Bé, doncs un que ja és a casa.
Encara estic que no em crec com em va anar la marató d’ahir, la preparació per aquesta marató no ha sigut gaire bona o adequada, la tirada més llarga van ser els 100 k de muntanya de fa 3 setmanes a la Ultra Pirineu i després d’això no havia corregut més de 21 km seguits (algun dia amb la idea de fer tirada llarga de 26-30 km vaig desistir per la calor). Així que anava fent sortides de 12-15 km per arribar als 65-85 km setmanals. Vist això, la última tirada que vaig fer de 19 km el diumenge anterior vaig patir molt per acabar-los a ritme 4’58’’ , quan dies anteriors vaig fer tirades de 15-17 a 4’45’’ , així que no sabia molt bé com m’aniria aquesta marató.
Anem primer per la Expo, gran però semblant a la de Barcelona. Vaig trobar a faltar marques que aquí no hi falten mai i vaig conèixer marques que desconeixia. La bossa del corredor és la pitjor que he rebut mai si tenim en compte que la inscripció son uns 160 €. Samarreta gris amb el logo de la marató, cap disseny, si volies una samarreta maca podies anar a l’stand de Nike, Saucony, NB o The North Face i pagar els 30 € de rigor. És un negoci, no hi ha més.
Arriba el dia de la marató, fa fred però puc anar amb samarreta de tirants sense patir, també fa força vent, per alguna cosa Chicago rep el nom de La Ciutat del Vent. Aquest vent ens acompanyaria durant tota la cursa a alguns trams.
L’accés als calaixos està molt ben muntat i és ràpid, jo surto del segon calaix i trigo només 2 minuts a passar per l’arc de sortida. Hi ha moltíssima gent al carrer, l’any passat crec que vaig llegar 1.500.000 persones, aquest no ho sé.
Per aquesta marató sabia que al ser als EEUU es guiaven per milles i previament em vaig mirar els ritmes que havia de seguir per acabar entre 3.30-3.40 , la primera milla la vaig passar en 7’15’’ , massa ràpid però no anava forçat, les milles següents ja les vaig passar a 7’30-7’45’’ i ja veia que anava molt bé per aconseguir l’objectiu doncs per acabar per sota de 3.30 havia d’anar a 8’01’’ la milla.
Tota l’estona anava pensant quan arribaria la milla que fes per sobre de 8’01’’ però va trigar bastant, no ho recordo però ja seria cap al km 32. Havia aconseguit molt de marge i obviament que estaba cansat, però encara podía seguir bé, a altres maratons si que vaig patir de valent amb el mur. De l’estil que feia la mitja en 1:40 i la segona part en 2:10, més o menys.
Aquí crec que em va motivar molt seguir el ritme de les milles, quan a una marató europea veig cada km i em fixo en el rellotge, si vaig perdent temps passats els km em desmotiva bastant. És diferent si veus que perds temps cada 5 minuts a veure-ho cada 8 minuts. També em va motivar moltíssim que quan veia molta gent al carrer animant, per aquesta marató vaig decidir estrenar-me amb la càmera de vídeo GoPro i els grabava, d’aquesta forma quan em veien amb la càmera cridaven més i em donaven ànims. Ja penjaré vídeo però al ser un “novato” amb la càmera es veu molt mogut i a vegades no enfoco bé. Per la propera sortiré amb el pal a veure si aconsegueixo més estabilitat i un bon vídeo
Bé doncs ja cap a la milla 22 estava molt content de veure que milloraria el temps de les últimes 3 maratons però no pensava en baixar de 3:27:30, fins ara la que era la meva segona MMP, ho tenia difícil i a cada avituallament a partir de la milla 22 em parava a caminar per hidratar-me bé durant 1 minut. A la milla 25 veient que ja no quedava res em vaig forçar a no parar més fins el final i ho vaig aconseguir, poc a poc però amb un intent de sprint final.
Ara toca València on ens veurem amb molts de vosaltres, és d’aquí a un mes i no sé què faré, depén de com em trobi els dies anteriors intentaré anar a millorar aquest temps o me la prendré com un entrenament. La que si penso preparar bé de debó serà la de febrer a Tokyo amb l’amic Albert Randé Puig. Aquesta vegada sense ultres de per mig i només pensant en la marató.