Marató de Castelló (7-12-14)

Sortida amb intenció d'acostar-me a 3:50 i al final 3:55.    Fins el 30 he anat bastant bé però un dolor et al quàdriceps m'ha fet ser més conservador del compte i han pogut més les ganes d'acabar que les de fer millor temps. Prometo crònica.

Hola guapo!!! 
Molt ben gestionat!!! A veure que ens expliques a la crònica....
.... I si repetim València al 2015?.... Ens va anar forcça bé!! Ves-ho pensant....
Felicitats per ser Maratonià una altre vegada!!!! :love:

ahir vaig estar a Castelló acompanyant a un amic meu de la colla, en Joan, de Fondistes del Penedés, que va venir a corre la marató. Habia fet 2h48 a Madrid el darrer Abril, pero aquest cop no ha pogut fer una preparació com cal, amb fortes molèsties en un dels genolls Durant tota la preparació de las darreres setmanes.
Tot I així li va anar força be, encara que els darrers km's va patir massa, donat que a la primera part de la cursa habia arriscat força (integrat en un grupet una mica més rapid que les seves possibilitats, per no haver d'anar sol a la part del Grao, amb força vent).
L'especial configuració del circuit de la marató, que possibilita que els acompanyants animin als corredors en molts punts del trajecte, va propiciar poder veure l'evolució de la cursa en cada una de les seves parts.
Els darrers pocs km's de la cursa se li vàren fer massa durs al Joan.
El darrer km, tot donant la volta al park, abans d'entrar a meta, vaig corre al costat del Joan, probablement mai més pugui corre al seu costat, els nostres nivells són exageradament diferents, pero en Joan no anava be, I aixó em va donar a mi aqueste oportunitat, gràcies crack.
A la darrera corva, li dono l'estelada, I surto del circuit, felicitats Joan, 2h52 i 4art de la seva categoria.

Tot I que em vaig fixar si veia algun corredor.cat, no hi va haver sort. I ara veig que hi va haver algun company entrant en 2h53'? Collons, nano, si anava corrent just davant teu...

Gran dia ahir a Castelló, una marató ben organitzada, i crec que amb l'espai que te la ciutat, no gaire gran, els dissenyadors del circuit han de ser uns veritables experts en "enginieira". Tot i pasar molts de cops pel mateix lloc (a alguns potser no els hi pot agradar, però s'ha de donar les gràcies als que son capaços de disenyar un circuit així, i que ningú es pugi arribar a creuar), cosa que no em va molestar en cap moment, i que feia que els seguidors pugessin gaudir en molts punts del pas dels corredors, el circuit em va semblar molt bo.
L'objectiu, aquest cop, a més de córrer la meva marató 80, i de que el genoll segueixi sense fer mal, era ajudar a un amic del club, en Joan Reixach, a intentar fer la seva marca, de 4h2', i treure de davant les 4 hores... i ho vam aconseguir, amb un temps de 3h59'... Que més es pot demanar.. Gran avituallement final amb cervessa i pizza, que més podem demanar.
Va servir aquesta marató (i els 10kms) per fer la sordida amb bus amb la gent del club, 56 persones ens vam desplaçar, més algun altre compant que ho va fer pel seu compte...
Una marató recomanable

inoxevi226 moltes felicitats per a arribar a 80 maratons  :surprised: :surprised: poca gent té aquesta quantitat en el seu historial  I a banda, has ajudat a un company a assolit el seu objectiu, fet que l'ha d'ompllr molt.

Alberts, ben fet, si no et trobes còmode, aixecar el peu és una bona opció. Felicitats!!

Josep80 bona tasca d'ajut logísitc i piscològic del company. Bona marató i gran rendiment del teu amic.  :yes:

Bravo Laure per aquesta magnífica marca que et posa lider del rànquing correcat de l'any 2014.
Has fet MMP oi? 

Gran Alberts, posant el fre, però sense defallir.  :yipi:
No Surrender, vaig prenent nota de tots els desitjos...  :yes:

Enohrabona a tots els correcats finishers!

Sou molt grans!

buenos cronos de nuestros amigos Xavi Ramos con 2:53 MMp y Flash (Jose Luis Garcia Colomo) en 3:30:08
felicitats cracks 

Felicidades!!!   

