maratons Sydney(21.09.14) i Melbourne(12.10.14)

Ha estat un estiu complicat, la feina, els castells, l'entrenament, i les lessions en el moment menys oportú...
Tot plegat m'ha suposat haver de renunciar a determinats objectius, o com a minim, a canviar-los, com ha succeit en les 2 maratons australianes.
A mesura que avançava en l'entrenament, i anaven creixen volum i intensitat, coincidint a mès amb asajos i actuacions cada vegada més exigents amb la meva colla castellera, anava notant que el que va ser primerament una molèstia en el taló del peu dret s'anava convertint poc a poc en dolor, que les primeres setmanes desapareixia quan començava a corre, pero que a mesura que les setmanes pasaven ja no marxava.
A 4 setmanes de la marató faig una tirada de 28km i acabo amb dolor. Per la tarda coix, i al mati del dia següent, al llevar-me i posar el peu al terra, dolor. A partir d'aquest dia ja em començo a tractar amb gel i ibuprofé. Tinc una sessió amb la fisio, i em troba molt be, menys el peu: pot ser fascitis plantar, o pot ser un esperó ("espolón").  Diu que hauria de fer-me una radio o millor una resonancia, i confirmar qué és, i que ella m'ho pot tractar, pero amb temps, i temps és quelcom que no tinc, doncs en pocs dies marxo cap Austràlia.
Durant la setmana no corro, només entreno a la piscina amb sessions de corre a l'aigua  (corre amb cinturó, sense tocar al terra), la qualcosa em dona certa garantia de conservar la condició fisica. El diumenge (falten 3 setmanes per la marató) corro fins a 20 km amb dolor en el taló des del primer km. Paro, i ho deixo corre. Per la tarda i el dia següent vaig coix,antiinflamatoris i gel, i les molèsties ja no desapareixen...
Vaig a fer-me radiografia, resonància magnètica, i visita al meu traumatòleg, tot amb un temps record (i mestres tant segueixo corrent a la piscina, i probo de corre sobre terra 1 dia, 8 km, acabo coix). Tinc fascitis, i una bona inflamació. I marxo en 4 dies. Nomès em dona temps d'infiltrar-me 1 vegada,i no és garantia de que marxi, de fet nomès és garantit si es dona una segona infiltració al cap de 7 dies, cosa que no serà possible. No m'agraden les infiltracions,  nomès com a darrer recurs, igual que al metge, pero en aquest cas, tinc poc a triar. M'infiltra, i certament en 2 dies ja no noto al caminar ni el dolor ni les molèsties. Al tercer dia, i un dia abans de marxar, corro 10 km, i des del primer km ja m'ha fet primer molèsties, i finalmernt dolor, encara que menor del de setmanes darreres. Estic desmoralitzat, tinc 2 maratons en les properes setmanes, i el meu punt de partida és una fascitis que em dona dolor des del primer moment.
El traumatòleg m'ha garantit que corrent amb fascitis no em puc trencar res, ni puc tenir cap problema irreversible, simplement és qüestió d'aguantar el dolor, que cada vegada va sent més fort.
I en aquestes condicions vaig cap Austràlia. Els meus unics objectius són acabar les 2 maratons, no és qüestió de haver de provar-ho en un segon intent, Austràlia és mooolt lluny, 7h del primer avió a Dubai i 14h del segon fins a Sydney.
A Sydney la organització dona 6 hores per acabar, i a Melbourne 7 hores. Nomès de pensar-ho, em poso de mala llet. Tant entrenament durs amb humitat i xafogor, tantes matinades, tantes hores d'entrenament, per haver de patir de si en tindre prou o no amb les 6 hores que donen a Sydney i les 7h que donen a Melbourne: desavador.
A Sydney el dia 21/Setembre es desperta pluvisquejant, anem cap a l'altre costat del Sydney Harbour Bridge, on comença la marató a les 7:20 del mati. Els de la Mitja han sortit a les 6:00h!!! Faig un petit escalfament i comprobo, entristit, que al corre em fa mal el talò. Quedo amb la Tere en els km's 10 i 30, per veure si aguanto o no tota la cursa. Comença la cursa i veig que puc anar a un ritme de uns 6/km, amb un dolor suportable. El cas es que passo pel km 10 i li dic a la Tere que de moment segueixo, i que vagi cap el km 30. Passen els km's i em sorprenc agradablement que puc anar aguantant. A l'arribar el km 30 dic a la Tere que acabaré la cursa segur, encara que sigui en precari. En els darrers km's em passa factura la mala preparació que he acabant fent les darreres sermanes, i ho passo malament, coincidint amb una important pujada de la temperatura i amb el perfil de la cursa. Al final entro al costat de la opera de Sydney amb un crono de 4h28' i molt feliç de ser finisher.Posició 2215 de 3235 acabats, i posició 57 de 100 finishers en la meva categoria.
Les següents 3 setmanes son de turisme per Austràlia, ja hem fet una setmana per Dubai i Sydney i ara toca fer carretera, agafar avions, i viure aventures. Cocodrils, balenes, cangurs, Koales, tots en estat salvatge, i un munt d'ocells que mai haviem vist. I el magnific corall, la Tere ha fet snorkling en el dia que hem anat al Corall, jo m'he limitat a filmar, prendre el Sol,i gaudir de l'entorn.
Durant aquest dies, a partir dels 8 dies següents a la marató de Sydney, corro unes quantes vegades i comprobo que la fascitis segueix, obviament, pero no ha anat a més. I arribem a Melbourne el divendres/10 Octubre. A la fira del corredor ja m'emporto una gran desilusió: en aquesta edició la cursa no acaba dins del MCG (Melbourne Cricket Ground) perque l'any vinent fan el campionat mundial i s'ha de mantenir la gespa en bon estat. La fira del corredor - com la de Sydney - és de circumstàncies, poca cosa.
El dia de la cursa - ahir - sortim dels Citadines on ens allotjem just a les 6:30 per anar caminant a la sortida, al costat del MCG, on es donarà la sortida a les 7:00h. La temperatura és la que voldria a totes les curses, 10-12ºC, encara que la humitat és bastant alta, i la temperatura pujarà fins als 27ºC a mig mati. El recorregut es planet, sense les pujades i baixades que vaig trobar a Sydney. El recorregut nomès permet que em vegi amb la Tere en el km 36, i per tant fins a les hores, no hi haurà forma de que ella sàpiga si he pogut o no seguir dins la cursa. Aquest cop tinc mès confiança en poder aguantar la fascitis que no pas en evitar els problemes musculars que segur apareixeran en algun moment de la cursa, donat que fa 3 setmanes he corregut una marató i no he passat per la fisio.
La veritat és que aquesta segona maratò australiana m'ha anat millor que no pas pensava, i fins el km 32 he anat per sota dels 6/km. La fascitis, formant part del paissatge, m'ha anat deixant fer. A partir del 32-34 els problemes musculars han anat apareixen i multiplicantse: adductors, glutis, quadriceps,... En alguns moments haig de deixar de corre, donat que sembla que si segueixo corrent em vagi a trencar i a quedar clavat. Camino i torno a corre varies vegades, fins que arribo a la Tere, en el km 36. Intento corre quan ella em veu, per no amoinar-la , pero semblo una caricatura de corredor. Em prenc el Recuperat-ion que em dona la Tere (ja m'en havia fotut un altre en el km 20), i segueixo. I surtosament, en el km 38, el Recuperat-ion sembla que fa el seu efecte, i em desapareixen els problemes, em tornen les energies, les cames em tornen a funcionar, i faig els darrers 4 km's amb un altre aire, adelantant a un munt de corredors i gaudint del final de cursa. Temps final de 4h25', posició 4208 de 6417 acabats i posició 110 de 193 en la meva categoria.
Comú denominador de les dues maratons: poca gent animant, fluixa organització de les curses a l'hora de fer la cursa agradable al corredor (animació i bandes musicals =0), i un munt de voluntàris en els avituallaments. Recorreguts poc atractius, alguns d'ells bastant solitaris.
Avui per la tarda, encara que cansat, ja hem anat a donar una volta, i em trobo prou recuperat.
Aquest projecte australià toca a la seva fi, molt content per haver fet les 2 maratons i haver conegut un païs que, per la seva llunyania, haguès estat dificil que visitessim si no haguès estat el pretexte de corre aquestes 2 maratons.
Aquestes 2 maratons han estat la 14ª i 15ª del projecte olìmpic, i en total ja en sumo 24.
Propera estació: Londres, Abril/2015.

