Ultrapirineu 23-9-17

No Surrender va escriure: Acaba l'UltraPirineu 2017, comença UltraPirineu2018.

Ole tu ¡¡¡, a tope ¡¡¡

No Surrender va escriure: Felicicitats al que hagi aguantat llegir aquest tostón, sort heu tengut que no he acabat l'ultraen....com se m'ha anat la mà!

Toston ?, al contrari, gracies per compartir-ho ¡¡¡


Vinga..... esperem mes cròniques

Magnífica crónica Helen No Surrender.
Agrair haver format part ... de bon segur que el 2018 será la teva

Impressionant crònica No surrender.
Gràcies per compartir-la. Segur que al 2018 et treuràs l'espineta d'aquesta edició.
Una abraçada campiona.

Abans de tot agrair-vos el suport que ens heu donat en aquesta mítica Ultra, malauradament no la he pogut finalitzar i per diferents motius que no venen al cas probablement no tindré altre oportunitat.
No estic acostumat a fer cròniques i llegint la de la Helen No Surrender se’m fa més difícil encara, malgrat tot vull compartir la meva experiència pensant en la gent que vol fer aquesta Ultra en un futur.
Aquesta Ultra era un somni per mi per raons que vaig explicar a la entrevista www.corredors.cat/entrevistes/item/62-hyuste i aquest any vaig tenir la decisió d’apuntar-me i la sort d’entrar al sorteig. El repte per mi era dificilíssim donat que les meves condicions físiques no són d’alt nivell i en les curses de trail penalitzo molt a les baixades tècniques amb la conseqüent pèrdua exponencial de temps.
Prèviament ho havia estudiat tot molt bé, temps de pas, talls corresponents, veure arxiu adjunt, i el resultat es que tenia que anar tot de cara per anar a bon port. Portava un molt bon entrenament de la mà del FerRun Galceran i gràcies a la nutricionista Anna Grifols en 6 mesos vaig perdre més de 6 quilos i un 13% de greix a banda de guanyar múscul.
Amb la Helena havíem parlat de que cadascú fes la seva cursa donat que tenim característiques diferents, a les pujades vaig millor i a les baixades de pena, i donat les característiques de la prova probablement ens trobaríem de nit i decidíem dons d’anar junts.
Comencem la cursa sortint de Bagà i enfilant-nos cap El Rebost . La pujada era un despropòsit, ple de cues, i cadascú anava per on podia, ja era conscient i ho vaig assumir malgrat que no m’anava bé. Aquí vaig perdre la referencia amb la Helena i no sabia si anava al davant o al darrere. Per altre banda com ja ho havia comentat amb el FerRun la climatologia ens respectava però el terreny estava molt relliscós. Amb ell havíem parlat de aprofitar les zones més planeres per córrer i així ho vaig fer quan havia un fals pla. La idea era arribar El Rebost en 1h 50m i vaig arribar en 1h 52m. Vaig aturar-me molt poc, portava molt de menjar a sobre seguint les instruccions de la Anna Grifols i vaig enfilar cap al Niu de l’Aliga. La pujada al Niu la tenia assajada però aquest cop vaig tenir que aturar-me un parell o tres de cops i fins que no va arribar la zona més plana no vaig anar bé. No veia a la Helena i vaig suposar que jo era al davant, vaig veure al seu marit quan faltava poc i allò m’ho va confirmar. Arribo a dalt del Niu en 3h 43m, 3 minuts per sobre del previst, vaig intentar avituallar-me bé, complicat pel que donen no era gaire bo i vaig estar una estona. A la sortida baixant el terreny era bo al començament, suposo que per les trepitjades dels altres corredors i anava bé, però quan vam entrar a la zona més boscosa era relliscós i no anava a gust. Em va passar gent i vaig trobar una noia argentina que manteníem el ritme semblant fent la goma. Ella va tenir un parell de caigudes que la vaig tenir que ajudar però que tampoc va fer-me perdre temps. Pujant a Penyes Altes km 20 aprox tenia una referencia de pas de 5h 12m i patint molt vaig arribar en 5h 25m, la baixada de Penyes Altes al Moixeró pitjor que altres vegades amb un terreny inestable. A aquestes alçades em preguntava que li havia passat a la Helena perquè lo normal es que ja m’hagués agafat