II Mitja de Figueres - 3-12-2017

Dues dades del km14:

- comenten que la tramuntana bufava a 80km/h
- el primer anava a 3'10 i ha fet el mític km14 a 4'40.

Tot dit.

Aquí la llebre de 1h35.

Dues curses, fins al km13 i a partir del km13. Fins llavors, sí, molt de vent, que molestava bastant, lateral la majoria dels cops i que em feia córrer de costat. La banderola feia d'àncora. Les meves pulsacions molt més altes del normal per anar a 4.30 que és un ritme molt assumible per mi. Amb l'amic esrafiki, super tranquil. Incòmode però sense problemes greus.

Comença el festival. Girem a mà dreta (km12) i aviso a tothom que faria vent (ens ho havia comentat l'entramuntanat) Encara fem km12-13 a ritme, vent de cara, les pulsacions apropant-se al límit però complint a 4.30. Crido a tothom que es posi a roda. Atrapem a gent que sola no avança. El grup es fa compacte. De sobta, una bufetada de la tramuntana, tal qual, un cop lateral que em tira tres metres al voral. Si arribo a córrer per la línea acabo al camp. No només la banderola com en Mario, sinò tot jo. Perdó ? Penso. Ai mira un cop de vent fort... La bandera es posa horitzonal i alehop, vent frontal de 80km/h sostingut. No avancem !!El grup explota, campi qui pugui. La motxilla em tira enrera. Sembla que estigui pujant la pujada de Cervantes (15% desnivell) Miro fore,vaig a tope, 170ppm. A tot el que dono. Ostia, que fuerte.

Km14 5.24 i vaig a tope. Penso que un km més així i no compleixo. Per sort algú crida, queden 300 metres. Menys mal. Girem a mà esquerra i vent a favor, m'haig de frenar per anar a 4'/km. Perillós perquè la banderola et va fotent al cap. Hem perdut 1' de cop ! Per sort la recuperació és fàcil i llàstima que ja no tenim grup. Anem regulant per acabar 1h34.51 temps oficial. He estat divertit a posteriori.

En fi, a part d'aquest tema que l'organització no pot fer res, una cursa de 10 !! Té MOLT potencial. La recomano a tothom. Una cursa PEL corredor. Espectacular.

Bona feina.

Si us plau, apagueu el ventilador.

Moltes felicitats a totes i tots I també a les llebres

guissona va escriure: Dues dades del km14:

- comenten que la tramuntana bufava a 80km/h
- el primer anava a 3'10 i ha fet el mític km14 a 4'40.

Tot dit.

80 km/h... em sembla molt poc. Aficionats

L'enhorabona a tots, sobretot aquestes llebres

Hola!

La meva primera vegada de "llebre"... (1h 50') vaig escollir un bon dia per dur una banderola penjada de la motxilla...!

Ja el dia abans no pintava bé la cosa, tothom (principalment els que coneixem com se les gasta la tramuntana) estava pendent de les previsions, a la fira del corredor el tema principal era el vent, com bufarà, com ho passarem a aquesta zona, a l'altra...boníssim ambient a la fira per cert.

El diumenge al matí ens aixequem i veiem com la tramuntana ha afluixat, els de la zona sabem que es molt traïdora i no ens n'acabem de fiar, tinc el plaer de conèixer als companys Correcats quan preparem les motxilles guiats pel gran Xavi Nadal. Un pre-cursa fantàstic amb els companys de club de Navata i tots els coneguts de la zona també. 30 minuts abans de la cursa m'adono que el meu poc estimat Suunto té només un 3% de bateria, havia sortit de casa amb el 99% però incomprensiblement s'ha buidat, per sort un amic que corre amb Egoismo Positivo em deixa el seu Garmin i el company Fandes me'l programa per poder veure els parcials, menys mal.

