Amb les pinzellades que he anat fent a la crònica us estalviaré tots els números i “només” tindreu els meus sentiments e intimitats, esperem que sigui suficient i l’espera hagi valgut la pena tot i el munt de detalls oblidats
- INTRODUCCIÓ:
Encara sense completar la meva ultra de CdV i amb la febre de l’Ironman perdent força el 15 d’Agost va ser el dia en que vaig oficialitzar la motivació pel 2021.
Ara sí motivat pel canvi de dècada i per voler celebrar-ho d’una manera especial amb el meu amor platònic de muntanya: Cerví, Cervino, Matterhorn o Cervin tan se val el nom; és ella i només ella. Només trobo dos opcions: Matterhorn Ultraks i Zermatt Marathon, decantant-me per aquesta última perquè sembla més “fàcil” i perquè quadra amb una data força especial.
Un cop sobreviscut a la meva ultra i començant a recuperar-me ja anem pensant en intentar anar encadenant competicions per no perdre la motivació i continuar entrenant, entre les incògnites de la pandèmia tenim un bon cacao, però fem el que podem.
El 20 de Setembre passem per la Merçé amb un sub45 que per ser el punt de partida indica que estem força ràpids. El 27 de Setembre passem pel Trail de Cap de Creus força ventós, però gaudint fent fotos i amb un final que es va fer llarg acabant en 2h50:32. Comencem un específic de marató exprés per intentar debutar a la nova i flamant marató d’asfalt de Tossa, però no pintar que la poguem disputar així que per si de cas saltem al món virtual juntant 2x1 (#BSSvirtual #bss56 + #MaratoBCNvirtual #zmb42) i bé que fem perquè finalment tenim un aplaçament indefinit (per sort ja hem aprés i no estava inscrit i m’inscriuria per fer-la en la nova data).
Comencem a carburar freakades i per no cremar-nos entrenant i per recuperar-nos una mica escollim l’opció de la bicicleta. La de carretera ens fa massa respecte i la de muntanya per assolir les 100 milles que vull saber si soc capaç de fer potser serà massa així que tocarà fer una mica de “trampa” i triar muntanya pistera.
Amb dos entrenaments llargs acabo de traçar el circuit que m’agradaria fer i per Sant Esteve ho assolim no sense pèrdua i conseqüent improvisació per la ciutat, però al final 100 milles i acompanyat per en
fandes del 59K al 89K.
Sense adonar-nos ja comencem l’any 2021 i el comencem amb nous propòsit: #NoDaysOff
Fins la data clau caldrà participar en una marató per no perdre l’entrenament i la concentració i ens decantem per Ibiza, però tornem a tenir un desengany/aplaçament, posem els ulls en Marató Vies Verdes Ojos Negros (Castelló) o Marató Vies Verdes Girona, però sant tornem-hi. Finalment l’última opció abans de desistir passa per Marató Sherry (Jerez de la Frontera - Cádiz) i per fer tard perdem l’opció d’inscriure’m i aquesta sí acabarà disputant-se, però no participarem i marcarà el haver de seguir entrenant sense saber si recordarem com es disputa una marató ja que Empúries també cau.
19 d’abril iniciem l’específic del fil que ens ocupa i ara per “sort” l’aplaçament de la mitja de Formentera ens permet poder intentar tornar a competir en la marató de Tossa, però abans passarem pels 5K de la Delta Prat el 9 de Maig amb MMP 19:49 i demostrant que estem com mai afrontem la marató de Tossa amb moltes ganes. El 16 de Maig confirmem que estem finets amb un marató de Tossa gaudida al 100% amb 1.682m 3h31:24 (1:41:59 + 1:49:25) 157/176. El 30 de Maig tornem a tenir una cita important i molt esperada. Coll de Pal #breaking2 i ho aconseguim amb un sub1h55!! 19,5K 5:51 1.552m 165/174. Ja creient-nos invencibles i en un rampell ens apuntem a la mitja de Granollers. El 5 de Juny perdem força i marquem 1:31:40 4:19 166/178 amb un resultat força decent, però “insuficient” i amb sensacions força dolentes que donen aquell toc de realitat que sempre va bé. Ara sí que deixem passar els 10K de Pineda, però palpem l’ambient fent tirada llarga i acompanyant en
XarliOne1 en els quilometres finals. Si havíem perdut força, ja tornem a tenir la motivació ben alta i només toca creuar els dits perquè no hi hagi un aplaçament o quelcom que ens impedeixi complir i donar ales al amor més esperat.
Arribem a l’última setmana i crec estar llest per competir, si més no els nervis i són
Les previsions de temps les deixo en seguir la xuleta d’en
gorka i veure com va, realment amb acabar crec que en tindré prou.
Arriba el dia de fer via cap allà, Dijous 1 de Juliol, i es que faré vacances del 1 al 6 de Juliol i anirem en cotxe els meus pares i jo. El viatge en cotxe va passant sense indecents, la intenció es parar a dinar a Ginebra i arribar a St. Niklaus per recollir el dorsal.
De moment assolim las primeres fites: viatge en temps, bon dinar, recollida de dorsal feta, vista de Cerví amb sol i no gaires núvols i hotel ben a prop i al costat de les vistes del meu amor.
