprés pel camí.
Moltes gràcies a tots per les mostres de suport i les felicitacions, amb una menció molt especial a la
família i sobretot a la
Mabel, que ho pateix més que jo i que sempre tinc al costat.