Tret de sortida a la cursa, bones sensacions, molta gent coneguda de la zona a la meva barqueta, preguntes vàries de ritmes i assaborint això de fer de llebre per primer cop. Els primers quilòmetres intento guanyar 5/7 segons per quilòmetre per quan arribés l'infern de la tramuntana. Ens desplacem amb ritmes clavats cap a Perelada, a la barqueta venen 10 o 12 corredors quan de sobte entra una "trompada" brutal de vent i la meva banderola se'n va literalment al mig d'un camp. Merda, l'he cagat, per sort (segon cop de sort després de l'ajuda del Fandes amb el Garmin) el voluntari allà a aquella zona era un amic que m'ajuda a posar un altre cop la bandera, entre pitus i flautes havia perdut uns 3 minuts, ja em tens posant-me a l'sprint per agafar el ritme i la gent que anava a la barqueta. Objectiu aconseguit, ara bé el pitjor, quilòmetre 13 i estem apunt de rebre la patacada de vent més forta i més llarga, intento dir a la gent que fem un paquet entre tots per protegir-nos, així ho fem. Al cap de 500m em trobo sol, tothom depenjat i jo corrent a 5,30 com bonament podia, amb la bandera a la mà (jo volia haver de tornar a recollir-la al mig del camp). Anava passant gent...que caminava! No es veien capaços de córrer...Per sort al quilòmetre 15 girem cap a Cabanes i acaba el calvari...em paro a l'avituallament i m'ajuden de nou a posar la banderola, un altre sprint per recuperar el ritme i des del km 17 al 21 gaudint un altre cop de fer de llebre. Entrada a Figueres tranquila i gaudint. Al final vaig poder clavar el crono en 1h 49' 55", objectiu aconseguit en la meva estrena com a llebre.

Molt agraït del tracte de les altres llebres, jo sóc molt novell en això i els seus consells em varen servir de molt, felicitats a la organització i als amics jaume baraut i francesc pous que formen part de la mateixa, aquesta cursa amb només dues edicions ja està més que consolidad.

Fantàstic que vinguessin la gent de Egoismo Positivo per arrodonir la festa també.

Ens veurem al 2018 de nou!

P.D. El meu nickname descriu a la perfecció les condicions climatològiques del passat diumenge, però jo quan bufa tant fort intenta anar a entrenar a Banyoles o a Olot:P

Quina experiència, córrer la Mitja de Figueres!! No m'esperava pas aquesta brisa!!!
Fa unes setmanes, quan en Fandes ens va dir que feia de llebre oficial i que podia ser molt bona excusa per celebrar el seu aniversari i el de l'abuelo, vam decidir apuntar-nos. Com sempre, les curses a les quals anem aconsellats pel Fandes, acaben sent èpiques...

Com a mitja planera em va semblar una bona opció per provar-nos després de les 5 primeres setmanes amb el meu nou entrenador. Juro que no se'm va passar pel cap el vent fins que unes setmanes abans, algú em va dir un "esperem que no bufi massa!".

Total, com que vam passar el cap de setmana a Figueres en grup, dissabte estava patint. Feia una ventada com no m'havia trobat mai, i començava a patir perquè la idea d'anar a per marca no em semblava assenyada. Però l'entrenador em va dir que no hi havia excuses, que m'enganxés a la llebre d'1h40' i fés via.
Diumenge em vaig plantar al costat del Tonivet i comencem amb súper bones sensacions. Els primers 3kms em trobava com si anés de passeig. Anant en grup em sentia prou bé i tot i que el vent era molest, anàvem fent. Cada certs kms anàvem canviant posicions perquè tots fèssim una mica de paravents.
Al km 10 vaig tenir una sensació com de petit bajon però va marxar de seguida i a l'11 em trobava genial. En Tonivet avisa que portem 22'' guanyats. Pensava que tot seria bufar i fer ampolles quan em pregunta: "d'aquí fins el 15 el vent ens bufa a favor, oi?". Primer li dic que si però després rectifico i li dic "al revés, diuen que ens bufarà a favor els darrers 5 kms". Avancem uns metres més quan, de cop, sento una bufetada de vent que em destortolliga. Començava la lluita!!
Aquells 2 o 3kms amb les ratxes tremendes de cara van ser curioses. Al principi alguns feien broma però com que la cosa s'allargava, cada cop hi havia més queixes i el grup es començava a separar. Jo, sincerament, no vaig patir pel ritme. Tots vam haver d'afluixar perquè era impossible seguir al ritme que tocava però em trobava forta i el que em feia patir més eren les trabetes que ens feiem els uns als altres perquè el vent ens feia anar d'un cantó a l'altre sense control. Suposava que aguantar aquella "brisa" passaria factura després.
Cap al km 15 i poc, girem a l'esquerra i, alehop! Vent d'esquena que, literalment, m'arrossega cap endavant. Tonivet ens comunica que hem perdut els 22'' que teniem a favor més 20'' extres. No li dono importància, em dic a mi mateixa que si mantinc el ritme, igualment faig marca encara que per menys marge.
En aquell moment la llebre apreta una mica per recuperar els segons perduts però jo no podia forçar més. El deixo marxar però torno a contactar-hi al 17. Només quedem 3 o 4 corredors seguint la banderola de l'hora 40. Des d'allà fins el 20 em trobo força bé; puc apretar i em sento cómoda. En Toni em diu que afluixi i que guardi forces per tirar al 20, però quan hi arribo i comença una pujada, les cames no em tiren. Deixo marxar el Toni i em dic a mi mateixa que ara toca aguantar com pugui.
A falta de 400 o 500 metres veig el Fandes animant el grupet que anem al voltant de la llebre i aleshores ell em veu a mi. Comença a cridar-me i a esperonar-me i això em dóna vida. Apreto tot el que puc i em deixo anar fins a creuar la meta en 1h40'10'', baixant més d'un minut i 40 segons la meva anterior marca.

