Faré la crònica avui que ho tinc fresc i tampoc puc fer gaire res més que el mínim imprescindible
Per què?
Aquesta seria la primera gran pregunta, quin és el motiu per inscriure’s a aquest tipus de cursa. Hi ha curses molt més interessants, d’això no n’hi ha dubte, però tinc fascinació per aquest tipus d’ultres, potser és perquè em semblava o em sembla que és el tipus de cursa que més s’adequa a les meves característiques, no soc ràpid, sobretot no m’agrada córrer ràpid i cada cop menys. No se’m dona bé la muntanya, m’agradaria pujar i baixar com una cabreta i descobrir nous paissatges però les pujades em maten

i un afegit, mentalment m’és igual fer voltes a una pista, no em cansa, m’agrada córrer igual que si estic en altres entorns i a sobre és molt pràctic per avituallar-se, per anar al lavabo i per altres motius.
Amb tot això, tenia clar que volia debutar en ultradistància i tenia clar que seria aquest format. La casualitat va fer que quan tenia més que coll avall que volia inscriure’m a les 24h, vaig saber que es faria la primera edició de les 24h d’Olot, a casa i a la “meva” pista ( la pista més bonica del món

vaig estar dubtant bastant la veritat però, al final corredors.cat va tirar més i em vaig decidir per venir a córrer a la capital.
Com arribo?
Com molts sabreu vaig córrer la marató de Tromso el 21 de juny, superant en molt les meves espectatives ( 2:56:11) i amb bonissimés sensacions. Després d’això fet i fotut un mes i mig de poca cosa i desde l’1 d’Agost ja vaig començar a entrenar pensant en les 6h. Segurament soc dels pocs que entrenés específicament pensant en aquesta cursa en aquest món de bojos que tothom corre ultres cada cap de setmana
En general tot ha anat molt bé, vaig passar uns problemes bastant molestos a la cama esquerra durant el mes d’octubre, on m’hauria agradat fer més kms però podia anar fent. He fet uns uns 1500 kms en 4 mesos i mig. Tenint en compte que en els últims 15 dies fins a la cursa vaig fer uns 70 kms.
Els entrenaments més interessants, 2 vegades la distancia d’una marató a pista en solitari, a 3:28 a 7 setmanes de les 6h i 3:19 a 3 setmanes. I un entrenament molt especial per mi, perquè hi havia pensat moltes vegades, unir Olot i Girona per la via verda, amb un amic acompanyant-me i avituallant-me per fer 55kms a 4:48. En tots els casos acabant molt bé.
El taper no ha sigut ben bé com jo voldria, molt marcat per fer de llebre a una setmana vista a la mitja de Figueres, volia fer de llebre de 1:40 però finalment vaig fer de llebre de 1:30. Soc bastant conservador en els meus entrenaments durant el taper ( segurament alguns diran que també fora del taper

) i em va fer patir una mica, però va anar molt i molt bé i no vaig tenir sensació de desgast.
Els dies previs a la cursa he fet una dieta molt alta en HC ( 10 grams per kg de pes ) i sense res de grassa ni residus ( 0 de veritat) pels que us hagin fet una colonoscòpia, menjar com quan us la fan però “ a lo bèstia”. Per exemple els dos dies previs em vaig menjar 1 kg d’arrós cuit al dia. L’objectiu clar, dipòsits carregats fins a dalt i instestins buits.
El que hauria sigut millorable ha sigut el descans, preveient que passaria mala nit la setmana anterior vaig dormir tant com vaig poder i ho vaig salvar una mica, però la nit de la cursa tot i agafar-me un hotel a plaça Espanya per poder anar tranquil, a la 1:48 ja estava despert així que vaig dormir unes 3 hores i poc el dia de la cursa.
Cursa
Arribo a les 5:15, la millor part de córrer aquí és que és com córrer a casa. Poc o molt conec a bona part dels organitzadors i parlant amb un i altre van passant els nervis. Em va anar molt bé que l’Olga, en Mario i en Pere fessin les 6h és com tenir un recolzament en certa manera tot i que en Mario va aparèixer a tocar la sortida

