Quan portes anys fent cursa, resulta difícil fer una que no hagis fet abans, i més quan es tracta d’una cursa amb 35 edicions al darrera. Després de fer la setmana passada la cursa de L’Hospitalet a les 9 de la nit, aquest cop tocava córrer a les 8’30 del matí, un horari més d’hora de l’habitual. Quasi puc dir que he arribat amb Jet lag.
Quan arribes a la cursa ràpidament ja veus que no es tracta d’una cursa massificada si no d’una cursa familiar, amb un bon ambient, ben organitzada i amb qualsevol persona de la organització disposada a donar-te un cop de mà. En quant al circuit, el perfil és dur, amb lo qual ja saps que no és per fer marca, així doncs toca córrer per aconseguir la millor posició que també m’agrada.
La cursa surt amb puntualitat amb una lleugera baixada, i ràpidament enllacem una sèrie de revolts i girs on resulta complicat portar un ritme constant. Superat el primer quilòmetre, el grup es va estirant poc a poc i sense gaire pausa, el perfil comença a pujar cap amunt. Una pujada que tampoc té un percentatge molt alt però que es fa llarga. Després d’un gir de 180 graus s’inicia un suau descens que serveix per afrontar la rampa més dura del circuit. No hem fet encara ni tres quilòmetres i les cames ja tenen un càstig important. A partir d’aquí arriba un descens vertiginós, d’aquells que fins i tot fan mal a la musculatura a cada petjada. Finalment arribem al passeig marítim, la millor part del circuit per portar un ritme constant, però les cames ja no estan tant fresques com voldria.
Al final del passeig marítim hi ha un nou gir de 180 graus i ja afrontem la tornada. No fa vent, i això ajuda a portar un ritme constant. Estic remuntant algunes posicions, fins que arribo a punt on el corredor de davant està tant lluny que ni el veig (de fet a l’arribada m’ha tret més de 30”). Per moments he pensat la possibilitat de si m’havia equivocat de circuit, però a la que veig el punt quilomètric 8, sé que vaig pel bon camí. Toca afrontar la part final, on torna a picar cap amunt. És el moment de gastar totes les forces que queden, que fa que arribi amb un temps de 38’40”, que pel perfil que té la cursa ja està prou be. La distància m’ha donat un pel justa, però amb tants revolts i ponts no m’atreveixo a posar en valor les dades del meu GPS.
Al final de la cursa, beguda i bossa d’obsequis, i molt bon tracte als corredors. Cursa per recomanar. Fins la propera.