En aquell moment em sentia satisfeta, però encara més quan tothom em diu que, sense tramuntana, hagués pogut escurçar més la marca.

Ja a meta m'abraço al Fandes, a la Therci i la Patri, parlo una estona amb en Hansi que venia de la marató de SS i vaig a donar les gràcies al Tonivet i a saludar la seva dona. la veritat, fer de llebre en aquesta mitja té un mèrit extraordinari. Mil gràcies a tots els que us ho vau currar per ajudar-nos, de debó!
Després vaig a esperar el David creuar la meta i ens anem a fer una birra per celebrar el cap de setmana.

La veritat, no sé ni com he pogut arribar fins on sóc. Fa dos anys i mig em diuen que faria hora 40 en una mitja i em pixo del riure...

Ara a seguir treballant perquè els resultats arribin!

Enhorabona a l'organització i, un cop més, a les llebres! Magnífica feina!!

Ets una campiona, i encara tens molt recorregut ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Osti, Alba, fer marca en aquestes condicions té un mèrit brutal. ´
Sabem que quan fem marca és que estem corrent al límit de les nostres possibilitats i realment diumenge era molt difícil.
La tramuntana va fer estralls en aquella carretera que anava del km13 al km15.

Si bé era difícil per les llebres, crec que era més difícil pel qui competia i disputava la cursa.

Els que féiem de llebre es pressuposa que el ritme que hem de portar ens ha de resultar assumible i molt còmode perquè si et trobes amb casos com el de diumenge puguis reaccionar. Per tant, amb la pèrdua de temps d'aquell tram, en el meu cas gairebé un minut, després amb el vent a favor va resultar relativament senzill recuperar la mitjana corrent bastant més ràpid cada quilòmetre que el ritme de la banderola.

Però clar, per una persona que porta corrent 13kms al límit, aquells quilòmetres corrent contra el fort vent, amb el desgast que suposa més la pèrdua de temps, feia que després, per molt vent a favor que fes, les cames ja estessin castigades.

Per això el teu mèrit. Senzillament espectacular. Enhorabona.

No és cap tòpic dir-te que en una mitja relativament plana i sense tramuntana baixes més d'un minut la marca seguríssim.

Moltes felicitats.

Llegir els vostres relats de la mitja del passat diumenge és emocionant pel ount d’èpic de lluita contra els elements.

Felicitar-vos a tothom per la feina ben feta orgsnitzadors, voluntaris, llebres...i com no a tots els participants per les fites assolides.

Doncs poc a afegir al que ha dit l'Alba: unicament vaig fer el que ens havia sugerit en Fandes: esgarrapar 2-3"/km fins al 10, del 10 al 15 fer el que es pugui i del 15 al 20 recuperaqr el possible temps perdut.

Jo per sort no vaig tenir problemes amb la banderola, però el vent em portava de cantó a cantó i uns quants companys de barqueta em van tenir que agafar més d'un cop. Del 15 al 20 la cosa va anar molt millor, tret del 15 que el vent em feia espitjades subtades pel fet de portar la banderola.

L'Alba va aguantar com una jabata, i li vaig dir que seguis amb mi fins al 20 perque havia una francesa que anava fent la goma pel devant tota l'estona i temia que ella entrés al "trapo".

Al final no se com però vaig aconseguir arribar al temps: 1h40'01" i com no el que més ompla són les mostres d'agraiment dels companys de cursa.

