50 B/SS (9/11/14), 50 Behobia-San Sebastián 2014

Molta força a tots i totes, gaudir molt, però amb seny .....
És una gran cursa ....

Molta sort i molta força a tots els Behobians !!!!

Bona nit i gràcies per els anims

Després a la nit faig crónica, pero per resumir........GRAN CAP DE SETMANA i gran Cursa la Behobia. Hem de posar-la a una categoría a part. Tercera vegada que la feia, i dessitjant de tornar l`any vinent. I si a sobres trigues tres minuts menys que l`any anterior, millor encar. 1h32'

Gran cursa ahir la Behobia- San Sebastian, és la cursa cuna del running popular. L´ambient fenomenal, la espera abans de la sortida semblava una discoteca, la gent ballant, contenta, alegra era una festa total, un espectacle i la cursa numero 1 a Espanya.

Crec que el nou circuit la fa una mica més dura, la pujada del km 12 i els tobogans dels km posteriors son durs i juntament amb la pujada de pasajes et deixen les cames molt pesades. Crec, que a més, amb el nou circuit hi ha  més ambient que abans en els kms centrals.

Jo vaig anar de manera prudent fins al km 13 a un ritme de 5 al km, a partir d´aquell moment vaig apretar una mica i en els kms finals a tope, al final 1.38.15 molt content de haver participar en l´aniversari de la Behobia.

Després a la nit faig crónica, pero per resumir........GRAN CAP DE SETMANA i gran Cursa la Behobia. Hem de posar-la a una categoría a part. Tercera vegada que la feia, i dessitjant de tornar l`any vinent. I si a sobres trigues tres minuts menys que l`any anterior, millor encar. 1h32'

felicitats 

Bona tarda a tots,

Ahir vaig disfrutar per segona vegada d'aquesta gran cursa.

Va fer un bon dia i finalment la vaig acabar molt content amb 1h:36':19". 

Vaig millorar en 13' el meu millor temps (al 2009).

Tinc clar una cosa, tornaré. 

Hola Companys,

Encara tinc les sensacions d’ahir a l’arribar a meta, encara estic amb les emocions al cos, no soc gaire de fer cròniques, però es que no puc estar-me de dir quatre coses d’aquesta gran cursa.

Varem anar a Donosti divendres a primera hora, per fer una mica de turisme i gaudir de la ciutat (i dels pintxos, xuletons i bons caldos), només arribar ja es notava a l’ambient que seria un gran cap de setmana, l’ambient al tren, al taxi que ens portava a l’hotel ja ens animava per la cursa i els primers “aupa” tot tenia algo que en feia sentir que estava davant d’un cap de setmana únic.

La nit de dissabte no vaig poder dormir gaire, nerviós per la cursa, des de dimarts que no havia fet ni 100 metros ja que vaig sentir una punxada al bessó esquerra i no volia forçar i encara arrossegava el refredat, tot eren dubtes i no podia treure’m del cap les pujades que tant m’havien parlat, ¿aguantarà el bessó a tanta pujada?

El bus que ens portava a la sortida ens passava a recollir a les 8, així que a les 7 baixem el meu fill (alacal) i jo a esmorzar, tinc la gran sort de coincidir amb grans correcats a l’hotel, no vull donar noms per no deixar-me a ningú però si vull donar les gràcies a en JoaKim i a en Jaumet per les paraules que li van dedicar al meu fill, gràcies companys.

A les 8:45 ja estem a Behovia, però el nostre calaix no te la sortida fins les 11:21, mes de 2 hores i mitja, així que a voltar per alla i anar saludant gent, coneguts, amics correcats i molts i molts catalans, tot era una festa, la gent ballant, rient, un ambient únic, es respirava bon rotllo per tot arreu.

Jo anava saludant correcats, molts, en Jaume Bajo en tornava a espantar amb les pujades (aysss que patiré), cap allà a les 11 i després de no se quantes visites al lavabo ens col•loquem sota de la pancarta del calaix 17, alacal està molt seriós i faig de pare, nen vigila, que et conec, no has fet mai cap cursa de mes de 10 km, regula, no facis com sempre d’anar a tope, controla, en sincero amb ell i li dic, els tinc de corbata, estic cagat i en diu jo en noto be, aniré a fer 1:30, ays que patiré mes encara, pujades i pensant que fa el nen, cal dir que te 17 anys i que mai corre amb rellotge, gps ni res de res, ell sempre va per sensacions.