Gracias Manolo,
La verdad es que la carrera salió mejor de lo que esperaba.
El viento no fue mi mejor aliado....pero gracias a las ayuda de Txust que me hizo de liebre todo el camino, pude hacer MMp.
Ya en el km 23 empecé a notar que no iba bien....la cosa no pintaba bien. Ibamos detras del globo de 3:30, que habiamos alcanzado; por lo que rodábamos con un colchón de 1' 30'' de margen.
Pero ahí he de destacar la faena de Txust dándome ánimos y tirando de mí en todo momento, mantuve el ritmo de 5'.
Pasamos el km 30 en 2:29:42 y a partir de ahí todo cabeza y ¡¡increible!! el cuerpo respondía, no le podía decepcionar....todavía quedaba una eternidad pero el apoyo de la gente y algo de ayuda energética (sales, geles, y mandarinas a gogo :mdr:) me llevó a bajar mi marca en más de 3'  :yipi: :yipi:

Un altre que va estar per Castelló......per segona vegada 

Després de Sevilla al febrer, les aspiracions al fer la inscripció eren intentar millorar les 3h09.  Però feina ja molts dies que tenia clar que no arribaria be. Molèsties a l'estiu, i manca de temps per entrenar com es mereix la Marató em feien dubtar el ritme de sortida.  Al final, sent optimista vaig intentar les 3h20'....que no va sortir. 3h25'55".
Després de "menjar-me" sol els 3 kms de tornada del Grau, del 21 al 24, amb el vent en contra vaig decidir afluixar el ritme per acabar "dignament".
Com ha dit l'ironxevi226 (em va semblar veure't en un dels creuaments), el circuit està molt ben ideat en una ciutat "petita" com Castelló, i el fet de passar a prop del centre varies vegades, dona més ambient. L'organització, al meu parer, quasi perfecte. Potser el fet de no estar masificada també ajuda. Per contra, aixó també et deixa sol en moltes estones de la cursa.

Felicitats a tots els que hi veu ser. I als que no, us recomanu que hi aneu algún cop 

Em sembla r que el millor Correcat ha sigut el Laure  amb un tiempazooooo
el Jou Division tampoc s'ha quedat enrerre  :yes:  felicitats a tots que heu fet la marató 

Després de gairebé 2 anys sense provar la distància reina arriba el moment de verificar que ja sóc capaç de tornar a enfrontar-m'hi. Enrera queda un 2013 amb dues lesions prou importants (trencament de 9 cm al bessó esquerra i equinç de lligament al turmell dret) com per tenir-me fora de joc des del maig de 2013 fins a finals de febrer de 2014.

Arribem a Castelló el dissabte al migdia, en cotxe amb l'Anna i els nens. Venim en companyia d'alguns bons amics que ens faran de cangurs una estona el diumenge al matí mentre l'Anna fa la cursa de 10km i junts planegem passar les hores lliures des del dissabte fins a la tornada. Només arribar ja rebem la visita d'un personatge que amenaça amb córrer la curs amb nosaltres: el vent!! Bufa irregular i amb ratxes bastant fortes durant tot el dissabte a la tarda. Aprofitem per passar una bona estona a la expo de la Marató. Xerrada interessant de'n Chema Martínez, recollida de dorsals i samarretes, volteta per la ciutat i cap a l'hotel a sopar i a dormir.

Em desperto a les 6:30. Tota la nit d'una tacada i sense despertar-me des d'ahir a les 22:30. Descansat, em sento particularment bé. :intello: Baixem a esmorzar un parell de pastes petites, un entrepà petit de pernil, un suc de taronja i un cafè. A les 7:15 pujo a l'habitació a preparar les coses; hi ha temps perquè l'hotel està a escassos 400 metres de la sortida. A les 8:15 em prenc un gel de cafeïna, una última mirada al plànol del recorregut (una mica laberíntic per algú que és la primera vegada que trepitja Castelló) i cap a sota la pancarta de sortida.

L'animació genial de principi a final,  música en directe a molts punts, batucades diverses, molts llocs on els qui t'acompanyen et poden veure passar, la gent de la ciutat que s'aboca al carrer i fins i tot en punts apartats hi ha persones animant. El recorregut pla, molt pla. Pràcticament imperceptible una mica de pujada de tornada del port del Grau (entre el la mitja i el km 24). Segurament el tram més dur per el vent que ha anat tocant la gaita durant tota l'estona. Després del km 30 s'inicia un anar i venir cap al parc de Ribalta (punt de meta) que es fa llarg per les alçades de la cursa i perquè a estones he estat completament desorientat.