abans, per un moment vaig pensar que s’havia retirat al Niu. Arribant a la zona plana del Moixeró vaig tornar a córrer però les sensacions no eren bones i no em trobava bé. Va coincidir que per darrere venien tres corredores entre elles la Helena, vam estar xarrant una estona i li vaig dir que marxés, que probablement plegaria al Serrat o a Bellver que no estava bé i que anava just al tall. No coneixia per on baixaríem del Serrat, la bona notícia va ser que al començament era pistera i vaig aprofitar per trotar fins que vàrem arribar a una zona intermitja de corriol on em vaig clavar els peus fins als turmells a una zona de fang, vaig poder sortir i després arribar altre cop a la zona pistera que vaig aprofitar per córrer. En aquest últim tram vaig passar a uns quants que vàrem enfilar la pujadeta cap al Serrat de les Esposes. A l’avituallament del Serrat vaig arribar en 7h 12m, 21 minuts per sobre del temps previst i a 18 minuts del tancament. Em vaig trobar amb sorpresa a la Helena que estava amb el seu marit i em va animar a continuar. Vaig aturar-me poc, i vam quedar que sortís al davant que ja m’agafaria a la baixada. Vaig enfilar amunt a bon ritme però tocat, a l’arribada a la baixada pistera vaig tirar i avançar varius corredors. Quan vàrem arribar a una zona trailera de molta pedra relliscosa, arbres creuats, etc, vaig ser avançat i fins que no vaig arribar de nou a la zona pistera que vaig tornar a córrer no els vaig avançar. No entenia com la Helena no m’havia agafat i arribant cap a Bellver em vaig creuar amb el seu marit que l’anava a buscar. A poc d’arribar a Bellver veig un paio de lluny que per un moment pensava que era una al·lucinació al veure al Mario Felip, tot un puntàs, juntament amb la Laura Ubalde que em van acompanyar a Bellver. Jo veia que difícilment podia continuar perquè m’havia desfondat per arribar a temps a Bellver ja que no sabia si el control era a l’entrada o la sortida i volia menjar. Arribo a Bellver en 9h 13m gairebé mig hora més que el temps previst. Vaig seure i menjar un plat de pasta amb tonyina i esperant a la Helena per sortir plegats. Quan va arribar em va dir que no continuava, que no li entrava l’aliment ni el aigua. En aquell moment no sabia que fer, no estava bé i no em veia amb cor de continuar, però els ànims del Mario, i la Laura van fer que sortís. Em van acompanyar el tram pla i quan va començar a enfilar-se varen tornar. La pujada cap a Cortals va ser mortal, em vaig aturar molts cops, anava molt, molt lentament i pensava que era l’últim. Vaig trucar a la Helena per si encara era a Bellver i em va dir que ja era a Bagà. Vaig continuar perquè no tenia cap alternativa. Em van passar uns quants corredors i jo ja havia decidit abandonar a Cortals, no tenia ni forces, ni cap, i el menjar ho tenia a la gola a més que sentia les plantes del peu amb molèsties pel fang. Quan vaig arribar a la zona plana i ja de baixada a Cortals em vaig aturar a on havia una gent per si marxaven cap a Bagà o Bellver i em van dir que es quedaven allà. Vaig fer un truc a la per dir-li que abandonava i si em podia recollir però no la vaig trobar. Em van passar tres corredors i els vaig seguir de baixada. Vaig agafar a un que em va dir que es retirava i vàrem baixar junts. Vaig arribar a Cortals amb 12 minuts de marge sobre el tall però impossible de continuar veient a més que tenia 3h pel pròxim Prat d’Aguilò i que es faria de nit i sol.
Al final varen sortir 50 kms +3400 en 12h 18m. No puc donar una resposta al que em va passar. Anava molt motivat, i em creia que ho podia fer. Anava molt entrenat i les condicions meteorològiques van ser molt bones. No crec que es pugui donar millor condicions que les d’aquest any per tornar a repetir i probablement es quedarà amb un somni incomplert.
Crec que per poder fer front a aquestes ultres necessito bregar-me més, agafar més experiència i lo més important canviar el xip i començar a baixar bé.

