NEUJAHRSMARATHON ZÜRICH 2015
Buscant una forma diferent de passar el cap d'any, varem decidir amb la Susana, la meva parella, arribar-nos a Zurich, seguint les passes del mestre Arcadi i de pas aprofitar per a visitar a uns amics que hi viuen a Suïssa.
Varem surtir de Vilassar de Mar el dimarts día 30 pel matí i varem fer parada a Avignon, amb un esplendid pont i palau papal.
A mida que anavem cap el nord feia més fred i apareix la neu. Cap al tard arribem a Aix Les Bains, ciutat termal i amb molta infraestructura hotelera, molt a prop de la frontera helvética, on ens aturem a sopar i dormir.
El dimecres día 31, després d'esmorçar, continuem la ruta i entrem a Suïssa, parem a les afores de Berna i dinem a un IKEA. Arribem al punt de destí a les 6 de la tarda (mai havia arribat a la línea de sortida d'una marató amb 6 hores d'antelació).
El pabelló del poble de Schieren, al costat de Zurich, es on tindrà lloc tot el muntatge de la marató.
Com estem a les afores i està tot nevat i glaçat, aparquem el cotxe i ens acomodem a les grades, aprofitant per dormir, descansar, lleguir, etc.
Agafem el dorsal personalitzat i amb la bandera espanyola, hi han fins a 32 paisos diferents dels 5 continents. Si be es la 11 edició, cada any té més repercusió aquesta cursa, degut a que es la primera de l'any a nivell mundial.
Ja hi ha gent d'organitzadors i voluntaris i poc a poc van arribant els corredors i acompanyants. Per cert, es veu que si l'acompanyant del corredor es fa voluntari, la inscripció (que costa uns 50 Euros) es gratuita, a part, es pot adquirir la samarreta técnica i la medalla de finisher per uns 12 Euros cada una.
Al mig del pabelló han instal.lat unes taules i cadires per sopar, decorades amb serpentines i globus. Allí mateix, es poden comprar sopes, pasta, entrepans i pastisos, encara que jo portava també les meves llaminadures, platans, dàtils, fruits secs, etc.
A les 9 de la nit fan una cursa infantil.
Amenitzat amb bona música, el temps va passant i havent sopat, em vaig a canviar (si es vol, el mateix vestuari fa de guardarroba).
Cap a les 11,30 em prenc un bon café i per calentar faig surtides curtes i esporádiques a l'exterior, on hi ha una temperatura de -4º. Per megafonía adverteixen del perill de la neu, ja que el 90% del circuit es (o era) de terra (ara es de neu gelada). Alguns corredors acostumats a competir per aquesta superficie porten calçat de trail amb claus incorporats i altres es fiquen unes gomes a l'empeine amb claus.
Samarreta térmica, paravent, samarreta normal, malles llargues, sabatilles de trail, buff, gorro, guants, frontal, cinturó amb vials de glucosa … Quina llista més llarga de material, però tot es a punt.
La sortida i arribada es al pabelló, per on passarem 4 vegades, doncs el circuit consta de 10,500 metres. Pel ¼ de marató hi ha 179 inscrits (106 dones), per la mitja marató 251 (107 dones) , per la marató 217 (49 dones) i 10 equips de relleus.
Per tant a la línea de sortida ens apelguem qüasi 600 corredors, ben abrigats i amb frontal la majoría. Coincideixo amb un noi argentí que ve de Guadix, també hi ha una noia d'Arbucies que fa mitja, però a la que no he vist.
Tot preparat, arriba la mitja nit, em despedeixo de la Su i vaig a la sortida, on em col.loco cap al mig. Compte enrrera, les 12, tret de pistola, bengales, ja caminem cap a l'exterior, quin fred, totes les campanes sonen i se senten molts focs artificials i petards.
El circuit volteja el riu Limmat i va en direcció Zurich, passant per sota d'alguns ponts fins arribar a una illa en mig del riu, anomenada Werdinsel, allí donem el tomb i ens avituallem, llavors fem el recorregut a l'inversa, però per l'altra cantó del riu.
La primera volta es de reconeixement, ja que hi ha molta gent i hi han llocs que son estrets corriols per on ne més passa una persona, hi ha molta neu i està glaçada.
Costa respirar i a vegades m'he de ficar el buff per damunt del nas, per donar-me escalfor.
La veritat es que tot plegat té un toc màgic, i mistic, el silenci de la nit amb neu, boira, el baf de l'alé, le llums dels frontals i els reflexos de les bandes reflectants de sabatilles i roba.
Una mica de públic ha surtit a a cel.lebrar l'any nou i ens animen al passar i tiren petards.
Entro al pabelló i qué calent que s'està, amb 56' , saludo a la Su, i prenc isotónic calent que entra de meravella per la gola gelada.
