42K RAPA NUI 2014

Aprofitant que tinc una filla estudiant durant uns mesos a Concepción (Xile), vaig decidir anar a visitar-la i de pas, fer una marató per aquelles terres.
Si be no es la mateixa que va fer el company Arcadi fa uns anys, ja que aquella era en ruta i es fa al mes de juny i aquesta es de muntanya, o volcans.

El 4 d'octubre surto cap a Santiago de Xile, on em trovo amb la Gemma, on son 5 hores menys i visitem aquesta gran ciutat que té quasi tants habitants com tot Catalunya i on viu 1/3 de la població total del país. També ens escapen un día a la bonica ciutat de Valparaiso.

El día 8 agafem un vol de quasi 6 hores cap a l'Illa de Pascua, al mig del Pacific, el punt més allunyat de qualsevol lloc de la terra, a 3.800 kms. del continent i a 4.000 de Tahití.
L'illa també s'anomena pel seu nom anglés (Easter Island), Rapa Nui i amb el seu idioma TE PITO O TE HENUA (el melic de la terra).
No está probat, però es creu que l'illa va ser colonitzada per un grup de pobladors provinents de les illes Marqueses sobre l'any 700 dC.
Durant segles van adorar els seus ancestres construint altars ceremonials (AHU) i tallant enormes figures de pedra, anomenats MOAIS i dels quals hi han més de 900 per tota l'illa.
No se sap perqué, però els recursos es van esgotar, provocant guerres internes entre els clans.
El día de Pasqua de 1722 arriba un navegant holandés i des de llavors surt als mapes i al 1888 Xile se la anexiona, cosa que els natius no accepten.
L'illa d'origen volvànic, té 166 km2 i forma de triangle, medint els seus costats, 16, 17 i 24 kms.
Aqui son 2 hores menys que al continent.

Ja fa setmanes que em vaig inscriure i reservar vol, ja que en més hi ha un al día des de Santiago operat per la Cía. LAN.de Xile i sempre sol anar-hi ple.
L'illa ne més té una sola ciutat, HANGA ROA, amb 5.000 habitants, dels quals la meitat son natius o rapanuis.
Tota l'illa es un parc natural i es pot voltar lliurement respectant-ho, excepte en 2 llocs als quals per accedir s'ha de comprar una entrada que serveix per 5 díes i son els paratges més espectaculars.
Aquí tot es més car que al continent, ja que tot s'ha d'importar, excepte la pesca i alguns productes agrícoles i carn.

Divendres 10 a la tarda fem el briefing de la cursa a sala de plens de l'Ajuntament, presidit per un quadre de la presidenta Michelle Bachelet i artesanía nativa, allí ens fan entrega del dorsal i la bossa del corredor amb la samarreta (“polera”) d'us obligatori, una camel-bag, un buff, una visera,
una tovallola. barretes, isotónics, etc. i sobre tot un planell amb la ruta i els 7 punts de control que hem de passar, doncs no hi ha punts kilometrics, ni cinta, ni fletxes, es una aventura.

Ens hem inscrit en nés 4 persones de fora de l'illa, una noia xilena del continent (“Conti” com li diuen aquí) que farà la mitja, i 2 brasilers i jo a la marató. Els locals tenen l'inscripció gratuita i s'han apuntat uns 10 a cada prova.

L'organització va a càrrec de http:// www.olimpo.cl/ si be ara a la web ja no surt gaira informació.
Ens deixen molt remarcat que tota l'illa es un parc natural patrimoni de l'humanitat i un museu a l'aire lliure i per tant, està terminantment prohibit tocar o pujar-se als momuments i llençar res al terra, so pena de desqualificació automática.

Acabat l'acte, ens conviden a un hotel a un sopar de pasta i després a dormir.

Dissabte 11 d'octubre, a les 8 del matí estem devant del mar i rodejats d'alguns moais, on controlen el material obligatori (samarreta oficial, camel-bag amb 1,5 llitre de beguda i xubasquero).

Durant els díes anteriors haviem llogat un petit tot terreny (sense assegurança, ja que no n'hi ha, si tens un cop va al teu càrrec) i varem descubrir el clima tropical i canviant que té l'illa, doncs tant aviat plou torrencialment 5' i a 10 m fa sol, o boira o vent.