Hector, només poder estar a la línia de sortida ja es un fet per admirar-te. No tots ho podem fer.

Hi han dies, tipius de curses, moments, situaciones personals i familiars, etc..... que fan que no sempre surtin les coses com les teniem pensades. Per mi, fer els 50 Km's que vas fer i amb el desnivell que hi havia, doncs ja es un fet fora de lloc. Per tant, no et capfiquis i encara que ara no t'ho sembli, vindran altres oportunitats i uns altres reptes que segur que t'ompliran tant com volies que t'omplis aquesta UP.

Va ser un plaer poder anar uns quants metres amb tu, i encara tinc gravat al cap la cara de sorpresa que vas fer quan ens varem trobar prop de Bellver.

Vinga campió, que això només ha fet que començar.

Ens veiem a la marató de la UP del any que ve ????

Vinga, ánims i amunt

I gràcies per compartir la teva crónica amb tots nosaltres i explicar-nos la teva experiencia.

Gràcies No Surrender i hyuste m'heu fet treure la llagrimeta

No defalliu en els vostres somnis i objectius, però tampoc us obsessioneu, és la clau de l'èxit


Salut!
Jordi

Helena fas agafar ganes de fer la Ultrapirineus! I si no, com a mínim, d'anar fins a Bagà a veure la sortida i l'arribada dels corredors, crec que ha de ser una experiència única, de gallina de piel! Però clar, algú que sap de què parla encara li pot emocionar més.

Magnífica crònica, s'ha fet curta, com la teva UP, una llàstima. Una dona valenta i guerrera com tu si no arribes a tenir problemes extra n'estic segur que l'haguessis acabat abans del límit.

I ara a preparar la 2018 amb v de vendetta!!!

hyuste emocionant crònica, gracies per compartir-la.
Me en recordo de haver sortit en tu fa dos anys a la Matagalls Montserrat a la mateixa hora de sortida 16,03 , te en recordes ?, et tinc gravat¡¡¡ , jo amb tu fen la goma mentre anava gravant i fen pel·lícula amb la GoPro que en va deixar en profe, fins que vas anar per davant i al final en vas treure un bon grapat de minuts, vist això de la UP, mara meva , en cago de por fer-la alguna vegada, els que heu sortit a fer-la , sou uns valents, os felicito, no tinc mes paraules, en quedo en la boca oberta.

hyuste, No Surrender: de vegades les coses a la vida (i al running) no surten com nosaltres creiem/volem. A vegades per culpa nostra i d'altres no.

Però la grandesa que esteu demostrant és que us aixecareu i agafareu el proper repte amb més ganes i més motivació si cap. Sou molt grans per haver-ho intentat, jo no puc dir el mateix.

I lo del Dabit ja no té nom jeje

Gràcies a tots pels vostres bons desitjos!!!

Bones,

Disculpeu per no haver dit res fins ara.