I com diu en ORIOL TBID des de l'hospitalet de l'infant "aquest vent és una mariconada"

Alba: 1h40 a Figueres amb el dia que va fer, et puc gairebé assegurar que és 1h37 o menys en una mitja planera amb condicions "bones"

Com a curiositat. Al Prat vaig fer 1h29. A Figueres 1h34 amb igual pulsacions de mitjana!!! En Mario llebre que va fer 1h29, va fer 1h20 a Calella, amb unes pulsacions gairebé clavades també ! Per tant, la pèrdua de temps pel vent no és gens menyspreable. De fet, jo crec que amb la progressió que portes, sub 1h35 a la mitja de Barcelona o similar és més que problable.

Graaaaan cursa, aquesta mitja de Figueres! I no ho dic perquè sigui la població de la meva família materna, és que la tenen moooolt ben muntada, quins cracks! Jaume Baraut i Francesc Pous, com a membres de l'organització que conec: felicitats i a seguir així, endavant, que la feinada que feu té tot l'agraïment dels corredors que ens ho passem de meravella i ens sentim ben tractats. Jo només me la perdré per motius de força major, com la lesió de l'any passat, perquè em va agradar a nivell 10 sobre 10!

La motivació que tenia per poder córrer aquesta cursa era tanta que, per primer cop en la meva vida, vaig fer una mitja marató quan només feia una setmana d'una marató a tope (a Donostia, on ho vaig donar tot i vaig acabar trinxat de cames, però sense cap lesió). No tenia gens clar si a Figueres podria acabar, perquè l'únic dia de la setmana que vaig sortir a trotar, tenia alguns músculs, en especial un bessó, amb sensacions de gran cansament encara, i com si anessin a contracturar-se. Per això, em vaig vestir bastant més abrigat del que tinc per costum, amb la idea que aniria a un ritme còmode i així no m'acaloraria, i també preveient que si m'hagués d'aturar per molèsties musculars i esperar el cotxe escombra, no em congelés.

Vaig poder saludar uns quants companys correcats, i tot l'equip de llebres al local d'entrega de dorsals, i després de fer una cua una mica llarga al guardabosses (potser és un punt a millorar, tot i que no sé dir què fallava, perquè estava ben muntat), vaig anar pausadament cap a la façana del Museu Dalí per sortir. Allà vaig estar uns minuts amb el Dani i l'esrafiki, amb el grup 1h35', fins que al poc de sortir em vaig endarrerir, perquè el ritme hauria sigut massa per les meves cames, tan aviat.

Amb el pas dels km, i després de dues performances una mica ridícules traient-me i posant-me les dues samarretes que duia, sense parar de córrer (dubtava si em farien massa calor, després vaig veure que no...en fi ), em va atrapar el grup de la llebre 1h40' Tonivet. Mentre els vaig tenir al voltant i a la vista, vaig veure que l'Alba corria amb una solvència innegable, així que ja saps, Alba, com t'han dit per aquí i com vam parlar tu i jo, estàs per baixar bastant aquesta marca a Sitges, Barcelona, etc, només cal que et mantinguis entrenant amb seny .

Em va encantar el recorregut per les carreteres al voltant de Vilabertran, Cabanes, Peralada, veient àrees rurals, paisatges que em són familiars des que era un nen, el Pirineu nevat, intuint la badia de Roses a l'altra banda ...

A mesura que anava fent km, tenia menys temor de lesió i retirada, i quan vam sortir de Peralada i vaig haver de vèncer la força de la meva estimada tramuntana, ja em vaig adonar que les cames estaven per arribar a meta. Quan el vent va picar d'esquena, passat el km 15, em vaig deixar anar una mica i vaig eixamplar la passa, de manera que vaig arribar en un temps molt millor del que preveia amb tota la meva prudència abans de començar.

Llavors va venir l'avituallament de meta, un dels punts que més agraeixo com a corredor, i com a golafre que sóc quan acabo una cursa: menjar i beure de tota mena i en gran quantitat! Quin paradís: melindros i xocolata desfeta, magdalenes, gominoles de dues classes, barreja de fruits secs, isotòniques de dos o tres tipus, aigua, cervesa (que no tasto perquè no m'agrada, però triomfa entre la concurrència), poma, barretes de cereals...i potser em deixo alguna cosa. Fantàstic!!

Menjant, bevent i abrigant-nos, vam tenir tranquil·la conversa amb uns quants correcats, fins que vaig marxar a casa de la meva àvia i el meu tiet, a uns minuts caminant des de l'arribada de la cursa. Un dia rodó!

P.D.: La tramuntana va bufar fort, sí, però pels que no coneixeu a fons l'Empordà, i en concret la zona de Figueres i Roses, sapigueu que la de diumenge era un bebè comparada amb la que moltes vegades he vist al llarg de la meva vida .