Per sort el día de la cursa fa una mica de fresca (16º) i a les 8,30 es dona la sortida conjunta.
Els primers 6 kms els fem bastant junts per una zona arbolada plena d'arrels al terra i pujant al volcà RANU KAU de 324 m, on hi ha el primer control.
Bordejem el cràter i passem el segon control. Ara toca baixar i segueixo a un natiu, però va molt lent i l'adelanto, llavors em perdo a l'agafar una senda equivocada, vaig a surtir a l'altra punta de l'illa d'on deuría d'estar. Miro de recuperar el bon camí i vaig camp a través, arribant a nivell de mar, totalment desmoralitzat perque he fet 5 kms de més i ara encara he de fer 5 més per arribar al control 3, ja que he de recorrer tota la pista de l'aeroport que atravessa la part sud de l'illa i que té més llargada de la reglamentària, ja que va ser construit i pagat fa pocs anys per la NASA, a fi de que si algun dels seus vols tenía problemes per aterrar, ho pogués fer aquí.
Per sort em trova el vehicle de l'organització i em fa pujar, deixant-me a prop del següent control (sense que sigui motiu de desqualificació ).
Ja sense els corredors de la mitja que han tornat al poble i amb la ruta correcta encarada, seguint la costa per camins de terra vermella i sortejant ramats de caballs i vaques que pasten lliurement, ara es qüestió de integrar-me de nou a la cursa, ja que vaig el darrer, però tant me dona, jo vull acabar.
Als pocs kms. Agafo a un grup de 3 corredors que caminen i més endevant a un altra parella.
Passo el control 4 i ara deixem la costa i ens internem a l'interior, son uns kms que van planejant amb alguns tobogans, fins arribar al control 5 on podem reomplir aigua, llavors comença l'ascens al volcà MAUNGA TEREVAKA, atravessant un bosc d 'eucaliptes i arribo a la cima (més caminant que corrent) de 511 m, el punt més alt de l'illa, on per sorpresa meva em trovo a la meva filla que ha pujat a animar-me. Aquí tenim ja el control 6 i des d'on veig de lluny samarretes taronja. Els atrapo ja som un grup de 5 corredors, els 2 brasilers que també s'havien perdut per un altra lloc, 2 natius i jo que començem el descens. Sabem que hem d'arribar a l'altra part de l'illa, però ningú sab per on. Es una part molt técnica plena de pedres volcániques fins el control 7 que ja es al costat del mar, on ens aturem de nou per repostar aigua i fer-nos unes fotos plegats.
A partir d'ara “campi qui pugui”, doncs, ne més cal reseguir els camins costers durant 8 kms i arribarem a la meta. Un brasiler marxa i jo li segueixo, darrera meu l'altra brasiler i els locals.
Es la part més bonica, plena de moais que ens acompanyaràn fins l'arribada, on entro després de 6h 10' en tercer lloc, allí ens mullem els peus a una piscina artifical als acantilats, ja que en més hi ha una platja a tota l'illa i es al nord (ANAKENA), plena de palmeres, sorra de color rosa i aigua turquesa.

Quan arriba l'ultim participant, es fa l'entrega de medalles, rebo un parell, una de finisher i l'altra per segon de la meva categoría de veterà.

Després de la dutxa i el dinar, a la tarda, l'organització ens convida a sopar a tot el grup d'estrangers i acompanyants a un restaurant al costat del mar des d'on disfrutem de la meravellosa posta de sol i degustant les delicies locals de peix i marisc.
Acabem la nit assistint a un espectacle de dances polinésiques (com a Port Aventura).

Diumenge 12, avui ja marxem al migdía, però abans asisteixo a la misa católica que es fa a l'esglesia local que es un altra espectacle per estar amenitzada amb cants rapanui.
A l'aeroport ens trovem el grup de”forasters” ja que marxem tots plegats amb els 2 membres de l'organització, que abans de pujar a l'avió ens penjen uns collats tipics.

A Santiago em despedeixo del grup i de la meva filla, ja que jo he d'esperar unes hores fins que agafi el vol de tornada a Barcelona, vía Sao Paulo.

Ha sigut una marató atípica i per a mi, la primera:
Marató de muntanya, fins ara en més havía corregut 36 kms fent el “cabra”.
Amb camel-bag
Amb càmara de fotos
Sense marcar i amb un mapa, a l'aventura
Que he pujat a un vehicle
Que hem esperat a que arribi l'ultim per l'entrega de premis (7 h 33').

Es una marató diferent i si be el seu cost no es barato (vols, hotel, inscripció, etc.), no es tant car com anar a Nova York i es una oportunitat única de correr en aquest lloc envoltat de natura i d'historia.
Han sigut pocs díes però t'impregnes de la màgia, misteri i misticisme que envolta l'illa i als seus habitants que son gent oberta, molt tranquila, orgullosos de les seves arrels i llengua i amb els que els catalans compartim un gran passat i un futur ple d'esperança.

Us deixo un enllaç amb algunes fotos.

Salut i milles pel Pacific.

https:// picasaweb.googl e.com/lh/ sredir? uname=116838662 486031132476&target=ALBUM&id=6071970510250116145&authkey=Gv1sRgCLf168Py1dSaEA&invite=CPGNg7MN&feat=email

Les fotos, ara si:

picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=116...=CPGNg7MN&feat=email

enhorabona, Cargol, aixi m'agrada, corrent I veient Mon 

Ostres Cargol, quins records!!

Com bé dius, la meva marató va ser una altra, tota per asfalt. Res a veure amb el què expliques. Jo no m'atreviria a anar tan a l'aventura en un lloc desconegut...

Però tot el què dius de l'Illa m'ha portat molts records de la nostra estada. Realment, és un paradís. Llàstima que sigui tan lluny i tan car d'anar-hi. No estic d'acord quan dius que és més car Nova York, que només són 500 ó 600 euros de vol i avui dia pots trobar apartaments per menys de 100 euros la nit...

cargol, quin viatge/marató més fascinant!!

Enhorabona per les teves medalles.

Les fotos son espectaculars.

Felicitats. Jo hi vaig ser al 1991 i hi tinc un molt bon record. Sobre tot dels capvespres segut al costat d'un moai mirant el mar com bategava 30 metres per sota meu i pensant "aquest és el lloc habitat més aïllat de la Terra!" Miris on miris, necessites gairebé 5.000 kilòmetres per a arribar-hi.
Fa no gaire, pensant sobre les maratons vaig dir-me: "L'illa de Pasqua seria un bon lloc per a fer-ne un!" I vet aquí que tu hi has anat.
Salutacions.

Enhorabona!!!

Quina experiència mes xula!
Gràcies per compartir-la.

Gràcies companys.
Per tancar aquest fil, us deixo un video que si be no es de molta qualitat i es un pel llarg, però me l'ha passat un col.lega brasiler que portava una càmara, el Luciano Rocha, que ha fet més de 100 maratons, varies extremes i ultres.
Salut i milles.
Abel

vimeo.com/108946810