Al final no va poder ser, ho tenia a les cames i al coco, però les preses degut al tap inicial de la cursa, per culpa d'haver sortit molt endarrerit en el calaix de sortida, em varen jugar a la contra, sumat a una davallada de forces en el km 45, provocada per alguna cosa que vaig menjar a Bellver que em va provocar malestar i arribant a Cortals per fi ho vaig treure. Desprès vaig anar tornant a recuperar les bones sensacions, però la pujada a Prat d'Aguiló i després al Pas de Gosolans no va ajudar gaire, tot i que intentava anar alimentant-me i hidratant-me bé, en la baixada a Gósol el meu company que feia la cursa amb mi, em va restar més que sumar, obligant-me a baixar a ritme sense temps per a hidratar-me i menjar bé (quant més ho necessitava), una parada de 15' en la baixada m'hagués servit, però sembla que el meu company tenia presa per arribar a Gósol, tant a ritme varem baixar que avançarem a uns 30 corredors, al arribar a Gósol el meu company em va dir que no continuava i que jo no estava per a continuar, quant les meves sensacions eren que, de cames estava perfecte i de cap tenia per donar tres voltes al Cadí, la meva dona (Annacleta), va fer cas al meu company i em va convèncer per no continuar, la meva idea era carregar les bateries a Gósol i continuar fins a Bagà a ritme de caminar rapit en pla i pujada i baixar trotant suau en les baixades. Finalment vaig aturar el crono a Gósol en 14:53:36 i segons els càlculs que vaig fer en Gòsol, hagués arribat a Bagà més o menys per les 23h o 24h de cursa. En definitiva vaig posar per davant l'amistat abans que la cursa, curses hi han moltes i amics que vulguin acompanyar-te a una ultra pocs, encara que, a partir d'ara les faré sol, i ja trobaré la companyia pel camí.

Moltes gràcies a tots pels ànims i l'enhorabona a Dabit per haver finalitzat, i molts ànims als que com jo tornaran aviat a intentar-ho i gaudir d'aquesta cursa espectacular.

Gràcies anguru

Si ja una marató jo considero que "no es pot fer tota en companyia" en una ultra es que ni ho plantejaria; altament sorprès d'aquest detall de la crònica ; evidentment jo sóc molt pitjor amic


Salut!
Jordi

Bones, companys,

Doncs aquí un que al final va arribar a la meta de Bagà, amb un temps molt discret (6 hores més del que tenia previst una setmana abans) però que dono per bó ja què arribava bastant tocat físicament i em vaig posar a la sortida amb l'intenció d'arribar a allà on pogués i cap a casa.

El millor: compartir km amb l'Edu, gaudir del pas dels Gosolans de nit (fa dos anys arribava de dia... i és igual d'impressionant), Vanessa i Jordi fent-me d'equippers (s'ho van passar de conya), saludar a tanta bona gent durant tota la cursa, de gaudir-la sense patiment excessiu i amb la confiança que no se m'escapava, especialment de Gòsol a Bagà (encara que les cames ja des de un bon inici no responien) i del mumentassu a meta amb No Surrender pentjant-me la medalla.

Tornarem? Segur, ara sí que tinc l'espina clavada de que em sorti una bona competició. El que no sé si serà al 2018 (potser em centro en UTMB i aquí vaig per la Marató) o 2019.

Salut!

Moltes felicitats de nou Dabit!!! Ja la tens a la saca

Felicitats novament Dabit , però el fet d'acabar no t'eximeix de fer crònica i de ben segur que haurà de ser llarga amb ganes de més detalls


Salut!
Jordi

Enhorabona Dabit. En les condicions físiques que comentes, el poder arribar a Bagà, ja va ser tot un exit. Encara que jo a Bellver, et vaig veure bastant sencer.

Vinga, a per nous objectius, a per nous moments per gaudir.

Fantàstiques cròniques i vivències de tots els valents i valentes que us vau posar a la línea de sortida! Us admiro! (a tots menys un: stone bujarra)

Recordeu que podeu valorar les curses al Qualicat. Us deixo els enllaços:

Ultra Pirineu: www.corredors.cat/qualicat/details/3/96-ultra-pirineu
Marató Pirineu UP: www.corredors.cat/qualicat/details/3/97-marato-pirineu-up
Nit Pirineu: www.corredors.cat/qualicat/details/3/98-nit-pirineu-up

Salut!

Antirco va escriure: hyuste emocionant crònica, gracies per compartir-la.
Me en recordo de haver sortit en tu fa dos anys a la Matagalls Montserrat a la mateixa hora de sortida 16,03 , te en recordes ?, et tinc gravat¡¡¡ , jo amb tu fen la goma mentre anava gravant i fen pel·lícula amb la GoPro que en va deixar en profe, fins que vas anar per davant i al final en vas treure un bon grapat de minuts, vist això de la UP, mara meva , en cago de por fer-la alguna vegada, els que heu sortit a fer-la , sou uns valents, os felicito, no tinc mes paraules, en quedo en la boca oberta.