Moltes felicitats Josep80

  Enhorabona Josep 


  Té molt de mèrit el que has aconseguit . Ara descansa i recuperat bé de la fascititis plantar .

  Londres l'Abril 2015 ?  Ostres que guapo .  A veure si en aquesta arribes sense molèsties i pots aconseguir MMP.


  Salut company !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Enhorabona Josep!!

Córrer en aquestes condicions de dolor només ho fan els craks com tu.

Moltes felicitats Josep!! Gran forma d'aprofitar un viatge a les Antípodes!!

Una abraçada ben forta

Felicitats Josep!

Aquell dia a Sant Just et vaig veure desanimat pels problemes de fascitis però vaig estar convençut que faries les dues maratons. Els maratonians som d'una altra pasta, i no anem a l'altra punta del món per abandonar!

M'has portat molts records de la nostra aventura australiana i de les dues maratons. Quina llàstima que no poguessis acabar dins del MCG de Melbourne!

De mica en mica vas omplint la pica de les olímpiques. A veure si encara acabaràs abans que jo! Encara no tinc clar si podré fer Los Angeles el 2015. Dependrà de si fem la Tirrè-Adriàtic o no per Esport3.

Bona tornada i records a la Tere!

:surprised: Quin mèrit!!
Moltes felicitats per superar tots els obstacles que malauradament vas anar trobant  :yipi:

Josep80, la meva admiració.

Enhorabona crack!!

Moltes felicitats Josep!!! Aviam Londres, potser coincidim