M’aixecava pel matí amb un doloret al turmell, i ràpidament em ve al cap la frase d’en Josep59: “A partir dels 40, el dia que no et fa mal res, es que t’has mort”. Llavors penso que estar viu és una bona notícia. Agafo el metro a L’Hospitalet en direcció al Prat. Al trajecte veig una barreja de turistes amb maletes que van a l’aeroport, de gent en xandall que va a fer alguna activitat esportiva, i de gent que torna a casa després d’estar tota la nit de festa.
Arribo amb força temps de marge, recullo el dorsal i em preparo per escalfar. Ho faig amb un grupet de correcats i anem petant la xerrada. Quan queden deu minuts ens situem a les nostres posicions. No hi han calaixos, així que les úniques referències són les banderoles de les llebres.
Es dona la sortida, amb un gir a l’esquerra als 20m. de cursa, que fa que ja surtis girant. Hi ha una pluja de confeti i una serpentina s’enganxa al corredor de davant meu. Per sort, al cap d’uns metres surt volant. La sortida ha sigut molt ràpida, però intento mantenir la calma, doncs estem corrent amb gent que fa la cursa de 5k, i no seria bo cremar les naus a la primera volta. No he arribat al primer quilòmetre i m’avança un noi que corre amb sandàlies, poc després m’avança una noia embarassada. Em pregunto que serà el següent, potser m’avança un paio fent malabars.
Intento no desconcentrar-me i continuo endavant. Entrem al carrer Verge de Montserrat, que va d’embut, i la cursa es comprimeix. Sort que estic ben situat, doncs resulta difícil maniobrar. Són llargues rectes on si vas be es pot córrer prou bé. Arribem al final del carrer, on em trobo que tot i ha haver una rotonda, ens fan girar amb uns cons que hi ha al terra. Trenca una mica el ritme però ho recupero ràpidament.
S’està acabant la primera volta, i cal estar atent a la separació de la cursa de 5k i la de 10k. El pas per dintre de la pista no es gaire fàcil. Es fa per un camí de terra, bastant estret i revirat. Passo el primer 5k en 18’34, perfecte pel 37 baix que pretenc fer.
L’ambient pel matí era fresc, però la calor es comença a notar. Noto la sensació d’esforç però vaig recuperant posicions. La segona volta l’estic fent una mica més ràpid, fins i tot em veig amb opcions de fer sub37. Esprinto amb totes les meves forces, i acabo en 37’00”. I curiosament quedo segon de la meva categoria amb el mateix temps que el primer, el company MXirau. El felicito pel seu pòdium, doncs només hi ha premi pel primer. Igualment molt satisfet amb el resultat.
Aquest era el darrer deu mil amb opcions de millorar marca aquesta temporada, doncs els propers seran en circuits més durs, i segurament amb més calor. Propera estació Sant Quirze.