Grandissima elecció JRDi69.
Ja ha plogut bastant des de que vaig córrer la Marató, aleshores no es feia la Ultra (però tampoc m'hi hagués posat...) Tingues en compte que bona part de la primera mitja és per asfalt, però quan comença a pujar passat Zermatt allò puja amb ganes. Recordo molt bé la torrada dels últims quilòmetres per una pista d'esquí pedregosa paral·lela al cremallera amb un sol de justícia al clatell.
Si t'hi vols entretenir refresco la meva crònica d'aquell dia...
VIII ZERMATT MARATHON (4 de juliol de 2.009)
Calia acabar-la.
Zermatt és lluny de tot arreu. Es tracta d' un poble bucòlic als peus del Matterhorn (o Cervino en italià) al que no es pot arribar en vehicles de motor d' explosió (encara que es veu que els helicopters dels "pijus" no tenen la categoria de vehicles d' explosió ). Lluny de tot arreu vol dir a 2h45' en cotxe+tren dels aeroports de Ginebra o Zuric. El viatge des de Barcelona, en el nostre cas avió+cotxe+tren, es fa llarg. Afortunadament l' he fet amb la bona companyia del Manel, amb qui ja vaig fer fa dos anys la Marató de la Jungfrau.
A primera hora de la tarda de divendres arribem a St. Niklaus, on jo he de recollir el pitrall i el Manel inscriure' s (no ho havia fet perquè 15 dies enrera havia patit una lesió muscular i no tenia molt clar si correria). Tot funciona molt eficientment, com no podria ser d' una altra manera a Suïssa. Amb la inscripció et donen la bossa pels efectes personals el dia de la cursa i un bon per agafar tots els trens de la vall des de divendres a diumenge.
Deixem St. Niklaus i tirem vall amunt fins a Täsch on s' ha de deixar el cotxe i agafar el tren que et porta fins a Zermatt, punt neuràlgic de la Marató. Ens instal.lem i donem un tomb (mai havia vist un poble amb més rellotgeries que habitants... ni rellotges tan cars!) i busquem un restaurant (italià evidentment ) on sopar. La gastronomia alpina per l' endemà! Havent sopat ens acostem a la carpa de la Marató on hi ha un divertit duel de bandes musicals entre les dues que han vingut de Luzerna per animar la cursa l' endemà.
Dissabte caldrà llevar-se d' hora per agafar el tren de baixada cap a la sortida on arribarem 1h15' abans del tret de sortida, un pèl massa aviat pel meu gust , però no hi ha alternativa. Ens n' anem a dormir d' horeta amb les coses ben preparades.
A quarts de 7 de dissabte ens llevem amb el temps just per esmorzar i anar cap a l' estació. Els informes metereològics ens donen la mala notícia del dia: a les 7h hi ha 15º a 3000m!
A St. Niklaus ens trobem un miler llarg de corredors (una quarta part dones i de molt bon nivell, com veurem al llarg de la cursa). Primer es dona la sortida a l' èlit, 10' més tard a la cursa per relleus i a les 9h37' a la Marató popular.
Tenint en compte l' entrenament bastant justet que portava era conscient que a la cursa trobaria a faltar quilòmetres a les cames, de manera que faig un plantejament molt poc competitiu: arribar a mitja cursa al voltant de les 2h i a partir d' aquí fer tan rapidament com pugui una excursió de 21 Km.
Quan donen la nostra sortida arrenquem a córrer carretera avall per uns metres i de seguida la cosa comença a tirar cap amunt. Mantenim un ritme al voltant de 5.45, tot i que és difícil ser constant ja que hem sortit des del darrera, hi ha força gent i el circuit no és gaire ample. Al cap de pocs quilòmetres em separo del Manel, que decideix anar més lentament, doncs el bessó li molesta bastant. Penso que segurament abandonarà a la Mitja Marató, tal i com teniem més o menys parlat. En aquest tram fins a Herbringen baixem 10m i en pujem 160m, tots sobre asfalt. Passo el control (5.8 Km) en 33.00.
Els següents quilòmetres segueixen pujant per pistes i corriols al costat del riu amb un pendent mitjà del 3%, molt cómode però sempre amunt. Entre això i que la cursa ja s' ha estirat una mica segueixo guanyant ritme, de manera que passo per Randa (10.9 Km) en 1.02.40 . En aquest tram hem pujat 168m més.
Des d' aquí fins a Täsch ve un fals pla, tot per asfalt amb un tunel força llarg i agobiant inclós (almenys a dintre no toca el sol. De moment, poca muntanya. A Täsch (14.8 Km) després de pujar 46m més passo en 1.23.47.