El dia següent, 2 de Juliol, aprofitem el matí per fer una mica de cremalleres i visita del punt més alt de la cursa del dia següent Gornergrat (3.089m). Tenim un dia força esplèndid i amb bones vistes i caminem lo just per no tenir el mal del turista i per visualitzar punt claus del recorregut que segur m’anirien de conya al dia següent.
A la tarda he de passar el tràmit gratuït de test ràpid d’antígens per no tenir la vacunació completa i no disposar d’un test PCR menys antic de 72 hores. Han disposat diferents punts i el que més a prop i millor hem va quan arribo a l’hora d’obertura ja té una llarga cua, però finalment es fa relativament ràpid.
És la part del viatge que més mal de caps e incerteses ens ha generat i es ballar amb el COVID de la millor manera i amb els canvis de decisions cada hora/dia, una autentica bogeria i que al final va fer que anéssim amb més del que calia, però salvant-nos de casi no poder viatge a pocs dies/setmanes després, en definitiva, un record de les incerteses que anem patint ara mateix.
- DESENVOLUPAMENT:
Arriba el dia i agafem el tren cap a St. Niklaus amb un pronòstic de temps força ennuvolat i en alguns moments pluja, esperem que no sigui gaire molest.
El principi fins Zermatt és molt corrible molta carretera, pista i pendents "suaus" i arribo molt sencer, ja que és el punt de veure la família i no podem fer mala cara.
Els parcials d’en
gorka hem van de conya i em serveixen per motivar-me 100%, hem vaig posant una mica cachondo i tot veient el frec a frec virtual
Tot i la “tallada de rotllo” en el primer dels creuaments de vies amb el traçat en que ens fan parar perquè ve el tren crec haver tingut molta sort amb l’onada de sortida ja que no tinc taps i vaig trobant corredors que avanço i són pocs els que m’avancen, mentalment vaig a tope.
Els avituallaments estan en el punt just i no en desaprofito cap.
Passat Zermatt els pendents ja comencen a fer pupa i en arribar al 25K el meu "esperit asfaltero" és veu doblegat i es posa a caminar.
Anem fent ca-co i caminant enredera quan ja semblava que les cames volien fer vaga en els moments més difícils, les pistes interminables que comentava en
gorka amb unes pendents que semblen impossibles, però tot i que no sembla fàcil superar els temps marcats si que tenim molta informació extra que aprofitem i es que del 25K al 33K tenim la clau per poder aprofitar de córrer en la baixada que ens anunciava en
gorka.
Com sempre cada vegada costa més, però per contra queda menys i això motiva.
Per fi arribem a la meta de la marató o si més no al cartell que separa els nostres camins. Petit dubte, perquè estic totalment fos i comença a fer més fred i a caurà un petit plugim, sort que el día abans vam pujar amb cremallera i vam tenir un día de sol esplèndid
- CLÍMAX:
Amb el tram final en mode "walking dead" total i sense poder gaudir de les vistes tenim voluntaris que ens acompanyen i ens donen conversa per avaluar l’estat de lucidesa i ajudar més o menys segons vegin, sens dubte un dels moments més macos de la ultra així com els ànims dels corredors que hem van passant, que no son pocs
- DESENLLAÇ:
Amb la tonteria per fi veiem les petites clapes de neu i la meta i amb 45Km aturem el crono en 6:16:33
El cronometratge oficial m'ha regalat un -12s en el temps final i les voltes són un cop passat l'avituallament, és a dir, tenint en compte temps d'omplir bidons/prendre gels i-o barretes/.../agafar aire per afrontar la següent volta
- CONCLUSIONS:
Aturar-se a la marató, en el desvio a 200m de la meta i no fer la ultra hagués estat un error, sort que vaig continuar tot i tenir la “mateixa” recompensa i una tornada en cremallera extra per tornar al punt de la bossa amb roba neta i eixuta.
Bona experiència tot i començar a fer ca-co a partir del 25K i arrossegar-me fins la ultra en el tram final, dia ennuvolat ideal per córrer i patit plugim des de la marató, però finisher i amb poques seqüeles
Crec que la ultra és absolutament de bojos i amb la marató tenia de sobres
maleïdes interminables pistes en que vaig haver d'afrontar d'esquena.
100% encantat tot i les complicacions i el to "turístic" de la cursa, quedarà un bon record en una data especial i és el que buscava
- EXTRES:
Anava molt mosca amb gent que veia sense motxilles ni res i jo com és habitual com un burro de carrega, però clar molts tenien avituallaments familiars en diferents parts del recorregut amb les que jo no hi vaig pensar.
Esta clar que continuem amb una planificació de motxilles, robes, menjars,... que no són tot lo correctes que haurien de ser o potser soc jo que no dono per més.
La recuperació ha estat molt millor del que pensava o podia esperar; suposo que la part final en mode supervivència ha ajudat a fer el miracle i en els dies posteriors vam poder seguir complint amb les excursions i caminades planificades sense problemes.
Ja ha casa i revisant l’ho viscut el temporal de les “males noticies” continuen sorgint i és que tornen els tocs de queda i creuar fronteres torna a ser un infern o casi impossible pel COVID; per sort ens hem salvat i tot va anar rodat esperem continuar així i poder continuar fent el que hem proposi en un futur, qui sap la crisi dels 50 que em portarà
Salut!
Jordi