Esmentar l'esplèndid treball de l'organització pel fet que en cap moment tens la sensació d'haver d'equivocar-te tot i que et creues amb molta gent que circula en sentit contrari i per carrils paralels al teu. Impressionant. Pel que fa als avituallaments altre cop moltl i molt bé. Aigua i isotònic als km 5, 10 i a partir d'aquí cada 2,5 km. Fruita en diversos punts (plàtan i mandarina), gels a partir del 20 i cada 5 km... poc més es pot demanar durant la cursa. I al final isotònic, pizza, cervesa, etc, etc, etc. Molt i bo a dir d'questa marató que recomano a tothom que vulgui fer temps i gaudir d'una cursa ben organitzada i en la que estàs molt ben atès. Potser el pitjor, com ja he dit és el laberíntic recorregut, que a voltes se m'ha fet avorrit.

Sensacions? Bones, molt bones!!! L'objectiu era sortir a buscar el 3:50 sense encaparrar-m'hi; més que res per marcar-me un ritme des de bon principi. Porto uns tres mesos fent entre 40 i 60 km setmanals de córrer gairebé únicament per sensacions, tal com em vaig trobant. Les darreres tirades llargues han sortit a ritmes entre el 5:25 i 5:30, el que em feia pensar que podia plantejar-me aquest objectiu.

Tret de sortida i tot anava rodat... els primers kilòmetres acompanyats pels participants de la cursa de 10 van anar a un ritme bastant ràpid. Animació pels carrers, molta gent badant, avituallaments i voluntaris repartint fruita, pas pel centre de Castelló i gairebé sense voler em vaig trobar per davant de la llebre de 3:45. Com que el recorregut té bastantes anades i tornades pel mateix carrer però en els dos sentits em vaig adonar que al km 14 m'estava apropant a la llebre de 3:30. Vaig baixar una miqueta el ritme fins a rodar còmode a 5:20 just quan empreniem la llarga recta de l'avinguda del Mar fins al port, punt en el que es passa la mitja. Temps: 1:51:00. Sensacions molt bones. Em vaig prendre un dels dos gels que tenia planejats i vaig emprendre la tornada al centre. Aquí es va presentar el primer entrebanc: el vent va començar a fer la guitza i la tornada per la mateixa recta llarguíííssima que acabava de recórrer se'm va fer pesada. Les cames marxaven força bé però el cap començava a ennuvolar-se. Per sort tot va ser arrivar de nou al centre i tornar a recuperar-me. No havia perdut massa el ritme i encara veia la llebre de 3:45 uns 300 metres per darrera. Començava a veure l'objectiu a l'abast; res feia pensar que al km 30 apareixeria un lleuger dolor al quàdriceps esquerre; el que sempre m'ha fet la guitza, el que ja em va fer aturar al km 35 de la Marató BCN de 2012, el maleït quàdriceps que no molesta mai durant els entrenaments, que ni apareix a les curses de 10 o a les mitges.  :grrrrrr: :grrrrrr:

No, no estava disposat a tornar a passar-ho malament de dolor i impotència. Necessitava acabar i acabar amb la sensació d'haver patit però no d'haver-me torturat. Vaig pensar (no sé si encertadament o no) que el quàdriceps no aguantaria 12 km més a aquell ritme; que si seguia al final hauria de parar. Vaig prendre'm el gel programat al km 30 i vaig decidir baixar ritme per a disfrutar els últims km. Vaig posar-me a 5:40-5:50 i intentant no picar gens a terra (gairebé sense aixecar els peus) i els kilòmetres van tornar a anar caient -aquest cop més a poc a poc, això sí. Em va passar la llebre de 3:45 i vaig veure-la per davant encara una llarga estona, fins gairebé acabat el 37. I vaig seguir gaudint de l'ambient. Vaig animar a Esquimal (l'únic correcat d'uniforme que vaig veure en tota la cursa, i val a dir que jo tampoc hi anava de taronja ).

I a partir del 38 va arribar el moment que toca passar en totes les maratons: patir. El quàdriceps va començar a dir prou; ni lent, ni ràpid, ni caminant; dolor, rampes, més dolor i la sensació que queda un món per arribar al final. Uns angelets amb patins  :love: :love: que havia disposat l'oganització em van subministrar Reflex en dues ocasions i n'hi va haver prou per anar renquejant fins al km 41. A partir d'allà el públic es va anar tancant en un passadís que animava constantment i recordo ja poc més que l'arc d'arribada, l'Anna i els nens que m'animen a acabar, em giro i aixeco el dit polze, miro el rellotge 3:55:44, aixeco els braços i passo la catifa...

