Avui corríem l'autèntica cursa genuïna de Badalona. Fora de les dates en que s'hauria de celebrar, ja que la cremada del dimoni és el dia 11 de maig. Estava prevista per ahir, 30 de maig a les 20:00 i es va canviar a darrera hora, no per causes climàtiques, ni tan sols per la coincidència amb la final de la Champions... No... Va ser per la coincidència amb altres actes programats pel mateix Ajuntament en els mateixos espais.
Amb aquests antecedents, què podia sortir malament? Suposo que deurien pensar, la posem a les 10 del matí, i així tothom té temps d'arribar. I, la veritat, si avui no hem tingut cap tragèdia (que em sembla que no, però no ho podria assegurar) ha estat de miracle. Només en alguna marató havia vist tants corredors caminant esgotats i altres directament estirats a terra, especialment en el darrer quilòmetre. A l'arribada els sanitaris anaven de bòlid interessant-se, entre altres, per l'estat de corredores com la
Berta, que ha fet una cursa fantàstica, però que ha arribat sense forces i ha estat uns minuts estirada a pocs metres de l'arribada fins que s'ha pogut refer.
Personalment he dubtat si faria la cursa, fins el darrer moment. Des de Sant Quirze, no he pogut sortir a córrer cap dia, per molèsties. M'he limitat a fer el·líptica. En l'escalfament tenia molèsties però m'han anat passant poc a poc, sense desaparèixer del tot. Abans de la sortida hem pogut saludar en
Vladi que ha xerrat una estona amb nosaltres. Al final, he sortit amb la intenció de no forçar gens la màquina. Durant la cursa també he pogut saludar en
Vicens.
La
Berta volia fer com sa mare, que té algunes copes a casa guanyades en anteriors edicions de la cursa del Dimoni. A més, quan corre a Badalona sembla que les cames la fan volar, i ha sortit a tota castanya, mentre l'ombra encara ens acompanyava i podíem rodar a 4'45". Jo la seguia, però a distància, sense que em veiés. Al quilòmetre tres, en un tram d'anada i tornada, l'he atrapada gairebé just al girar. De tornada m'he arribat a posar a la seva alçada, i quan li he dit "hola, ja estic aquí" passava una amiga seva en el tram d'anada, l'ha saludat efusivament i la mateixa adrenalina l'ha posada a 100. Ni s'ha adonat que son pare estava allà. Ja no he tornat a atrapar-la.
Finalment, la Berta ha acabat tercera de la seva categoria, però incomprensiblement, Championchip diu que no, que ha quedat quarta, malgrat que ningú sap dir-nos on està la tercera de la classificació. Té nom i cognoms, eh? Però a la classificació, no surt.
He escrit una reclamació a Championchip, però no sé si em faran massa cas. La tercera tenia copa, com la mama. Tan si té copa com si no, és una pena que no hagi pogut gaudir d'aquest moment en el podi.
Be està el que bé acaba. Jo he arribat un minut després que la
Berta i he fet 49'47", complint amb el meu compromís de no forçar massa, especialment en el tram final, quan he vist algun corredor amb força problemes atès pel públic i pensant en que l setmana que ve, a Pineda, farà calor però, si més no, la sortida serà a una hora més decent.
Ara hi ha algú a qui li toca estudiar per la presentació del TFG

. Petons a tots, des de Badalona