Lamentablement
Dennis ho sento, però cada vegada hem costa més fer les cròniques en el moment i un cop passat la mandra hem supera
Però clarament faré cinc cèntims tot i que lo bo seria escoltar les veus de l’experiència que compartint tartan amb elles encara fa que les admiri més
Reprenc la carta als reis:
JRDi69 va escriure: 01- Finisher
02- "Aguantar en moviment 24h", entenc que la constància i la ment forta m'han de portar a l'exit/satisfacció esperada, ni que sigui caminant 24h
03- Que Galloway sigui l'estratègia adequada fent que la recuperació i final de la prova sigui "òptim"/satisfactori
04- Superar els 84Kms (la "tirada" més llarga feta mai, és ha dir, fer més de dues maratons 84.390Kms)
05- Arribar i superar els 90Kms
06- Arribar i superar els 100Kms
07- Arribar i superar les tres maratons (126.585Kms)
08- Arribar i superar els 135Kms
09- Arribar i superar les 100milles (160,930Kms)
10- Arribar i superar les quatre maratons (168,780Kms)
11- Arribar i superar els 200Kms
12- Arribar i superar les cinc maratons (210.975Kms)
13- Arribar i superar els 240Kms (inscripció gratuïta )
i afegeixo els "ocults" que també hi eren (a algú l'hi han de sonar aquest números
):
a- 6h 57-59,430Kms
b- 12h 89,302Kms
c- 24h 157,8-201,271Kms
Doncs de la carta els reis crec que podríem dir que vaig aprovar pels pèls, un 5 justet i gràcies:
1- Vam fer una mica de trampa per no patir 4h "innecessàries" per mi i recollir la medalla
2- Clarament era una utopia complicada de complir per mi i vaig quedar força sorprès de lo diversa que es la gent en una proba així; clarament és on més cabuda per tothom veig (gras, prim, alt, baix, jove, gran, cossos de constitució atlètica i no,...)
3- Aquí també vam fer una mica de trampa i es que el mètode i esperit competitiu no va arribar a durar gaire més de 6h, la baixada de ritme es absolutament frustrant i caminar 18h es fa molt costa amunt mentalment
4- Va ser sense dubte el primer tall d'esperit positiu per seguir fins on la caminada hem portés
5- Un simple tràmit superat el punt anterior
6- Per culpa d'una butllofa al peu va convertir-se en el meu objectiu final i en aconseguir-ho vam parar a gaudir de l'ambient i de l’esmorzar amb xocolata calent i la conversa amb els voluntaris de l'avituallament així com les amistats que venien a veure el final de la proba
7,8,9,10,11,12,13,... - Queden aplaçats per un futur moooolt llunyà
Els "ocults" van quedar mooolt lluny de poder apropar-me:
a- 6h 50,677Kms
b- 12h 74,656Kms
c- 24h 102,708Kms
Sembla tot molt negatiu, però realment només he contrastat quelcom que ja intuïa: no estic preparat i que tot i confiar que l'edat hem portarà cap aquí no sé si arribaré en les condicions òptimes per gaudir-ho, ja que ho veig molt lluny i vull intentar disparar moltes "bales ràpides" abans de no poder per edat, ganes i/o circumstàncies.
He descobert que Tailwind és la meva poció màgica i tinc moltes ganes de provar-ho en una marató a tope.
He fet molts números, però 24h donen per massa i no he fet l'anàlisis detallat.
L’estratègia de dos cronos, GPS amb volta auto en 450m + CA-CO programat 12h 7:3 + 12h 5:2 i crono amb voltes manuals per quan hem vingués de gust, era força correcte, però els càlculs fora dels 400m és fan massa complicats i només veure la "catàstrofe" amb el pas del temps es mentalment duríssim (amb els anys suposo hem resignaré i ho acceptaré, però ara és una "esclavitud" de crono amb la que hem sento còmplice i a gust a estones).
El Ca-Co 7min-3min va ser "òptim" fins les 4h; massa poc per afrontar 20h més.
També diré que va aparèixer un dolor estrany en el peu dret, tendó superior amb "l'empeine", com si de cordó massa ferm es tractes que hem va acompanyar tota la proba i va fer que canvies de bambes jugant amb els tres parrells que portava. Qualsevol canvi era benvingut, però realment no solucionava res.
Vam continuar allargant el Ca-Co òptim fins les 5h i vam anar fent "trampes" al cervell/cos per pensar que en algun moment allò es podria revertí.
A les 7h ja vam assumir que tocaria caminar mooolt i punt, calia intentar complir amb el punt 2 de la carta els reis (el punt 1 és evident que amb el meu tarannà es compliria de millor o pitjor manera si no hi havia un gran problema físic/mental/psíquic).
A les 12h veure acabar els companys de batalla, especialment en
Barceruel i
JoanCompte va ser una injecció de "subidón" inicial, però que va tenir la seva baixada en pensar que jo encara faria 12h més i que estava totalment fora de "competició".
Mentalment resistint amb la resignació a caminar 12h més vaig anar fent, es increïble veure com hem puc distreure amb mi mateix i amb la mateixa gent donant voltes i més voltes.