No vull acabar aquesta crònica sense agraïr la infinita paciència de l'Anna i dels meus fills; sense el seu recolzament encara estaria lamentant-me de la meva mala sort amb les lesions i del dolor del turmell que no desapareixia. A en Jordi i la Laura, companys d'entrenament i a voltes consellers i amics. A la gent del Club Atlètic Torelló. A en Raul Crespo pels seus consells i recomanacions mentre vaig intentar seguir algun pla d'entrenament, sense ell segur que mai hauria conegut el meravellós mon de les maratons. I com no, a la No Surrender i en Toni VLC, pels ànims i perquè tot i haver coïncidit molt poques vegades, sempre m'alegra i em motiva llegir-ne els projectes i èxits.

Apali! Crònica finalitzada. Perdó per la ratllada. Fins aviat!!

Marató Barcelona 2010: 2.45'.20" fent marca personal. Ja fa quasi cinc anys. Llavors vaig decidir centrar-me més en 10Km i alguna Mitja Marató (especialment Granollers, la meva ciutat), i voltar pel circuit català de cros i la pista a nivell veterà federat. Reconec que per moments vaig pensar que ja no tornaria a fer cap marató.

Una mica abans de l'estiu, un cop acabada la temporada, en una conversa entre un grup de 7-8 corredors d'equips diferents que ens hem anat fusionant a les pistes d'atletisme del CA Granollers, sorgeix la idea de preparar junts una marató, i l'objectiu acaba sent Castelló. En aquells moments, no podia imaginar el que ha suposat aquest temps per mí. Sobretot per la qualitat humana i la solidaritat del grup; hem viscut moltes coses junts, i no només esportives; han passat a formar part dels "amics" dels que un pot disposar en qualsevol moment. Esment especial per a un d'ells que molts coneixeu, en Jou_Division, que ha estat fonamental per mí, compartint entrenaments moltes matinades abans d'anar a treballar. 

L'objectiu principal per mí era millorar la marca, però el planning realitzat permetia ser un pel més agossarat. Les tirades llargues han anat bé, els ritmes de les sèries els hem aconseguit,...l'únic obstacle pot ser el no haver entrenat més de 5 dies setmanals moltes setmanes per falta de més temps. Finalment, entre l'estat de forma i els consells dels companys, decideixo que haig d'acostar-me el màxim a 2h40min, i que el ritme de sortida ha de ser per passar la mitja a 1h20 i després ja veurem qué passa....

Després d’un dissabte fantàstic amb tota la colla desplaçada a Castelló, el diumenge esmorcem d’hora, tornem a dormir una miqueta, a vestir-se i cap a la sortida.  Abans del tret de sortida ens abracem i desitgem sort amb els companys; sabem que estem ben preparats, però el resultat dependrà de molts factors. Amb el conte enrrera i el confeti torno a tenir la pell de gallina com feia temps no sentia en una cursa. A partir d'aquí, la història de la cursa, tot i que molt intensa emocionalment per mí, és ben senzilla. Ja presumia que sent una martó petita podía passar que a estones corrés sól, però no tant…. A l’arribar al primer quilòmetre ja em trobo absolutament sól, cap corredor 20-30 metres per davant ni per darrera, i aquesta soletat va augmentant metre a metre. Durant la primera mitja en moments puntuals en que avanço o sóc avançat per un corredor, corro uns metres al seu costat, però ràpidament veig que cap d’ells porta el ritme que jo busco. Unicament a la baixada cap al Grao comparteixo 2-3 Km amb un altre corredor, però es depenja abans del Km 20 i torno a anar sól. Han anat caient Kms a ritme, passant el 10Km en 18.37 i el 20Km en 37.50. Paso la Mitja en 1.19.57, ideal, i em trobo bé. Però la tornada del Grao, en lleugera pujada i vent en contra se’m fa interminable; és l’únic moment de crisi relativa, veig que perdo 2-3 segons per Km, no hi ha cap animació….; és moment de recordar el que he patit a les tirades, de pensar en els companys d’entrenament, i sobretot en  la meva dona i els meus fills que m’esperen quan torni a entrar al centre de la ciutat :love:. Per fi arriba aquest moment, tornem a l’ambient, marxa el vent, recupero alguns segons per Km i paso el Km 30 encara en temps que em permet pensar que tinc el 2.40 a l’abast. A partir d’aquí, no sé si és l’entrenament fet durant aquests mesos, el subidon de veure cada pocs Kms la claca animant-me (families, entrenador, companys lessionats,…) o tot junt, però em trobo molt bé, vaig clavant els temps, no paro d’avançar corredors malgrat no accelero el ritme. Els 2-3 Kms finals comencen a fer-se llargs, però l’ambient ja és molt important, i això ho compensa. Darrer Km al voltant del parc apretant les dents, no puc permetre’m tirar per terra l’esforç fet; entro a la recta final veient el marcador en 2.40.10……últim esforç sabent que ho aconseguiré, disfrutant, reconec que amb alguna llàgrima,…..temps final 2.40’.40” (temps real 2.40.35).
Nomes queda veure el temps d’en Jou_Division, però estic segur que aconseguirà l’objectiu de 2.45, no tinc cap dubte, me l’he creuat en alguns punts i anava mooooolt bé. Efectivament, es marca una recta final disfrutant per arribar en 2.45.13….. és un crack, en dos dies estarà per sobre meu. Gràcies per aquests mesos, company.