Hi ha fotografs oficials a un punt del circuit on hi ha un pontet amb uns troncs fent d'antorxes (com les falles que baixen de la muntanya per Sant Joan els joves dels Pallars). També dins del pabelló ens fan fotos.
La segona volta, ja s'encara amb un altra mentalitat, doncs, el terreny ja està trepitjat, si be rellisca encara més, ja que la temperatura segueix baixant, els del ¼ ja no hi son i vaig un bon rato amb el noi de Guadix que va amb malles curtes, sense gorro (es calb), ni buff ni guants (es de la Patagonia, diu, que deu ser com el Bilbao nostre), però vaig forçat i prefereixo deixar-lo anar.
Cada vegada se senten menys petards i el silenci es va apoderant de la nit. A l'aigua algun anec ens saluda al passar. Aquesta volta com hi son els de la mitja anem encara força gent.
Em dona la sensació que soc el meu hamster que va corrent a la seva roda, sense veure que hi ha devant seu, tot es blanc i nebulós.
A pocs segons de les 2 hores passo de nou pel pabelló, dispossat a fer la 3ª volta, ne més quedem els de la matató i se que ara comença “la travesía del desert”, on la força mental serà important i s'han de anar assolint petites fites (arribar al pontet de torxes, l'illa, l'avituallament, aquelles casetes de fusta il.luminades, com si fosin de nans, el pont que va al costat d'una carretera, l'avituallament, la foto, …
Els primers ja em començen a doblar i passo pel pabelló amb 3h 05', li dic a la Su que acabaré, però que em costarà.
Amb l'il.lussió de que ja es el darrer tomb, tot està glaçat i un company cau devant meu i es parteix el llavi, l'ajudo a aixecar-se i continua sangrant.
Veritablement aquestes condicions son les més dolentes per correr.
- OBSCURITAT: El fet de ser fosc (encara que es porti un bon frontal), et fa acurtar la petjada, doncs no sabs d'encert que trovaràs una mica més enllà.
- FRET: Es contrauen els músculs i no funcionen al 100%.
- NEU I GEL: Fan que la zancada sigui més económica o curta perque el peu no rebota al terra i a més rellisca, provocant inestabilitat.
Ultim girada a l'illa del riu i ne més penso amb arribar, doblo amb algún corredor i agafo algún “cadaver”que va caminant. El fet de que no hi hagi els punts quilometrics marcats no ajuda gaira.
Ja sento la megafonia del pabelló i a l'entrada la Su em dona l'estelada que orgullós ondeio al passar per sota de l'arc d'arribada, parant el crono amb 4h 15'. El 70 del total i 12 de la meva categoría, el 2º espanyol i primer català (del 2015), ja que un alicient que té aquesta prova es que per unes hores o díes les marques aconseguides son les millors de l'any.
Aquestos van ser els meus temps de pas, millorant la 4ª volta a la 3ª:
0.
Teixido Abel
1960
KM 0 PONENT
56.38,0
1:02.56,6
1:08.18,1
1:07.31,6
Finish
4:15.24,3
M-M50
12.
(160)
+
El guanyador va fer 2h 48', i en més 2 atletes van baixar de 3 h, arribant un total de 125 (5h 40'), hi va haver 8 abandonaments a la volta 3ª. La primera dona va fer 3h 29'.
Us deixo els resultats de la marató i de la resta de proves, per categoríes, apisos, sexe, etc.:
services.datasport.com/2015/lauf/neujahrsmarathon/RANG010.HTM
services.datasport.com/2015/lauf/neujahrsmarathon/
Dutxa calenta i brindis de cava amb una ampolla de benjamin. Esperem a l'arribada de la resta d'atletes, si be l'organització donava temps màxim 5 h, donat el dur de la prova i de que molts venen de molt lluny, els van deixar arribar a tots.
Esperem l'entrega de premis i que s'abuïdi el pabelló, doncs a les 6,30 del matí no val la pena anar a cap hotel, decidint “dormir” un parell d'hores ben abrigats dins del cotxe.
Ja de día donem un tomb per Zurich tot nevat i tancat, trovem una cafetería on esmorçem i surtim de la ciutat rumb a Berna la capital que visitem també amb neu i sota cero.
Dinem a prop de Lausana i a la tarda arribem prop del poble de Bex, al cantó de Vaduas, als alps suissos, on tenim uns amics i on ens quedarem un parell de díes amb ells, abans de tornan cap a casa.
En definitiva una marató diferent, on s'ha d'anar preparat de material i mentalment.
Agraeixo inmesament a la Su la seva paciencia i apoio en tot moment.
Us deixem unes fotos nostres i de l'organització (que s'han degut oblidar d'encriptar i que he pogut baixar).
Salut, milles i bon 2015
Abel
picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=116...=CKfziK8F&feat=email