El meu objectiu de cursa era fer entre 72 i 75 kms ( 72 kms es ritme de 5’ i 75 ritme de 4:48) ho havia dit varies vegades, algun em sembla que ho veia massa i algun crec que pensava que si podria, a mi m’és igual posar les cartes sobre la taula perquè al final qui corre soc jo i el que pensi la gent no em pressiona.
La primera hora passa molt bé, hi ha dos autèntics animals que corren com bèsties, en Kilian i en Pedro, en Kilian ja el tenia al radar, però l’altre no ( després he sabut que tenia el record del món M50 de 12h, paraules majors), igualement no et pots creure com et doblen com avions cada 3 o 4 voltes

al principi tot son riures, vas passant a la gent i es va creant comunitat, tothom disfruta i està fresc. Aquesta hora em surt a 4:39, partint de la base que ha de ser molt complicat doblar en dos parcials de 3h i que sempre al principi es corre una mica més del que voldries. era el ritme més rapid que tenia marcat pel meu objectiu.
No sé en quin punt exacte de la segona hora el rellotge se’m torna boig, em comença a marcar que vaig més lent, el típic cas de quan punxes que tu et notes igual però els segons cauen, per contrarrestar, augmento intensitat, però cada cop el diu que vaig més lent, mentalment entro en pànic, tot i que les sensacions son bones, el resultat no. Finalment decideixo preguntar a en Boris que em miri els resultats per la web perquè no em puc creure que vagi a 5, ell de vista ja em diu que no, però ho mira, a la següent volta em diu que porto una mitja de 4:30 o sigui que molt probablement estava anant a 4:15-4:20

em cago en la tecnologia. El fet és que em sento bé, i irresponsablement afluixo però ja no tant. Em mantinc a 4:30/4:35, sempre ja per sensacions, doncs el rellotge ja no es va tornar fiable en tota la cursa ( i això que tenia posat el modo pista per evitar això)
En cap moment miro la classificació, tenia clar per referencies d’altres anys que podria fer top 10, però m’era indiferent, per mi el més important era l’objectiu de kms. Però en un moment ja passades les 3h, en Marc Giron un crac extraterrestre que després de fer les 12 h i pràcticament no dormir, va estar ajudant i avituallant de principi a fi

em diu que vaig 5è i dic ostres que bé, em puja la moral, poc després resulta que avanço al 4rt i em diu que tinc el 3r a la mateixa volta ( ells m’havien doblat a mi segur però ni sé quantes vegades perquè ja dic que no tenia cap pretensió d’aquestes coses. Aquí la cosa canvia

ara si que m’importa la classificació

total que en un parell de voltes l’atrapo i l’avanço just en el moment que després sabia era la recta de meta del parcial de 50 kms que passo a 3:47:58 i ell un segon després. ( a tot això en Jaume86 em va informar que havia passat la marató a 3:11 /3:12). Se m’enganxa durant unes voltes, hi ha un moment que penso, queden dos hores i això es farà molt llarg però alhora és entretingut, fins que el company es separa i es queda definitivament, tot i així la adrenalina segueix una estona més fins que ja tinc el 4rt a uns 2,5 kms. La 5a hora encara la passo a 4:41, 11 segons pitjor que la 4a.
Més o menys en aquest moment començo a patir una mica. Acabo amb l’arsenal de gels i cafeines que duia ( 85/90 g hc/hora, un hidrogel amb cafeïna, i a les dues últimes hores 2 226ers extreme shot o algo així) i els últims 45 minuts es fan pesats, només vull acabar i a sobre no sé si em vull autoconvencer però afluixo per por a petar, veig gent lesionada i parada per tot arreu i no vull que em passi, al final aquesta hora serà a 5:01, tot i que per mi l’esforç percebut era més gran que a les anteriors hores.
En aquesta part final vull agrair la ajuda i ànims d’en Victor Barceruel, que ja abans de la cursa m’havia ajudat amb bastants dubtes i que el anterior no havia tingut el dia a les 12h però allà estava, gràcies per la paciència.
Al final hi ha una explosió d’alegria, val a dir que el final és molt bonic.
Personalment acabo fent 77,885 kms ( 4:37) que és molt més del que podia imaginar, de fet tinc clar que és el millor rendiment que he donat a la meva vida com a corredor, potser m’equivoco per ho sento així, és molt més que un sub3 de marató. Per tant en principi confirmo que se’m dona millor córrer llarg que córrer rapid.
Molt content de tots els ànims i ajuda que vaig rebre de tanta gent, una organització perfecte i un trofeu xulissim que guardaré amb molt de carinyo. Va ser una explosió de felicitat tremenda, encara em dura, em costa de creure que en un lloc tan hostil com una pista d’atletisme i més en una prova així, es pugui arribar a ser tant feliç. De veritat que estic molt agraït a corredors.cat per fer-me viure uns moments així
[/url]
Després de tot el tostón, a veure si hi ha sort i algú l’acaba

gràcies . Avui de moment no em puc ni moure, mai havia tingut les cames tan trinxades com avui, però la sensació és dolcíssima, a veure si n’hauré de fer 12 algun dia