Artico dons no em recordava, es cert que al 2015 i 2014 vaig fer la MM acompanyant a un amic pero anàvem caminant.
La UP tot es intentar-ho però si que es cert que s'ha de tenir unes condicions i molt d'entrenament. Anims!!!

anguru va escriure: Bones,

Disculpeu per no haver dit res fins ara.

Al final no va poder ser, ho tenia a les cames i al coco, però les preses degut al tap inicial de la cursa, per culpa d'haver sortit molt endarrerit en el calaix de sortida, em varen jugar a la contra, sumat a una davallada de forces en el km 45, provocada per alguna cosa que vaig menjar a Bellver que em va provocar malestar i arribant a Cortals per fi ho vaig treure. Desprès vaig anar tornant a recuperar les bones sensacions, però la pujada a Prat d'Aguiló i després al Pas de Gosolans no va ajudar gaire, tot i que intentava anar alimentant-me i hidratant-me bé, en la baixada a Gósol el meu company que feia la cursa amb mi, em va restar més que sumar, obligant-me a baixar a ritme sense temps per a hidratar-me i menjar bé (quant més ho necessitava), una parada de 15' en la baixada m'hagués servit, però sembla que el meu company tenia presa per arribar a Gósol, tant a ritme varem baixar que avançarem a uns 30 corredors, al arribar a Gósol el meu company em va dir que no continuava i que jo no estava per a continuar, quant les meves sensacions eren que, de cames estava perfecte i de cap tenia per donar tres voltes al Cadí, la meva dona (Annacleta), va fer cas al meu company i em va convèncer per no continuar, la meva idea era carregar les bateries a Gósol i continuar fins a Bagà a ritme de caminar rapit en pla i pujada i baixar trotant suau en les baixades. Finalment vaig aturar el crono a Gósol en 14:53:36 i segons els càlculs que vaig fer en Gòsol, hagués arribat a Bagà més o menys per les 23h o 24h de cursa. En definitiva vaig posar per davant l'amistat abans que la cursa, curses hi han moltes i amics que vulguin acompanyar-te a una ultra pocs, encara que, a partir d'ara les faré sol, i ja trobaré la companyia pel camí.

Moltes gràcies a tots pels ànims i l'enhorabona a Dabit per haver finalitzat, i molts ànims als que com jo tornaran aviat a intentar-ho i gaudir d'aquesta cursa espectacular.

Quina llàstima Anguru, sap greu!!. Es molt complicat adequar ritmes a una UT i gairabé sempre acabes restant

mario.cat va escriure: Hector, només poder estar a la línia de sortida ja es un fet per admirar-te. No tots ho podem fer.

Hi han dies, tipius de curses, moments, situaciones personals i familiars, etc..... que fan que no sempre surtin les coses com les teniem pensades. Per mi, fer els 50 Km's que vas fer i amb el desnivell que hi havia, doncs ja es un fet fora de lloc. Per tant, no et capfiquis i encara que ara no t'ho sembli, vindran altres oportunitats i uns altres reptes que segur que t'ompliran tant com volies que t'omplis aquesta UP.

Va ser un plaer poder anar uns quants metres amb tu, i encara tinc gravat al cap la cara de sorpresa que vas fer quan ens varem trobar prop de Bellver.

Vinga campió, que això només ha fet que començar.

Ens veiem a la marató de la UP del any que ve ????

Vinga, ánims i amunt

I gràcies per compartir la teva crónica amb tots nosaltres i explicar-nos la teva experiencia.

Moltíssimes gràcies mario.cat
La veritat és que quan vaig veure a aquell paio de lluny pensava que era un de l'organització per a un control de material, quan m'anava acostant vaig pensar no pot ser és una al·lucinació ... que bo, tot un detall amic.
Ei... no et dic que no a la marató