Per arribar a Zermatt la cosa s' anima una mica més. Els quilòmetres que porten cap a la Mitja Marató ja són quasi tots per pista i corriol, amb alguns trams d' una mica més de pendent en que no puc córrer per la cua de corredors. Aquí començo a notar la temperatura i la humitat que són inesperadament altes. Tenint en compte el ritme que porto, estic força més suat del que seria normal. He estat molt metòdic en els avituallaments i m' he aturat a tots per hidratar-me bé: aigua i isotònica (tot en got, com és habitual a Europa central). Quan arribem a l' avituallament de Zermatt (20.5 Km) hem pujat 208m més i n' hem baixat 53m. Aquí acaba la primera part de la cursa, encara que per la Mitja Marató (a la plaça de l' estació) encara queden uns metres. Passo la Mitja en 2.04.20 . Un quart d' hora més tard passarà el meu company i abandonarà la cursa.
Passada la Mitja Marató s' enfila el carrer principal del poble de Zermatt, asfaltat. És un tram una mica estrany doncs, encara que al punt de la mitja hi havia banda de música i força públic, pel carrer es passa pel centre de la calçada (ben vallada) davant de la indiferència dels passejants, majoritàriament japonesos més pendents de les rellotgeries. Després se surt pels volts del poble, en uns quilòmetres puja-baixa que recorden un cross i es retorna per anar a buscar la pista (asfaltada els primers metres) que puja cap a Sunnega. El saldo altimètric és nul: pujem 120m i en baixem 120m. A la sortida de Zermatt (24.8 Km) marco 2.23.51.
En aquest punt podem considerar que comença la cursa de debó. No es pot dir que els quasi 25 Km que han passat fins ara hagin sigut una passejada, però la tralla es reparteix a partir d' aquest punt. Els quatre quilòmetres que porten fins al seguent avituallament pujen una mitjana del 10%. Bona part de la pujada la faig ja caminant, a bon ritme i passant corredors, però caminant. Pràcticament només em passen alguns dels participants de la cursa de relleus, amb molt pocs quilòmetres a les cames. Arribo al control del Km.28.8, després de pujar 396m, per sobre de les 3 hores: 3.01.41.
A partir d' aquí encara que segueix la pujada, ja pica menys (7%). Malgrat tot el meu ritme de cursa no millora. Cal tenir en compte que ja som per damunt dels 2000m d' altitud i no aquesta primavera he pogut fer ni un sol quilòmetre de rodatge en alçada. La llarga pujada (en total uns 8Km) acaba a Sunnega, afegint 262m més de desnivell positiu, on paso el Km.32.5 en 3.39.19.
Sunnega (m' agrada la musicalitat d' aquest nom ) dona un respir. Durant 2 Km tindrem un descens del -7% que no puc aprofitar. Les meves cames acusen molt la manca de quilòmetres i a aquestes alçades ja tendeixen a enrampar-se i col.lapsar-se. Durant la baixada m' he d' aturar un parell de vegades a estirar i em passen un munt de corredors. Fa ràbia perquè aquí és on està el secret per fer un registre bonic a l' arribada, però ja sabia que em passaria, de manera que m' ho prenc amb filosofia. Perdem 170m d' alçada i tot seguit ve el primer mur de veritat de la cursa: una rampa de quilòmetre i mig que puja 204m. Ens porta a Grünsee (Km. 36.7) on arribo amb 4.21.00 corrent. Encara queda un món.
Estic davant de l' últim respir que dona la cursa: els 3 quilòmetres de corriols que ens porten 74m avall fins a l' Hotel Riffelalp (un 5* a 2222m). No puc anar depressa per por de patir rampes, però almenys vaig trotant. Pel camí passo alguns corredors que van pitjor que jo, la qual cosa dona una mica de moral. A l' avituallament de Riffelalp (39.7 Km) arribo amb 4.41.58, m' avituallo bé (cal aprofitar que és un 5* ) i miro amunt.... i el que veig al davant fa una mica de por.
L’ últim avituallament està 600m més endavant. Enmig guanyarem 148m per un corriol que puja el 25%. El sol, a aquelles hores (són quasibé les 3 de la tarda) ja apreta fort i s' ha d' anar pujant molt a poc a poc. Arribo al capdemunt de la rampa (40.3 Km) en 4.56.38 preparat per empalmar amb la seguent rampa.
La seguent rampa és un llarg camí ple de pedres que va paral.lel a la via del cremallera. És una pista d' esquí que puja un 13% que es fa molt dura de cap: portes més de 40 km i si aixeques la mirada veus el cami que puja amb pendent constant cap a l' arribada. Em concentro en no mirar amunt, mirant on trepitjo i pujant rellevant-me amb una corredora, ara estira l' un ara l' altre. Finalment veiem la llum quan arribem a un prat alpí d' on apareix el Manel (dutxat i canviat de roba!) que m' anima i em diu que només queden 500m. Veig l' arribada... però encara s' ha de pujar un turonet per poder entrar de baixada. Des de l' últim avituallament hem pujat 232m fins a la cota màxima de la Marató (2.602m) i en fem 20 de baixada que ens porten a l' arribada a 2.582m, que passo en 5.24.10.