Una de les grans còmplices en aquest punt va ser l'
Ara, tot una experta en aquests saraus i tot cor i amabilitat amb un cadàver debutant com jo. Els altres grans còmplices van ser els voluntaris dels avituallaments, tenia clar que aquí en la proba de casa seria tot molt més fàcil i certament ho és, GRÀCIES!!!!
Veure com s'afegien els companys de les 6h també va ser un puja/baixa d'emocions, t'anima esperonar-los i compartir pista amb ells, però "t'enfonsa" veure la seva frescor comparada amb la teva "putrefacció".
Al caminar cada vegada més lent vam afegir un plat de macarrons calentó que va fer tornar l'alegria, així com el brou calent, però una mica insuficient pel pou en el que estava ficat al que es va afegir una butllofa que va fer dir fins aquí
Vam valorar situació i la proximitat amb els 100K va fer que seguíssim fins el punt de rebentar la butllofa, error de novato. Si vols continuar millor rebentar-la bé amb una agulla/imperdible o posar un bon pegat que arregli el problema i no l’empitjori; els meus compeed no servien de res o no els vaig fer servir adequadament.
Amb 20h i escaig i superats els 100K toca parar i descansar fins recollir el premi.
Un dels grans temors durant tota la proba era que parar durant un llarg període suposes no poder tornar a reprendre la marxa, però ara ja totalment llibera't i resignat donava per acabat el debut i posant-ho "fàcil" per el proper intent.
Més detalls que cal tenir en compte:
- La meva poció màgica tenia el contratemps de la pixera, jo que sóc de pixera fàcil (els nervis provoquen sensació i fàcilment evacuo) i sumant fred i 0,5litres a l'hora allò era un espectacle "prostàtic".
- Les hores més dures de son van ser entre 3-5h del matí.
- El fred que tot i ser moderat a un cadàver l'atrapa i bé, cal tenir-ho molt present, vaig anar just amb tot el que vaig portar que no era poc, només hem quedava anar caminant amb el sac de dormir embolicant-me.
- El crono i distancies en una proba així ha d'estar totalment apartats a no ser que siguis dels que poden estar dies i dies corrents sense parar, vaig quedar absolutament flipat in-situ de veure els grans ultrafondistes de la casa, no hem cansava d'esperonar volta rera volta
- Hem va faltar gaudir d'algú/alguns al meu ritme per passar l'estona amb converses i filosofies de vida; tot hagués estat molt més fàcil i enriquidor.
- A la poció màgica per menjar vaig afegir el plat de macarrons de l'avituallament, uns fideus cabell d'àngel bullits que portava als que els vaig afegir caldo en dos porcions, quatre dàtils i quatre castanyes bullides i un sandwich de pernil; certament ridícul per 24h (20h) d'esforç, però ja os dic que la poció màgica semblava més que suficient.
- El debut en les tres proves a l'hora (6h, 12h, 24h) tot i una mica inconscient va ser un encert. Clarament per mi les 6h es queden curtes i les 12h es un punt mig força interessant, però 24h és la reina com per l'asfalt la marató es la nostra/meva senyora. Certament les tres probes requereixen d’una estratègia molt diferent, o si més no així o crec jo i totes hem criden l'atenció, però ara mateix la més probable perquè hem torneu a veure seria la de 6h tot i que clarament ara no tinc intenció de tornar. Les estratègies que jo veig: 6h corrent és factible (inici suau, mooolt suau), 12h amb una estratègia tipus
Barceruel (series de 5000m) és motivant i viable (físicament i mentalment un repte amb majúscules); i 24h és campi qui pugui (continuo sense veure com afrontar-ho)
- * El fet de deixar passar els més ràpids per l'interior és angoixant si vols intentar fer coincidir el recorregut amb els metres oficials. L'opció de desplaçar-te al carril més exterior és un "pal", però conforme el ritme decau no hi ha un altre, som molts i a ritmes molt diferents. Clarament la distancia intermitja seria la meva marca "oficiosa"
I ara què?
Doncs acabant l’any "sense pena ni glòria" amb el repte de #NoDaysOff.
Si no passa res estrany el complirem i podré fer uns dies de descans absolut per veure si el mal de "l'empeine" marxa; tinc por no sigui fractura per estrès o quelcom semblant, he fet "bondat" forces dies passada la proba i Diumenge per un dorsal regalat vaig jugar a provar ritme fort sense més conclusió que quan el cor et surt per la boca el peu ni el noto; fins i tot ahir feia més mal el cruiximent general
Què preparem per l’any que ve?
Com a objectiu principal la marató de Chicago el 9 d'Octubre i probablement passem per la "marató" (distància 42K aprox.) de Tossa el 15 de Maig per fer el "test" de poció.
També tinc present continuar completant les mitges d’asfalt de Catalunya i de moment tenim Balaguer el 20 de Febrer i caldrà estar atent a: Blancafort (Març?), Tàrrega (Octubre?), Mitja Espirall-Vilafranca (Novembre?)
El clàssic basc: Behobia-SS el 13 de Novembre al que potser podem incorporar la mitjà Donibane Lohizune/San Juan de Luz- Hondarribia (Octubre?)
I 2023 tenim quelcom?
Doncs serà el meu any maratonià i haurem de pensar una bona "freackada" per celebrar-ho
Salut!
Jordi
EDITO: - *