La pancarta es comença a moure i ens porten cap a la sortida, una bona passejada i ens tornem a aturar, ayssss de nou visita al lavabo, ops no hi ha, visita als arbres, ondia si que hi ha gent per aquí, torno corre’ns i fora impermeable que això ja comença, abraso al nen i li dic el mateix que va dir en Johan Cruyff un bon dia als seus jugadors a Wembley, Sales de Frutas, el nen en diu, Papa, estic fort, en noto molt i molt bé, aniré per 1:25, aysss que patiré molt i en diu, tranqui que controlo.

Comença la cursa i lògicament als 3 metros perdo al meu fill, surt a per totes avança com pot, jo veig a un bon grup de correcats al meu costat i en quedo amb ells  i començem des de primer moment a gaudir de l’ambient, acaba de començar i ja ens estan animant, abans d’arribar al primer km tinc la sort de posar-me al costat de l’Alba i en Pingu (moltes gracies companys per deixar-me acompanyar-vos durant uns quants quilòmetres, son els que mes he gaudit de la meva vida, gràcies). Cap al km 7 sense adornar-me he deixat una mica enrere als portadors de la estelada (i amb pal, res de coll, amb dos cu..... Pingu) i veig a la Laura10 a uns 50 metres per davant, així que m’apropo, ella està amb el Juanjo i des d’aquí fins a l’arribada amb ells, gaudint cada metre, gaudint cada crit, xocant mans, aplaudint al públic, donant-li les gràcies a tots els voluntaris que veia, es a dir, sense pensar en temps, sense mirar rellotges, gaudint, fent el que vaig aconsellar a l’Aleix, vaig sortir i gaudir, al km 19 la Laura10 va posar el turbo i va sortir com una fletxa, la vaig seguir i fins a meta, allà vaig mirar l’hora, i vaig veure un 1:59:06, no m’ho podia creure, anava sense objectius i fins i tot en va passar el temps molt ràpid i volia continuar, vaig preguntar si eren dos voltes 

Recullo la medalla i m’acomiado de la Laura10 i d’en Juanjo, me’n vaig ràpid a buscar a l’Aleix, al punt a on havíem quedat, estic intranquil per saber si ha arribat be, el veig de lluny, veig la seva cara, plena de felicitat i respiro tranquil, ha anat be, en fa una abrasada i en diu, papa quin ambient, que be ho he passat, me’n alegro nen, però estàs be, tot ha anat bé? Ha anat molt be papa, he fet 1:24:46, ¿tornarem l’any que be? I tant Aleix que tornarem

Perdoneu per el rollazo tant llarg, no ho faig mai, però com deia encara estic amb gallina de piel, i no puc estar-me d’agrair a tots aquest cap de setmana, organitzadors, companys, amics, públic, a tots, gràcies, orgullós de ser correcat, orgullós de fill i orgullós del poble català.

Salut

Jo no faré una crónica però només dir que feia molts anys que no la feia la vaig fer 5 anys seguits i amb aquesta ara le he fet per sisèna vegada però aquest fent de guia al jaume Bajo   :love: la Behobia és una cursa molt especial 
al final el nostre temps va ser de 1h37'25''

Lo millor era trobar-se amb Correcats tan el dia de la cursa o el dissabte per Donosti  :love: :he:

algunes fotos de la Behobia

Si una imatge val més que mil paraules, amb totes les que ha penjat en MIGUEL SBD d'ell i en Jaume Bajo poc cal afegir!!  :love:

Aupa Behobia 

Si una imatge val més que mil paraules, amb totes les que ha penjat en MIGUEL SBD d'ell i en Jaume Bajo poc cal afegir!!  :love:

Aupa Behobia 

Aupa  :love:

Quin ambientas!!! Feia goig veure els carrers tan plens. Va ser increible