Per acabar, felicitar a la resta de correcats que han fet la marató i han aconseguit l'objectiu, i ànims als que no han tingut el millor dia, perquè a la propera segur que sortirà.

Moltes felicitats Laure!!! Ens veiem per Granollers!

Ets molt gran Laure felicitats per la teva cursa, tè molt mèrit anant gairebe tota l'estona sol 

Molt bona marató Laure :yes: bona crónica  i sobretot bon company de viatge i d'entreno el crak de Jou Division felicitats a tot dos 

Alberts i Laure gràcies per compartir les vostres emocions i sentiments amb nosaltres.
Heu fet unes grans maratons i unes grans cròniques.

alberts/Laure:

Enhorabona a tots 2 i emocionants cròniques!

Gràcies Alberts, què gran maratonià  :yipi:.
He gaudit amb la teua crònica i m'he fet una idea de com és esta marató, que la tinc en l'agenda mental...  :yes:

Com et vaig dir una vegada, tots els dies et veig sobre la catifa blava de la meta de la marató del 2012 de València, ferm i segur, vestit de color carabassa i amb el somriure de qui sap que va aconseguir l'objectiu. En eixa foto vas uns metres darrera meu i, després, tinguèrem ocasió de creuar quatre paraules que ja ens han unit per sempre més, a l'igual que la No Surrender i tants altres correcats. Sou molt grans!

Espere alguna vegada tornar a coincidir amb tu i tenir més temps de xarradeta i carrera. 2015 pot ser un bon any, com diu Helena 

Amunt! I enhorabona als altres correcats que heu baixat a Castelló, altra ciutat que ens unix gràcies a Jaume I 

Clima ideal per Castelló, recorregut planíssim.

Arribava a Castelló amb les meves 15 setmanes específiques de preparació maratoniana (1.473kms), però que vaig començar amb les primeres setmanes molt malament. Desprès força bé, i els darrers 10 dies un altre cop malament. Cap dolor ni molèstia, sino que no em sortien bé els entrenos.

Decideixo sortir, sense cap pretensió (costarà arribar al final), i sense mirar el rellotge, bueno, només al km 2 (8'20") com a mínima orientació.
Surto tranquil, els primers 10kms passen facilíssims. Igualment, al km15 noto que tot i anar tranquil, les cames haurien d’estar molt més fresques (queda moltíssim encara). Afronto el tram cap a la costa (suau vent de cul) força bé, passo la 1/2M amb ganes de mirar el rellotge però no ho faig, avui toca anar tranquil i sense pressió.

Tornem al nucli urbà sobre el km24 (suau vent de cara). Al arribar al km30 ja sé segur que avui tocarà patir, queda massa per tal i com em noto les cames (i he anat tota l’estona molt conservador). Vaig afluixant el ritme amb la intenció de poder arribar, ni que sigui anant lent. Al km38 on el ritme ja era lentíssim, les cames em diuen prou i per primer cop en les meves 5 maratons, em poso a caminar. Miro el crono 2h48’ i sé que la marca  ja no te importància. M’avancen primer el Jordi Martí (intento anar amb ell però no aguanto i torno a caminar) i desprès l’Oscar, animant-me, pero jo no podia. Provo de trotar però noto que encara m’acabaré trencant i em mentalitzo de caminar i punt. Molt públic al tram final… i jo caminant. Fins arribar al km41 on amb un estret passadís format pel públic decideixo trotar suament per acabar arribant a meta en 3h22’.

Crònica ampliada: atletavisible.com/contenidos/cronicas/item/165-cronica-v-maraton-de-castellon-2014.html

Resulta que havia passat la mitja en 1h29’35” clavant els parcials fins aquell moment, i sense mirar el rellotge.

Bueno, la marató és així, i si palmes, pots palmar de valent.

Recorregut i organització em van encantar. El circuit molt menys embolicat del que sembla al mapa i súper pla.

Ja vindran més 42kms.

*Moltes galeries de FOTOS a http://calygat.blogspot.com.es/2014/12/v-maraton-internacional-ciudad-de.html

AtletaVisible

Felicitats per la teva marató crak