Bon dia kanyeros!
Els últims missatges de lesionats, ex-lesionats, retornats de lesions... m'han animat a tornar a escriure... i que ja fa uns dies que volia perquè he tornata començar i volia acostumar-me a escriure en el fil de la marató de Sevilla.
Revisant el foro veig que des del 31 de març que no escrivia... i era un entreno així
" 6x1000 r:1'30" en 3'21"/ 22 / 23 / 24 / 23 / 20 " mare meua quins temps!
mai millor dit jeje
Per no enrotllar-me faig resum ràpid en plan telegrama:
- Principi d'Abril, Setmana Santa, la filla o neboda em dona un cop a la "espinilla" amb els patins que em fa molt de dolor i no em deixa correr amb normalitat, algun gest em fa canviar.
- el dolor segueix i al no parar i correr mal es va passant a l'abductor, nervi ciàtic... 20 d'Abril, en uns 200s lesió, trencament fibrilar al biceps femoral, la primera vegada en la vida.
- 2 setmanes parat i havien d'haver sigut més...
- torne massa aviat, el trencament sembla curat però el dolor en tota la part de darrere segueix, molesta conduïnt, etc...
- amb dolor seguim entrenant i acabe la temporada fent 2 5000m, el 11 i 18 de juny en 17'19" i 17'21" lluny del sub17 que s'haviem marcat per l'estiu però encara bé, venint d'on veniem i com veniem
- 25 de juny Cursa d'estiu Bagà (on havia guanyat l'any anterior) fatal, i 29 de juny Cursa 7 Portals de Vic, el dolor ja és insoportable, sobretot en les baixades, totes aquestes apretades tan seguides m'han anat fatal.
- acabe temporada definitivament, ganes de no tindre més dolor, intentar fer net del tot.
- estiu de molts canvis, canvi definitiu de domicili a València, després de 17 anys a Catalunya. Separació de la parella. Busqueda de vivenda. Feina nova... Molts nervis i sense ganes d'entrenar... juliol, agost, setembre, octubre...
- 9 de novembre comence amb un estat de forma deplorable... no vull saber ni quan pese jeje. 8 kms a 5'37" i les pulsacions pels núvols, p. ex.
- Des de Vic comenten en fer la marató de Sevilla i m'engresque, en un moment de bogeria compre bitllets AVE, hotel i m'apunte, falten 13 setmanes...
Així que ara porte 3 setmanes des del 20 de novembre amb 92 kms (com una cabra, ho se...), 52 i 59...
Els entrenos seran un poc anàrquics, per tema horaris feina, horaris filla, caps de setmana... un poc embolic. Però m'interessa sobretot fer fons per intentar aguantar i si això em serveix per després tindre una base benvingut.
Al final resulta que s'ha muntat la expedició per acompanyar a la paralímpica discapacitada visual Elena Congost (or en Rio) a intentar classificar-se per Paris (sub3h10) i va el míster, el gran amic Mia...
De pas, si pogués aguantar aquest ritme (4'30"/km, difícil ho veig a dia d'avui...) em serviria per classificar per Boston '25.
Bé, lo important és tindre una motivació i anar fent.
Salutacions a tots, els millors dessitjos pels mig-lesionats i molts i bons kms.